1. Per què ens anima Proverbis 4:7 a aconseguir saviesa divina?

 SI ALGUNA volta has hagut de prendre una decisió important, segur que vas demanar saviesa en oració, perquè sabies que la necessitaves (Jm 1:5). El rei Salomó va escriure: «Abans que res, aconsegueix saviesa» (llig Proverbis 4:7). Per descomptat, Salomó no estava parlant de qualsevol classe de saviesa, s’estava referint a la saviesa que ve de Jehovà (Pr 2:6). Però, pot la saviesa divina ajudar-nos a afrontar els problemes que tenim hui en dia? Sense dubte, tal com vorem en este article.

2. Quina és una de les maneres com podem arribar a ser verdaderament savis?

² Una manera com podem arribar a ser verdaderament savis és estudiant i aplicant les ensenyances de dos hòmens que destacaren per la seua saviesa. Analitzem primer el consell de Salomó, ja que la Bíblia diu que Déu li va concedir «una saviesa i una inteŀligència molt grans» (1Re 5:9 [4:29 TNM]). En acabant, analitzarem el consell de Jesús, l’home més savi que mai ha existit (Mt 12:42). Respecte a Jesús es va profetitzar: «L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment» (Is 11:2).

3. Què analitzarem en este article?

³ Gràcies a la saviesa que Déu els va concedir, tant Salomó com Jesús donaren consell pràctic sobre assumpts que a tots nosaltres ens interessen. En este article, considerarem tres d’ells: la necessitat de tindre un punt de vista equilibrat dels diners, del treball i de nosaltres mateixos.

4. En què es diferenciava la situació econòmica de Salomó de la de Jesús?

⁴ Salomó era enormement ric i vivia en l’abundància (1Re 10:7, 14, 15). Jesús, per contra, tenia molt poques possessions, ni tan sols tenia casa pròpia (Mt 8:20). No obstant, els dos hòmens tenien un punt de vista equilibrat dels béns materials perquè la seua saviesa provenia de la mateixa Font, Jehovà Déu.

5. Quin punt de vista equilibrat dels diners tenia Salomó?

⁵ Salomó va reconéixer que els diners són una «protecció» (Ecle 7:12). Amb ells, podem cobrir les nostres necessitats i, fins i tot, comprar-nos algun capritxet. Però Salomó, a pesar de ser tan ric, va afirmar que hi ha coses més importants que els diners. Per exemple, va escriure: «És millor bona fama que grans riqueses» (Pr 22:1). També va dir que la gent que estima els diners no se sol sentir satisfeta (Ecle 5:9, 11 [vv. 10, 12 TNM]). I ens va advertir que no depositàrem tota la nostra confiança en els diners, perquè poden desaparéixer ràpidament (Pr 23:4, 5).

6. D’acord amb Mateu 6:31-33, quin punt de vista equilibrat de les possessions materials tenia Jesús?

⁶ Jesús tenia un punt de vista equilibrat de les possessions materials (Lc 19:2, 6, 7). Disfrutava quan li oferien menjar i beguda de qualitat. De fet, el seu primer milacre va ser convertir aigua en un dels millors vins (Jn 2:10, 11). I, el dia de la seua mort, portava una túnica que valia molts diners (Jn 19:23, 24). Però Jesús no va centrar la seua vida en les coses materials. Amb raó, va poder dir als seus seguidors: «Ningú no pot servir dos senyors [...]. No podeu servir alhora Déu i el diner» (Mt 6:24). Jesús va ensenyar que, si busquem primer el Regne, Jehovà s’assegurarà que tinguem el que necessitem (llig Mateu 6:31-33).

7. Com es va beneficiar un germà de tindre un punt de vista equilibrat sobre els diners?

 ⁷ Molts dels nostres germans i germanes s’han beneficiat d’aplicar els savis consells que Jehovà ens dona sobre els diners. Vegem l’exemple d’un germà fadrí a qui li diuen Daniel. Ell conta: «D’adolescent, vaig decidir que servir a Jehovà seria lo més important en la meua vida». Com Daniel ha mantingut un estil de vida senzill, ha pogut utilitzar el seu temps i habilitats en molts projectes teocràtics. Ell afig: «Puc dir amb el cor en la mà que no m’he penedit mai de la decisió que vaig prendre. Per descomptat, podria haver guanyat molts diners si eixe haguera sigut el principal objectiu de la meua vida. Però, com podrien els diners reemplaçar les amistats que he fet? Com podrien reemplaçar la satisfacció que em dona posar en primer lloc el Regne? No hi ha prou diners en el món que puguen igualar les benediccions que Jehovà m’ha donat». És evident que centrar-nos en les coses espirituals, i no en els diners, ens fa realment feliços.

