1. Què revela el llibre d’Apocalipsi respecte al poble de Déu?

 EL LLIBRE d’Apocalipsi ens fa saber que el Regne celestial de Déu ha sigut establit i que Satanàs ha sigut expulsat del cel (Ap 12:1-9). Això ha fet possible que ara regne la pau en el cel, però a nosaltres ens ha causat molts problemes, perquè Satanàs ha centrat la seua ira contra els servents fidels de Jehovà que hi ha en la terra (Ap 12:12, 15, 17).

2. Què ens ajudarà a mantindre’ns ferms?

² Com podem mantindre’ns ferms davant dels atacs de Satanàs? (Ap 13:10) Una cosa que ens ajudarà és saber què depara el futur. Per exemple, en Apocalipsi, l’apòstol Joan descriu algunes benediccions que prompte disfrutarem. Entre elles, estarà la destrucció dels enemics de Déu. Comencem per examinar com el llibre d’Apocalipsi descriu estos enemics i, en acabant, vorem què els passarà.

3. Quins són alguns dels símbols que es descriuen en Apocalipsi?

³ Des del primer versicle, Apocalipsi ens diu que la informació que estem a punt de llegir es presenta «en símbols» (Ap 1:1 TNM). Els enemics de Déu es descriuen de manera simbòlica en forma de bèsties. Per exemple, llegim que va «pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps» (Ap 13:1). Seguidament, va «pujar de la terra una altra bèstia» que parlava com un dragó i va «fer ploure a la terra foc del cel» (Ap 13:11-13). Llavors, n’apareix una altra: «una bèstia escarlata» amb una prostituta  muntada al seu llom. Estes tres bèsties representen vells enemics de Jehovà i del Seu Regne. Per això, és important que les identifiquem (Ap 17:1, 3).

4, 5. Com ens ajuda Daniel 7:15-17 a saber què representen les bèsties d’Apocalipsi?

⁴ Abans de descobrir qui són estos enemics, hem de comprendre a qui representen les bèsties i la prostituta. La clau per a aconseguir-ho és deixar que la Bíblia mateixa ens ho explique. Molts dels símbols que trobem en Apocalipsi ja han sigut identificats prèviament en altres llibres de la Bíblia. Per exemple, el llibre de Daniel relata que el profeta va tindre un somni on va vore que «del mar n’eixien quatre bèsties monstruoses» (Dn 7:1-3). Ell mateix explica que estes representen quatre «imperis», o governacions (llig Daniel 7:15-17). Esta clara explicació ens ajuda a comprendre que les bèsties descrites en Apocalipsi també han de representar potències governamentals.

⁵ Examinem ara alguns dels símbols descrits en Apocalipsi. A mesura que ho fem, vorem com la Bíblia ens ajuda a identificar-los. Començarem amb la successió de bèsties que hem mencionat en el paràgraf 3. Primer identificarem a qui representen. Després, vorem què els passa. I finalment, analitzarem què té a vore amb nosaltres tot açò.

6. Què representa la bèstia de set caps mencionada en Apocalipsi 13:1-4?

⁶ Què és la bèstia de set caps? (Llig Apocalipsi 13:1-4.) Se’ns diu que esta bèstia en general sembla una pantera, però té pates d’os, boca de lleó i deu banyes. Totes estes característiques també apareixen en les quatre bèsties mencionades en el capítol 7 de Daniel. Però, ací en el llibre d’Apocalipsi, estes característiques es combinen en una sola bèstia. A més, es diu que el seu domini s’estén «sobre tota tribu, poble, llengua i nació» (Ap 13:7). Per tant, esta bèstia de set caps ha de ser major que un simple govern o imperi mundial. De fet, representa totes les potències polítiques que han dominat la humanitat al llarg de la història (Ecle 8:9). *

7. Què representa cada un dels set caps de la bèstia?

⁷ Què representa cada un dels set caps? El capítol 17 d’Apocalipsi ens dona una pista, perquè descriu una estàtua de la bèstia mencionada en el capítol 13. En Apocalipsi 17:9, 10, se’ns diu: «Els set caps són [...] set reis. Cinc d’ells han caigut, el sisé és ací, l’altre encara no ha arribat, però quan vinga haurà de durar poc». De totes les potències polítiques que Satanàs ha utilitzat, set han destacat per damunt de les altres com si foren «caps». Estos imperis mundials han tingut un impacte considerable sobre el poble de Déu. En el temps de l’apòstol Joan, cinc d’estos imperis ja havien aparegut en l’escena mundial: Egipte, Assíria, Babilònia, l’Imperi medopersa i Grècia. La sexta potència mundial, Roma, encara governava quan Joan va rebre la revelació. Ara bé, qui seria l’últim cap o sèptima potència mundial?

