1. Per què podem comparar a Satanàs amb un caçador?

EL CAÇADOR només té un objectiu: capturar o matar la seua presa. Pot utilitzar una gran varietat de paranys o trampes, tal com va mencionar un dels falsos consoladors de Job (Jb 18:8-10). Què fa el caçador per a que l’animal caiga en el seu parany? L’observa atentament, mira on va, què l’interessa o què l’agafaria per sorpresa. Satanàs és com eixe caçador. Ens observa, mira on anem i es fixa en què ens interessa. Després, prepara una trampa amb la intenció d’agafar-nos desprevinguts. Però la Bíblia ens assegura que si ens atrapa, podem alliberar-nos. També ens ensenya com evitar totes estes trampes.

2. Quins són dos dels paranys més efectius de Satanàs?

² Dos de les trampes més efectives de Satanàs són l’orgull i la cobdícia. * Durant milers d’anys, Satanàs ha utilitzat amb èxit estes característiques indesitjables. És com un paranyer que atrau la seua presa a un parany o que l’atrapa amb una xarxa (Sl 91:3). Però podem evitar que Satanàs ens agarre, perquè Jehovà ens ha revelat quines tàctiques gasta el Diable (2Co 2:11).

3. Per què ha inclòs Jehovà certs exemples en la Bíblia?

³ Una de les maneres com Jehovà ens advertix del perill de l’orgull i la cobdícia és per mitjà d’experiències de la vida real. En els exemples que analitzarem a continuació, fixa’t com Satanàs va poder entrampar inclús servents madurs de Jehovà. Significa açò que estem condemnats al fracàs? En absolut. Jehovà va incloure estos exemples en la Bíblia «per a advertir-nos» (1Co 10:11). Sap que podem  aprendre d’ells i així evitar les trampes del Diable o, fins i tot, escapar d’elles.

4. A què ens porta l’orgull?

⁴ Satanàs vol que arribem a tindre un orgull exagerat. Ell sap que si deixem que l’orgull desmesurat ens domine, ens farem com ell i perdrem l’oportunitat de viure per sempre (Pr 16:18). Per esta raó, l’apòstol Pau va advertir a tot lo món que fugira de l’orgull, «no fóra cas que la supèrbia l’encegara i caiguera en la mateixa condemna del diable» (1Tm 3:6, 7). Això podria passar-nos a qualsevol de nosaltres, tant si som nous en la veritat com si fa molts anys que estem servint a Jehovà.

5. Tal com indica Eclesiastés 7:16, 20, com podria algú mostrar orgull?

⁵ La gent orgullosa és egoista. Satanàs vol que siguem egoistes i que ens centrem més en nosaltres mateixos que en Jehovà, especialment quan afrontem una prova. Per exemple, t’han acusat alguna volta falsament? O, t’han tractat injustament? A Satanàs li agradaria vore que li dones la culpa a Jehovà o als germans. I també vol que penses que l’única solució és fer les coses a la teua manera en comptes de seguir la guia que Jehovà et dona en la seua Paraula (llig Eclesiastés 7:16, 20).

6. Què podem aprendre de l’experiència d’una germana dels Països Baixos?

⁶ Considerem l’experiència d’una germana dels Països Baixos a qui li molestaven molt les imperfeccions dels altres fins al punt que va arribar a pensar que ja no aguantava més. Ella conta: «Em sentia a soles i incapaç de perdonar els germans. Li vaig dir al meu home que havíem de canviar-nos a una altra congregació». Llavors, la germana va vore el programa de JW Broadcasting^® de març de 2016, on es donaven algunes suggerències de com actuar davant de les imperfeccions dels altres. Ella continua  dient: «Em vaig adonar que havia de ser humil i reconéixer els meus propis errors en lloc d’intentar canviar la forma de ser dels germans i germanes de la congregació. El programa em va ensenyar que Jehovà i la seua sobirania són més importants». Captem la lliçó? Quan afrontem proves, hem de centrar els nostres pensaments en Jehovà. Supliquem-li que ens ajude a vore els altres com ell ho fa. Encara que el nostre Pare celestial veu els errors dels altres, està dispost a perdonar-los i vol que nosaltres fem lo mateix (1Jn 4:20).

