1. Què esperem que passe en el futur, però de què podem estar segurs?

 SABEM que afrontarem oposició quan prediquem i que esta oposició podria augmentar en el futur (Dn 11:44; 2Tm 3:12; Ap 16:21). Aixina i tot, podem estar segurs que Jehovà ens donarà l’ajuda que necessitem perquè sempre ha ajudat els seus servents a complir el que els ha demanat, sense importar lo difícil que fora. Com a exemple, analitzem alguns successos de la vida del profeta Ezequiel, qui va predicar als jueus exiliats en Babilònia.

2. a) Segons Ezequiel 2:3-6, com va descriure Jehovà les persones a qui predicaria Ezequiel? b) Què analitzarem en este article?

² A quina classe de persones havia de predicar Ezequiel? Jehovà les va descriure com «gent de cara endurida i de cor empedreït» i com «un poble rebel». Feien tan de mal com les punxes i eren tan perillosos com els alacrans. Amb raó, Jehovà li va dir a Ezequiel moltes voltes: «No tingues por d’ells»! (Llig Ezequiel 2:3-6.) Ezequiel va poder dur a terme la seua comissió de predicar perquè 1) Jehovà el va enviar, 2) l’esperit de Déu el va enfortir i 3) les paraules de Déu el van alimentar. Com ajudaren estos tres factors a Ezequiel? I com ens ajuden a nosaltres?

3. Quines paraules degueren enfortir a Ezequiel, i com li va assegurar Jehovà el Seu suport?

³ Jehovà li va dir a Ezequiel: «Jo t’envie» (Ez 2:3, 4). Estes paraules degueren enfortir-lo, perquè segur que li van fer vindre a la ment el que Jehovà va dir a Moisés i a Isaïes quan els va comissionar com a profetes (Ex 3:10; Is 6:8). Ezequiel també sabia com Jehovà havia ajudat eixos dos  profetes a complir les seues assignacions. Per això, quan Jehovà li va dir dos voltes «jo t’envie», Ezequiel tenia bones raons per a confiar en el Seu suport. De fet, en el llibre d’Ezequiel trobem moltes voltes l’afirmació: «El Senyor em va comunicar la seua paraula» (Ez 3:16; 6:1). Està clar que el profeta estava convençut que Jehovà l’havia enviat. A més, com era fill d’un sacerdot, és probable que son pare li haguera ensenyat com Jehovà sempre els assegurava als Seus profetes que els donaria suport. Un exemple d’açò va ser quan Jehovà els va dir tant a Isaac com a Jacob i a Jeremies: «Jo sóc amb tu» (Gn 26:24; 28:15; Jr 1:8).

4. Quins pensaments reconfortants degueren enfortir a Ezequiel?

⁴ Com respondrien els israelites en general a la predicació? Jehovà li va dir a Ezequiel: «El poble d’Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi» (Ez 3:7). Al rebutjar a Ezequiel, estaven rebutjant a Jehovà. Estes paraules li asseguraren a Ezequiel que la resposta negativa de la gent no significava que haguera fracassat com a profeta. Jehovà també li va garantir que, quan els juís que havia de proclamar es compliren, el poble sabria que hi havia «un profeta enmig d’ells» (Ez 2:5; 33:33). Sense dubte, estos pensaments reconfortants li van donar a Ezequiel les forces que necessitava per a dur a terme el seu ministeri.

5. D’acord amb Isaïes 44:8, d’on podem traure forces?

⁵ Jehovà ens ha donat el gran privilegi de ser els seus «testimonis» (Is 43:10). Això implica que tindrem opositors.  Però, tal com li va dir a Ezequiel que no havia de témer els israelites, a nosaltres també ens diu: «No tingueu por». Per què? Perquè, igual que a Ezequiel, a nosaltres també ens enfortix saber que ens ha enviat Jehovà i que tenim el Seu suport (llig Isaïes 44:8).

6. a) Com ens promet Jehovà que ens ajudarà? b) Què ens reconforta per a seguir predicant?

⁶ Jehovà ens promet que ens ajudarà. Per exemple, just abans d’afirmar «els meus testimonis sou vosaltres», va dir: «Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames» (Is 43:2). En el nostre ministeri, a voltes ens trobem obstacles que podrien comparar-se amb aigües profundes i afrontem proves que podrien ser com foc. A pesar d’això, amb l’ajuda de Jehovà, seguim predicant (Is 41:13). Igual que en els dies d’Ezequiel, la majoria de persones de l’actualitat rebutja el missatge, però açò no significa que hagem fracassat com a testimonis de Déu. Ens reconforta saber que Jehovà es complau quan continuem proclamant el seu missatge fidelment. De fet, tal com va dir l’apòstol Pau: «Cada un rebrà la seua recompensa d’acord amb el seu treball» (1Co 3:8; 4:1, 2). Una precursora d’experiència diu: «M’alegra molt saber que Jehovà recompensa els nostres esforços».

