ÉS BEN sabut que el papir * era el material d’escriptura més freqüent en l’antic Egipte. Els grecs i els romans també el gastaven per a escriure. Però el que molts no saben és que el papir no només s’utilitzava amb este fi sinó també per a construir embarcacions.

Fa més de 2.500 anys, el profeta Isaïes va escriure que la gent que vivia «més enllà dels rius d’Etiòpia» enviava «per mar els seus ambaixadors [...] amb barques de papirus». Més tard, el profeta Jeremies va predir que, quan la ciutat de Babilònia fora envaïda pels medes i els perses, incendiarien les barques de papir dels babilonis per a impedir que escaparen (Is 18:1, 2; Jr 51:32 TNM).

Com la Bíblia és inspirada per Déu, als seus estudiants no els sorprén que els descobriments arqueològics demostren que, en l’antiguitat, el papir s’utilitzava per a construir embarcacions (2Tm 3:16). De quins descobriments parlem? Els arqueòlegs han trobat proves que evidencien clarament que en Egipte es construïen barques amb este material.

En frescos i relleus de tombes egípcies, es descriu el procés de recoŀlecció del papir i el de la fabricació de barques. Es tallaven les tiges de papir i després es nugaven en manolls que s’unien en feixos més grans. Com les tiges del papir són triangulars, al nugar-les es formava un feix compacte i fort. D’acord amb una obra de consulta, les embarcacions de papir podien arribar als 17 metres de llarg i tenien espai suficient per a 10 o 12 rems per costat (A Companion to Ancient Egypt).

El papir era una matèria primera abundant en la vall del Nil. Per tant, construir amb este material era relativament fàcil. Encara que la fusta era el principal material per a fer barcos grans, sembla que els pescadors i els caçadors continuaven gastant plataformes flotants i xicotetes barques de papir.

Durant molt de temps, es van seguir usant embarcacions de papir. De fet, l’historiador grec Plutarc, qui va viure entre els segles I i II, va dir que les plataformes flotants de papir encara eren conegudes per als lectors de la seua època.