7. Què li va passar al rei Ozies?

⁷ L’orgull va portar el rei Ozies de Judà a ignorar el consell i a actuar presumptuosament. Ozies tenia molt bones aptituds. Va tindre èxit en campanyes militars, en projectes de construcció i en reformes agràries. De fet, la Bíblia diu que «Déu el va fer prosperar» (2Cr 26:3-7, 10). No obstant, «quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició». Jehovà havia manat que només els sacerdots podien oferir encens en el temple. Però el rei Ozies, de manera arrogant, va entrar al temple per a oferir-ne. A Jehovà, això no li va agradar gens, i el va ferir de lepra. Eixe home orgullós no es va curar mai d’aquella malaltia (2Cr 26:16-21).

8. D’acord amb 1 Corintis 4:6, 7, com podem evitar fer-nos orgullosos?

⁸ Podria l’orgull fer-nos caure en la mateixa trampa que va caure Ozies? Analitzem l’exemple de José. Els negocis li anaven molt bé i també era un ancià de congregació respectat. Feia discursos en les assemblees i els superintendents de circuit li demanaven consell. Ell admet: «Però com confiava en la meua habilitat i experiència, vaig deixar de costat a Jehovà. Pensava que era fort, aixina que no vaig escoltar ni les advertències ni el consell de Jehovà». José va cometre un pecat greu i va ser expulsat. Fa uns anys va ser readmés. Ara diu: «Jehovà m’ha ensenyat que lo més important no és tindre un títol sinó fer el que ell ens demana». Recordem que qualsevol talent que tinguem i privilegi que rebem en la congregació, ens l’ha donat Jehovà (llig 1 Corintis 4:6, 7). Si som orgullosos, Jehovà no ens utilitzarà.

9. Què van fer Satanàs i Eva per culpa de la cobdícia?

⁹ Quan pensem en la cobdícia, probablement ens ve a la ment Satanàs el Diable. Com un dels àngels de Jehovà, degué haver tingut molts privilegis. Però en volia més, volia l’adoració que només mereix Jehovà. Satanàs desitja que siguem com ell, així que intenta fer-nos sentir insatisfets amb el que tenim. La primera volta que ho va intentar va ser quan va parlar amb Eva. Jehovà amorosament els havia dit, a ella i al seu marit, que podien «menjar dels fruits de tots els arbres del jardí» excepte d’un (Gn 2:16). Així i tot, Satanàs va enganyar a Eva per a que pensara que necessitava menjar de l’únic arbre que estava prohibit. Eva no va valorar el que tenia, en volia més. I tots sabem el que va acabar passant: va pecar i amb el temps va morir (Gn 3:6, 19).

10. Com va caure el rei David en el parany de la cobdícia?

¹⁰ La cobdícia va fer que el rei David oblidara tot el que Jehovà li havia donat, com prominència, riqueses i victòries sobre molts dels seus enemics. Agraït, David havia reconegut que les benediccions de Déu eren tantes que «no les podria ni comptar» (Sl 40:6 [v. 5 TNM]). Però en cert moment, David ho va oblidar. Ja no es conformava amb el que tenia i en volia més. Encara que David tenia moltes dones, va deixar que el desig impropi per l’esposa d’un altre home arrelara en el seu cor. Aquella dona era Betsabé i el seu home era Uries l’hitita. David, egoistament, va tindre relacions sexuals amb Betsabé, i ella es va quedar embarassada. I si l’adulteri no havia sigut prou, David va organitzar un pla per a que Uries morira en batalla (2Sa 11:2-15). En què estava pensant David? S’imaginava que Jehovà no el voria? A pesar d’haver sigut un servent fidel de Jehovà durant molt de temps, es va deixar dur per la cobdícia i ho va pagar car. Afortunadament, amb el temps, David va admetre el seu error i es va penedir. Que agraït estaria de tornar a tindre el favor de Jehovà! (2Sa 12:7-13).

11. Segons Efesis 5:3, 4, què ens pot ajudar a lluitar contra la cobdícia?

¹¹ Què aprenem de l’exemple de David?  Que estar sempre agraïts pel que Jehovà ens ha donat ens ajudarà a lluitar contra la cobdícia (llig Efesis 5:3, 4). Hem d’estar contents amb el que tenim. Per què no animem el nostre estudiant de la Bíblia a pensar cada dia en una benedicció específica i agrair-li-la a Jehovà? Si ho fa, en una setmana li haurà agraït a Jehovà set coses diferents (1Te 5:18). I, per què no ens ho proposem nosaltres també? Meditar en tot el que Jehovà ha fet per nosaltres ens ajudarà a ser agraïts. Al ser agraïts, estarem contents. I si estem contents, la cobdícia no ens atraparà.

