1. Què impressiona moltes persones quan assistixen per primera volta a les reunions? (Mira també la iŀlustració.)

 IMAGINA’T un matrimoni que assistix per primera volta a una reunió en la Sala del Regne. Els dos estan profundament impressionats per l’afectuosa benvinguda que els han donat i per l’amor que han vist entre els germans. De camí a casa, la dona li diu a l’home: «He vist alguna cosa diferent en els testimonis de Jehovà que m’agrada».

2. Per què han deixat alguns de servir a Jehovà?

² L’amor que existix entre els germans de la congregació és realment extraordinari. Però, evidentment, els testimonis de Jehovà no som perfectes (1Jn 1:8). Per això, com més coneixem els germans més fàcil és vore els seus defectes (Rm 3:23). Per desgràcia, alguns han deixat de servir a Jehovà perquè han permés que les imperfeccions dels altres els facen entropessar.

3. D’acord amb Joan 13:34, 35, què és el que identifica els verdaders seguidors de Jesús?

³ Fixem-nos de nou en el text temàtic d’este article (llig Joan 13:34, 35). Quina marca diu que identificaria els verdaders seguidors de Crist? L’amor, no la perfecció. Notem també que Jesús no va dir: «Vosaltres coneixereu que sou deixebles meus»; sinó que va dir: «Tots coneixeran que sou deixebles meus». D’esta manera va indicar que, no només els seus seguidors, sinó també els qui no formen part de la congregació, reconeixerien els cristians verdaders per l’amor desinteressat que es tenen entre si.

4. Quines preguntes podrien fer-se alguns respecte als cristians verdaders?

⁴ Algunes persones que no són testimonis de Jehovà  podrien preguntar-se: «Com ens ajuda l’amor a identificar els verdaders seguidors de Jesús? Com va mostrar Jesús el seu amor pels apòstols? I com podem imitar l’exemple de Jesús hui en dia?». Els Testimonis fem bé en reflexionar en les respostes a estes preguntes. Açò ens ajudarà a mostrar encara més amor, especialment quan tractem amb les imperfeccions dels altres (Ef 5:2).

5. Explica les paraules de Jesús registrades en Joan 15:12, 13.

⁵ Jesús va deixar clar que una classe especial d’amor identificaria els seus seguidors (llig Joan 15:12, 13). Fixem-nos que Jesús els va manar: «[Estimeu-vos] els uns als altres tal com jo vos he estimat». Què vol dir açò? Tal com Jesús va continuar explicant, este és un amor abnegat, un amor que mou els cristians inclús a morir pels seus companys de creença si fora necessari. b

6. Com emfatitza la Paraula de Déu la importància de l’amor?

⁶ La Paraula de Déu li dona molt d’èmfasi a l’amor. Entre els textos bíblics favorits de moltes persones es troben: «Déu és amor» (1Jn 4:8); «estima els altres com a tu mateix» (Mt 22:39); «l’amor cobreix una multitud de pecats» (1Pe 4:8), i «l’amor no falla mai» (1Co 13:8 TNM). Estos i altres versicles deixen clara la importància de cultivar i mostrar esta bonica qualitat.

7. Per què Satanàs no podrà unir mai la gent per a que s’estime de veritat?

⁷ Molta gent es pregunta com es pot saber quina és la religió verdadera. Totes les religions afirmen ensenyar la veritat,  però cada una ensenya coses diferents sobre Déu. Satanàs ha aconseguit confondre la gent al crear una gran quantitat d’organitzacions religioses falses. Però el que mai podrà aconseguir és crear una germandat mundial de cristians que s’estimen els uns als altres. Això només ho pot fer Jehovà, perquè l’amor verdader ve d’Ell. Únicament els qui tenen l’amor i la benedicció de Déu poden mostrar-se eixe amor tan sincer (1Jn 4:7). Per això, no ens sorprén que Jesús diguera que l’amor desinteressat identificaria els seus seguidors verdaders.

8, 9. Com ha influït en moltes persones l’amor que han vist entre els testimonis de Jehovà?

