1. Quina lliçó consoladora li va ensenyar Jehovà a Abraham?

 ABRAHAM va tindre una conversació que mai oblidaria. A través d’un àngel, Déu li va dir que destruiria les ciutats de Sodoma i Gomorra. Tot preocupat, Abraham li va preguntar: «¿És veritat que faràs desaparéixer tant el just com el culpable? [...] ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?». Pacientment, Jehovà li va ensenyar al seu estimat amic una lliçó que ens beneficia i consola a tots: Déu mai destruirà els justos (Gèn. 18:23-33).

 2. Per què podem estar segurs que els juís de Jehovà són justos i misericordiosos?

² Per què podem estar segurs que els juís de Jehovà són justos i misericordiosos? Perquè Jehovà veu el cor de les persones (1 Sam. 16:7). De fet, coneix «el cor de tots els hòmens» (1 Re. 8:39; 1 Cròn. 28:9). Quina gran veritat! Els juís de Jehovà estan més enllà del que podem entendre. Per esta raó, l’apòstol Pau va dir sobre Jehovà: «Com són, d’insondables, els seus juís» (Rom. 11:33).

3, 4. Quines preguntes ens podrien sorgir, i què analitzarem en este article? (Joan 5:28, 29)

³ No obstant això, pot ser que a voltes ens fem preguntes com les que Abraham va plantejar. Fins i tot podríem preguntar-nos: «Ressuscitaran les persones que Jehovà va destruir, com per exemple les de Sodoma i Gomorra?  És possible que alguna d’elles estiga en la “resurrecció [...] d’injustos”?» (Fets 24:15).

⁴ Repassem el que sabem de la resurrecció. Fa poc, es va fer un aclariment sobre l’enteniment que teníem respecte a la «resurrecció de vida» i la «resurrecció de juí» (llig Joan 5:28, 29). a Este aclariment ens ha portat a fer alguns ajustos que s’analitzaran en este article i en el següent. Respecte als justos juís de Jehovà, primer analitzarem què és el que no sabem i després, el que sí que sabem.

EL QUE NO SABEM

 5. Què suggerien les nostres publicacions respecte a les persones que havien sigut destruïdes en Sodoma i Gomorra?

⁵ En el passat, les nostres publicacions han mencionat què els espera a les persones que Jehovà ha jutjat com a injustes. Déiem que per a estes persones, com per exemple les que van ser destruïdes en Sodoma i Gomorra, ja no hi havia esperança de resurrecció. Però després d’orar i estudiar amb més detall, va sorgir esta pregunta: «Podem assegurar que açò siga cert?».

 6. a) Menciona alguns casos de juís de Jehovà contra persones injustes. b) Què no podem afirmar amb seguretat?

⁶ Analitzem els següents casos. Hi han molts relats bíblics que mencionen juís de Jehovà contra persones injustes. Per exemple, les que van morir en el Diluvi, les de les set nacions de la terra promesa que Jehovà va manar que foren aniquilades o també els 185.000 soldats assiris que un àngel va executar en una sola nit (Gèn. 7:23; Deut. 7:1-3; Isa. 37:36, 37). En estos casos, ¿dona la Bíblia suficient informació per a determinar que Jehovà va sentenciar totes estes persones a la destrucció eterna, sense esperança de resurrecció? No, de cap manera. Per què podem dir això?

 7. Què no sabem respecte a les persones que van ser destruïdes en el Diluvi o en la conquista de Canaan? (Mira la iŀlustració.)

⁷ No sabem com va jutjar Jehovà a cada persona a nivell individual ni tampoc, si els qui van ser executats tingueren l’oportunitat d’aprendre sobre ell i penedir-se. En relació al Diluvi, la Bíblia diu que Noé «proclamava la justícia» (2 Pe. 2:5). Però no diu que conseguira predicar a totes les persones de la terra mentres estava construint l’arca. De manera pareguda, en el cas de les nacions de Canaan, no sabem si tots els injustos tingueren l’oportunitat d’aprendre sobre Jehovà i penedir-se.

 8. Què no sabem respecte a les persones de Sodoma i Gomorra?

⁸ I què podem dir de les persones que van ser destruïdes en Sodoma i Gomorra? Encara que Lot, un home just, vivia en Sodoma, no sabem si va arribar a predicar-los a totes. És cert que eren malvades però, ¿podem afirmar que totes elles sabien distingir entre el que està bé i el que està malament? Pareix que no, perquè la Bíblia diu que una multitud d’hòmens d’eixa ciutat va intentar violar els convidats de Lot. Eixa xusma la componien «jóvens i vells», i és possible que molts d’estos jóvens no comprengueren la gravetat dels seus actes (Gèn. 19:4; 2 Pe. 2:7). Ara bé, ¿podem dir categòricament que Jehovà, el Déu misericordiós, ha condemnat a mort a estes  persones sense esperança de ressuscitar? Per la conversació de Jehovà amb Abraham, podem deduir que no hi havien ni deu persones justes en eixa ciutat (Gèn. 18:32). Com eren injustes, Jehovà va ser just al destruir-les per les seues accions. Aixina i tot, ¿podem dir amb certesa que ninguna d’elles s’alçarà en la «resurrecció [...] d’injustos»? No, no podem afirmar-ho amb seguretat.

