«Soc una persona tímida per naturalesa i no tinc massa seguretat en mi mateixa. Per això em sent incòmoda quan estic amb gent que té una personalitat forta i enèrgica. En canvi, em sent a gust quan estic amb algú que és humil i bondadós. Em puc obrir a eixa classe de persones, compartir els meus sentiments i parlar dels meus problemes. Els meus millors amics són aixina» —Sara. *

El comentari de Sara demostra que la bondat ens permet guanyar-nos l’afecte dels altres. Esta qualitat també agrada a Jehovà. De fet, en la seua Paraula ens exhorta: «Revestiu-vos, doncs, dels sentiments [...] de bondat» (Col 3:12). Què és la bondat? Com la va manifestar Jesús? I com pot esta qualitat fer-te més feliç?

La bondat és una qualitat interna que demostren les persones pacífiques. La persona bondadosa tracta els altres amb amabilitat i tendresa; és capaç d’afrontar les tensions de la vida amb calma i autocontrol.

La bondat és una evidència de fortalesa interior. La paraula grega per a bondat s’utilitzava per a referir-se a un cavall salvatge que havia sigut domat. El cavall mantenia la seua força, però l’entrenament constant havia aconseguit amansir el seu caràcter. De la mateixa manera, quan som bondadosos domem el nostre temperament, i això ens permet comportar-nos pacíficament amb els altres.

Potser pensem que no ens naix ser bondadosos. Vivim en un món estressant i hostil que ens dificulta desplegar un esperit amable (Rm 7:19). Òbviament, cultivar la bondat requerix esforç, però amb l’ajuda de l’esperit sant de Jehovà, podrem enfortir la nostra resolució d’aconseguir-ho (Ga 5:22, 23). Val la pena l’esforç?

La bondat és una qualitat que atrau els altres. Tal com va observar Sara, mencionada abans, ens sentim més còmodes en companyia de persones bondadoses. Jesús ens va donar un magnífic exemple de bondat i tendresa (2Co 10:1). Inclús els xiquets que a penes el coneixien volien estar a prop d’ell (Mc 10:13-16).

La bondat ens protegix tant a nosaltres com als qui ens rodegen. Si som bondadosos, no ens irritarem amb facilitat ni reaccionarem  malament (Pr 16:32). D’esta manera, ens estalviarem els sentiments de culpa que tenim després d’haver ferit algú, en especial si és algú que estimem. A més, la bondat protegirà la gent del nostre entorn de patir les conseqüències del nostre fort temperament.

A pesar de ser un home molt ocupat i amb grans responsabilitats, Jesús va ser bondadós amb tot el món. En aquell temps, moltes persones patien i portaven càrregues pesades, per això necessitaven repòs. Que reconfortats se sentirien quan Jesús els va dir: «Veniu a mi [...], que sóc benèvol i humil de cor» (Mt 11:28, 29).

Com podem cultivar la mateixa bondat que Jesús va desplegar? Per a saber com tractava la gent i com reaccionava davant de situacions difícils, és necessari que estudiem la Bíblia. Aixina, quan passem per situacions que posen a prova la nostra bondat, ens esforçarem per actuar com Jesús (1Pe 2:21). Analitzem tres factors que l’ajudaren a ser bondadós.

Jesús era humil. Ell mateix va dir que era «benèvol i humil de cor» (Mt 11:29). La Bíblia menciona estes dos qualitats juntes perquè la bondat està estretament lligada a la humiltat (Ef 4:1-3). En quin sentit?

La humiltat evita que ens prenguem les coses massa a pit i que siguem hipersensibles. Com va respondre Jesús a aquells que el criticaven injustament dient que era «un golut i un bevedor»? Ho va fer per mitjà del seu bon exemple. D’esta manera, amb el seu comportament savi va silenciar eixes crítiques i va demostrar que era just (Mt 11:19).

Si algú fa un comentari negatiu sobre la nostra raça, sexe o antecedents, per què no ens esforcem per respondre amablement? Peter, un ancià que viu a Sud-àfrica, diu: «Quan em sent irritat per algun comentari, em pregunte: “Com reaccionaria Jesús?”». I afig: «He aprés a no donar-li tanta importància a les coses».