⁸ Moltes persones han identificat els verdaders seguidors de Jesús per l’amor genuí que es mostren, tal com ell va predir. Per exemple, un germà a qui li diuen Ian recorda la primera assemblea regional a la qual va assistir que es va celebrar en un estadi a prop de sa casa. Ian havia estat allí uns mesos abans per a vore un partit. Ell conta: «El que vaig vore en aquella assemblea va ser completament diferent. Tots eren molt educats i anaven ben vestits, inclús els xiquets es portaven bé». Ell afig: «Però lo més impressionant era que tots pareixien estar contents i en pau, just el que sempre havia estat buscant. No recorde ningun dels discursos que es van fer aquell dia, però sempre recordaré el comportament dels Testimonis». c Per descomptat, eixa manera d’actuar és el resultat de l’amor genuí que ens tenim; per eixe motiu ens tractem amb bondat i respecte.

⁹ A un germà anomenat John li va passar lo mateix quan va començar a assistir a les reunions de congregació. Ell explica: «Em va impressionar la seua amabilitat [...]. Aquelles persones em semblaven uns sants. L’amor sincer que es demostraven em va convéncer que tenien la religió verdadera». d Experiències com estes demostren una volta darrere d’una altra que els servents de Jehovà són els cristians verdaders.

10. Quan podem mostrar especialment el nostre amor cristià? (Consulta també la nota.)

¹⁰ Tal com hem dit en la introducció, cap germà de la congregació és perfecte. Per això, a voltes, alguns podrien dir o fer coses que ens ofenguen (Jm 3:2). e Eixes ocasions són una bona oportunitat de demostrar amb la nostra manera de reaccionar que els estimem de veritat. A este respecte, què podem aprendre de l’exemple que Jesús ens va donar? (Jn 13:15)

11. Quines males qualitats mostraren Jaume i Joan? (Mira també la iŀlustració.)

¹¹ Jesús no esperava perfecció dels seus seguidors. Al contrari, els va ajudar amb carinyo a corregir els defectes de personalitat per a que pogueren guanyar-se l’aprovació de Jehovà. En una ocasió, els apòstols Jaume i Joan van fer que sa mare li demanara a Jesús que els donara una posició prominent en el Regne (Mt 20:20, 21). Això va demostrar  orgull i ambició per part de Jaume i Joan (Pr 16:18).

12. Van ser Jaume i Joan els únics que desplegaren males qualitats? Explica-ho.

¹² Jaume i Joan no van ser els únics que van mostrar defectes de personalitat en eixa ocasió. Fixem-nos en com reaccionaren els altres apòstols: «Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans» (Mt 20:24). Podem imaginar-nos la discussió tan acalorada que es va produir? Tal volta els altres apòstols digueren a Jaume i Joan: «Però vosaltres qui vos heu pensat que sou per a demanar una posició de prominència en el Regne? No sou els únics que vos heu deixat la pell treballant amb Jesús. Ens mereixem tant com vosaltres rebre una posició important!». Fora com fora, els apòstols van permetre momentàniament que esta situació afectara l’amor i la bondat que es tenien.

13. Com va reaccionar Jesús davant dels errors dels apòstols? (Mateu 20:25-28)

¹³ Com va tractar Jesús esta situació? No es va enfadar ni els va dir que els reemplaçaria per altres apòstols millors, uns que foren més humils i que sempre es tractaren amb amor. Més bé, Jesús va raonar pacientment amb ells perquè sabia que s’esforçaven per fer el que era correcte (llig Mateu 20:25-28). Va continuar tractant-los amb carinyo encara  que esta no va ser ni la primera ni l’última volta que els apòstols discutien sobre quin d’ells era el més important (Mc 9:34; Lc 22:24).

