1. Com sabem que Jehovà vol estar prop de nosaltres?

 JEHOVÀ ens invita a acostar-nos a ell perquè vol ser el nostre Déu, el nostre Pare i el nostre Amic (Jm 4:8). Ell respon a les nostres oracions i ens ajuda en temps difícils. A més, ens ensenya i ens protegix per mitjà de la seua organització. Però, què hem de fer per a acostar-nos a Jehovà?

2. Com podem acostar-nos a Jehovà?

² Ens acostem a Jehovà quan li orem i quan llegim la seua Paraula i meditem en ella. D’esta manera, l’amor i l’apreci que sentim per ell creix, i ens sentim motivats a obeir-lo i a donar-li l’alabança que tant es mereix (Ap 4:11). Com més coneguem a Jehovà més confiarem en ell i en la seua organització.

3. a) Com intenta el Diable separar-nos de Jehovà? b) Segons Salm 31:14, 15, què ens ajudarà a no abandonar mai a Déu ni a la seua organització?

³ No obstant això, el Diable intenta separar-nos de Jehovà, especialment quan afrontem proves. Quina és la seua estratègia? Ell tracta de minar la nostra confiança en Jehovà i en la Seua organització a poc a poc. Però podem fer front a les seues tàctiques. Si tenim una fe forta i confiem plenament en Jehovà, mai ens separarem d’ell ni abandonarem la seua organització (llig Salm 31:14, 15 [vv. 13, 14 TNM]).

4. Què analitzarem en este article?

⁴ En este article, analitzarem tres proves que poden vindre de fora de la congregació i que podrien minar la nostra confiança en Jehovà i en la seua organització. Com podrien estes proves separar-nos de Jehovà? I com podem contrarestar els esforços de Satanàs? Vegem-ho.

5. Com podrien les dificultats minar la nostra confiança en Jehovà i en la seua organització?

⁵ A voltes afrontem dificultats com, per exemple, l’oposició familiar o la pèrdua de la faena. Com podria açò minar la nostra confiança en l’organització de Jehovà i separar-nos d’ell? Quan els problemes s’allarguen en el temps, podríem desesperar-nos i desanimar-nos. Satanàs se n’aprofita d’eixes situacions per a intentar fer-nos dubtar de l’amor de Jehovà. També vol fer-nos creure que Déu o la Seua organització són responsables del nostre patiment. A alguns israelites els va passar una cosa pareguda quan estaven en Egipte. Al principi, estaven segurs que Jehovà havia nomenat a Moisés i a Aaron per a alliberar-los de l’esclavitud (Ex 4:29-31). Però, quan el faraó va començar a fer-los la vida impossible, alguns acusaren a Moisés i a Aaron de ser els responsables dels seus problemes dient-los: «Per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos» (Ex 5:19-21). Quina llàstima que culparen als servents lleials de Déu! Si fa molt de temps que estàs afrontant problemes, com pots mantindre forta la teua confiança en Jehovà i en la seua organització?

6. Què aprenem del profeta Habacuc sobre com afrontar els problemes? (Habacuc 3:17-19)

⁶ Obrim-li el nostre cor a Jehovà en oració i demanem-li ajuda. El profeta Habacuc va afrontar moltes dificultats. En un moment donat, pareix que va dubtar sobre si Jehovà es preocupava per ell. Així que li va contar en oració com se sentia. Li va preguntar fins quan hauria de demanar auxili sense que l’escoltara i per què tolerava l’opressió (Ha 1:2, 3). Jehovà va respondre l’oració sincera del seu servent (Ha 2:2, 3). Habacuc va recuperar l’alegria després de meditar en com Déu havia salvat el Seu poble. Es va convéncer que Jehovà es preocupava per ell i que l’ajudaria a aguantar qualsevol prova (llig Habacuc 3:17-19). Què aprenem d’açò? Que quan afrontem dificultats, hem d’orar a Jehovà, contar-li com ens sentim i demanar-li ajuda. Si ho fem aixina, podem estar segurs que ens donarà les forces que necessitem per a aguantar. I al vore com ens ajuda, la nostra fe en ell s’enfortirà.