8. Segons Eclesiastés 5:17, 18, com sabem que Salomó tenia un punt de vista equilibrat del treball?

⁸ Salomó va dir que treballar de valent produïx molta felicitat. De fet, va afirmar que «és un do de Déu» (llig Eclesiastés 5:17, 18 [vv. 18, 19 TNM]). També va escriure que «de tot treball se’n trau un profit» (Pr 14:23). I sabia del que estava parlant perquè era molt treballador. Salomó edificava palaus, plantava vinyes, feia jardins, excavava basses i construïa ciutats (1Re 9:19; Ecle 2:4-6). Això era molt de treball però, sense dubte, el feia molt feliç. Així i tot, Salomó reconeixia que necessitava alguna cosa més per a ser realment feliç, necessitava fer coses per Jehovà. Per exemple, durant set anys, va supervisar la construcció d’un magnífic temple per a l’adoració de Jehovà (1Re 6:38; 9:1). Al participar en tota classe d’activitats, tant seglars com espirituals, Salomó es va adonar que lo més important que una persona pot fer és servir a Jehovà. Per això, va escriure: «Després d’haver-ho sentit tot, la conclusió és esta: tem el Déu verdader i obeïx els seus manaments, perquè això és tot el que deu fer l’home» (Ecle 12:13 TNM).

9. Com va mantindre Jesús el treball en el seu lloc?

⁹ Jesús era molt faener. Quan era jove, treballava de fuster (Mc 6:3). Està clar que els seus pares agraïen que els ajudara a cobrir les necessitats de tota la família. I, com Jesús era perfecte, el seu treball com a fuster també podia ser perfecte, així que probablement tindria molts encàrrecs. Però, encara que era un treballador diligent i segurament disfrutava de la seua faena, Jesús apartava temps per a les activitats espirituals (Jn 7:15). Més avant, quan es va dedicar per complet al seu ministeri, va aconsellar als seus oients: «No vos heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna» (Jn 6:27). I en el Sermó de la Muntanya, va dir: «Reuniu tresors al cel» (Mt 6:20).

10. Quin repte podrien afrontar alguns en el treball?

¹⁰ La saviesa divina ens ajuda a tindre un punt de vista equilibrat de la faena. Com a cristians, se’ns ensenya a ser diligents  i a «treballar honestament» (Ef 4:28). A sovint, els patrons s’adonen que som persones honestes i industrioses, i potser ens diuen que valoren la nostra forma de treballar. Amb la millor de les intencions, podríem començar a fer més hores pensant que li donarem al nostre patró una millor impressió dels testimonis de Jehovà. Però, si ho férem, podríem començar a descuidar les nostres responsabilitats familiars i teocràtiques. En eixe cas, necessitaríem fer un canvi per a buscar l’equilibri.

11. Què va aprendre un germà sobre tindre un punt de vista equilibrat del treball?

¹¹ Un germà jove a qui li diuen William ha comprovat en primera persona el valor de mantindre el treball en el seu lloc. Referint-se a un ancià per a qui treballava abans, diu: «Este germà és un gran exemple a l’hora de tindre un punt de vista equilibrat del treball. S’esforça molt i, per la seua destresa, els seus clients estan molt contents amb ell. Però al final de la jornada, quan acaba la faena, sap aparcar el treball i centrar-se en la seua família i en el seu servici a Jehovà. I, saps què? És la persona més feliç que conec!». *