12. Què va fer Judes Iscariot per culpa de la cobdícia?

¹² Judes Iscariot no havia sigut sempre una mala persona, però la cobdícia el va convertir en un traïdor menyspreable (Lc 6:13, 16). El fet que Jesús l’haguera triat com a apòstol evidenciava que tenia bones qualitats i que era confiable. De fet, estava a càrrec de la caixa dels diners. Jesús i els apòstols usaven eixos fons per a cobrir els gastos que tenien durant el seu ministeri. Estos diners podrien comparar-se a les donacions que es fan hui en dia per a l’obra mundial. Però en algun moment, Judes va començar a robar a pesar d’haver sentit en diferents ocasions les advertències de Jesús sobre la cobdícia, advertències que va ignorar per complet (Mc 7:22, 23; Lc 11:39; 12:15).

13. Quan es va demostrar que Judes s’havia tornat cobdiciós?

¹³ La cobdícia de Judes es va fer evident pel que va passar poc abans de la mort del seu Mestre. Jesús i els seus deixebles, així com Maria i la seua germana Marta, estaven convidats a casa de Simó el Leprós. Mentres menjaven, Maria es va alçar i va derramar sobre el cap de Jesús un oli perfumat que costava molts diners. Judes i alguns deixebles es van enfadar moltíssim. Potser estos deixebles pensaven que eixos diners es podien haver aprofitat per al ministeri. Però Judes tenia un altre motiu, com «era un lladre», volia furtar els diners de la caixa. Més tard, la cobdícia va fer que Judes traïra a Jesús pel preu d’un esclau (Jn 12:2-6; Mt 26:6-16; Lc 22:3-6).

14. Com va aplicar un matrimoni el consell que es troba en Lluc 16:13?

¹⁴ Jesús va recordar als seus seguidors una veritat fonamental: «No podeu servir alhora Déu i el diner» (llig Lluc 16:13). Estes paraules continuen sent certes. Vegem com un matrimoni de Romania va aplicar el que Jesús va dir quan se’ls va oferir un treball temporal en un país més ric. Els dos reconeixen: «Devíem molts diners al banc i, al principi, vam pensar que esta faena era una benedicció de Jehovà». Però en realitat era una trampa, ja que el treball interferiria en el seu servici a Jehovà. Després de llegir l’article «Mantengámonos leales con un corazón unificado» de La Talaia del 15 d’agost del 2008, van prendre una decisió. Ells expliquen: «Si haguérem anat a treballar a un altre país per a guanyar més diners, hauríem posat la nostra relació amb Jehovà en segon lloc. Estàvem convençuts que la nostra espiritualitat es voria afectada». Així que rebutjaren l’oferta. Què va passar finalment? El marit va trobar una faena en el seu país que cobria les necessitats dels dos. La seua dona diu: «La mà de Jehovà mai es queda curta». Este matrimoni està  content d’haver fet de Jehovà el seu Amo en comptes dels diners.

15. Per què podem estar segurs que és possible escapar dels paranys de Satanàs?

¹⁵ ¿I si ens adonem que hem caigut en la trampa de l’orgull o la cobdícia? Encara podem escapar-nos! Pau va dir que aquells que el Diable «retenia captius» podien alliberar-se del parany (2Tm 2:26). Després de tot, David va escoltar la correcció de Natan, es va penedir d’haver sigut cobdiciós i va restablir la seua amistat amb Jehovà. No oblidem mai que Jehovà és més fort que Satanàs. Així que, si acceptem l’ajuda de Jehovà, podrem alliberar-nos de qualsevol parany, o trampa, que el Diable ens pose.

16. Què ens ajudarà a evitar les trampes de Satanàs?

¹⁶ Per descomptat, és millor evitar les trampes de Satanàs que haver d’escapar d’elles. Ara bé, només podem aconseguir-ho amb l’ajuda de Déu. Però, no hem d’abaixar la guàrdia. Inclús alguns que han servit a Jehovà durant molts anys s’han fet orgullosos o cobdiciosos. Així que, demana-li cada dia a Jehovà que t’ajude a saber si estes característiques tan lletges han començat a influir en la teua manera de pensar i actuar (Sl 139:23, 24). No ens deixem atrapar mai per elles.

17. Què li passarà prompte al nostre adversari, el Diable

¹⁷ Durant milers d’anys, Satanàs ha sigut el caçador, però prompte serà ell el qui siga caçat i, amb el temps, destruït (Ap 20:1-3, 10). Anhelem que arribe eixe dia. Però, fins a eixe moment, hem d’estar alerta a les seues trampes. Per tant, esforça’t per evitar que l’orgull o la cobdícia et dominen. Estigues determinat a resistir «al diable, i el diable fugirà lluny» de tu (Jm 4:7).