 9. Què no sabem respecte a Salomó?

⁹ Per una altra banda, en la Bíblia també llegim relats de persones justes que es feren injustes. Per exemple, el rei Salomó. Ell va estar ben instruït en les normes de Déu i, gràcies a això, va rebre moltes benediccions. Però temps després, va començar a adorar déus falsos. Els seus pecats feren que Jehovà s’enfadara, i això va portar conseqüències que duraren segles. Ara bé, durant anys, pensàvem que Salomó ressuscitaria perquè les Escriptures diuen que va ser enterrat amb els seus antepassats, igual que altres hòmens fidels com son pare, el rei David (1 Re. 11:5-9, 43; 2 Re. 23:13). Però, garantix el fet d’haver rebut eixe enterro que serà ressuscitat? La Bíblia no ho diu. No obstant això, alguns podrien raonar que «els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat», tal com diu Romans 6:7. És de veres, però açò no significa que tots els qui han mort seran ressuscitats, com si al morir, s’hagueren guanyat el dret de tornar a viure. La resurrecció és un regal del nostre Déu amorós i ell li’l concedix als qui vol donar-los l’oportunitat de servir-lo per sempre (Job 14:13, 14; Jn. 6:44). Rebrà Salomó eixe regal? Jehovà sap la resposta, nosaltres no. El que sí que sabem és que Jehovà farà lo correcte.

EL QUE SÍ QUE SABEM

10. Segons Ezequiel 33:11, com se sent Jehovà respecte a la destrucció dels humans? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁰ Llig Ezequiel 33:11. Jehovà ens diu com se sent quan jutja els humans. L’apòstol Pere va dir per inspiració les mateixes paraules que el profeta Ezequiel, quan va escriure: «Jehovà [...] no desitja que ningú siga destruït» (2 Pe. 3:9 TNM). Segons esta veritat, sabem que Jehovà no s’afanya a destruir les persones definitivament, ja que ell és molt misericordiós i ho demostra sempre que pot.

11. Qui no ressuscitarà, i com ho sabem?

¹¹ Quines persones sabem que no ressuscitaran? La Bíblia només en menciona algunes. b Per exemple, Jesús va dir que Judes Iscariot no ressuscitaria (Marc 14:21; consulta també Joan 17:12 i la nota de estudio). Judes era conscient del que feia i va voler oposar-se a Jehovà i al seu Fill (consulta Marc 3:29 i las notas de estudio). De manera pareguda, Jesús va dir que alguns líders religiosos que s’havien oposat a ell moririen sense esperança de ressuscitar (Mat. 23:33; consulta Joan 19:11 i la nota de estudio «del hombre»). I l’apòstol Pau va advertir que els apòstates que no es penediren no ressuscitarien (Heb. 6:4-8; 10:29).

12. Què sabem sobre la misericòrdia de Jehovà? Posa exemples.

¹² Ara bé, què sabem de la misericòrdia de Jehovà? Com ha demostrat que «no desitja que ningú siga destruït»? Analit zem la misericòrdia que va demostrar a alguns que cometeren pecats greus. Per exemple, el rei David va cometre pecats molt greus, entre ells adulteri i assassinat. A pesar d’això, es va penedir i Jehovà misericordiosament el va perdonar (2 Sam. 12:1-13). Un altre exemple és el del rei Manassés, qui va fer coses horribles al llarg de la seua vida. Fins i tot en un cas tan extrem com este, Jehovà va respondre favorablement al penediment del rei i va trobar motius per a mostrar-li misericòrdia i perdonar-lo (2 Cròn. 33:9-16). Estos exemples ens recorden que Jehovà mostra misericòrdia sempre que hi haja base per a fer-ho. Per tant, Déu ressuscitarà este tipo de persones perquè reconegueren que havien comés pecats terribles i es penediren.

13. a) Per què va mostrar Jehovà misericòrdia als ninivites? b) Què va dir Jesús temps després sobre els ninivites?

¹³ També sabem que Jehovà va ser misericordiós amb els ninivites. Encara que li va dir a Jonàs «ja no suporte més la seua perversitat», quan es penediren dels seus pecats, Jehovà els va perdonar. Ell va ser molt més misericordiós que Jonàs i li va haver de recordar que aquells ninivites no sabien distingir «el bé del mal» (Jon. 1:1, 2; 3:10; 4:9-11). Temps després, Jesús va utilitzar este exemple per a mostrar la justícia i misericòrdia de Jehovà. Va dir que els ninivites que s’havien penedit «s’alçaran per condemnar la gent» (Mat. 12:41).

