1. Quin sentiment podrien tindre alguns servents fidels de Jehovà?

 LA BÍBLIA diu que Jehovà «estima el seu poble» (Sal. 149:4). Que bonico és saber que el poble de Déu compta amb la seua aprovació! No obstant això, a voltes, alguns es podrien desanimar i preguntar-se: «Tindré jo l’aprovació de Jehovà?». Molts servents de Déu de temps bíblics passaren per moments en què hagueren de lluitar contra estos sentiments (1 Sam. 1:6-10; Job 29:2, 4; Sal. 51:13 [v. 11 TNM]).

2. Qui pot tindre l’aprovació de Jehovà?

² La Bíblia deixa clar que els humans imperfectes sí que podem obtindre l’aprovació de Jehovà. Però, per a poder-la obtindre, hem d’exercir fe en Jesucrist i batejar-nos (Jn. 3:16). Aixina demostrem públicament que ens hem penedit dels nostres pecats i que li hem promés a Déu fer la seua voluntat (Fets 2:38; 3:19). A Jehovà el complau que fem estos passos per a cultivar una amistat amb ell. Sempre que ens esforcem per viure a l’altura de la nostra dedicació, Jehovà ens donarà la seua aprovació i ens considerarà els seus amics (Sal. 25:14).

3. Què analitzarem a continuació?

³ Però, per què a voltes alguns senten que no tenen l’aprovació de Jehovà? Com mostra Jehovà la seua aprovació? I, com pot un cristià assegurar-se que té l’aprovació de Jehovà?

 PER QUÈ ALGUNS PODRIEN SENTIR QUE NO TENEN L’APROVACIÓ DE JEHOVÀ

4, 5. Encara que tinguem sentiments de falta d’autoestima, de què podem estar segurs?

⁴ Des de la infància, molts de nosaltres lluitem contra la falta d’autoestima (Sal. 88:16 [v. 15 TNM]). Un germà, a qui li diuen Adrián, diu: «Sempre m’he sentit poca cosa. Uns dels primers records que tinc de xiquet és que demanava en oració que la meua família entrara en el paradís encara que jo no em considerava lo suficientment bo com per a estar allí». Tony, qui no va créixer en una família de testimonis, diu: «Els meus pares mai em van dir que em volien o que estaven orgullosos de mi. Això em feia sentir que, fera el que fera, mai estaria a l’altura del que esperaven de mi».

⁵ Si a voltes tenim esta classe de sentiments, no hem d’oblidar que Jehovà ens va atraure a ell (Jn. 6:44). Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos i sap el que tenim en el cor (1 Sam. 16:7; 2 Cròn. 6:30). Aixina que, quan ens diu que ens estima molt, podem estar segurs que és de veres (1 Jn. 3:19, 20).

6. Com se sentia l’apòstol Pau pels pecats que havia comés?

⁶ Abans de conéixer la veritat, alguns de nosaltres férem coses per les quals és possible que ens sentim culpables (1 Pe. 4:3). Inclús hi han germans que estan servint a Jehovà fidelment i encara han de lluitar contra les seues debilitats. I tu, sents a voltes que Jehovà no et pot perdonar? Si és aixina, et consolarà saber que alguns dels seus servents lluitaren contra sentiments similars. Per exemple, l’apòstol Pau se sentia molt desgraciat quan es parava a pensar en les seues imperfeccions (Rom. 7:24). Pau ja s’havia penedit dels seus pecats i s’havia batejat, aixina i tot, es referia a ell mateix com «el menor dels apòstols» i «el primer» dels pecadors (1 Cor. 15:9; 1 Tim. 1:15).

7. Què no hem d’oblidar sobre els pecats del passat?

⁷ Si ens penedim, el nostre Pare celestial promet perdonar-nos (Sal. 86:5). Aixina que si ens sentim malament pels pecats que hem comés, podem creure amb els ulls tancats que Jehovà ens ha perdonat (Col. 2:13).

8, 9. Com podem superar el sentiment de no estar fent prou per Jehovà?

⁸ Tots volem fer el màxim per servir a Jehovà. No obstant això, alguns podrien sentir que mai fan prou per a meréixer l’aprovació de Déu. Una germana, a qui li diuen Amanda, diu: «Tendisc a pensar que donar-li a Jehovà lo millor significa que sempre he de fer més. A sovint, m’exigisc més del que puc fer. I quan falle, pense que Jehovà estarà tan decepcionat amb mi, com ho estic jo amb mi mateixa».

