1. Què ens reconfortarà quan ens sentim a soles o desbordats pels nostres problemes? (Salm 118:5-7)

T’HAS sentit alguna volta completament a soles, com si no tingueres ningú que t’ajudara a fer front a un problema? Moltes persones, inclús servents fidels de Jehovà, s’han sentit aixina (1Re 19:14). Si això també et passara a tu, recorda la promesa de Jehovà: «No et deixaré, no t’abandonaré». Gràcies a ella, podem dir amb total confiança: «El Senyor m’ajuda, res no em fa por» (He 13:5, 6). L’apòstol Pau va escriure estes paraules als cristians de Judea al voltant de l’any 61. Esta afirmació ens recorda els sentiments expressats en Salm 118:5-7 (llig-lo).

2. Què analitzarem en este article, i per què?

² Igual que el salmiste, Pau va comprovar en primera persona que Jehovà era el seu ajudant. Per exemple, uns dos anys abans d’escriure la carta als Hebreus, Pau va fer un viatge molt perillós a través d’un mar embravit (Fets 27:4, 15, 20). Jehovà li va demostrar de diferents maneres, tant en aquell viatge com en els anys anteriors, que era el seu ajudant. Analitzem tres maneres com Jehovà el va ajudar: per mitjà de Jesús i dels àngels, de persones amb autoritat i dels seus companys cristians. Repassar estos fets de la vida de Pau enfortirà la nostra confiança en la promesa que Déu ens ha fet de respondre les nostres súpliques.

3. Què podria haver-se preguntat Pau, i per què?

³ Al voltant de l’any 56, Pau va necessitar ajuda quan una multitud el va arrastrar fora del temple de Jerusalem  i va intentar matar-lo. Al sendemà, el van dur davant del Sanedrí, i els seus enemics van estar a punt de despedaçar-lo (Fets 21:30-32; 22:30; 23:6-10). En aquell moment, Pau podria haver-se preguntat: «Fins quan podré aguantar esta tortura?».

4. Com va ajudar Jehovà a Pau per mitjà de Jesús?

⁴ Quina ajuda va rebre Pau? La nit després del seu arrest, «el Senyor», Jesús, se li va aparéixer a Pau i li digué: «Coratge! El testimoni que has donat de mi a Jerusalem, també l’hauràs de donar a Roma» (Fets 23:11). Quin ànim més oportú! Jesús el va encomiar pel testimoni que havia donat en Jerusalem. A més, li va prometre que arribaria sa i estalvi a Roma, on també donaria testimoni. Després de rebre aquella promesa, Pau es degué sentir tan segur com un xiquet en braços de son pare.

5. Com va ajudar Jehovà a Pau per mitjà d’un àngel? (Mira la imatge de portada.)

⁵ Quins altres reptes va afrontar Pau? Uns dos anys després d’aquells fets en Jerusalem, Pau es dirigia a Itàlia en barco quan es van topar amb una tempestat tan violenta que els passatgers i la tripulació pensaven que anaven a morir. Però Pau no tenia por. Per què? Va dir als qui estaven a bord: «Aquesta nit se m’ha aparegut un àngel del Déu a qui pertany i adore, i m’ha dit: “Pau, no tingues por: cal que comparegues davant del Cèsar. Déu et concedeix la vida de tots els qui van amb tu en aquest vaixell”». Jehovà va gastar un àngel per a repetir-li la promesa que ja li havia fet anteriorment per mitjà de Jesús. I, en efecte, Pau va arribar a Roma (Fets 27:20-25; 28:16).

6. Quina promesa de Jesús ens dona forces, i per què?

⁶ Quina ajuda rebem nosaltres? Jesús estarà al nostre costat, tal com va estar amb Pau. De fet, promet a tots els qui el seguixen: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28:20, cursives i negretes nostres). Les paraules de Jesús són una font de fortalesa. Per què? Perquè alguns dies són difícils d’aguantar. Per exemple, alguns lluiten contra el dolor d’haver perdut un ser volgut, de fet, eixa lluita no dura tan sols uns dies sinó, fins i tot, anys. Altres afronten els dies difícils que acompanyen la vellea i uns altres, els dies en què se senten abatuts per la depressió. A pesar d’això, trobem les forces per a continuar perquè sabem que Jesús està amb nosaltres «dia  rere dia», és a dir, tots els dies, inclosos els més grisos de la nostra vida (Mt 11:28-30).