14. En quin entorn es van criar els apòstols de Jesús?

¹⁴ Sense dubte, Jesús va tindre en compte els antecedents culturals dels apòstols (Jn 2:24, 25). S’havien criat en un entorn on els líders religiosos donaven molta importància a la prominència (Mt 23:6; compara-ho amb el vídeo Asientos del frente en la sinagoga que apareix en la nota d’estudi de Mateu 23:6 en la Traducción del Nuevo Mundo). A més, els líders religiosos jueus es creien superiors als altres (Lc 18:9-12). f Jesús comprenia que l’ambient que els rodejava podia afectar l’opinió que els apòstols tenien sobre ells mateixos i sobre els altres (Pr 19:11). Era realista amb el que esperava dels seus deixebles i era pacient quan s’equivocaven. Sabia que tenien bon cor, per això els va ajudar pacientment a véncer l’orgull i l’ambició i a reemplaçar-los per l’amor.

15. Què podem aprendre de l’incident de Jaume i Joan?

¹⁵ Podem aprendre molt de l’incident de Jaume i Joan. Ells s’equivocaren al demanar una posició prominent en el Regne, però els altres apòstols també ho feren malament al permetre que aquella situació afectara la seua unitat. A pesar d’això, Jesús els va tractar a tots amb bondat i amor. Què aprenem d’açò? Que el que importa no és només el que els altres fan, sinó també com reaccionem a les seues faltes i errors. Què pot ajudar-nos a no reaccionar malament? Si ens enfadem amb algun germà, podem preguntar-nos: «Per què em molesta tant el que ha fet? Potser soc jo el qui ha de millorar en alguna cosa? Podria el germà estar passant per algun problema? Inclús, si pense que tinc raó per a estar enfadat, puc mostrar amor abnegat passant per alt l’ofensa?». Com més amor mostrem al tractar els altres més demostrarem que som verdaders seguidors de Jesús.

16. Què més podem aprendre de l’exemple de Jesús?

¹⁶ L’exemple de Jesús també ens ensenya que hem d’esforçar-nos per comprendre els nostres germans (Pr 20:5). És de veres que Jesús podia llegir els cors i nosaltres no, però sí que podem ser pacients amb les imperfeccions dels altres (Ef 4:1, 2; 1Pe 3:8). Ens resultarà més fàcil aconseguir-ho si ens esforcem per conéixer millor els nostres germans. Vegem un exemple.

17. Com es va beneficiar un superintendent itinerant de conéixer millor a un germà?

¹⁷ Un superintendent itinerant que servia en Àfrica Oriental recorda un germà que, per a ell, tenia un caràcter prou aspre. Què va fer el superintendent de circuit? Ell mateix diu: «En lloc d’evitar-lo, vaig decidir conéixer-lo millor». D’esta  manera, va descobrir algunes coses de la vida del germà que havien marcat la seua personalitat. Ell continua dient: «Quan em vaig enterar de quant s’havia esforçat per ser una persona sociable i lo molt que ja havia canviat, vaig sentir admiració per ell, i ens férem bons amics». En efecte, quan fem tot el que podem per comprendre els nostres germans i germanes, a sovint se’ns fa més fàcil mostrar-los amor.

18. Quines preguntes podríem fer-nos si un germà ens ha ofés? (Proverbis 26:20)

¹⁸ A voltes podríem tindre la necessitat de parlar amb un germà que ens ha ofés. Però, abans, faríem bé en preguntar-nos: «Conec tots els detalls?» (Pr 18:13); «podria el germà haver-ho fet sense voler?» (Ecle 7:20); «he comés alguna volta el mateix error?» (Ecle 7:21, 22); «parlar amb ell ajudarà a solucionar el problema o l’empitjorarà encara més?» (llig Proverbis 26:20). Després de meditar detingudament en estes preguntes, podríem concloure que el nostre amor pel germà és més important i decidir passar per alt l’ofensa.

19. Què estàs resolt a fer?

¹⁹ Els testimonis de Jehovà en conjunt demostren que són els verdaders deixebles de Jesús. Però, com a individus, ho demostrem quan despleguem amor desinteressat pels nostres germans i germanes a pesar de les seues imperfeccions. Al mateix temps, podem ajudar els altres a identificar la religió verdadera i a unir-se a nosaltres en l’adoració a Jehovà, el Déu d’amor. Per tant, resolguem-nos a continuar demostrant l’amor que identifica els cristians verdaders.