1. Què vol dir mantindre el bon juí? (2 Timoteu 4:5)

 LA NOSTRA lleialtat a Jehovà i a la seua organització es pot posar a prova quan afrontem adversitats. Per a poder superar-les hem de mantindre el bon juí i continuar alerta, «ferms en la fe» (llig 2 Timoteu 4:5 TNM). Mantenim el bon juí quan no perdem la calma, pensem amb claredat i ens esforcem per vore els assumpts com Jehovà els veu. Si ho fem aixina, les nostres emocions no controlaran els nostres pensaments.

2. Què analitzarem en este article?

² En l’article anterior, consideràrem tres reptes que podrien vindre de fora de la congregació. En este article, analitzarem els següents tres reptes que poden vindre de dins de la congregació i que podrien posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà: 1) quan ens sentim tractats injustament per un germà de la congregació, 2) quan rebem disciplina i 3) quan ens costa adaptar-nos als canvis de l’organització. ¿Com podem mantindre el bon juí i continuar sent lleials a Jehovà i a la seua organització quan passem per estes situacions?

3. Com podríem reaccionar si ens sentírem tractats injustament per un germà?

³ T’has sentit tractat injustament alguna volta per un germà de la congregació, potser per algú amb responsabilitats? Probablement el germà no tenia la intenció de ferir-te (Rm 3:23; Jm 3:2). Però, aixina i tot, t’has pogut sentir ofés pel que ha fet. Potser li has pegat tantes voltes que fins i tot t’ha llevat la son. Inclús podries haver-te preguntat:  «Si un germà és capaç d’actuar aixina, serà esta realment l’organització de Déu?». Això és exactament el que Satanàs vol que pensem (2Co 2:11). Eixa classe de pensaments negatius podria separar-nos de Jehovà i de la seua organització. Així que, si ens sentim tractats injustament per un germà, com podem mantindre el bon juí i evitar els pensaments que poden fer-nos mal?

4. Com va mantindre Josep el bon juí quan el tractaren injustament, i què aprenem del seu exemple? (Gènesi 50:19-21)

⁴ No ens amarguem. Quan Josep, el fill de Jacob, era adolescent, els seus germans majors el tractaven molt malament, l’odiaven i inclús alguns d’ells van voler matar-lo (Gn 37:4, 18-22). Finalment, el vengueren com a esclau. Per culpa d’això, Josep va haver d’afrontar grans calamitats durant 13 anys. Podria haver-se preguntat si Jehovà realment el volia i haver pensat que l’havia abandonat quan més el necessitava. Però, en comptes d’amargar-se, va mantindre la calma i, per tant, el bon juí. Quan va tindre l’oportunitat de venjar-se dels seus germans, no ho va fer, sinó que els va mostrar amor i els va perdonar (Gn 45:4, 5). Josep va actuar aixina perquè va ser capaç de pensar amb claredat. En lloc de centrar-se en els seus propis problemes, va vore el quadro complet, és a dir, el propòsit de Jehovà (llig Gènesi 50:19-21). Quina és la lliçó? Si ens tracten injustament, no li guardem ressentiment a Jehovà ni pensem que ens ha abandonat. Més bé, meditem en com ens està ajudant a aguantar la prova. I pel que fa als nostres germans, tractem de cobrir les seues imperfeccions amb amor (1Pe 4:8).

5. Com va mantindre el bon juí Miqueas quan es va sentir tractat injustament?

⁵ Vegem un exemple de l’actualitat. Miqueas, b un ancià de l’Amèrica del Sud, recorda quan es va sentir tractat injustament per alguns germans amb responsabilitats. Ell conta: «Mai havia passat per una situació tan angoixant. Estava estressat, no podia dormir i plorava d’impotència». Però Miqueas va mantindre el bon juí i es va esforçar per controlar els seus sentiments. Li orava a Jehovà amb freqüència demanant-li esperit sant i forces per a aguantar. També buscava informació en les nostres publicacions que poguera ajudar-lo. Què aprenem del seu exemple? Si pensem que un germà ens ha tractat injustament, mantinguem la calma i intentem controlar els sentiments negatius. Probablement no coneixem les circumstàncies que l’han portat a parlar o actuar d’eixa manera. Per això, orem-li a Jehovà i demanem-li ajuda per a vore els assumpts des del punt de vista de l’altra persona. Açò ens ajudarà a donar-li al germà el benefici del dubte i a passar per alt l’ofensa (Pr 19:11). No oblidem que Jehovà és conscient de la nostra situació i que ens donarà les forces que necessitem per a aguantar (2Cr 16:9; Ecle 5:7 [v. 8 TNM]).

6. Segons Hebreus 12:5, 6, 11, per què és important que vegem la disciplina de Jehovà com una expressió del seu amor?

⁶ La disciplina pot fer-nos mal emocionalment. Però, si ens centrem només en el dolor que sentim, podríem començar a restar-li valor a la disciplina, pensant  que és injusta o que no ens la mereixem. Com a resultat, podríem perdre de vista una idea molt important: que la disciplina és una expressió de l’amor que Jehovà ens té (llig Hebreus 12:5, 6, 11). Si permetem que les emocions ens controlen, li estem donant a Satanàs l’oportunitat d’aprofitar-se de nosaltres. De fet, el seu propòsit és que rebutgem la disciplina i, encara pitjor, que ens apartem de Jehovà i de la congregació. Així que, com podem mantindre el bon juí si hem sigut disciplinats?

