1, 2. a) Quines preguntes analitzarem? b) Com sabem que Jehovà anhela ajudar-nos?

 JEHOVÀ pot ajudar-nos a afrontar les dificultats de la vida i a servir-lo amb alegria. De quines maneres ho fa? I com podem traure el màxim profit de la seua ajuda? En este article, contestarem estes preguntes. Però, primer que res, analitzem si Jehovà té realment el desig d’ajudar-nos.

² Podem trobar la resposta en les paraules que l’apòstol Pau va escriure en la carta als Hebreus: «El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els hòmens, què em poden fer?» (He 13:6). Les obres de consulta bíbliques afirmen que la paraula ajudar que apareix en este versicle es referix a la persona que corre per a auxiliar a algú que clama per ajuda. Imagina’t a Jehovà afanyant-se per a rescatar a algú en dificultats. Segur que estaràs d’acord que esta descripció destaca, no només que Jehovà està dispost a ajudar-nos, sinó que anhela fer-ho. Amb Jehovà al nostre costat, podem aguantar les proves amb alegria.

3. De quines tres maneres ens ajuda Jehovà a aguantar les proves amb alegria?

³ De quines maneres ens ajuda Jehovà a aguantar les proves amb alegria? Per a saber la resposta, analitzem part del llibre d’Isaïes, perquè moltes de les profecies que Jehovà li va revelar apliquen als servents de Déu de l’actualitat. A més, este profeta a sovint descriu a Jehovà amb paraules fàcils d’entendre. Agarrem com a exemple el capítol 30 d’Isaïes. Allí, per mitjà d’exemples vívids, el profeta descriu com Jehovà ajuda el seu poble  1) escoltant atentament les nostres oracions i responent-les, 2) guiant-nos, i 3) beneint-nos ara i en el futur. Analitzem estes tres maneres que té Jehovà d’ajudar-nos.

4. a) Com va descriure Jehovà els jueus del temps d’Isaïes, i què va permetre que els passara? b) D’acord amb Isaïes 30:18, 19, quina esperança va donar Jehovà als jueus fidels?

⁴ En les paraules d’apertura del capítol 30 d’Isaïes, Jehovà descriu els jueus com a «fills rebels» que acumulaven «un pecat darrere l’altre». I afig que el poble no volia «escoltar l’ensenyament del Senyor» (Is 30:1, 9). Com es negaven a obeir, Isaïes va predir que Jehovà permetria que sofriren una calamitat (Is 30:5, 17; Jr 25:8-11). I aixina va ser, ja que els babilonis se’ls van emportar captius. Ara bé, entre ells hi havia alguns jueus fidels, i Isaïes els va donar un missatge d’esperança; els va dir que Jehovà algun dia els permetria tornar a viure en Israel (llig Isaïes 30:18, 19). I això és exactament el que va passar, perquè Jehovà els va alliberar del seu captiveri. Ara bé, eixa alliberació no va ser immediata. L’afirmació «el Senyor espera, perquè vol compadir-se de vosaltres» indicava que hauria de passar algun temps fins que els jueus fidels foren alliberats. De fet, els israelites estigueren 70 anys exiliats en Babilònia abans que a alguns d’ells se’ls permetera tornar a Jerusalem (Is 10:21; Jr 29:10). Una volta allí, les llàgrimes de pena que havien derramat en el captiveri foren reemplaçades per llàgrimes d’alegria.

5. Què ens assegura Isaïes 30:19?

⁵ Hui en dia, a nosaltres també ens poden enfortir estes paraules: «El Senyor es compadirà de tu, només li arribe el teu clam» (Is 30:19). Isaïes ens assegura que Jehovà ens escoltarà atentament quan ens aclamem a ell i que respondrà ràpidament a les nostres súpliques. I afig: «Així que et senta, et respondrà». Estes reconfortants paraules ens recorden que el nostre Pare celestial, no només està dispost, sinó que anhela acudir a l’auxili dels qui li demanen ajuda. Saber açò ens permet aguantar amb alegria.

6. Com indiquen les paraules d’Isaïes que Jehovà escolta les oracions de cada un dels seus servents?

⁶ Què més ens assegura este versicle? Que Jehovà escolta atentament les oracions que li fem cada un de nosaltres. Per què podem estar segurs d’açò? Perquè, en la primera part del capítol 30 d’Isaïes, Jehovà es dirigix al seu poble com a grup, ja que utilitza el pronom «vosaltres». Però, en el versicle 19, Isaïes escriu: «ja no ploraràs mai més», «el Senyor es compadirà de tu» i «et respondrà». Este canvi de «vosaltres» a «tu» demostra que el missatge es dirigia a cada u individualment. Com a Pare amorós, a Jehovà no se li ocorreria mai dir-li a un fill desanimat: «Hauries de ser tan fort com el teu germà o germana». Més bé, s’interessa personalment en cada un de nosaltres i para tota la seua atenció a les nostres oracions (Sl 116:1; Is 57:15).