7. D’acord amb Apocalipsi 14:6, com ens ajuda Jehovà hui en dia?

⁷ La Paraula de Déu ens confirma que Jehovà ens ajuda per mitjà dels seus àngels (He 1:7, 14). Per exemple, ens donen suport i guia quan prediquem la «bona nova del Regne» a gent de «totes les nacions, tribus, llengües i pobles» (Mt 24:13, 14; llig Apocalipsi 14:6).

8. Com va ajudar Jehovà a Pau per mitjà d’un comandant militar?

⁸ Quina ajuda va rebre Pau? En l’any 56, Jesús li va assegurar a Pau que arribaria a Roma. Però alguns jueus de Jerusalem havien planejat una emboscada per a atrapar a Pau i matar-lo. Quan el comandant militar romà Claudi Lísies es va enterar d’aquell complot, immediatament el va ajudar enviant-lo a Cesarea custodiat per molts soldats al llarg dels 105 quilòmetres que la separaven de Jerusalem. Una volta allí, el governador Fèlix va ordenar que Pau «continuara custodiat al pretori d’Herodes», fora de l’abast dels qui volien matar-lo (Fets 23:12-35).

9. Com va ajudar el governador Festus a Pau?

⁹ Dos anys més tard, Pau encara seguia custodiat en Cesarea. Fèlix havia sigut substituït pel governador Festus. Els jueus li van suplicar que portara a Pau a Jerusalem per a jutjar-lo, però Festus es va negar. Potser era conscient que els jueus li havien estat preparant a Pau «una emboscada per a matar-lo pel camí» (Fets 24:27–25:5).

10. Com va reaccionar el governador Festus quan Pau va apeŀlar al Cèsar?

¹⁰ Finalment, el juí de Pau es va celebrar en Cesarea. Com Festus «volia complaure els jueus», li va preguntar a Pau: «¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant de mi d’aquestes acusacions?». Pau sabia que probablement el matarien en Jerusalem, però també sabia el que podia fer per a salvar la vida: anar a Roma i continuar predicant. Per això va contestar: «Apeŀle al Cèsar». Després de consultar els seus consellers, Festus li va dir a Pau: «Has apeŀlat al Cèsar; al Cèsar aniràs». La decisió favorable del governador va salvar a Pau dels seus enemics. En poc de temps, l’apòstol estaria en Roma, lluny dels jueus que volien matar-lo (Fets 25:6-12).

11. Quines confortadores paraules del profeta Isaïes potser va recordar Pau?

¹¹ Mentres Pau esperava eixir cap a Itàlia, potser va recordar l’advertència que el profeta Isaïes va donar per inspiració als qui s’oposaven a Jehovà: «Ja podeu deliberar, que fracassareu! Ja podeu discutir, que tot serà en va, perquè Déu és amb nosaltres!» (Is 8:10). Pau sabia que Déu l’ajudaria, i això degué donar-li les forces necessàries per a aguantar les proves que tenia per davant.

12. Com va tractar Juli a Pau, i què va poder percebre l’apòstol?

¹² En l’any 58, Pau va començar el seu viatge cap a Itàlia. Com era presoner, estava davall l’autoritat d’un oficial de l’exèrcit romà anomenat Juli. A partir d’aquell moment, este home tenia en la seua mà la possibilitat d’amargar-li la vida o fer-li-la més suportable. Com gastaria la seua autoritat?  Al sendemà, durant la primera escala del viatge, «Juli va donar a Pau un tracte humanitari i li permeté anar a trobar els seus amics». Fins i tot, més avant, li va salvar la vida quan els soldats volien matar tots els presoners que estaven a bord. Com Juli «volia salvar Pau», els ho va impedir. Probablement, Pau va percebre que Jehovà estava usant aquell amable oficial per a ajudar-lo i protegir-lo (Fets 27:1-3, 42-44).

13. Com pot gastar Jehovà les persones que tenen autoritat?

¹³ Quina ajuda rebem nosaltres? Si està en harmonia amb el seu propòsit, Jehovà pot utilitzar el seu poderós esperit sant per a fer que les persones amb autoritat facen el que ell vol. El rei Salomó va escriure: «El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap a on vol» (Pr 21:1). Què significa este proverbi? Els humans poden cavar una séquia per a desviar l’aigua d’un rierol cap a on ells volen. De manera similar, Jehovà pot utilitzar el seu esperit per a desviar els pensaments dels governants en la direcció que estiga en harmonia amb el Seu propòsit. En eixos casos, les persones amb autoritat se senten mogudes a prendre decisions que beneficien el poble de Déu (compara-ho amb Esdres 7:21, 25, 26).

