1, 2. Quina és una de les raons per les quals hauríem d’interessar-nos en el llibre d’Apocalipsi?

 HAS vist alguna volta un àlbum de fotos d’una altra persona? Mentres passes les fulles veus moltes cares desconegudes, però una foto en particular capta la teua atenció. Per quin motiu? Perquè apareixes en ella. Al mirar-la, tractes de recordar quan i a on es va fer la foto i també intentes reconéixer les altres persones que apareixen en ella. Eixa foto és més important que la resta perquè té a vore amb tu.

² El llibre d’Apocalipsi és com eixa foto, almenys per dos raons. La primera és perquè este llibre es va escriure per a nosaltres. De fet, en el primer versicle llegim: «Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fera conéixer als seus servents allò que prompte s’ha de complir» (Ap 1:1). Així que el que està escrit en este llibre no és per a la gent en general sinó per a nosaltres, els servents dedicats de Déu. Com a poble Seu, no ens hauria de sorprendre descobrir que estem participant en el compliment de les profecies d’este llibre fascinant. En altres paraules, «eixim en la foto».

3, 4. Segons el llibre d’Apocalipsi, quan es complirien les seues profecies, i què té a vore això amb cadascun de nosaltres?

³ La segona raó té a vore amb el temps en què es complirien estes profecies. L’envellit apòstol Joan va identificar eixe temps quan va dir que havia arribat a estar en «el dia del Senyor» (Ap 1:10). Quan Joan va escriure estes paraules al voltant de l’any 96, «el dia del Senyor» encara estava molt lluny (Mt 25:14, 19; Lc 19:12). D’acord amb les profecies bíbliques, eixe dia va començar en 1914, quan Jesús va ser entronitzat com a Rei en el cel. A partir d’aquell  any, començaren a complir-se les profecies d’Apocalipsi que tenen a vore amb el poble de Déu. Sí, ara estem vivint en «el dia del Senyor»!

⁴ Com estem vivint en este temps tan emocionant, hem de prestar especial atenció al consell registrat en Apocalipsi 1:3, que diu: «Feliç el qui llig aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i fan cas de tot allò que hi ha escrit, perquè l’hora s’acosta!». Per tant, necessitem llegir, escoltar i fer cas d’«aquesta profecia». Vegem algunes de les coses que hem d’observar.

5. Com emfatitza el llibre d’Apocalipsi que necessitem assegurar-nos d’adorar a Jehovà com ell vol?

⁵ Des del primer capítol d’Apocalipsi, veem que Jesús sap molt bé el que passa en les congregacions del poble de Déu (Ap 1:12-16, 20; 2:1). Ja va demostrar que n’era conscient pels missatges que va enviar a les set congregacions d’Àsia Menor. En ells, va donar guia específica per a ajudar els cristians de segle I a assegurar-se d’estar adorant a Jehovà com Ell vol. A més, el que va dir en estos missatges aplica a tots els servents de Déu en l’actualitat. Què ens ensenya açò? Que no hi ha res que s’escape a la supervisió protectora de Jesús. De fet, com a Líder nostre, sap perfectament si tenim una bona relació amb Jehovà. I, a més, ens pot mostrar què hem de fer per a continuar disfrutant de l’aprovació de son Pare. Però, què va dir en estos missatges que necessitem observar hui en dia?

6. a) Tal com destaca Apocalipsi 2:3, 4, quin problema important tenia la congregació d’Efes? b) Què aprenem del missatge que Jesús va dirigir als cristians d’Efes?

⁶ Llig Apocalipsi 2:3, 4. No hem de perdre l’amor que al principi teníem per Jehovà. El missatge de Jesús per a la congregació d’Efes indicava que, a pesar d’haver afrontat diversos reptes, aquells cristians havien mostrat aguant i havien continuat servint a Jehovà sense defallir. Així i tot, havien perdut l’amor que tenien al principi. Si volien que la seua adoració fora acceptable, necessitaven fer reviscolar eixe amor. D’igual manera, nosaltres hem de fer més que simplement aguantar; hem d’aguantar pels motius correctes. Al nostre Déu no només l’interessa el que fem sinó també per què ho fem. Els nostres motius són importants per a ell, perquè espera que la nostra adoració es fonamente en el profund amor i apreci que sentim per ell (Pr 16:2; Mc 12:29, 30).

7. a) Tal com mostra Apocalipsi 3:1-3, quin problema va dir Jesús que tenia la congregació de Sardes? b) Què és necessari que fem?

⁷ Llig Apocalipsi 3:1-3. Hem de mantindre’ns desperts i alerta. Els cristians de la congregació de Sardes tenien un problema diferent. A pesar que en el passat havien estat espiritualment actius, ara havien afluixat el pas en el seu servici a Déu. Per això Jesús els va dir que vetlaren. Què ens ensenya esta advertència? Que, encara que Jehovà no oblidarà el nostre servici, no podem confiar simplement en el que hem fet per ell en el passat (He 6:10). Tot i que podem tindre més limitacions que abans, hem de seguir actius en  «l’obra del Senyor» mantenint-nos desperts i alerta fins a la fi (1Co 15:58; Mt 24:13; Mc 13:33).

