EN EL segle VII abans de la nostra era, Assíria s’havia convertit en l’imperi més gran del món. Segons el blog del Museu Britànic, «s’estenia des de Xipre a l’oest fins a l’Iran a l’est i, fins i tot, va incloure Egipte durant un temps». La seua capital, Nínive, era la ciutat més gran del món. Presumia dels seus monuments impressionants, dels seus jardins espectaculars, dels seus palaus luxosos i enormes biblioteques. Les inscripcions en les parets de l’antiga Nínive mostren que el rei Assurbanipal, igual que altres reis assiris, s’autodenominava «rei del món». En eixe moment, Nínive i el seu imperi semblaven inconquistables.

A pesar d’això, quan Assíria va arribar al màxim de la seua grandesa, Sofonies, un profeta de Jehovà, va predir: «El Senyor [...] alçarà la mà cap al nord per fer desaparéixer els assiris i convertirà Nínive en una devastació, en un lloc eixut com el desert». I Nahum, un altre profeta de Jehovà, també va predir sobre Nínive: «Robeu la plata, robeu l’or! [...] Devastació i desolació! Saqueig! [...] Tot aquell que et veja fugirà dient: “Nínive ha quedat devastada”» (So 2:13; Na 2:10, 11 [vv. 9, 10 TNM]; 3:7). Al sentir aquelles profecies, la gent es preguntaria: «Serà això possible? Serà conquistada la poderosa Assíria?». Segur que els pareixeria impossible.

No obstant, el que semblava impensable va passar. Al final del segle VII abans de la nostra era, Assíria havia sigut conquistada pels babilonis i pels medes. Amb el temps, Nínive va ser abandonada i va caure en l’oblit. Una publicació del Museu d’Art Metropolità de Nova York diu que «en l’Edat Mitjana, el lloc estava abandonat i enterrat, i Nínive era recordada principalment pel que deia la Bíblia». Segons el Biblical Archaeology Society Online Archive, a principis del segle XIX, «ningú sabia si la gran capital assíria havia existit de veritat». Però en 1845, l’arqueòleg Austen Henry Layard va començar a excavar el jaciment de la ciutat. Les ruïnes descobertes evidenciaren la glòria que Nínive havia tingut en el passat.

El compliment exacte de les prediccions sobre Nínive enfortix la nostra confiança en el compliment de les profecies bíbliques respecte a la fi dels poders polítics actuals (Dn 2:44; Ap 19:15, 19-21).