7. De què intentaren convéncer a Shirley els seus familiars, i què la va ajudar a no perdre la fe en Jehovà?

⁷ Mantinguem la nostra rutina espiritual. Açò és el que va fer Shirley, una germana de Papua Nova Guinea, quan estava afrontant dificultats. b La seua família era pobra i a voltes se les veia i se les desitjava per a aconseguir menjar. Un familiar va intentar minar la confiança de Shirley en Jehovà dient-li: «Tu dius que l’esperit sant de Déu t’ajuda, però jo no ho veig, perquè la teua família encara és pobra. Estàs perdent el temps predicant». Ella admet: «Això va fer que em preguntara si Déu es preocupava per mi. En seguida, li vaig orar a Jehovà i li vaig contar totes les meues preocupacions. No vaig deixar de llegir la Bíblia ni les nostres publicacions. I vaig continuar predicant i assistint a les reunions». Shirley no va tardar  en adonar-se que en realitat Jehovà sí que estava cuidant de la seua família, ja que no passaven fam i eren feliços. Ella diu: «Vaig sentir com Jehovà estava contestant les meues oracions» (1Tm 6:6-8). Si mantenim la nostra rutina espiritual, nosaltres tampoc deixarem que les dificultats o els dubtes ens separen de Jehovà.

8. Què podria passar-los als germans amb responsabilitats?

⁸ A través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, els nostres enemics escampen mentires o desinformació sobre germans amb responsabilitats dins de l’organització de Jehovà (Sl 31:14 [v. 13 TNM]). Alguns germans han sigut arrestats i acusats de ser uns delinqüents. Els cristians del segle I ja afrontaren una situació pareguda quan l’apòstol Pau va ser acusat falsament i també arrestat. Com reaccionaren?

9. Com reaccionaren alguns cristians quan l’apòstol Pau va ser empresonat?

⁹ Alguns cristians del segle I li giraren l’esquena a l’apòstol Pau quan estava empresonat en Roma (2Tm 1:8, 15). Per què l’abandonaren? Pot ser que s’avergonyiren d’ell perquè la gent el veia com un delinqüent (2Tm 2:8, 9). O tal volta tenien por que els perseguiren també a ells. Fora quina fora la raó, podem imaginar-nos com es va sentir Pau després d’haver aguantat moltes dificultats i inclús arriscar la seua vida per eixos germans (Fets 20:18-21; 2Co 1:8). Que mai ens comportem com aquells que el deixaren desemparat quan més els necessitava! Què hauríem de fer quan els germans amb responsabilitats són perseguits?

10. Què hauríem de recordar quan els germans amb responsabilitats són perseguits, i per què?

¹⁰ Recordem per què se’ns perseguix  i qui ho provoca. En 2 Timoteu 3:12, llegim: «Tots els qui vulguen viure piadosament en Jesucrist seran perseguits». Així que no ens hauria de sorprendre que Satanàs ataque especialment els germans que porten la davantera. El propòsit dels seus atacs és destruir la integritat d’estos germans i intimidar-nos a nosaltres (1Pe 5:8).

11. D’acord amb el relat de 2 Timoteu 1:16-18, què aprenem de l’exemple d’Onesífor?

¹¹ Continuem donant suport als germans i siguem lleials a ells (llig 2 Timoteu 1:16-18). Onesífor, un cristià del segle I, sí que va reaccionar bé quan Pau va estar empresonat. De fet, l’apòstol va dir d’ell: «No s’ha avergonyit de les meues cadenes». Més bé, quan Onesífor per fi va trobar a Pau, va buscar maneres pràctiques d’ajudar-lo, encara que això suposara arriscar la seua pròpia vida. Què ens ensenya açò? Que no hauríem de permetre que la por a l’home ens intimide ni ens impedisca donar suport als nostres germans que estan sent perseguits, sinó tot lo contrari, els defendrem i acudirem a ajudar-los, perquè necessiten el nostre amor i suport (Pr 17:17).

12. Què aprenem dels nostres germans i germanes de Rússia?

¹² Vegem com els nostres germans i germanes de Rússia han acudit en auxili d’aquells que han sigut empresonats en eixe país. Quan alguns d’ells són jutjats, molts germans van al tribunal per a mostrar-los el seu suport. Què aprenem d’açò? Que no ens hem de deixar intimidar quan es calumnia, s’arresta o es perseguix als germans que porten la davantera. També ens ensenya que hem d’orar per ells, preocupar-nos per la seua família i buscar maneres pràctiques d’ajudar-los (Fets 12:5; 2Co 1:10, 11).

13. Com podrien les burles minar la nostra confiança en Jehovà i en la seua organització?

¹³ Alguns familiars no creients, companys de faena o companys d’escola podrien burlar-se de nosaltres per predicar o per viure a l’altura de les elevades normes morals de Jehovà (1Pe 4:4). Tal volta ens diuen: «Eres molt bona persona, però la teua religió és massa estricta i antiquada». O també pot ser que ens critiquen per la forma com tractem els expulsats dient-nos: «Com pots dir que eres una persona amorosa?». Esta classe de comentaris poden sembrar dubtes en nosaltres, i podríem començar a preguntar-nos: «No serà Jehovà massa exigent? No serà la seua organització massa estricta?». Si estem passant per una situació aixina, com podem mantindre’ns a prop de Jehovà i de la seua organització?

