1, 2. Segons Esdres 1:2-4, quina decisió important hagueren de prendre els jueus que vivien en Babilònia?

 EL REI ha promulgat un edicte! Els jueus que han estat captius en Babilònia durant uns 70 anys ara són lliures per a tornar al seu país d’origen, Israel (llig Esdres 1:2-4). Només Jehovà podia haver fet que açò es complira, perquè Babilònia no solia alliberar els seus captius (Is 14:4, 17). Però este imperi havia caigut, i el nou governant havia dit que els jueus podien abandonar Babilònia. Com a resultat, tots els jueus, especialment els caps de família, havien de prendre una decisió: anar-se’n o quedar-se. Aquella decisió no degué ser gens fàcil. Vegem per què.

² Molts d’aquells jueus eren massa majors per a fer un viatge tan llarg i perillós. I com la majoria havia nascut en Babilònia, eixa era l’única llar que coneixien. Per a ells, Israel era el país dels seus avantpassats. Pel que sembla, alguns jueus havien prosperat en Babilònia. Així que els costaria deixar les seues cases confortables o negocis i assentar-se en un país desconegut.

3. Quina era la benedicció més gran que esperava als jueus fidels que van tornar a Israel?

³ Per a la majoria dels jueus fidels, les benediccions de tornar a Israel superaven per molt qualsevol sacrifici que hagueren de fer. Però la més gran tenia a vore amb la seua adoració. Encara que hi havia més de 50 temples pagans en Babilònia, no n’hi havia cap dedicat a Jehovà. No hi havia ningun altar on els israelites pogueren fer els sacrificis que requeria la llei mosaica. Tampoc hi havia un sacerdoci organitzat que oferira estos sacrificis. A més, la quantitat d’adoradors de Jehovà era molt inferior  a la de dones i hòmens pagans, els quals no respectaven les normes de Jehovà. Així que els milers de jueus que estimaven a Jehovà esperaven tornar al país dels seus avantpassats per a restablir l’adoració pura.

4. Quina ajuda els va prometre Jehovà als jueus que tornaren a Israel?

⁴ El viatge de Babilònia a Israel era difícil, i els jueus podrien tardar uns quatre mesos en fer-lo, però Jehovà els havia promés que eliminaria qualsevol obstacle que els impedira tornar. Respecte a esta promesa, el profeta Isaïes va escriure: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu. [...] El terreny escabrós serà una plana, i la serra, una ampla vall» (Is 40:3, 4). T’ho imagines? Per a ells seria molt més fàcil i ràpid viatjar per un camí recte i pla que a través d’un terreny escabrós i desèrtic entre muntanyes i tossals.

5. Quin nom rebia el camí figurat entre Babilònia i Israel?

⁵ Hui en dia, molts camins o carreteres s’identifiquen amb un nom o un número. El camí figurat del qual parla Isaïes també rebia un nom. Ell va dir: «Allà obriran una ruta anomenada “Via Santa”, que cap impur no trepitjarà» (Is 35:8). Què significava esta promesa per als israelites? I, què significa per a nosaltres?

6. Per què era santa esta via?

⁶ «Via Santa», quin nom més bonico per a una calçada! Per què se l’anomena santa? Perquè no hi hauria ningun lloc en la restaurada nació d’Israel per a «cap impur», és a dir, per a qualsevol jueu obstinat en practicar la immoralitat, la idolatria o altres pecats greus. Els jueus que tornaren arribarien a ser «un poble consagrat» per al seu Déu (Dt 7:6). Però això no volia dir que els qui deixaren Babilònia no necessitaven fer canvis per a agradar a Jehovà.