8. A qui representa el sèptim cap de la bèstia?

 ⁸ Tal com vorem, les profecies del llibre de Daniel ens ajuden a identificar el sèptim i últim cap de la bèstia. Quina potència mundial ha estat governant durant el temps de la fi, és a dir, durant «el dia del Senyor»? (Ap 1:10) Ha sigut la coalició formada pel Regne Unit i els Estats Units d’Amèrica, en altres paraules, la potència mundial angloamericana. Per tant, podem arribar a la conclusió que esta coalició és el sèptim cap de la bèstia mencionada en Apocalipsi 13:1-4.

9. Què representa la bèstia que té «dos banyes» com un corder?

⁹ El capítol 13 d’Apocalipsi continua dient-nos que el sèptim cap, la potència mundial angloamericana, també actua com una bèstia que tenia «dos banyes com un anyell [o corder], però parlava com un dragó». Esta bèstia «obra grans prodigis, fins a fer ploure a la terra foc del cel en presència de tots els hòmens» (Ap 13:11-15). Els capítols 16 i 19 d’Apocalipsi anomenen esta bèstia «el fals profeta» (Ap 16:13; 19:20). Daniel també menciona que esta bèstia, la potència mundial angloamericana, destruiria «de manera increïble» (Dn 8:19, 23, 24). Això és exactament el que va passar durant la Segona Guerra Mundial. Les dos bombes atòmiques que van tindre un paper decisiu en posar fi a la guerra en el Pacífic van ser el resultat de l’estreta coŀlaboració de científics britànics i americans. En efecte, la potència mundial angloamericana va «fer ploure a la terra foc del cel».

10. Què representa «l’estàtua de la bèstia»? (Apocalipsi 13:14, 15; 17:3, 8, 11)

¹⁰ A continuació es descriu una altra bèstia. És molt pareguda a la bèstia de set caps, però amb la diferència que és de color escarlata. Se l’anomena «l’estàtua de la bèstia» i se la considera com un «vuité rei» (llig Apocalipsi 13:14, 15; 17:3, 8, 11). * Es diu que este «rei» va arribar a existir, després va desaparéixer i, més tard, va reaparéixer. Que bé quadra esta descripció amb l’Organització de les Nacions Unides, la qual promou els interessos del sistema polític mundial. Primer, va arribar a existir com la Societat de Nacions. Després, durant la Segona Guerra Mundial, va desaparéixer. I finalment, va reaparéixer en la seua forma actual.

11. Què fan les bèsties, o governs, i per què no els hem de tindre por?

¹¹ Per mitjà de la seua propaganda, les bèsties, o governs, animen la gent a oposar-se a Jehovà i al seu poble. Joan diu que és com si reuniren «els reis de tota la terra» per a la guerra d’Harmagedon, és a dir, «el gran dia del Déu de l’univers» (Ap 16:13, 14, 16). Però no hem de tindre por de res, perquè el nostre gran Déu, Jehovà, acudirà ràpidament a salvar els qui donen suport a la seua governació (Ez 38:21-23).

12. Què els passarà a totes les bèsties?

¹² Què els espera a totes les bèsties? Apocalipsi 19:20 dona la resposta: «La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta que obrava prodigis davant d’ella i enganyava així els qui portaven  l’encuny de la bèstia i adoraven la seua estàtua. Els dos van ser tirats vius a l’estany de foc atiat amb sofre». Així que, mentres encara estiguen governant, estos enemics polítics de Déu seran destruïts per sempre.

13. Quin repte afronten els cristians per culpa dels governs d’este món?

¹³ Què té a vore açò amb nosaltres? Com a cristians, hem de ser lleials a Déu i al seu Regne (Jn 18:36). Per a fer-ho, hem de mantindre’ns neutrals respecte als assumpts polítics d’este sistema. Però això pot resultar extremadament difícil, perquè els governs d’este món exigixen que els donem suport incondicional amb les nostres paraules i els nostres fets. Els qui sucumbixen a estes pressions reben l’encuny de la bèstia (Ap 13:16, 17). I qualsevol que reba esta marca tindrà la desaprovació de Jehovà i perdrà la perspectiva de viure per sempre (Ap 14:9, 10; 20:4). Per tant, és molt important que ens mantinguem completament neutrals, sense importar quant ens pressionen els governs per a que els donem el nostre suport.