Jesús tenia en compte les limitacions humanes. Els deixebles de Jesús tenien bones intencions, però a voltes la seua imperfecció els impedia dur-les a terme. Per exemple, la nit abans de la seua mort, Jesús necessitava que Pere, Jaume i Joan li donaren suport emocional, però ells no van estar a l’altura. No obstant, Jesús va reconéixer que «l’esperit de l’home és prompte, però la seua carn és dèbil» (Mt 26:40, 41). Tindre en compte les imperfeccions dels seus apòstols va impedir que Jesús s’enfadara amb ells.

Mandy, una germana que solia ser molt exigent amb els altres, ara s’esforça per imitar l’exemple de bondat de Jesús. Ella diu: «Intente recordar que tots som imperfectes i tracte de centrar-me en les bones qualitats dels altres, tal com fa Jehovà». I en el nostre cas? Podria la compassió que Jesús va mostrar als seus apòstols ajudar-nos a tractar els altres amb bondat?

Jesús deixava els assumptes en mans de Jehovà. Quan va estar en la terra, Jesús va tolerar que el tractaren injustament. Va ser malinterpretat, menyspreat i torturat. A pesar d’això, no va deixar de ser bondadós, perquè «confiava la seua causa al qui judica amb justícia» (1Pe 2:23). Jesús sabia que el seu Pare celestial el cuidaria i que faria justícia en el moment adequat.

Enfadar-nos i prendre’ns la justícia per la nostra mà ens podria fer actuar desproporcionadament i empitjorar encara més la situació. Per això, les Escriptures ens recorden: «L’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu» (Jm 1:20). Inclús si tinguérem motius per a enfadar-nos, la imperfecció podria fer-nos reaccionar de mala manera.

Cathy, una germana d’Alemanya, solia pensar: «Si tu no et defens, ningú ho farà per tu». Amb el temps, va aprendre a confiar en Jehovà i va canviar d’actitud. Ara admet: «Ja no necessite estar sempre a la defensiva i puc reaccionar amb més calma, perquè sé que Jehovà ho  té tot controlat». Si alguna volta eres víctima d’una injustícia, confiar en Jehovà, tal com va fer Jesús, t’ajudarà a mantindre un esperit bondadós.

Jesús va senyalar que si volem ser feliços, hem de ser humils i bondadosos. De fet, va dir: «Feliços els humils: ells posseiran la terra!» (Mt 5:5). Analitzem com ens ajuda la bondat en les següents situacions.

La bondat reduïx les tensions en el matrimoni. Robert, un germà d’Austràlia, admet: «Li deia a la meua dona moltes coses ofensives que en realitat no pensava. Però, quan estàs enfadat i parles sense pensar, ja no te’n pots desdir. Em sentia fatal quan m’adonava de tot el mal que li havia fet».

«Tots entropessem sovint» quan parlem, i les nostres paraules irreflexives poden amenaçar la pau en el matrimoni (Jm 3:2). En estes ocasions, la bondat ajuda a conservar la calma i a controlar la llengua (Pr 17:27).

Robert es va esforçar molt per cultivar l’autocontrol i aprendre a mantindre la calma. Quin ha sigut el resultat? Ell respon: «Ara, quan no estem d’acord en alguna cosa, procure escoltar amb atenció, parlar amb bondat i no enfadar-me. La nostra relació ha millorat moltíssim».

La bondat ens ajuda a dur-nos bé amb els altres. Els qui s’enfaden amb facilitat solen quedar-se sense amics. No obstant, la bondat ens ajuda a «conservar [...] el lligam de la pau» (Ef 4:2, 3). Cathy, de qui hem parlat adés, explica: «La bondat m’ha donat la capacitat de relacionar-me millor amb els altres, inclús amb els qui són més difícils de tractar».

La bondat ens dona pau interior. La Bíblia relaciona «la saviesa que ve de dalt» amb la persona pacífica i bondadosa (Jm 3:13, 17). La persona bondadosa té «l’ànim seré» (Pr 14:30). Martin, un germà que s’ha esforçat molt per cultivar esta qualitat, fa esta observació: «Ara tinc més pau interior i soc més feliç, perquè he aprés a ser més flexible i menys obstinat».

És de veres que ser bondadós no és gens fàcil. De fet, un germà diu: «He de reconéixer que encara em bull la sang en algunes ocasions». Però, podem estar segurs que Jehovà, qui ens anima a buscar la bondat, ens ajudarà, completarà el nostre entrenament i ens enfortirà (Is 41:10; 1Tm 6:11; 1Pe 5:10). Amb el temps, podrem imitar «la dolcesa i la bondat del Crist» tal com va fer l’apòstol Pau (2Co 10:1).