7. a) Després que Pere rebera disciplina, com el va utilitzar Jehovà? (Mira la iŀlustració.) b) Què aprenem de l’exemple de Pere?

⁷ Acceptem la disciplina i fem els canvis necessaris. En més d’una ocasió, Jesús va corregir a Pere davant dels altres apòstols (Mc 8:33; Lc 22:31-34). Això degué ser molt humiliant per a Pere. No obstant, es va mantindre lleial a Jesús, va acceptar la disciplina i va aprendre dels seus propis errors. Com a conseqüència, Jehovà va recompensar la seua lleialtat i li va assignar responsabilitats de pes en la congregació (Jn 21:15-17; Fets 10:24-33; 1Pe 1:1). Què aprenem de l’exemple de Pere? Que vore més enllà de la vergonya que sentim al ser disciplinats, acceptar la correcció i fer els canvis necessaris ens beneficiarà a nosaltres i també als qui ens rodegen. Si ho fem aixina, serem encara més útils per a Jehovà i per als nostres germans.

8, 9. Com va reaccionar Bernardo quan el van disciplinar, però què el va ajudar a corregir la seua manera de pensar?

⁸ Vegem el que li va passar a Bernardo, un germà de Moçambic a qui cessaren com a ancià. Com es va sentir al principi? Ell diu: «Estava ressentit perquè no m’agradava la disciplina que havia rebut». A més, li preocupava que els germans pensaren malament d’ell. Bernardo reconeix: «Vaig tardar uns quants mesos en vore la disciplina des del punt de vista correcte i en tornar a confiar en Jehovà i en la seua organització». Què el va ajudar a tindre la perspectiva correcta?

⁹ Bernardo va corregir la seua manera de pensar. Ell explica: «Quan servia com a ancià, gastava Hebreus 12:7 per a ajudar els altres a tindre el punt de vista de Jehovà  sobre la disciplina. Ara em preguntava a qui li feia falta aplicar este text. La resposta era: a tots els servents de Jehovà, i això m’incloïa a mi». Llavors, Bernardo va fer canvis per a recuperar la confiança en Jehovà i en la Seua organització. Va començar a llegir més la Bíblia i a meditar més profundament en ella. Encara que li continuava preocupant com el veien els germans, eixia a predicar amb ells i comentava en les reunions. Amb el temps, Bernardo va tornar a ser nomenat ancià. Si tu també has rebut disciplina, intenta no centrar-te en la vergonya que sents, accepta el consell i fes els canvis necessaris (Pr 8:33; 22:4). c Si ho fas aixina, pots estar segur que Jehovà et recompensarà per mantindre’t lleial a ell i a la seua organització.

10. Quin canvi en l’organització potser va posar a prova la lleialtat d’alguns hòmens israelites?

¹⁰ Els canvis en l’organització poden posar a prova la nostra lleialtat. Si no anem amb compte, podríem deixar que estos ens separaren de Jehovà. Per exemple, pensem en com podria haver afectat alguns israelites el canvi que va suposar la implementació de la llei mosaica. Abans d’instituir-se la Llei, els caps de família actuaven com a sacerdots, construïen altars i feien sacrificis a Jehovà en favor de les seues famílies (Gn 8:20, 21; 12:7; 26:25; 35:1, 6, 7; Jb 1:5). Però quan es va instituir la Llei, Jehovà va nomenar sacerdots de la família d’Aaron per a oferir sacrificis, i els caps de família deixaren de tindre eixe privilegi. Després d’este canvi en l’organització, qualsevol cap de família que no fora descendent d’Aaron i que actuara com a sacerdot podria ser condemnat a mort (Lv 17:3-6, 8, 9). d Seria esta una de les raons per les quals Coré, Datan, Abiron i 250 principals del poble es rebeŀlaren contra Moisés i Aaron? (Nm 16:1-3) No ho sabem amb certesa. En qualsevol cas, Coré i els qui el van seguir no es van mantindre lleials a Jehovà. Per tant, si un canvi en l’organització posa a prova la teua lleialtat, què pots fer?