14. D’acord amb Fets 12:5, a favor de qui podem orar?

¹⁴ Què podem fer? Podem orar «pels reis i per tots els qui tenen autoritat» quan hagen de prendre decisions que afecten les nostres activitats espirituals (1Tm 2:1, 2; Ne 1:11). Tal com feren els cristians del segle I, nosaltres també orem intensament a Déu pels nostres germans i germanes empresonats (llig Fets 12:5; He 13:3). A més, podem orar pels funcionaris de presó que tenen a càrrec seu els nostres germans. Podem suplicar a Jehovà que influïsca en els pensaments d’estes persones per a que se senten motivades a actuar com l’oficial romà Juli i donen als nostres companys empresonats «un tracte humanitari» (Fets 27:3).

15, 16. Com va ajudar Jehovà a Pau per mitjà d’Aristarc i Lluc?

¹⁵ Quina ajuda va rebre Pau? Durant el viatge a Roma, Jehovà va ajudar a Pau una volta darrere d’una altra per mitjà  dels seus germans i germanes. Vegem-ne alguns exemples.

¹⁶ Aristarc i Lluc, dos companys fidels de Pau, decidiren acompanyar-lo en el seu viatge a Roma. * La Bíblia no diu que Jesús els haguera promés que arribarien a Roma sans i estalvis. Així i tot, arriscaren voluntàriament la vida perquè volien estar amb Pau. Només en mitat del dur viatge van saber que sobreviurien. Quan embarcaren en Cesarea, Pau segurament va fer una oració sentida donant-li les gràcies a Jehovà per l’ajuda que li havia donat a través d’aquells dos companys valents (Fets 27:1, 2, 20-25).

17. Com va ajudar Jehovà a Pau per mitjà dels germans?

¹⁷ Durant el seu viatge, els germans ajudaren a Pau en moltes ocasions. Per exemple, en la ciutat portuària de Sidó, Juli li va permetre «anar a trobar els seus amics i rebre’n totes les atencions». I posteriorment, en la ciutat de Putèols, Pau i els seus companys trobaren alguns germans que els demanaren de quedar-se amb ells set dies. Mentres els germans d’allí atenien les seues necessitats, no hi ha dubte que Pau va alegrar molt els seus amfitrions al compartir amb ells experiències edificants (compara-ho amb Fets 15:2, 3). Després d’aquella visita tan reconfortant, Pau i els seus companys continuaren el viatge (Fets 27:3; 28:13, 14).

18. Què va impulsar a Pau a donar gràcies a Déu i a cobrar valor?

¹⁸ De camí a Roma, segurament Pau va meditar en les paraules que havia escrit tres anys abans a la congregació d’aquella ciutat: «Sent des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos» (Rm 15:23). No obstant, no havia previst que arribaria com a presoner. Que reconfortant degué ser per a ell vore els germans de Roma esperant-lo en el camí per a donar-li la benvinguda! «En veure’ls,  va donar gràcies a Déu i s’animà» (Fets 28:15). Cal destacar que Pau va agrair a Déu que els seus germans estigueren allí. Per què? Perquè va vore de nou l’ajuda de Jehovà per mitjà d’ells.

19. Tal com es menciona en 1 Pere 4:10, com podria usar-nos Jehovà per a ajudar els qui ho necessiten?

¹⁹ Què podem fer? Saps d’algun germà o germana de la teua congregació que estiga angoixat per culpa d’una malaltia o estiga afrontant alguna altra circumstància difícil? Potser ha perdut un ser volgut en la mort. Si ens enterem que algú necessita ajuda, podem demanar-li a Jehovà que ens guie per a dir o fer alguna cosa amable. Les nostres paraules o accions poden ser exactament l’ànim que el nostre germà o germana necessita (llig 1 Pere 4:10). * D’esta manera, podran recuperar la confiança en la promesa de Jehovà: «No et deixaré, no t’abandonaré». Veritat que açò ens alegra moltíssim?

20. Per què podem dir amb confiança «el Senyor m’ajuda»?

²⁰ Igual que Pau i els seus companys, nosaltres també haurem de passar per tempestats violentes en el nostre viatge per la vida. Però sabem que podem afrontar-les amb valor perquè Jehovà està amb nosaltres. Ell ens ajuda per mitjà de Jesús i dels àngels. A més, si està en harmonia amb el seu propòsit, Jehovà ens pot ajudar a través de persones amb autoritat. I, tal com molts de nosaltres hem experimentat personalment, Jehovà usa el seu esperit sant per a motivar els seus servents a ajudar els germans de la congregació que ho necessiten. Per tant, igual que Pau, tenim bones raons per a dir amb confiança: «El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els hòmens, què em poden fer?» (He 13:6).