14. Segons Apocalipsi 17:3-5, què sorprén a l’apòstol Joan a continuació?

¹⁴ L’apòstol Joan es va «quedar molt sorprés» per una altra cosa que va vore. De què es tractava? D’una dona cavalcant una d’estes bèsties ferotges (Ap 17:1, 2, 6). Se la descriu com una «gran prostituta» anomenada «Babilònia, la gran», que comet «prostitució» amb «els reis de la terra» (llig Apocalipsi 17:3-5).

15, 16. Qui és «Babilònia, la gran», i com ho sabem?

¹⁵ Qui és «Babilònia, la gran»? Esta dona no pot representar una organització política, perquè es diu que comet prostitució amb els líders polítics del món (Ap 18:9). De fet, els intenta controlar cavalcant simbòlicament sobre ells. Tampoc pot representar el sistema comercial cobdiciós del món de Satanàs, ja que este sistema apareix simbolitzat més avant com «els mercaders de la terra» (Ap 18:11, 15, 16).

¹⁶ En les Escriptures, el terme prostituta pot referir-se a algú que afirma servir a Déu però participa en alguna forma d’idolatria o busca l’amistat del món (1Cr 5:25; Jm 4:4). Per contra, la Bíblia descriu com purs o verges els qui servixen a Déu fidelment (2Co 11:2; Ap 14:4). L’antiga Babilònia era el centre de la religió falsa, així que Babilònia la Gran ha de representar l’adoració falsa en totes les seues formes. De fet, és l’imperi mundial de la religió falsa (Ap 17:5, 18; consulta l’article web «Què és Babilònia la Gran?» en jw.org).

17. Què li passarà a Babilònia la Gran?

¹⁷ Què li passarà a Babilònia la Gran? Apocalipsi 17:16, 17 ens respon amb estes paraules: «Les deu banyes que has vist i la bèstia acabaran odiant la prostituta, la deixaran a soles i nua, li devoraran la carn i la incendiaran, perquè Déu ha infós en els seus cors el desig de complir el seu designi». Sí, Jehovà insuflarà en les nacions el desig d’atacar i destruir per complet l’imperi mundial de la religió falsa per mitjà de la bèstia escarlata, és a dir, les Nacions Unides (Ap 18:21-24).

18. Com podem assegurar-nos de mantindre’ns completament apartats de Babilònia la Gran?

 ¹⁸ Què té a vore açò amb nosaltres? Hem de mantindre la nostra adoració «pura i sense taca als ulls de Déu» (Jm 1:27). No voldríem per res del món deixar-nos influir per les ensenyances falses, les festivitats paganes, les normes morals permissives i les pràctiques espiritistes de Babilònia la Gran. I estem decidits a continuar avisant les persones per a que se n’isquen d’ella i eviten ser còmplices de la seua culpa davant de Déu (Ap 18:4).

19. Qui és el «gran dragó roig»?

¹⁹ El llibre d’Apocalipsi també descriu «un gran dragó roig» que lluita contra Jesús i els seus àngels (Ap 12:3, 7-9). Este dragó ataca el poble de Déu i dona poder a les bèsties, o governs humans (Ap 12:17; 13:4). Qui és este dragó? Es tracta de «la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs» (Ap 12:9; 20:2). Ell és qui controla tots els altres enemics de Jehovà.

20. Què li passarà al dragó?

²⁰ Què li espera al dragó? Apocalipsi 20:1-3 explica que un àngel llançarà a Satanàs als abismes, on serà confinat per a que «no enganye més els pobles fins que es complisquen els mil anys». Finalment, Satanàs i els seus dimonis seran llançats «a l’estany de foc atiat amb sofre», això significa que seran destruïts d’una vegada per sempre! (Ap 20:10) Imagina’t un món sense Satanàs i els seus dimonis. Veritat que serà meravellós?

21. Per què ens fa feliços el que hem llegit en el llibre d’Apocalipsi?

²¹ Que animador és comprendre el significat dels símbols que apareixen en el llibre d’Apocalipsi! No només hem pogut identificar els enemics de Jehovà, sinó que també hem vist què els passarà. Que certes són estes paraules: «Feliç el qui llig aquesta profecia i feliços els qui l’escolten»! (Ap 1:3) Però, una volta els enemics de Déu hagen sigut destruïts, quines benediccions disfrutarà la humanitat fidel? Ho analitzarem en l’últim article d’esta sèrie.