Si algú llegira este relat per damunt damunt podria fer-se esta pregunta. Però, en estos versicles, es mencionen dos hòmens diferents anomenats Mefibóixet. Vegem què podem aprendre d’este passatge.

El rei Saül d’Israel va tindre set fills i dos filles. Al major de tots li deien Jonatan, i al que va tindre amb la seua concubina Rispà li va posar el nom de Mefibóixet. És interessant que Jonatan també tinguera un fill anomenat Mefibóixet. Així que el rei Saül tenia tant un fill com un net amb eixe nom.

En un moment donat, el rei Saül va començar a sentir odi contra els gabaonites que vivien entre els israelites i va intentar exterminar-los. Sembla que molts d’ells van ser assassinats. Eixa va ser una mala decisió perquè, en els dies de Josué, els principals del poble d’Israel havien fet un pacte de pau amb els gabaonites (Js 9:3-27).

Eixe pacte encara estava en vigor en el temps del rei Saül, per tant, atacar els gabaonites el transgredia. Aquella agressió va resultar en un gran derramament de sang «per culpa de Saül i de la seua família» (2Sa 21:1). Quan finalment David va pujar al tron, els gabaonites que havien sobreviscut li van exposar l’agravi que havien patit. Per a recuperar la benedicció de Jehovà sobre el país, David els va preguntar com podia compensar-los pel terrible crim que Saül havia comés. En lloc d’exigir una compensació econòmica, els gabaonites li van demanar que els entregara «set hòmens descendents» d’aquell que havia intentat aniquilar-los per a executar-los, i David els va concedir la seua petició (2Sa 21:2-6; Nm 35:30, 31).

En aquell moment, Saül i Jonatan ja havien mort en batalla, però Mefibóixet, el fill de Jonatan, encara estava viu. De xicotet, havia patit un accident i s’havia quedat impedit, per esta raó, no va participar en l’atac del seu avi contra els gabaonites. David havia fet un pacte d’amistat amb Jonatan que beneficiaria els descendents d’este, inclòs el seu fill Mefibóixet (1Sa 18:1; 20:42). El relat diu que el rei David «va estalviar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, per raó del jurament fet» davant de Jehovà (2Sa 21:7).

A pesar d’això i per tal de posar fi a la culpa de sang que pesava sobre el país, David va concedir la petició dels gabaonites entregant-los dos fills i cinc nets de Saül. Un d’eixos dos fills era el que s’anomenava Mefibóixet (2Sa 21:8, 9).

Este relat és més que un fet històric, ja que ens ensenya una gran veritat: Jehovà no hauria aprovat l’execució dels dos fills i cinc nets de Saül si hagueren sigut innocents. De fet, la llei de Déu deia clarament: «Els pares no han de ser condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares; cadascú només podrà ser condemnat a mort pels crims que haja comés ell mateix» (Dt 24:16). Sembla que estos set descendents de Saül també havien participat en certa manera en l’intent de genocidi dels gabaonites i, com a resultat, van pagar pels seus crims.

Este relat també ens ensenya una lliçó important: no podem excusar-nos d’haver actuat malament pensant o dient que simplement obeíem ordes. És millor que fem cas d’un savi proverbi que diu: «Fixa’t en la ruta per on passen els teus peus, i els teus camins es mantindran segurs» (Pr 4:24-27; Ef 5:15).