7. Com destaquen Isaïes i Jesús la importància d’orar amb persistència?

⁷ Quan li contem a Jehovà qualsevol cosa que ens preocupa, lo primer que  podria fer és donar-nos les forces que necessitem per a afrontar eixa situació. Però, i si la prova no acaba tan prompte com esperàvem? Tal volta hem de continuar demanant-li forces per a aguantar. De fet, açò és el que ell ens anima a fer, tal com demostren les paraules d’Isaïes: «No pareu d’insistir [a Jehovà]» (Is 62:7). Per tant, les nostres oracions haurien de ser tan persistents que, per dir-ho aixina, no deixem a Jehovà en pau. Les paraules d’Isaïes ens recorden els exemples que va posar Jesús sobre l’oració i que trobem en Lluc 11:8-10, 13. Allí Jesús ens anima a orar amb persistència i a continuar demanant. També podem suplicar-li a Jehovà que ens done la guia que necessitem per a prendre bones decisions.

8. Com es van complir les paraules d’Isaïes 30:20, 21 en l’antiguitat?

⁸ Llig Isaïes 30:20, 21 (TNM). Quan l’exèrcit babiloni va assetjar la ciutat de Jerusalem durant un any i mig, l’angoixa dels seus habitants es va fer tan quotidiana com ho són el pa i l’aigua. Però, d’acord amb els versicles 20 i 21, Jehovà va prometre als jueus que si es penedien i canviaven la seua conducta, Ell els rescataria. Isaïes li va assegurar al poble que Jehovà, com a «Gran Instructor», els ensenyaria com adorar-lo correctament. Estes paraules es compliren quan els jueus foren alliberats del captiveri. Jehovà va resultar ser el seu Gran Instructor i, gràcies a la Seua guia, el poble va poder restablir l’adoració pura. Que feliços ens fa saber que Jehovà seguix sent el nostre Gran Instructor hui en dia!

9. Menciona una de les maneres que té Jehovà d’instruir-nos hui en dia.

⁹ Continuant amb el seu llenguatge figurat, Isaïes ens descriu com a estudiants a qui Jehovà ensenya de dos maneres. Primer, afirma: «Voràs el teu Gran Instructor amb els teus propis ulls». En este exemple, es representa l’instructor dret davant dels seus estudiants. Quin gran honor ser ensenyats per Jehovà en l’actualitat! Ell ens instruïx per mitjà de la seua organització, i estem molt agraïts per la guia que ens dona a través d’ella. La instrucció que rebem en les reunions i assemblees, així com en les publicacions, els programes de JW Broadcasting^® i molts altres mitjans ens ajuda a aguantar amb alegria en temps difícils.

10. De quina manera escoltem unes «paraules darrere» nostre?

 ¹⁰ Isaïes menciona una altra manera que té Jehovà d’instruir-nos al dir: «Sentiràs estes paraules darrere de tu». Ací, el profeta descriu a Jehovà com un instructor que camina darrere dels seus estudiants i està pendent d’ells per a guiar-los. Hui en dia, escoltem la veu de Jehovà darrere de nosaltres. Com? Per mitjà de les paraules inspirades que va deixar registrades en la Bíblia fa molt de temps. Per això, quan llegim la Paraula de Déu, és com si les seues paraules vingueren de darrere nostre (Is 51:4).

11. Per a aguantar amb alegria, què hem de fer, i per què?

¹¹ Com podem traure el màxim profit de la guia que Jehovà ens dona a través de la seua organització i de la seua Paraula? Fixa’t en les dos afirmacions que fa Isaïes. La primera diu: «Este és el camí»; i la segona: «Ves per ell» (Is 30:21). Per tant, no és suficient amb només conéixer «el camí», també hem d’anar per ell. Gràcies al que l’organització de Déu ens explica sobre la Bíblia i a la Bíblia mateixa, aprenem el que Déu espera de nosaltres i també com aplicar-ho. Per a aguantar amb alegria en el nostre servici a Jehovà, hem de fer les dos coses. Només aixina podem assegurar-nos de tindre la benedicció de Jehovà.