8. Quina lliçó aprenem de les paraules d’Apocalipsi 3:15-17 dirigides als cristians de Laodicea?

⁸ Llig Apocalipsi 3:15-17. Hem d’adorar a Déu de tot cor i amb zel. El missatge de Jesús als cristians de Laodicea mostrava un problema diferent. El seu estat espiritual era «tebi». A causa de l’apatia que mostraven, Jesús els va dir que estaven en un estat «miserable i digne de compassió». Necessitaven mostrar zel ardent per Jehovà i la Seua adoració (Ap 3:19). Què ens ensenya açò? Si hem perdut part del nostre zel, hem d’avivar l’apreci que sentim per les riqueses espirituals que Jehovà i la Seua organització ens han donat (Ap 3:18). No voldríem, per res del món, permetre que el desig de tindre un estil de vida còmode ens distraguera i ens fera relegar les activitats espirituals a un segon lloc.

9. Tal com indicaven els missatges de Jesús als cristians de Pèrgam i Tiatira, quin perill hem d’evitar?

⁹ Hem de rebutjar les ensenyances dels apòstates. Jesús va reprendre alguns cristians de Pèrgam per promoure divisions i sectes (Ap 2:14-16). Per altra banda, va encomiar els cristians de Tiatira que havien evitat les mentires del Diable —o les anomenades «profunditats de Satanàs»— i els va animar a guardar «fidelment» la veritat (Ap 2:24-26). En canvi, els cristians dèbils d’eixa congregació que s’havien deixat seduir pels raonaments falsos havien de penedir-se. I en el nostre cas? Nosaltres també hem de rebutjar qualsevol ensenyança que estiga en contra de la manera de pensar de Jehovà. Els apòstates podrien semblar tindre «les aparences de la pietat», però amb els seus actes en realitat neguen «la força que posseeix» eixa pietat, o devoció (2Tm 3:5). Així que, si som estudiants diligents de la Paraula de Déu, ens resultarà més fàcil identificar i rebutjar les ensenyances falses (2Tm 3:14-17; Jud 3, 4).

10. Quina altra lliçó aprenem del que Jesús va dir a les congregacions de Pèrgam i Tiatira?

¹⁰ No hem de participar en cap forma d’immoralitat ni tolerar-la o excusar-la. Encara hi havia un altre problema en Pèrgam i Tiatira. Jesús va condemnar alguns cristians d’estes congregacions per no rebutjar  la immoralitat (Ap 2:14, 20). Què ens ensenya açò? Que no podem esperar que Jehovà tolere cap acte d’immoralitat que puguem cometre encara que faça molts anys que estem en la veritat i en l’actualitat tinguem molts privilegis (1Sa 15:22; 1Pe 2:16). Ell espera que ens apeguem a les seues elevades normes morals sense importar lo baix que haja caigut la moralitat del món (Ef 6:11-13).

11. Què hem aprés fins ara? (Consulta també el quadro « Lliçons per a nosaltres».)

¹¹ Què hem aprés fins ara? Hem vist la necessitat d’assegurar-nos que estem adorant a Jehovà com ell vol. Així que, si estiguérem fent alguna cosa que desagradara a Déu, hauríem de corregir immediatament la nostra conducta (Ap 2:5, 16; 3:3, 16). Però Jesús va donar encara una advertència més en els seus missatges a les congregacions. De quina es tracta?

12. D’acord amb Apocalipsi 2:10, què va dir Jesús a les congregacions d’Esmirna i Filadèlfia que també hauria d’interessar-nos a nosaltres?

¹² Analitzem ara els missatges que Jesús va dirigir als cristians de les congregacions d’Esmirna i Filadèlfia. Els va dir que no tingueren por de patir persecució, ja que la seua fidelitat seria recompensada (llig Apocalipsi 2:10; 3:10). Quina és la lliçó per a nosaltres? Hem d’esperar persecució i hem d’estar dispostos a aguantar-la (Mt 24:9, 13; 2Co 12:10). Vegem per què és important este recordatori.

13, 14. Quin efecte tenen en el poble de Déu els successos descrits en el capítol 12 d’Apocalipsi?

¹³ El llibre d’Apocalipsi ens diu que el poble de Déu seria perseguit en els nostres dies, o siga, en «el dia del Senyor». El capítol 12 menciona que immediatament després de l’establiment del Regne de Déu esclataria guerra en el cel. Miquel —Jesucrist glorificat— i els seus exèrcits lluitarien contra Satanàs i els dimonis (Ap 12:7, 8). Com a resultat, els enemics de Déu serien derrotats i llançats a la terra, on provocarien un sofriment indescriptible als seus habitants (Ap 12:9, 12). Però, com afectarien estos successos al poble de Déu?