12. Com va demostrar Salomó que tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix, però com el va perdre?

¹² Mentres va ser fidel a Jehovà, Salomó tenia un punt de vista equilibrat d’ell mateix. De jove, va reconéixer amb modèstia que tenia limitacions i li va demanar guia a Jehovà (1Re 3:7-9). Al principi del seu regnat, Salomó també era conscient del perill de convertir-se en una persona orgullosa. De fet, va escriure: «L’orgull s’encamina al desastre, l’arrogància acaba per terra» (Pr 16:18). Tristament, més tard, no va aplicar el seu propi consell. Després d’uns anys  governant, es va fer orgullós i va començar a ignorar els manaments de Déu. Per exemple, una de les lleis prohibia als reis hebreus tindre «moltes dones, perquè el seu cor s’apartaria del Senyor» (Dt 17:17). Salomó va fer cas omís d’eixa llei i va arribar a tindre 700 esposes i 300 concubines, moltes de les quals eren paganes (1Re 11:1-3). Potser es pensava que ho tenia tot controlat. Fora com fora, amb el temps, Salomó va patir les conseqüències d’apartar-se de Jehovà (1Re 11:9-13).

13. Què podem aprendre al meditar en l’actitud humil de Jesús?

¹³ Jesús va mantindre un punt de vista humil i equilibrat d’ell mateix. Abans de vindre a la terra, va fer obres meravelloses per a Jehovà. La Bíblia diu que «Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra» (Col 1:16). Al batejar-se, és molt possible que Jesús recordara coses que havia fet quan estava amb son Pare (Mt 3:16; Jn 17:5). Però tot eixe coneixement no va fer que Jesús es tornara orgullós. En realitat, va ser al contrari, ja que no va voler destacar mai per damunt dels altres. De fet, va dir als seus deixebles que no havia vingut a la terra «a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a rescat per tots els hòmens» (Mt 20:28). I també va admetre amb modèstia que no podia fer res pel seu compte (Jn 5:19). Quin gran exemple d’humiltat ens va deixar Jesús! És un exceŀlent model a seguir.

14. Pel que fa a tindre un punt de vista adequat de nosaltres mateixos, què ens va ensenyar Jesús?

¹⁴ Jesús va ensenyar als seus seguidors a tindre un punt de vista adequat d’ells mateixos. Açò és especialment necessari si tendim a pensar negativament de nosaltres. Per això, referint-se a son Pare, Jesús va dir en una ocasió: «Fins i tot els cabells, vos té comptats» (Mt 10:30). Estes paraules poden ser molt reconfortants, ja que mostren que el nostre Pare celestial es preocupa molt per nosaltres, que som importants per a ell. No voldríem qüestionar l’opinió que Jehovà té  de nosaltres pensant que som indignes d’adorar-lo i que no mereixem viure en el nou món.

15. a) Què ens va recomanar La Talaia que tinguérem? b) Tal com mostren les iŀlustracions de la pàgina 24, quines benediccions ens podríem perdre si ens centràrem massa en nosaltres mateixos?

¹⁵ Fa uns 15 anys, La Talaia ens va recomanar tindre una opinió equilibrada de nosaltres mateixos amb estes paraules: «Per descomptat, no volem donar-nos tanta importància que ens tornem vanitosos; però tampoc volem anar-se’n a l’altre extrem i concloure que no valem res. Més bé, el nostre objectiu ha de ser formar-nos un concepte realista de nosaltres mateixos i, per a aconseguir-ho, hem de tindre en compte tant els nostres punts forts com les nostres limitacions. Una cristiana ho va exposar d’esta manera: “Ni soc la maldat personificada ni soc la millor persona del món. Tinc virtuts i tinc defectes, com tot lo món”». * Açò ens mostra clarament que és molt beneficiós cultivar un punt de vista equilibrat de nosaltres mateixos.

16. Per què ens guia Jehovà amb saviesa?

¹⁶ Jehovà ens guia amb saviesa a través de la seua Paraula. Ell ens estima i vol que siguem feliços (Is 48:17, 18). La decisió més sàvia que podem prendre —la que ens reportarà major felicitat— és posar els interessos de Jehovà en primer lloc en la vida. Si ho fem aixina, evitarem molts dels problemes que experimenten aquells que se centren massa en els diners, en el treball o en ells mateixos. Que tots nosaltres estiguem determinats a guiar la nostra vida amb saviesa i a alegrar el cor de Jehovà! (Pr 23:15)