12. Segons Isaïes 30:23-26, com beneiria Jehovà el seu poble?

¹² Llig Isaïes 30:23-26. Com es va complir esta profecia en els jueus que tornaren a Israel després del captiveri en Babilònia? Jehovà els va beneir amb abundant aliment físic i, encara més important, amb abundant aliment espiritual a mesura que l’adoració pura era restaurada. Fins a eixe moment, el poble de Déu mai havia rebut tantes benediccions espirituals. Tal com s’indica en el versicle 26, Jehovà els donaria molta més llum, és a dir, els ajudaria a entendre la seua Paraula (Is 60:2). Aquelles benediccions ajudaren els servents de Déu a continuar servint-lo amb energies perquè sentien «alegria al fons del cor» (Is 65:14).

13. Com s’ha complit en els nostres dies la profecia sobre la restauració?

¹³ Ens aplica hui en dia la profecia  sobre la restauració de l’adoració pura? Clar que sí! Perquè, des de 1919, milions de persones han sigut alliberats del captiveri de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. I se’ls ha dirigit a un lloc molt millor que la terra promesa: a un paradís espiritual (Is 51:3; 66:8). Què és este paradís espiritual?

14. Què és el paradís espiritual, i qui disfruta de viure en ell hui en dia? (Consulta la nota «Significat de l’expressió».)

¹⁴ Des de 1919, els ungits han disfrutat de viure en un paradís espiritual. b Amb el pas del temps, les «altres ovelles», que tenen l’esperança de viure en la terra, també han entrat en este paradís espiritual i s’han beneficiat de les abundants benediccions de Jehovà (Jn 10:16; Is 25:6; 65:13).

15. On està situat el paradís espiritual?

¹⁵ On està situat el paradís espiritual? Com hui en dia hi ha servents de Jehovà per tota la terra, el paradís espiritual també s’estén per tot el món. Així que, sense importar on visquem, podem formar part d’este paradís espiritual si continuem treballant per l’adoració verdadera.

16. Com podem continuar veent la bellesa del paradís espiritual?

¹⁶ Una de les coses que hem de fer per a mantindre’ns en el paradís espiritual és continuar aprofundint el nostre apreci per la congregació cristiana. Com podem aconseguir-ho? Centrant-nos en la «bellesa» dels qui viuen en ell, i no en les seues imperfeccions (Jn 17:20, 21). Vegem amb una comparació per què és açò tan important. Quan anem a un bosc, esperem disfrutar de la bellesa d’una gran varietat d’arbres. Però, si ens centràrem en les imperfeccions de cada un dels arbres, no disfrutaríem de la bellesa del bosc. De manera similar, el paradís espiritual que existix en les congregacions compta amb una gran varietat  d’arbres que l’adornen: els nostres germans (Is 44:4; 61:3). Però no hem de permetre que els nostres defectes o els dels altres germans ens impedisquen disfrutar de la bellesa i unitat de la congregació cristiana.

17. Què podem fer cada un de nosaltres per a fomentar la unitat en la congregació?

¹⁷ Com podem contribuir personalment a la unitat de la congregació? Promovent la pau (Mt 5:9; Rm 12:18). Cada volta que prenem la iniciativa per a fomentar la pau entre els germans de la congregació, fem més bonico el paradís espiritual. Hem de recordar que és Jehovà qui ha atret a cada un dels habitants del paradís espiritual (Jn 6:44). Imaginem-nos lo feliç que se sent Jehovà quan ens veu esforçant-nos per promoure la pau i la unitat entre els seus servents, a qui ell considera preciosos (Is 26:3; Ag 2:7).

18. En què hauríem de meditar a sovint, i per què?

¹⁸ Com podem traure el màxim profit de les benediccions que rebem com a servents de Déu? Meditant en el que aprenem de la Bíblia i de les nostres publicacions. L’estudi i la meditació ens ajudaran a cultivar qualitats cristianes que ens motiven a estimar-nos «afectuosament com a germans [...] els uns als altres» (Rm 12:10). Al reflexionar en les benediccions que tenim ara, enfortim la nostra relació amb Jehovà. I al parar-nos a pensar en les benediccions que ens té preparades per al futur, mantindrem viva l’esperança de viure per sempre i de servir-lo per tota l’eternitat. Tot açò ens ajuda ara a servir a Jehovà amb alegria.

19. a) D’acord amb Isaïes 30:18, de què podem estar segurs? b) Què ens ajudarà a aguantar amb alegria?

¹⁹ Estem segurs que Jehovà, que és «el Déu just», no permetrà que el món de Satanàs s’allargue ni un dia més del que siga necessari (Is 25:9). Quan li pose fi a este sistema malvat, ell «s’alçarà» a favor nostre (Is 30:18). Mentres esperem pacientment que arribe el dia de la nostra alliberació, estem decidits a continuar valorant el privilegi de l’oració, a estudiar i aplicar la Paraula de Déu, i a meditar en les nostres benediccions. Per tant, resolguem-nos a servir a Jehovà d’esta manera i ell ens ajudarà a aguantar amb alegria.