7. Com se sentiria Ezequiel cada volta que reflexionava en la visió que havia tingut? (Mira la iŀlustració de la portada.)

⁷ Ezequiel va tindre una visió de lo poderós que és l’esperit de Déu. En ella, va vore l’esperit sant actuant sobre criatures espirituals poderoses i sobre les rodes gegants d’un carro celestial (Ez 1:20, 21). Quina va ser la reacció d’Ezequiel? El va impressionar tant que va escriure: «Em vaig prosternar amb el front a terra» (Ez 1:28). Segur que, cada volta que Ezequiel reflexionava en aquella imponent visió, s’enfortia la seua convicció que, amb l’ajuda de l’esperit de Déu, podria complir el seu ministeri.

8, 9. a) Què li va passar a Ezequiel quan Jehovà li va manar que s’alçara? b) Com va enfortir Jehovà encara més a Ezequiel per a predicar en un territori tan difícil?

⁸ Jehovà va ordenar a Ezequiel: «Alça’t, fill d’home, que et vull parlar». Esta orde junt amb l’esperit de Déu li van donar a Ezequiel les forces que necessitava per a alçar-se de terra. Ell va escriure: «L’Esperit va entrar dins de mi i em féu posar dret» (Ez 2:1, 2). Al llarg del seu ministeri, «la mà del Senyor», és a dir, l’esperit sant de Déu, va guiar a Ezequiel (Ez 3:22; 8:1; 33:22; 37:1; 40:1). I també el va enfortir per a dur a terme la seua comissió: predicar a la «gent de front dur i de cor empedreït» del seu territori (Ez 3:7). De fet, Jehovà li va dir: «Jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu; t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tingues por, no t’espantes davant d’ells» (Ez 3:8, 9). Amb estes paraules, era com si li estiguera dient: «No deixes que l’actitud obstinada de la gent et desanime. Jo t’enfortiré».

⁹ Després d’això, l’esperit de Déu va portar a Ezequiel al territori que havia de predicar. El profeta va escriure: «La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb  tota la força» (Ez 3:14, 15). A Ezequiel li va costar una setmana assimilar i fer seu el missatge que havia de proclamar. Després, Jehovà li va manar que anara a una vall plana on «l’Esperit va entrar dins» d’ell (Ez 3:23, 24). Llavors, Ezequiel ja estava preparat per a començar el seu ministeri.

10. Quina ajuda necessitem per a predicar, i per què?

¹⁰ Quina ajuda necessitem per a complir el nostre ministeri? Per a respondre, pensem en el que li va passar a Ezequiel. Abans de començar a predicar, l’esperit de Déu li va donar les forces que necessitava. De la mateixa manera, hui en dia nosaltres només podem dur a terme l’obra de predicar amb l’ajuda de l’esperit de Déu. Per quina raó? Perquè Satanàs està lluitant contra nosaltres per a detindre la predicació (Ap 12:17). Des d’un punt de vista humà, Satanàs sembla molt més poderós que nosaltres. Però, gràcies a la nostra obra de predicar, podem plantar-li cara (Ap 12:9-11). En quin sentit? Cada volta que participem en la predicació, li demostrem que no ens acovardixen les seues amenaces i ell patix una derrota. Per tant, a quina conclusió apleguem? Que podem dur a terme el nostre ministeri a pesar de l’oposició perquè Jehovà ens enfortix a través de l’esperit sant i comptem amb la seua aprovació (Mt 5:10-12; 1Pe 4:14).

11. Què pot fer l’esperit de Déu per nosaltres, i com podem continuar rebent-lo?

¹¹ Què més aprenem del fet que Jehovà endurira la cara i el front d’Ezequiel en sentit figurat? Que l’esperit de Déu pot donar-nos les forces que necessitem per a superar qualsevol repte que afrontem en el ministeri, sense importar lo difícil que siga (2Co 4:7-9). Llavors, què podem fer per a assegurar-nos de continuar rebent  l’esperit sant? Hem de demanar-lo en oració amb insistència i amb la confiança que Jehovà ens escoltarà. Jesús va dir als seus deixebles que no deixaren de demanar, buscar i tocar, perquè «el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui li’l demanen» (Lc 11:9, 13; Fets 1:14; 2:4).

12. En harmonia amb Ezequiel 2:9–3:3, ¿d’on venia el rotllo, i què contenia?

¹² A Ezequiel no només el va enfortir l’esperit de Déu, sinó que, a més, el van alimentar les paraules de Déu. En la visió, Ezequiel va vore una mà que portava un rotllo (llig Ezequiel 2:9–3:3). D’on va eixir eixe rotllo? Què contenia? I com va alimentar a Ezequiel? Vegem-ho. El rotllo venia del tron de Déu, encara que per a donar-li’l, Jehovà probablement va utilitzar un dels quatre àngels que Ezequiel havia vist (Ez 1:8; 10:7, 20). El rotllo contenia les paraules de Déu, un extens missatge de juí que Ezequiel havia de proclamar als exiliats rebels (Ez 2:7). Este missatge estava escrit per les dos cares del rotllo.