⁹ Com podem superar el sentiment de no estar fent prou per a Jehovà? Recorda que ell no és ni estricte ni inflexible. De fet, no ens demana més del que raonablement podem fer. Valora tot el que fem per ell, sempre que li donem lo millor. Faries bé en meditar en els exemples d’aquells que serviren a Jehovà de tot cor. Com el de l’apòstol Pau, qui es va esforçar molt durant anys, viatjant milers de kilòmetres i formant congregacions. Ara bé, ¿va perdre l’aprovació de Déu quan les circumstàncies limitaren la seua predicació? Clar que no! Jehovà el va beneir perquè va continuar fent el  que podia (Fets 28:30, 31). De manera pareguda, les nostres circumstàncies poden canviar i no sempre podrem donar-li a Jehovà lo mateix, però lo més important per a ell és la nostra motivació. Vegem algunes maneres com Jehovà ens mostra la seua aprovació.

COM ENS MOSTRA JEHOVÀ LA SEUA APROVACIÓ?

10. Com podem escoltar la veu de Jehovà expressant-nos la seua aprovació? (Joan 16:27)

¹⁰ Per mitjà de la Bíblia. Jehovà busca maneres de demostrar-li al seu poble que l’estima i que es complau en ell. Per exemple, en les Escriptures trobem dos ocasions en les quals Jehovà li va dir a Jesús que era el seu Fill estimat i que tenia la seua aprovació (Mat. 3:17; 17:5). T’agradaria escoltar a Jehovà dir-te que tens la seua aprovació? Clar, ell no ens parla des del cel, però sí a través de la seua Paraula. Podem escoltar la veu de Jehovà quan llegim les paraules de Jesús en els Evangelis (llig Joan 16:27). Jesús reflectia a la perfecció la personalitat de son Pare. Aixina que quan llegim que expressava la seua aprovació als seus seguidors imperfectes, podem imaginar-nos a Jehovà dient-nos eixes mateixes paraules a nosaltres (Jn. 15:9, 15).

11. Per què passar per dificultats no significa que hagem perdut l’aprovació de Jehovà? (Jaume 1:12)

¹¹ Per mitjà de les seues accions. Al donar-nos tot el que necessitem en sentit material, Jehovà demostra que vol ajudar-nos. A voltes, com en el cas de Job, Jehovà podria permetre que passàrem per dificultats (Job 1:8-11). Però, passar per proves no significa que hagem perdut l’aprovació de Déu. Al contrari, les proves ens donen l’oportunitat de demostrar el nostre amor i confiança en ell (llig Jaume 1:12). Com a conseqüència, experimentarem l’amor i el suport de Jehovà a mesura que ens ajuda a aguantar.

12. Què aprenem de l’experiència de Dimitri?

¹² Vegem l’exemple de Dimitri, un germà de l’Àsia. Quan va perdre la faena, va estar molts mesos sense poder trobar-ne una altra. A pesar d’això, va decidir demostrar confiança en Jehovà i augmentar la seua participació en la predicació. Però el temps anava passant, i ell continuava  sense trobar faena. Després va caure molt malalt, fins al punt de no poder alçar-se del llit. Va començar a sentir que no valia res, ni com a pare ni com a marit, i es preguntava si havia perdut l’aprovació de Jehovà. Llavors, una nit la seua filla va decidir escriure-li en una fulla les paraules d’Isaïes 30:15: «Trobareu la força en la calma i en la confiança». Després, li la va portar al llit i li va dir: «Papi, quan et sentes malament, recorda este text». En eixe moment, Dimitri es va adonar que, gràcies a Jehovà, la seua família encara tenia suficient menjar i roba, i un lloc a on viure. Ell continua dient: «El que necessitava fer era mantindre la calma i continuar confiant en Déu». Si estàs passant per una situació pareguda, pots confiar que Jehovà cuidarà de tu i t’ajudarà a aguantar.

13. Com podria Jehovà expressar-nos la seua aprovació?

¹³ Per mitjà dels germans. Jehovà també utilitza els germans i les germanes per a mostrar-nos la seua aprovació. Per exemple, els pot motivar a dir-nos alguna cosa animadora en el moment oportú. Açò és el que li va passar a una germana de l’Àsia en una època que estava molt estressada perquè havia perdut la faena i havia caigut molt malalta. Damunt, el seu marit va cometre un pecat greu i va perdre el privilegi de ser ancià. Ella diu: «No entenia per què m’estava passant tot açò. Pensava que havia fet alguna cosa malament i que havia perdut l’aprovació de Jehovà». Llavors, la nostra germana li va suplicar a Jehovà que li confirmara la seua aprovació. Com li ho va demostrar Jehovà? Ella explica: «Els ancians de la congregació van parlar amb  mi i em van ajudar a vore que Jehovà sí que em volia». Temps després, li va tornar a demanar a Jehovà que li assegurara que la volia. Ella continua dient: «Eixe mateix dia vaig rebre la carta d’un grup de germans i germanes de la congregació. Mentres llegia les paraules tan carinyoses que m’havien escrit, vaig sentir que Jehovà m’havia escoltat». Aixina és! A sovint, Jehovà expressa la seua aprovació a través de les paraules animadores dels altres (Sal. 10:17).

