Per què el «xicot» mencionat en Rut 4:1, 6 va dir que «perjudicaria» la seua pròpia herència si es casava amb Rut?

En temps bíblics, si un home casat moria sense descendència, sorgien preguntes com què passaria amb les seues terres o si es perdria el nom de la família per sempre. La llei mosaica ajudava a respondre estes qüestions.

Què passava amb les terres d’un home que moria sense fills? Que un germà o un familiar pròxim les heretava. ¿I si un home s’empobria i es veia obligat a vendre les terres? En eixe cas, un germà o un familiar pròxim podia rescatar-les, o recomprar-les. D’esta manera, continuaven sent propietat de la família (Lv 25:23-28; Nm 27:8-11).

Com es conservava el nom de la família de l’home que havia mort? S’aconseguia per mitjà del matrimoni de levirat, o de cunyat, que és el que es va utilitzar en el cas de Rut. D’acord amb este precepte, un home podia casar-se amb la viuda del seu germà per a tindre un fill, un xic, que heretara el nom i les propietats del difunt. Esta mesura amorosa també servia per a cuidar de la viuda (Dt 25:5-7; Mt 22:23-28).

Considerem el cas de Noemí. Quan el seu marit, Elimèlec, i els seus dos fills van morir, es va quedar sense cap home que poguera cuidar d’ella (Rt 1:1-5). Quan Noemí va tornar a Judà, li va demanar a la seua nora Rut que parlara amb Booz, un parent pròxim d’Elimèlec, per a que recomprara el camp que havia sigut de la família (Rt 2:1, 19, 20; 3:1-4). Però Booz es va adonar que hi havia un altre familiar —a qui la Bíblia anomena «xicot»— que estava per davant d’ell a l’hora de reclamar el dret de recompra (Rt 3:9, 12, 13).

Al principi, el «xicot» estava dispost a ajudar (Rt 4:1-4). Ell sabia que havia d’invertir certa quantitat de diners per a comprar el camp, però també era conscient que Noemí ja no podia tindre fills que heretaren la terra d’Elimèlec. En eixe cas, ell podria quedar-se el camp i augmentar la seua herència. Així que aparentment era una bona inversió.

Però, a l’adonar-se que amb qui s’havia de casar era amb Rut, el xicot va dir: «No ho puc fer. En aquestes condicions perjudicaria la meua pròpia heretat» (Rt 4:5, 6). Per què va canviar de parer?

Si el xicot o un altre home es casava amb Rut i tenien un fill, este heretaria el camp d’Elimèlec. Com «perjudicaria» açò l’«heretat» del xicot? Encara que la Bíblia no ho diu, hi ha algunes possibles causes.

• Primera: la compra del camp seria malgastar els diners, perquè finalment el camp d’Elimèlec no seria per al xicot sinó per al fill de Rut.

• Segona: tindria la responsabilitat d’alimentar i cuidar tant a Noemí com a Rut.

• Tercera: si ell i Rut tenien més fills, l’herència del xicot s’hauria de repartir entre estos fills i els altres fills que ell poguera tindre.

• Quarta: si el xicot només tinguera un fill amb Rut i no tinguera més fills propis, eixe fill tindria els drets tant de la terra d’Elimèlec com de la del xicot. Per tant, quan el xicot morira, la seua terra l’heretaria un fill que en realitat no portaria el seu nom sinó el d’Elimèlec. El xicot no estava dispost a arriscar la seua herència per a ajudar a Noemí. Preferia cedir eixa responsabilitat a Booz, que era el següent home amb el dret de recompra. Booz va acceptar perquè volia conservar «el nom del difunt d’entre els seus germans» (Rt 4:10).

El xicot va ser egoista perquè el que més l’interessava era mantindre el seu propi nom i herència. Però, contràriament al que ell pretenia, hui en dia ni tan sols sabem el seu nom. També va perdre el magnífic privilegi que va rebre Booz: ser un dels antepassats del Messies. Quin resultat més trist va tindre el xicot per haver deixat passar egoistament l’oportunitat d’ajudar algú en necessitat! (Mt 1:5; Lc 3:23, 32)