1, 2. Com podem seguir el consell de Proverbis 4:25? Posa un exemple.

IMAGINA’T les següents situacions. Una germana major reflexiona en els bons moments viscuts en el passat. La seua vida ara és més difícil, però continua fent tot el que pot per Jehovà, i cada dia s’imagina vivint amb els seus familiars i amics en el nou món promés (1Co 15:58). Una altra germana recorda que algú de la congregació la va ofendre, però opta per no guardar-li ressentiment (Col 3:13). Un germà és molt conscient dels errors que va cometre en el passat, però ara se centra en mantindre’s fidel (Sl 51:12 [v. 10 NM]).

² Què tenen en comú estos tres germans? Tots recorden coses del passat, però no viuen en ell. En comptes d’això, miren «cap endavant», cap al futur (llig Proverbis 4:25).

3. Per què necessitem mirar «cap endavant»?

³ Per què és important mirar «cap endavant»? Tal com una persona no pot caminar en línia recta si constantment mira cap arrere, nosaltres no podem avançar en el nostre servici a Jehovà si sempre estem pensant en el passat (Lc 9:62).

4. Què analitzarem en este article?

⁴ En este article, analitzarem tres trampes que podrien fer-nos viure en el passat. * Estes són: 1) la nostàlgia, 2) el ressentiment i, 3) els sentiments de culpa exagerats. En cada cas, vorem com els principis bíblics poden ajudar-nos a oblidar «allò que queda arrere» i a centrar-nos en «allò que hi ha al davant» (Fl 3:13).

5. De quina trampa ens advertix Eclesiastés 7:10?

⁵ Llig Eclesiastés 7:10. Fixa’t que este text no diu que estiga malament preguntar «Per què els temps del passat eren bons?», ja que els bons records són un regal de Jehovà. Més bé, exhorta: «No digues: “Per què els temps passats eren millors que estos?”». En altres paraules, la trampa està en comparar les circumstàncies anteriors amb les actuals i concloure que ara tot és pitjor. De fet, el versicle acaba dient que esta «no és una pregunta inteŀligent».

6. Per què no és inteŀligent pensar que la nostra vida era millor en el passat? Posa un exemple.

⁶ Per què no és inteŀligent pensar que la nostra vida era millor en el passat? Perquè la nostàlgia pot fer que recordem només els bons moments viscuts o que minimitzem les dificultats que afrontàvem. Reflexionem en l’exemple dels israelites de l’antiguitat. Després d’eixir d’Egipte, ràpidament oblidaren lo difícil que era la seua vida allí i se centraren en el bon menjar que tenien. Es deien: «Com recordem el peix que per no res menjàvem a Egipte, i els alficossos, els melons, els porros, les cebes i els alls!» (Nm 11:5). Però, realment tenien aquell menjar «per no res»? En absolut. Els israelites pagaren un preu molt elevat; en aquell temps, vivien oprimits com a esclaus en Egipte (Ex 1:13, 14; 3:6-9). Així i tot, després oblidaren totes estes dificultats i començaren a enyorar el passat. En comptes de centrar-se en les coses positives que Jehovà estava fent per ells, optaren per pensar que els temps passats eren millors. A Jehovà no li va agradar gens eixa actitud (Nm 11:10).

7. Què va ajudar una germana a evitar la trampa de la nostàlgia?

⁷ Com podem evitar la trampa de la nostàlgia? Vegem l’exemple d’una germana que va començar a servir en el Betel de Brooklyn en 1945. Alguns anys després, es va casar amb un betelita, i els dos  continuaren servint allí durant molt de temps. Però, a mitjans dels anys setanta, el seu home va caure malalt. Ella conta que, quan li faltava poc per a morir, li va donar un bon consell que l’ajudaria a afrontar la pèrdua. Li va dir: «Hem tingut un matrimoni feliç. No tots poden dir-ho». I també la va animar amb estes paraules: «Encara que els records estiguen ahí, no visques en el passat. El temps t’ajudarà a superar el dolor. No t’amargues ni t’autocompadisques. Agraïx les alegries i benediccions que has tingut. Els records són un regal de Déu». Veritat que estem d’acord amb este bon consell?