11. Què aprenem de l’exemple d’alguns dels levites quehatites?

¹¹ Donem tot el nostre suport als canvis que fa l’organització. Mentres estaven en el desert, els descendents de Quehat tenien una assignació molt especial. Cada volta que els israelites alçaven el campament, alguns quehatites havien d’anar davant del poble portant l’arca del pacte (Nm 3:29, 31; 10:33; Js 3:2-4). Quin privilegi més gran! No obstant, les coses canviaren quan els israelites s’establiren en la terra promesa, ja que l’arca ja no havia de canviar de lloc constantment. Per això, durant el regnat del rei Salomó, a alguns quehatites se’ls va assignar com a cantors, a altres com a porters i a uns altres com a encarregats dels magatzems (1Cr 6:16-18 [vv. 31-33 TNM]; 26:1, 24). La Bíblia no diu que els quehatites es queixaren ni que demanaren un privilegi més prominent degut a l’assignació que havien tingut en el passat.  Què ens ensenya açò? Que hem de donar incondicionalment tot el nostre suport als canvis que fa l’organització de Jehovà, inclosos els que afecten la nostra assignació. Així que alegrem-nos amb qualsevol privilegi que se’ns done. Recordem que l’assignació que rebem no ens fa ni millors ni pitjors als ulls de Jehovà, perquè el que ell més valora no és la nostra assignació sinó la nostra obediència (1Sa 15:22).

12. Com es va sentir Zaïna quan va rebre un canvi d’assignació?

¹² Vegem l’exemple de Zaïna, una germana de l’Orient Mitjà que, al rebre un canvi d’assignació, va perdre un privilegi que s’estimava molt. Després d’haver servit en Betel durant més de 23 anys, la reassignaren com a precursora especial. Ella conta: «Em va caure el món damunt, sentia que havia fracassat i no deixava de preguntar-me què havia fet malament». Desgraciadament, alguns germans de la congregació feren més sang de l’assumpt dient-li: «No seràs tan bona si Betel ha prescindit de tu». Durant un temps, Zaïna es va sentir tan afonada que no passava una sola nit sense plorar. Però ella diu: «No em vaig permetre dubtar mai ni de l’organització ni de l’amor de Jehovà». Què la va ajudar a mantindre el bon juí?

13. Què va fer Zaïna per a superar els sentiments negatius?

¹³ Com va superar Zaïna els sentiments negatius? Va llegir articles en les nostres publicacions que parlaven del que ella estava passant i que la van ajudar a aguantar. Un dels articles més animadors va ser «Usted puede afrontar el desánimo» de La Atalaya de l’1 de febrer de 2001. Allí explica com l’evangeliste Marc es podria haver sentit igual al rebre canvis d’assignació. Ella recorda: «L’exemple de Marc era la medicina que necessitava per a véncer el desànim». Zaïna també es va mantindre prop dels germans, no es va aïllar ni es va autocompadir. Va arribar a la conclusió que l’esperit sant guia les decisions de l’organització de Jehovà, i que els germans que portaven la davantera es preocupaven sincerament per ella. Però també va reconéixer que l’organització de Déu ha de fer lo millor per a que l’obra de Jehovà es complete.

14. Quin canvi li va costar acceptar al germà Vlado, però què el va ajudar?

 ¹⁴ A un ancià de congregació de 73 anys d’Eslovènia a qui li diuen Vlado, li va costar acceptar que la seua congregació es fusionara amb una altra i que la Sala del Regne on assistia es tancara. Ell relata: «No m’entrava en el cap per què havien de tancar una sala tan bonica. Em va pegar molt tort, perquè l’acabàvem de renovar i, com jo soc fuster, havia fet part del mobiliari. A més, la fusió de congregacions va obligar a fer molts ajustos que no van ser fàcils per als publicadors majors com jo». Què va ajudar al germà Vlado a obeir les instruccions? Ell explica: «Adaptar-se als canvis que fa l’organització de Jehovà sempre porta benediccions. Estos ajustos ens refinen i ens preparen per a canvis inclús més grans que vindran en el futur». T’està costant adaptar-te a una fusió de congregacions o a un canvi d’assignació? Està-te segur que Jehovà sap com et sents. Si donem suport a estos canvis i ens mantenim lleials a Jehovà i a la seua organització, segur que serem beneïts (Sl 18:26 [v. 25 TNM]).

15. Com podem mantindre el bon juí a l’afrontar reptes que venen de dins de la congregació?

¹⁵ A mesura que ens acostem a la fi d’este sistema, és molt probable que afrontem reptes que vinguen de dins de la congregació i que podrien posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà. Així que hem de mantindre el bon juí. Si pensem que algun germà ens ha tractat injustament, no permetem que això ens amargue l’existència. Si rebem disciplina, mirem més enllà de la vergonya que puguem sentir en eixe moment, acceptem el consell i fem els ajustos necessaris. I quan l’organització de Jehovà faça canvis que ens afecten personalment, acceptem-los de bona gana i obeïm les instruccions.

16. Com podem mantindre la nostra confiança en Jehovà i en la seua organització?

¹⁶ Com hem vist, és possible mantindre la confiança en Jehovà i en la seua organització quan la nostra lleialtat es posa a prova. Però per a aconseguir-ho, hem de mantindre el bon juí, és a dir, no perdre la calma, pensar amb claredat i vore els assumpts com els veu Jehovà. Resolguem-nos a estudiar els relats bíblics de persones que afrontaren amb èxit situacions paregudes a les nostres i meditem en el seu exemple. Demanem-li a Jehovà ajuda en oració, i mai ens aïllem de la congregació. Llavors, passe el que passe, Satanàs no podrà separar-nos ni de Jehovà ni de la Seua organització (Jm 4:7).