7. Quins canvis havien de fer alguns jueus? Posa un exemple.

⁷ Com hem vist abans, la majoria d’estos jueus nasqueren en Babilònia i, aparentment, molts s’havien acostumat a la manera de pensar i comportar-se dels babilonis. Dècades després que els primers jueus tornaren a Israel, Esdres es va enterar que alguns s’havien casat amb dones paganes (Ex 34:15, 16; Esd 9:1, 2). I anys més tard, el governador Nehemies es va quedar gelat al vore que els fills d’estos jueus no sabien parlar hebreu (Dt 6:6, 7; Ne 13:23, 24). Com podrien estos jóvens aprendre a estimar i adorar a Jehovà si no entenien l’idioma principal en el qual estava escrita la Paraula de Déu? (Esd 10:3, 44) Per eixe motiu, aquells jueus havien de fer grans canvis. Però els resultaria molt més fàcil fer-los en Israel, on l’adoració pura estava sent restaurada gradualment (Ne 8:8, 9).

8. Per què ens hauria d’interessar el que va passar fa tant de temps? (Mira la iŀlustració de la portada.)

⁸ Alguns podrien pensar: «Sí, açò és molt interessant però, què té a vore amb nosaltres hui en dia?». La veritat és que molt, perquè en certa manera, nosaltres també estem caminant per la «Via Santa». Ja siga que formem part dels ungits  o de les «altres ovelles», tots hem de mantindre’ns en este camí perquè ens ajuda a continuar servint a Jehovà i ens conduïx a les futures benediccions que portarà el Regne (Jn 10:16). b Des de 1919, milions d’hòmens, dones i xiquets se n’han eixit de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa, i han mamprés este camí figurat. Probablement estàs entre ells. Encara que este camí es va obrir fa uns 100 anys, els treballs de preparació començaren segles abans.

9. En harmonia amb Isaïes 57:14, en quin sentit es va preparar la «Via Santa»?

⁹ Jehovà es va assegurar d’apartar els obstacles del camí que recorrerien els jueus que se n’anaren de Babilònia (llig Isaïes 57:14). I què podem dir de la «Via Santa» de l’actualitat? Durant els segles previs a 1919, Jehovà va utilitzar hòmens piadosos per a preparar este camí i ajudar així els qui volien eixir-se’n de Babilònia la Gran (compara-ho amb Isaïes 40:3). Estes obres de preparació, o treballs espirituals, foren necessàries per a que les persones sinceres pogueren entrar al paradís espiritual, on l’adoració pura de Jehovà havia sigut restaurada. Vegem algunes de les “obres” que es van fer per a preparar el camí.

10, 11. Com han contribuït a la difusió del coneixement bíblic la impressió i la traducció de la Bíblia? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁰ La impremta. Fins a la mitat del segle XV, la Bíblia es copiava a mà. Era una faena que requeria molt de temps, i les còpies eren escasses i caríssimes. Però quan es va inventar la impremta de tipos mòbils, la Bíblia es va poder produir i distribuir amb major facilitat.

¹¹ La traducció. Durant segles, la Bíblia va estar disponible principalment en llatí, idioma que només la gent culta podia comprendre. No obstant això, quan la impremta es va estendre, hòmens temorosos de Déu es van esforçar per traduir-la a idiomes que parlava la gent comú. D’esta manera, els lectors de la Bíblia podien comparar el que realment ensenya la Paraula de Déu amb el que els havien ensenyat els retors.

12, 13. Com van desemmascarar uns estudiants sincers de la Bíblia algunes ensenyances religioses falses en el segle XIX? Posa un exemple.

¹² Les ajudes per a estudiar la Bíblia. Els estudiants minuciosos de la Bíblia aprengueren un muntó del que llegien en la Paraula de Déu i ho compartien amb els altres, per a disgust de molts retors. Per exemple, en el segle XIX, molts hòmens sincers començaren a publicar tractats que desemmascaraven les ensenyances religioses falses de les esglésies.