8. Com es va beneficiar la nostra germana de mirar sempre cap al futur?

⁸ La nostra germana va seguir el consell del seu home. Va servir fidelment a Jehovà fins que va morir als 92 anys. Uns anys abans, havia dit: «Mirant arrere, als 63 anys que he servit de temps complet a Jehovà, puc dir que he tingut una vida feliç». Per què va dir això? Ella va explicar: «El que realment m’ompli és la nostra meravellosa germandat i l’esperança de viure tots junts en un paradís en la Terra, servint per tota l’eternitat el nostre Magnífic Creador, l’únic Déu verdader, Jehovà». * Quin exceŀlent exemple d’algú que mirava sempre cap al futur!

9. Tal com diu Levític 19:18, quan podria ser especialment difícil evitar el ressentiment?

⁹ Llig Levític 19:18. A sovint, tendim a guardar ressentiment quan la persona que ens ha ofés és un germà de la congregació, un amic íntim o un familiar. Per exemple, una germana va acusar per error a una altra de furtar-li diners. Després es va disculpar, però la que havia sigut acusada estava molt molesta i no podia  parar de pegar-li voltes. T’has sentit alguna volta aixina? Encara que la majoria no hagem afrontat esta mateixa situació, probablement sí que hem estat ressentits i hem pensat que mai podríem perdonar algú que ens ha ofés.

10. Què pot ajudar-nos quan estem ressentits?

¹⁰ Què pot ajudar-nos quan estem ressentits? En primer lloc, recordem que Jehovà ho veu tot. És conscient de tot el que ens passa, inclosa qualsevol injustícia que puguem patir (He 4:13). Se sent malament quan veu els nostres sofriments (Is 63:9). I ens promet que finalment desfarà qualsevol mal que patim com a conseqüència de les injustícies (Ap 21:3, 4).

11. Com ens beneficia no guardar ressentiment?

¹¹ També hem de recordar que, quan perdonem els altres, ens sentim millor. Això és el que la germana acusada per error va arribar a comprendre. Amb el temps, va poder deixar arrere el ressentiment. Va reconéixer que, quan perdonem els altres, Jehovà ens perdona (Mt 6:14). No va minimitzar o excusar el que havia fet l’altra germana, però va triar no guardar-li rancor. Això li va permetre ser més feliç i centrar-se en el seu servici a Jehovà.

12. Què aprenem de 1 Joan 3:19, 20?

¹² Llig 1 Joan 3:19, 20. És normal que a voltes tinguem sentiments de culpa. Per exemple, alguns se senten culpables per coses que feren abans de conéixer la veritat. Altres, per errors que cometeren després de batejar-se (Rm 3:23). Per descomptat, volem fer lo correcte, però «tots entropessem sovint» (Jm 3:2; Rm 7:21-23). Encara que sentir-se culpable no és agradable, té la seua part positiva. Per què? Perquè els sentiments de culpa ens motiven a fer canvis i a resoldre’ns a no repetir els mateixos errors (He 12:12, 13).

13. Per què hauríem d’evitar els sentiments de culpa exagerats?

¹³ Per una altra part, és possible que tinguem sentiments de culpa exagerats, és a dir, podríem continuar sentint-nos culpables inclús després d’haver-nos penedit i de vore que Jehovà ens ha perdonat. Esta classe de culpa ens pot perjudicar (Sl 31:11; 38:4, 5 [31:10; 38:3, 4 NM]). De quina manera? Considerem l’exemple d’una germana que lluitava contra sentiments de culpa per pecats comesos en el passat. Ella diu: «Sentia que era inútil esforçar-me molt en el servici a Jehovà, perquè probablement ja era massa tard per a mi». Molts de nosaltres podríem tindre estos mateixos sentiments. Però és vital que no caiguem en la trampa de sentir-nos massa culpables. Després de tot, pensa en lo feliç que se sentiria Satanàs si ens consideràrem un cas perdut, encara que Jehovà no ho faça! (Compara-ho amb 2 Corintis 2:5-7, 11.)