¹⁴ A continuació, Apocalipsi ens diu com reaccionaria Satanàs. Com ja no tindria accés al cel, centraria tota la seua fúria contra la resta dels ungits, els quals representen el Regne de Déu en la terra i «mantenen ferm el testimoni de Jesús» (Ap 12:17; 2Co 5:20; Ef 6:19, 20). Com s’ha complit esta profecia?

15. Qui van ser els «dos testimonis» mencionats en el capítol 11 d’Apocalipsi, i què els va passar?

 ¹⁵ Satanàs va llançar un atac contra els germans ungits que portaven la davantera en predicar el Regne. Entre ells hi havia alguns hòmens que tenien més responsabilitats. Estos van representar els «dos testimonis» que, segons Apocalipsi, serien morts (Ap 11:3, 7-11). * En 1918, huit dels germans que dirigien l’obra van ser acusats falsament i declarats culpables. Com a conseqüència, foren condemnats a llargues sentències de presó. Des d’un punt de vista humà, semblava que l’obra d’estos ungits havia sigut «morta».

16. Quin succés sorprenent va tindre lloc en 1919, però què ha continuat fent Satanàs des d’aquell temps?

¹⁶ La profecia del capítol 11 d’Apocalipsi també diu que els «dos testimonis» tornarien a la vida després d’un curt període de temps. Com es va complir açò? Sorprenentment, just a l’any següent del seu empresonament, a principis de 1919, es retiraren els càrrecs contra estos germans ungits i foren alliberats. Immediatament, els germans es van posar mans a l’obra, l’obra del Regne. Però això no va fer cessar els atacs de Satanàs contra el poble de Déu. Des d’aquell moment, el Diable ha estat llançant «una riuada» de persecució contra els servents de Déu (Ap 12:15). Verdaderament, esta situació «mostrarà [...] la perseverança i la fe» de cadascun de nosaltres (Ap 13:10).

17. Quina ajuda inesperada ha rebut el poble de Déu a pesar de ser l’objectiu dels atacs de Satanàs?

¹⁷ A continuació, el capítol 12 d’Apocalipsi indica que el poble de Déu rebria ajuda d’una font inesperada. Seria com si «la terra» s’engolira «la riuada» de persecució (Ap 12:16). I això és exactament el que ha passat. A voltes, els elements més estables del món de Satanàs, com alguns sistemes judicials, han acudit al rescat del poble de Déu. En reiterades ocasions, els servents de Jehovà han guanyat casos legals que els han permés disfrutar de certa mesura de llibertat. Com l’han usada? Aprofitant  sàviament cada oportunitat per a fer l’obra que Jehovà els ha donat (1Co 16:9). De quina obra es tracta?

18. Quina és la nostra principal obra durant estos últims dies?

¹⁸ Jesús va profetitzar que els seus seguidors declararien la «bona nova del Regne» per tota la terra abans que vinguera la fi (Mt 24:14). I no ho farien a soles, ja que rebrien l’ajuda d’un àngel —o grup d’àngels— que portaria «una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles» (Ap 14:6).

19. Quin altre missatge han de predicar els qui estimen a Jehovà?

¹⁹ Les bones notícies del Regne no és l’únic missatge que el poble de Déu ha de declarar. També ha de donar suport a l’obra dels àngels descrits en els capítols 8 a 10 d’Apocalipsi. Estos àngels anuncien una sèrie d’ais, o plagues, per als qui rebutgen el Regne de Déu. En compliment d’açò, els testimonis de Jehovà hem estat declarant un missatge de juí paregut a «una pedregada i un foc». Este missatge revela les sentències de Déu contra els diferents elements del món malvat de Satanàs (Ap 8:7, 13). La gent ha de saber que la fi s’acosta. Només d’esta manera podrà fer canvis dràstics en la seua vida i sobreviure al dia del furor de Jehovà (So 2:2, 3). Però declarar este missatge no és gens agradable; requerix que siguem valents. I, durant la gran tribulació, encara ho haurem de ser més, perquè el missatge final de juí serà més contundent (Ap 16:21).

20. Què analitzarem en els següents dos articles?

²⁰ Que necessari és que observem les paraules d’«aquesta profecia» d’Apocalipsi, ja que formem part del seu compliment (Ap 1:3). Però, com podem aguantar amb fidelitat la persecució i continuar declarant amb valor els missatges del llibre d’Apocalipsi? Hi ha dos coses que ens enfortiran. La primera és el que diu el mateix llibre sobre els enemics de Déu. I la segona, les futures benediccions que rebrem si ens mantenim fidels. Analitzarem estos temes en els següents dos articles.