14. Què significarà la «resurrecció de juí» per als ninivites?

¹⁴ Quan «s’alçaran» els ninivites? Jesús va dir que seria en la futura «resurrecció de juí» (Jn. 5:29). Ací, s’estava referint al Regnat de Mil Anys, durant el qual hi haurà una resurrecció «tant de justos com d’injustos» (Fets 24:15). Per als injustos serà una «resurrecció de juí», és a dir, Jehovà i Jesús els observaran, avaluaran el seu comportament i voran com responen a l’ensenyança divina. Si un ninivita ressuscitat rebutja unir-se a l’adoració pura, serà condemnat a mort (Isa. 65:20). Però tots aquells ninivites que decidisquen adorar a Jehovà fidelment  rebran una sentència favorable: la perspectiva de viure per sempre (Dan. 12:2).

15. a) Per què hauríem d’evitar dir que cap dels habitants de Sodoma i Gomorra ressuscitarà? b) Com hauríem d’entendre les paraules de Judes 7? (Consulta el quadro « Què va voler dir Judes?».)

¹⁵ Parlant dels habitants de Sodoma i Gomorra, Jesús va dir que els aniria millor en «el Dia del Juí» que a la gent que el va rebutjar a ell i a les seues ensenyances (Mat. 10:14, 15; 11:23, 24; Lluc 10:12). Què va voler dir? Estava gastant una hipèrbole? c Pareix que este no és el cas. Més bé, ho va dir en sentit literal, com quan va parlar dels habitants de Nínive. En els dos casos, s’estava referint al mateix «Dia del Juí». Igual que els ninivites, els habitants de Sodoma i Gomorra actuaren malament, però els ninivites tingueren l’oportunitat de penedir-se. A més, recordem que Jesús va dir que en la «resurrecció de juí» estaven inclosos tots «els que van fer coses roïns» (Jn. 5:29). Per tant, pareix que hi podria haver esperança per als habitants de Sodoma i Gomorra. És possible que almenys algunes d’estes persones ressusciten, i que nosaltres tinguem l’oportunitat d’ensenyar-los sobre Jehovà i Jesucrist.

16. Segons Jeremies 17:10, com decidix Jehovà a qui ressuscitarà?

¹⁶ Llig Jeremies 17:10 TNM. Este versicle ens ajuda a resumir el que sí que sabem: Jehovà sempre examina els cors i analitza els pensaments més íntims. Respecte a la resurrecció, ell sempre recompensarà a cada u «segons el fruit de les seues obres». Jehovà serà ferm quan faça falta, però misericordiós quan siga possible. Aixina que no hem de donar per fet que una persona no ressuscitarà, si la Bíblia no ho diu.

EL JUTGE DE TOTA LA TERRA FARÀ EL QUE ÉS JUST

17. Quin futur els espera a les persones que han mort?

¹⁷ Des que Adam i Eva s’uniren a Satanàs i es rebeŀlaren contra Jehovà,  han mort milers de milions de persones. La mort és un enemic que s’ha cobrat moltíssimes vides (1 Cor. 15:26). Què els espera a totes eixes persones? Per un costat, hi hauran 144.000 seguidors fidels de Crist que ressuscitaran a vida immortal en el cel (Apoc. 14:1). Per un altre, hi haurà una gran quantitat d’hòmens i dones que tindran part en la «resurrecció [...] de justos» perquè foren fidels a Jehovà. Estos podran viure per sempre en la terra si es mantenen lleials durant el Regnat de Mil Anys i la prova final (Dan. 12:13; Heb. 12:1). També, durant el Miŀlenni, els «injustos», inclosos els qui mai van servir a Jehovà o «que van fer coses roïns», tindran l’oportunitat de penedir-se i ser lleials a Déu (Lluc 23:42, 43). No obstant això, algunes persones foren tan malvades i estigueren tan determinades a rebeŀlar-se contra Jehovà i els seus propòsits, que ell ha decidit que no ressuscitaran (Lluc 12:4, 5).

18, 19. a) Per què podem estar segurs que els juís de Jehovà per als qui han mort seran justos? (Isaïes 55:8, 9) b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁸ Podem estar completament segurs que quan Jehovà jutja a algú, sempre pren la decisió correcta. Abraham tenia ben clar que Jehovà com a «Jutge de tota la terra» és perfecte, savi i misericordiós. Ell ha capacitat el seu Fill i li ha delegat la responsabilitat de jutjar a tot el món (Jn. 5:22). Tant el Pare com el Fill poden vore el que hi ha en el cor de cada persona (Mat. 9:4). Aixina que podem estar segurs que sempre decidiran «el que és just».

¹⁹ Estiguem resolts a confiar en Jehovà, perquè les seues decisions sempre són les millors. Nosaltres no estem qualificats per a jutjar, però ell sí (llig Isaïes 55:8, 9). Aixina que podem deixar amb plena confiança tots els juís en mans de Jehovà i del seu Fill, un Rei que reflectix a la perfecció la justícia i la misericòrdia de son Pare (Isa. 11:3, 4). Però què podem dir sobre els juís divins que tindran lloc en la gran tribulació? Quines coses no sabem i quines coses sí que sabem al respecte? El pròxim article respondrà estes preguntes.