13. Què li va manar Jehovà a Ezequiel que fera amb el rotllo, i per què este era dolç?

¹³ Què li va manar Jehovà a Ezequiel que fera amb el rotllo? Li va dir: «Engoleix-te’l, i que t’òmpliga les entranyes». El profeta va obeir i se’l va menjar sencer. Què significa esta part de la visió? Que Ezequiel necessitava absorbir per complet el missatge que havia de proclamar. Havia de fer-lo seu, és a dir, deixar que influïra en els seus sentiments més profunds. Però, de repent, va passar una cosa sorprenent. Ezequiel va descobrir que el rotllo «era dolç com la mel» (Ez 3:3). Per què? Perquè, per a ell, el privilegi de representar a Jehovà era una experiència dolça, o agradable (Sl 19:9-12 [vv. 8-11 TNM]). Li estava molt agraït a Jehovà per haver-lo designat com a profeta.

14. Què va ajudar a Ezequiel a estar preparat per a la seua assignació?

¹⁴ A continuació, Jehovà li diu a Ezequiel: «Escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor» (Ez 3:10). Amb estes instruccions, Jehovà li diu que memoritze les paraules escrites en el rotllo i medite en elles. D’esta manera, Ezequiel s’alimentaria personalment, és a dir, la seua fe s’enfortiria. I a més, també tindria clar el poderós missatge que havia de proclamar (Ez 3:11). Quan Ezequiel comprenguera completament les paraules de Déu i estiguera totalment convençut del Seu missatge, estaria preparat per a acceptar la seua assignació i complir-la (compara-ho amb Salm 19:15 [v. 14 TNM]).

15. Per a no deixar de predicar, què hem d’acollir en el nostre cor?

¹⁵ Per a no deixar de predicar, nosaltres també hem de continuar alimentant-nos de les paraules de Déu. Hem d’acollir en el nostre cor tot el que Jehovà ens diu. Hui en dia, ell ens parla a través de la seua Paraula escrita, la Bíblia. Com podem assegurar-nos que la Paraula de Déu continue influint en els nostres pensaments, sentiments i motivacions?

16. Què hem de fer per a que la Paraula de Déu penetre en el nostre cor, i com?

¹⁶ Quan prenem aliments i els digerim, obtenim els nutrients necessaris en sentit  físic. De la mateixa manera, quan estudiem la Paraula de Déu i meditem en ella, ens alimentem espiritualment. Això és el que aprenem de la visió del rotllo. Jehovà desitja que la seua Paraula ens «òmpliga les entranyes», és a dir, que l’absorbim. Per a aconseguir-ho, hem de seguir tres passos: orar, llegir i meditar. Primer, orem a fi de preparar el cor per a rebre els pensaments de Déu. Segon, llegim un passatge bíblic. I tercer, ens parem a meditar, això vol dir, pensar detingudament en el que hem llegit. Quin serà el resultat? Quant més meditem més penetrarà la Paraula de Déu en el nostre cor.

17. Per què és vital meditar en el que llegim en la Bíblia?

¹⁷ Per què és vital llegir la Bíblia i meditar en ella? Perquè ens dona les forces que necessitem per a predicar el missatge del Regne ara i per a proclamar d’ací poc el contundent missatge de juí que possiblement hagem d’anunciar. I també perquè, quan meditem en les atraients qualitats de Jehovà, la nostra relació personal amb ell s’enfortix encara més. Com a resultat, disfrutarem d’un sentiment dolç, o agradable, és a dir, de pau interior i satisfacció (Sl 119:103).

18. Què haurà de reconéixer la gent a qui prediquem, i per què?

¹⁸ A diferència d’Ezequiel, a nosaltres no se’ns ha inspirat per a profetitzar. No obstant això, estem decidits a continuar anunciant el missatge inspirat que Jehovà ens ha deixat escrit en la seua Paraula fins que ell considere que l’obra de predicar s’ha completat. Quan el dia del juí arribe, la gent no podrà dir que ningú els havia advertit o que Déu els havia ignorat (Ez 3:19; 18:23). Més bé, hauran de reconéixer que el missatge que els vam donar venia de Déu.

19. Què ens donarà les forces per a complir el nostre ministeri?

¹⁹ Què ens donarà les forces per a dur a terme el nostre ministeri? Els mateixos tres factors que enfortiren a Ezequiel. Continuem predicant perquè sabem que 1) Jehovà ens ha enviat, 2) el seu esperit sant ens enfortix i 3) la seua Paraula ens alimenta. Amb l’ajuda de Jehovà, estem decidits a complir el nostre ministeri i a aguantar «fins a la fi» (Mt 24:13).