Pau va escriure: «En virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu» (Ga 2:19).

Estes paraules de Pau estaven relacionades amb el tema central de la carta que va escriure a les congregacions de la província romana de Galàcia. Alguns cristians d’allí estaven sent influenciats per mestres falsos que ensenyaven que, per a obtindre la salvació, s’havien d’observar els requisits de la Llei mosaica, en particular la circumcisió. Però Pau sabia que Déu ja no demanava als creients que se circumcidaren. Amb un argument poderós, va refutar les ensenyances falses i va enfortir la fe dels germans en el sacrifici redemptor de Jesucrist (Ga 2:4; 5:2).

La Bíblia diu clarament que, quan algú mor, no és conscient de res ni pot afectar-lo res (Ecle 9:5). Al dir «vaig morir a la Llei», Pau es referia al fet que la Llei mosaica ja no tenia poder sobre ell. En canvi, estava segur que, gràcies a la seua fe en el sacrifici de rescat, havia arribat a «viure per a Déu».

Eixe canvi en la situació de Pau va ser «en virtut de la Llei». En quin sentit? Tal com ell acabava d’explicar, «ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres que mana la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist» (Ga 2:16). En efecte, la Llei havia complit una funció important. Pau, referint-se a ella, va explicar als gàlates: «Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vinguera aquella descendència en qui es compleixen les promeses» (Ga 3:19). La Llei va posar de manifest que, per una banda, els humans imperfectes i pecadors no podien complir-la completament i, per l’altra, que necessitaven un sacrifici perfecte i definitiu. Així que la Llei va guiar el poble al Crist, «aquella descendència» promesa. A l’exercir fe en Jesucrist, les persones podien ser declarades justes per Déu (Ga 3:24). Pau va arribar a esta situació perquè, per mitjà de la Llei, havia acceptat a Jesús i havia posat fe en ell. Com a conseqüència, va «morir a la Llei» i va arribar a «viure per a Déu». La Llei ja no tenia poder sobre ell, però Déu sí.

Pau va expressar una idea pareguda en la seua carta als Romans. Va escriure: «Germans meus, vau morir a la Llei de Moisés per mitjà de la mort de Crist. [...] Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners» (Rm 7:4, 6). Tant ací com en Gàlates 2:19, Pau no s’estava referint a morir com un pecador condemnat per la Llei, més bé, estava parlant de ser alliberat. La Llei ja no els tenia lligats, ni a ell ni a ningú com ell. Havien sigut alliberats per la fe en el rescat de Crist.