¹³ Allà per 1835, Henry Grew, un home temorós de Déu, va publicar un tractat que parlava de la condició dels morts. En ell, va demostrar amb les Escriptures que només podem tindre immortalitat si Déu ens la dona, i no perquè tinguem una ànima immortal, com ensenyen la majoria de les esglésies. En 1837, un ministre religiós anomenat George Storrs va trobar una còpia d’eixe tractat mentres anava en tren. El va llegir i es va convéncer que havia trobat una veritat fonamental. Així que es va  decidir a compartir el que havia aprés. En 1842, va fer una sèrie de discursos amb l’intrigant títol: «Són immortals els malvats?». Els escrits de George Storrs tingueren una influència molt positiva en un jove anomenat Charles Taze Russell.

14. Com beneficiaren al germà Russell i als seus companys les obres de preparació que s’havien fet en el passat en la «Via Santa»? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁴ Com beneficiaren al germà Russell i als seus companys les obres de preparació que s’havien fet en el passat en la «Via Santa»? Quan estudiaven, podien consultar diccionaris, concordances bíbliques i diverses traduccions de la Bíblia de gent que ja havia fet tota esta faena abans. També es beneficiaren de la investigació bíblica que feren hòmens com Henry Grew, George Storrs i altres. El germà Russell i els seus companys contribuïren a aplanar el camí al produir una gran quantitat de llibres i tractats que analitzaven temes bíblics.

15. Quins successos importants tingueren lloc en 1919?

¹⁵ En 1919, Babilònia la Gran va deixar de tindre control sobre el poble de Déu. Aquell any, el «servent fidel i sensat» va entrar en escena just a temps per a donar la benvinguda a les persones de cor sincer a esta recentment inaugurada «Via Santa» (Mt 24:45-47). En part, gràcies al treball dels “peons de camins” del passat, els qui van començar a anar pel camí podien augmentar el seu coneixement sobre els propòsits de Jehovà (Pr 4:18). També podien posar la seua vida en harmonia amb la voluntat de Déu. Òbviament, Jehovà no esperava que el seu poble fera els canvis necessaris de colp. Més bé, l’ha estat refinant al llarg dels anys (consulta el quadro « Jehovà refina gradualment el seu poble»). Que feliços estarem tots quan puguem complaure el  nostre Déu amb tot el que fem! (Col 1:10)

16. Quin manteniment se li ha fet a la «Via Santa» des de 1919? (Isaïes 48:17; 60:17)

¹⁶ Tot camí necessita manteniment regular. Des de 1919, s’ha estat fent este manteniment en la «Via Santa» amb la intenció de facilitar que més gent puga eixir-se’n de Babilònia la Gran. Poc després del seu nomenament, el servent fidel i sensat es va posar mans a l’obra i, en 1921, va publicar El Arpa de Dios, una ajuda dissenyada per a ajudar els nous a aprendre les veritats bíbliques. En total, arribaren a imprimir-se quasi sis milions de còpies d’esta publicació en 36 idiomes, i moltes persones aprengueren la veritat gràcies a ella. Més recentment, hem publicat una exceŀlent ajuda per a conduir cursos bíblics, el llibre Disfruta de la vida per sempre! Jehovà ha utilitzat la seua organització per a proveir aliment espiritual de manera constant i aixina ajudar-nos a continuar caminant per la «Via Santa» durant el temps de la fi (llig Isaïes 48:17; 60:17).

17, 18. A on porta la «Via Santa»?

¹⁷ Podríem dir que quan algú accepta un curs bíblic, ja té un peu en la «Via Santa». Alguns caminen per ella només un trosset i acaben eixint-se’n. I altres estan decidits a seguir caminant per esta via fins a arribar al destí. Quin és este destí?

¹⁸ Als ungits, la «Via Santa» els porta al «paradís de Déu» en el cel (Ap 2:7). I als qui tenen l’esperança de viure en la terra, este camí els du al final del Regnat de Mil Anys de Crist quan tots seran perfectes. Si en l’actualitat estàs anant per este camí, no mires arrere ni te n’isques d’ell fins que aplegues al nou món. Vos desitgem de tot cor que tingueu un bon viatge.