14. De quina altra manera ens expressa Jehovà la seua aprovació?

¹⁴ Jehovà també ens demostra la seua aprovació donant-nos el consell que necessitem a través dels germans. Per exemple, en el segle I, Jehovà va utilitzar a l’apòstol Pau per a que escriguera 14 cartes inspirades. Estes cartes incloïen consells ferms, però amorosos, per als germans de les congregacions. Per què va fer Jehovà que Pau els donara eixos consells? Perquè Jehovà és un bon Pare i disciplina a qui estima (Prov. 3:11, 12). Aixina que si rebem un consell basat en la Bíblia, l’hem de vore com una mostra de l’aprovació de Déu i no al contrari (Heb. 12:6). De quines altres maneres ens mostra Jehovà la seua aprovació?

ALTRES MANERES COM JEHOVÀ ENS MOSTRA LA SEUA APROVACIÓ

15. A qui dona Jehovà esperit sant, i per què?

¹⁵ Jehovà dona el seu esperit sant a aquells que aprova (Mat. 12:18). Podríem preguntar-nos: «Demostre algun aspecte del fruit de l’esperit en la meua vida?». Potser notes que ara eres més pacient amb els altres que abans de conéixer a Jehovà. En realitat, com més aprenem a mostrar el fruit de l’esperit sant de Déu, més evident serà que tenim l’aprovació de Jehovà (consulta el quadro « El fruit de l’esperit és...»).

16. A qui utilitza Jehovà per a predicar les bones notícies, i com et fa sentir això? (1 Tessalonicencs 2:4)

¹⁶ Jehovà confia les bones notícies als qui ell aprova (llig 1 Tessalonicencs 2:4). Fixa’t en com es va beneficiar de compartir les bones notícies amb els altres una germana a qui li diuen Jocelyn. Un dia, es va despertar amb els ànims per terra. Ella diu: «No tenia forces per a res i em sentia inútil, però com era precursora, eixe dia tocava predicar. Aixina que  vaig fer una oració i allà que vaig anar». Aquell matí va conéixer a Mary, una dona molt amable que va acceptar un curs de la Bíblia. Alguns mesos després, Mary va reconéixer que, quan Jocelyn li va tocar a la porta, li estava demanant ajuda a Déu. Al reflexionar en esta experiència, la nostra germana diu: «Era com si Jehovà m’estiguera dient: “Tens la meua aprovació”». Per descomptat, no tot el món respondrà tan positivament al nostre missatge. Però podem estar segurs que Jehovà està content quan ens esforcem per donar el màxim en la predicació.

17. Què aprenem del que comenta Vicky sobre el rescat? (Salm 5:12)

¹⁷ Jehovà aplica el valor del rescat a aquells que tenen la seua aprovació (1 Tim. 2:5, 6). Però, ¿i si el nostre cor es resistix a esta idea encara que tinguem fe en el rescat i estiguem batejats? Recordem que no ens podem fiar dels nostres sentiments, però sí de Jehovà. Ell considera justos els qui tenen fe en el rescat i promet beneir-los (llig Salm 5:12 TNM; Rom. 3:26). Meditar en el rescat va ajudar una germana nostra a qui li diuen Vicky. Un dia, després de meditar profundament en el rescat, va arribar a esta conclusió: «Quanta paciència que ha tingut Jehovà amb mi tot este temps! Era com si jo li haguera estat dient: “És impossible que m’estimes, el sacrifici del teu Fill no pot cobrir els meus pecats”». Al reflexionar en el regal del rescat, ella va començar a sentir que Jehovà l’estimava. De la mateixa manera, al reflexionar en el rescat, nosaltres també sentirem que Jehovà ens estima i que tenim la seua aprovació.

18. De què podem estar segurs si continuem estimant el nostre amorós Pare celestial?

¹⁸ Encara que ens esforcem per aplicar les suggerències que acabem de vore, és possible que en algun moment ens desanimem i ens preguntem si tenim l’aprovació de Jehovà. Quan ens passe això, recordem que ell aprova «als qui continuen estimant-lo» (Jau. 1:12). Aixina que continua acostant-te a Jehovà i estigues atent a com et mostra la seua aprovació. I no oblides que Jehovà «no està lluny de cadascun de nosaltres» (Fets 17:27).