14. Com hauríem de reaccionar quan es burlen de nosaltres per viure segons les normes de Jehovà? (Salm 119:50-52)

¹⁴ Estiguem decidits a complir les normes de Jehovà. Job sempre va complir amb les normes de Jehovà a pesar que això suposara que es burlaren d’ell. Un dels seus falsos amics va intentar convéncer-lo que a Déu no li importava si seguia les Seues normes o no (Jb 4:17, 18; 22:3). Però Job es va negar a creure eixes mentires, perquè sabia que les normes de Jehovà sobre el que està bé o està malament són les correctes i estava decidit a obeir-les. No va permetre  que ningú el fera renunciar a la seua integritat (Jb 27:5, 6). Què ens ensenya açò? Que no hem de permetre que les burles ens facen qüestionar les normes de Jehovà. Seria bo que pensàrem en el que hem viscut. Veritat que hem vist moltes voltes que les normes de Jehovà són les correctes i que obeir-les ens ha beneficiat? Resolguem-nos a continuar formant part de l’organització que fomenta estes normes. Aixina, sense importar quanta gent es burle de nosaltres, res podrà separar-nos de Jehovà (llig Salm 119:50-52).

15. Quina oposició va patir Brizit?

¹⁵ Vegem l’experiència de Brizit, una germana de l’Índia que va patir burles per part de la família a causa de la seua fe. Poc després del seu baptisme en 1997, el seu marit, que no era creient, va perdre la faena. Per això, ell va decidir que tota la família es mudara a cals seus pares, que vivien en una altra ciutat. Però la situació de Brizit encara es va complicar més. Com el seu home no tenia faena, ella havia de treballar a jornada completa per a mantindre la família. A més, la congregació més pròxima estava a uns 350 quilòmetres. I, per a postres, la família del seu home estava oposada. La cosa es va posar tan malament que s’hagueren de tornar a mudar. Llavors, el seu home va morir de repent. I poc després, una de les seues quatre filles va morir de càncer amb només 12 anys. Per a més inri, els familiars de Brizit la culpaven de tot el que havia passat. Deien que, si no haguera sigut testimoni de Jehovà, totes aquelles tragèdies no haurien passat. A pesar d’això, ella va continuar confiant en Jehovà i mantenint-se a prop de la Seua organització.

16. Quines benediccions va rebre Brizit per no separar-se ni de Jehovà ni de la Seua organització?

¹⁶ Com Brizit vivia tan lluny de la congregació, un superintendent de circuit la va animar a predicar en la zona on vivia i a conduir ella mateixa les reunions  en casa. Encara que se li feia una muntanya, va seguir el consell del germà. A partir d’eixe moment, es va esforçar per predicar allí, per celebrar les reunions en sa casa i per apartar temps per a fer l’adoració en família amb les seues filles. Quin va ser resultat? Brizit va començar molts cursos bíblics, i molts dels seus estudiants es van batejar. A més, en 2005, es va fer precursora regular. Com Brizit va confiar en Jehovà i va ser lleial a la Seua organització, va rebre moltes benediccions. Les seues filles servixen fidelment a Jehovà, i ara hi ha dos congregacions en eixa zona! Brizit està convençuda que Jehovà li va donar les forces per a afrontar les dificultats i aguantar les burles de la família.

17. A què hem d’estar resolts?

¹⁷ Satanàs vol fer-nos creure que Jehovà ens abandona quan passem per dificultats i que mantindre’ns a prop de la Seua organització ens complica la vida. També vol que ens sentim intimidats quan els germans amb responsabilitats són calumniats, perseguits o empresonats. I s’aprofita de les burles per a minar la nostra confiança en les normes de Jehovà i en la Seua organització. Però coneixem les seues tàctiques malicioses i no ens deixem enganyar (2Co 2:11). Per tant, resolguem-nos a rebutjar les mentires de Satanàs i a mantindre’ns lleials a Déu i a la Seua organització. Recordem que Jehovà mai ens abandonarà (Sl 28:7). Així que no deixem que res ens separe de Jehovà! (Rm 8:35-39)

18. Què analitzarem en el següent article?

¹⁸ En este article, hem analitzat diferents proves que ens poden vindre de fora de la congregació. Però hi ha altres reptes que venen de dins de la congregació que també poden posar a prova la nostra confiança en Jehovà i en la seua organització. Com podem superar-los? Ho analitzarem en el següent article.