14. Com podem estar segurs que per a Jehovà no som un cas perdut?

¹⁴ No obstant això, potser ens preguntem: «Com puc estar segur que per a Jehovà no soc un cas perdut?». Al fer-nos esta pregunta, d’alguna manera ja l’estem contestant. Fixa’t què va dir La Talaia dècades arrere: «Pot ser que entropessem i caiguem en un mal hàbit que, per la nostra manera de viure anterior, tenim més arrelat del que pensàvem. [...] No et  desanimes. No conclogues que has comés un pecat imperdonable. Això és el que Satanàs voldria que pensares. El fet de sentir-te dolgut i enfadat amb tu mateix prova que no has anat massa lluny. No et canses de buscar el perdó de Déu ni de demanar-li que netege la teua consciència i t’ajude. Acudix a ell tal com un xiquet es dirigix a son pare quan té un problema, sense importar les voltes que caigues en la mateixa debilitat, i Jehovà t’ajudarà per la seua bondat immerescuda». *

15, 16. Com ha ajudat alguns germans saber que Jehovà no els considera casos perduts?

¹⁵ Molts cristians han trobat consol a l’adonar-se que Jehovà no els considera un cas perdut. Per exemple, fa uns anys, un germà es va commoure per una experiència publicada en la sèrie «La Bíblia m’ha canviat la vida». En l’article, una germana reconeixia que per les seues experiències del passat, se li feia difícil creure que Jehovà poguera estimar-la. Inclús anys després de batejar-se, continuava lluitant contra eixos sentiments. Però, al meditar en el rescat, va començar a vore les coses d’una altra manera. *

¹⁶ Com el va afectar eixa experiència? Ell mateix contesta: «Quan era jove, vaig lluitar contra l’addicció a la pornografia. Recentment, vaig tindre una recaiguda. Però vaig buscar l’ajuda dels ancians de la congregació, i he fet progressos per a superar el meu problema. Els ancians m’han ajudat a convéncer-me que Déu m’estima i que vol perdonar-me. Així i tot, hi ha voltes que em sent indigne de rebre l’amor de Jehovà. Llegir l’experiència [d’esta germana] m’ha ajudat molt. Ara m’adone que, quan pense que Déu no em podrà perdonar, és com si estiguera dient que el sacrifici del seu Fill no és prou per a cobrir els meus pecats. He retallat este article per a poder llegir-lo i meditar en ell quan els sentiments d’inutilitat ressorgisquen».

17. Com va evitar l’apòstol Pau la trampa de tindre sentiments de culpa exagerats?

 ¹⁷ Experiències com estes ens recorden la de l’apòstol Pau. Abans de fer-se cristià, va cometre pecats molt greus. Recordava el que havia fet, però no es va quedar atrapat en el passat (1Tm 1:12-15). Va considerar el rescat com un regal que Déu li havia fet personalment (Ga 2:20). Per tant, va evitar tindre sentiments de culpa exagerats i, a partir d’eixe moment, es va centrar en donar-li lo millor a Jehovà.

18. Què hem aprés en este article?

¹⁸ Què hem aprés d’examinar les trampes mencionades en este article? 1) Els bons records són un regal de Jehovà; però sense importar lo bo que siga el nostre passat, el futur en el nou món encara serà millor. 2) Altres persones podrien ofendre’ns, però si triem l’opció del perdó, serem capaços de seguir avant. 3) Els sentiments de culpa exagerats poden impedir-nos servir a Déu amb alegria. Per això, igual que Pau, hem d’estar convençuts que Jehovà ens ha perdonat.

19. Com sabem que en el nou món els records del passat no ens causaran dolor?

¹⁹ Tenim la perspectiva de viure per sempre. I en el nou món de Déu, les coses roïnes del passat ja no ens causaran dolor. Respecte a eixe temps, la Bíblia diu: «Ningú no es recordarà del passat» (Is 65:17). No oblides que, encara que alguns de nosaltres ens hem fet majors servint a Jehovà, en el nou món tornarem a ser jóvens (Jb 33:25). Per tant, estiguem determinats a no viure en el passat sinó a mirar cap al futur pensant en el que tenim per davant!