«LA BONDAT dels germans i les germanes va ser el que més em va impactar», va dir Lisa * a l’explicar què la va atraure a la veritat. Una cosa pareguda va admetre Anne, qui va dir: «Em va cridar més l’atenció la bondat que em mostraren que l’ensenyança que s’impartia». Hui en dia, estes dos germanes disfruten de llegir la Bíblia i de meditar en ella, però el que més les va impressionar al principi va ser la bondat.

Com podem mostrar la classe de bondat que arriba al cor dels qui ens envolten? En este article, analitzarem dos maneres de fer-ho: 1) amb les nostres paraules i 2) amb els nostres actes. En acabant, vorem a qui deuríem mostrar bondat.

L’esposa competent descrita en el capítol 31 de Proverbis té «la llei de la bondat» en la llengua, perquè deixa que esta «llei» determine el to i el contingut de les seues paraules (Pr 31:26 TNM). L’espòs també ha de tindre esta «llei» en la seua llengua. La majoria de pares i mares són molt conscients de l’efecte negatiu que poden causar en els seus fills les paraules ofensives. Si els parlen de manera brusca i gelada, és molt possible que no reaccionen bé. En canvi, si els parlen amb bondat, és més fàcil que els escolten i obeïsquen.

Tant si eres pare com si no, com pots fer que la bondat controle la teua llengua? La primera part de Proverbis 31:26 ens dona la resposta: «Obri la boca amb saviesa». Això implica escollir sàviament les nostres paraules i el to de la nostra veu. Així que ens resultarà pràctic preguntar-nos: «Tirarà més llenya al foc el que estic a punt de dir, o calmarà la situació?» (Pr 15:1). Òbviament, és més savi pensar abans de parlar.

Un altre proverbi afirma: «N’hi ha que fereixen quan parlen» (Pr 12:18). Si reflexionem en com podrien afectar als altres les nostres paraules i el nostre to de veu, serà més probable que puguem controlar el que ix de la nostra boca. En efecte, aplicar «la llei de la bondat» ens ajudarà a refrenar-nos de dir paraules cruels o d’usar un to ofensiu (Ef 4:31, 32). D’esta manera, canviarem les paraules i els pensaments negatius per paraules positives dites amb un to bondadós. Jehovà ens va deixar un bon exemple al respecte quan va reconfortar el seu servent Elies. Com el profeta estava molt atemorit, Jehovà li va parlar amb veu calmada i suau a través d’un àngel (1Re 19:12). No obstant, ser bondadós implica més que simplement parlar amb bondat, també implica actuar amb bondat. De quina manera?

Quan imitem a Jehovà, complementem la nostra manera de parlar bondadosa amb actes de bondat (Ef 4:32; 5:1, 2). Lisa, mencionada adés, va descriure d’esta manera la bondat que li mostraren els Testimonis: «La nostra família es va haver de mudar de repent, però dos matrimonis  de la congregació es van agarrar temps lliure de la faena per a ajudar-nos a clavar-ho tot en caixes. En aquell moment, jo encara ni havia començat a estudiar la Bíblia!». Aquells actes de bondat motivaren a Lisa a voler conéixer més de prop la veritat.

Anne, mencionada al principi, també va apreciar la bondat que li mostraren els Testimonis. Ella va dir: «A causa de la situació en què es troba el món, m’havia tornat molt escèptica i em costava confiar en la gent». Per això, va afegir: «Quan vaig conéixer els Testimonis, posava en dubte les seues intencions i em preguntava per què s’interessaven en mi. Però la bondat de la germana que em feia l’estudi era tan sincera que em va motivar a confiar en ella». Quin va ser el resultat? Anne va començar a centrar-se més en el que estava aprenent.

És destacable que tant a Lisa com a Anne els van impactar els actes de bondat dels germans de la congregació, i això les va motivar a voler aprendre la veritat. La bondat que la congregació els va mostrar les va ajudar a confiar en Jehovà i en el Seu poble.

A alguns els resulta més fàcil somriure i gastar paraules bondadoses degut a la seua criança i antecedents culturals. Eixes bones maneres —ja siguen motivades pel costum o per una tendència natural— són encomiables, però no estaríem imitant la bondat de Déu si només les mostràrem per eixes raons (compara-ho amb Fets 28:2).

La verdadera bondat és un aspecte del fruit de l’esperit sant de Déu (Ga 5:22, 23). Per tant, per a cultivar-la i imitar a Jehovà i a Jesús, ens hem de deixar influir per eixe esperit. A més, com a cristians ens interessem sincerament pels altres. Així que és l’amor per Jehovà i per les persones el que ens motiva a ser bondadosos. D’esta manera, la nostra bondat arriba a ser una qualitat poderosa que naix del cor i que Déu aprova.

Potser ens resulta fàcil ser bondadosos amb els qui ens duem bé o amb els qui ens han mostrat bondat, ja que ens naix agrair-los-ho (2Sa 2:6; Col 3:15). Però, i si pensem que algú no es mereix que el tractem amb bondat?

En primer lloc, no oblidem que Jehovà és l’exemple suprem a l’hora de mostrar bondat immerescuda i que la seua Paraula ens ensenya una lliçó important sobre desplegar esta qualitat. De fet, l’expressió gràcia, o bondat immerescuda, de Déu apareix moltes voltes en les Escriptures Gregues Cristianes. Ara bé, com ens mostra Déu la seua bondat?

Al llarg de la història, Jehovà ha expressat la seua bondat proveint a milions i milions d’humans el que necessitem per a viure (Mt 5:45). De fet, inclús abans de conéixer-lo, Jehovà ja ens havia expressat bondat (Ef 2:4, 5, 8). Per exemple, va donar lo més valuós que tenia, el seu Fill unigènit, com a rescat a favor de tota la humanitat. L’apòstol Pau va escriure que açò va ser possible gràcies a «la riquesa de la gràcia de Déu» (Ef 1:7). El que és més, encara que pequem i decepcionem a Jehovà, ell continua guiant-nos i ensenyant-nos amb paraules suaus, «com el ploviscó que rega l’herba» (Dt 32:2). És evident que no podrem tornar-li mai a Jehovà tota la bondat que ens mostra. I la realitat és que no tindríem cap esperança si no fora per la seua bondat immerescuda (compara-ho amb 1 Pere 1:13).

Sense dubte, la bondat de Jehovà és atraient i motivadora. Per tant, en lloc de triar a qui li mostrarem bondat, hauríem d’esforçar-nos per imitar a Jehovà fent que esta qualitat estiga present en tot aspecte de la nostra vida (1Te 5:15). Si tenim el costum de ser bondadosos, serem com la calentoreta reconfortant del foc en un dia d’hivern, és a dir, un consol per als nostres familiars, germans de la congregació, companys de faena o d’escola i veïns.

Pensa en com es beneficiarà la teua família o la congregació gràcies a la bondat que els mostres amb les teues paraules i accions. Tal volta, en la teua congregació hi ha algú en especial que necessita ajuda per a les faenes de la casa o per a altres activitats quotidianes com fer la compra. A més, quan et trobes una persona en la predicació que necessita ajuda, ¿creus que podries oferir-te a fer alguna cosa pràctica per ella?

Que tots imitem a Jehovà deixant que «la llei de la bondat» guie sempre les nostres paraules i accions!