1. Per què podem aprendre dels majors?

 TOTS necessitem ajuda per a prendre bones decisions. Els ancians i altres cristians madurs ens poden ajudar al respecte. Si són molt més majors que nosaltres, no hauríem de pensar automàticament que el seu consell està passat de moda. Jehovà vol que aprenguem dels majors. Com han viscut més temps, tenen més experiència, enteniment i saviesa (Job 12:12).

2. Què s’analitzarà en este article?

² En temps bíblics, Jehovà va utilitzar servents fidels d’edat avançada per a animar i guiar el seu poble. Eixe va ser el cas de Moisés, David i l’apòstol Joan. Els tres visqueren en èpoques i circumstàncies diferents. A l’acostar-se la fi de la seua vida, van donar bons consells als més jóvens. Cada un d’estos hòmens fidels va destacar el valor de ser obedient a Déu. Jehovà va deixar registrades les paraules sàvies d’estos hòmens per a que ens beneficiem hui en dia. Tant si som jóvens com si som majors, ens beneficiarà repassar els seus consells (Rom. 15:4; 2 Tim. 3:16). En este article, analitzarem les últimes paraules d’estos tres hòmens i les lliçons que podem aprendre del que van dir.

«DURAREU MOLT DE TEMPS»

3. De quines maneres va utilitzar Jehovà a Moisés?

³ Moisés va dedicar per complet la seua vida a servir a Jehovà. Va ser profeta, jutge, comandant i historiador. Quanta experiència degué acumular al llarg de la seua vida! Va traure la nació d’Israel de l’esclavitud i va presenciar  molts milacres de Jehovà. A més, Jehovà el va utilitzar per a escriure els cinc primers llibres de la Bíblia, el Salm 90, i probablement el Salm 91 i el llibre de Job.

4. A qui va animar Moisés, i per què?

⁴ Poc abans de morir, a l’edat de 120 anys, Moisés va reunir els israelites per a recordar-los totes les coses que Jehovà havia fet per ells. Molts anys abans, alguns d’ells presenciaren els milacres que Jehovà havia fet i com havia castigat els egipcis (Èxo. 7:3, 4). Havien passat a través de les aigües del mar Roig i havien vist la destrucció de l’exèrcit del faraó (Èxo. 14:29-31). En el desert, havien notat com Jehovà els protegia i els cuidava (Deut. 8:3, 4). I ara, que estaven a punt d’entrar en la terra promesa, Moisés va aprofitar esta última oportunitat per a animar-los. a

5. Quina seguretat els va donar als israelites les paraules de Deuteronomi 30:19, 20?

⁵ Què va dir Moisés? (Llig Deuteronomi 30:19, 20.) Va recordar a la nació d’Israel que els esperava un futur meravellós. Gràcies a la benedicció de Jehovà, els israelites podrien viure molt de temps en la terra que els havia promés, una terra molt bonica i fèrtil. Moisés la va descriure aixina: «Hi trobaràs ciutats grans i pròsperes que tu no has construït, cases plenes de tota classe de béns que tu no hi has posat, cisternes dins de roques que tu no has tallat, vinyes i oliverars que tu no has plantat» (Deut. 6:10, 11).

6. Per què va permetre Déu que altres nacions conquistaren Israel?

⁶ Moisés també va donar una advertència als israelites. Per a continuar vivint en aquella terra tan bonica, havien d’obeir els manaments de Jehovà. Moisés els va animar a «escollir la vida» escoltant a Jehovà i «aferrant-se a ell». Per desgràcia, els israelites no obeïren a Jehovà. Aixina que amb el temps, Déu va permetre que els assiris, i més tard els babilonis, els conquistaren i els dugueren a l’exili (2 Re. 17:6-8, 13, 14; 2 Cròn. 36:15-17, 20).

7. Què aprenem de les paraules de Moisés? (Mira també la il·lustració.)

⁷ Quina lliçó aprenem? Que si obeïm a Jehovà, viurem per sempre. Igual que els israelites que estaven a les portes de la terra promesa, nosaltres estem a punt d’entrar en el nou món que Déu ens ha promés, on vorem la terra convertir-se en un paradís (Isa. 35:1; Lluc 23:43). El Diable i els seus dimonis ja no estaran (Apoc. 20:2, 3). Tampoc la religió falsa, la qual ensenya mentires sobre Jehovà (Apoc. 17:16). Cap govern humà oprimirà els seus ciutadans (Apoc. 19:19, 20). Jehovà no permetrà que cap persona que cause problemes estiga en el paradís (Sal. 37:10, 11). Tot el món obeirà les lleis justes de Jehovà, aixina que hi haurà pau i unitat, perquè tots s’estimaran i confiaran els uns en els altres (Isa. 11:9). Quines ganes tenim que arribe eixe moment! El que és més, si obeïm a Jehovà, podrem seguir vivint en la terra convertida en un paradís, no només durant uns pocs anys,  sinó per tota l’eternitat! (Sal. 37:29; Jn. 3:16)

8. Com va ajudar la promesa de la vida eterna a un germà missioner? (Judes 20, 21)

⁸ Si tenim ben present la promesa que Déu ens ha fet de viure per sempre, voldrem apegar-nos a ell sense importar les proves que afrontem (llig Judes 20, 21). Esta promesa també pot donar-nos les forces per a lluitar contra les nostres debilitats. Un germà que va servir durant molts anys com a missioner en l’Àfrica, i que lluitava contra una mala tendència, va dir: «Reconéixer que la meua perspectiva de viure per sempre es veia amenaçada, va fer que estiguera més decidit que mai a lluitar contra el problema i a suplicar-li ajuda a Jehovà en oració. Gràcies a ell, ho vaig poder superar».

«TINDRÀS ÈXIT»

9. Quines proves va afrontar David al llarg de la seua vida?

⁹ David va ser un gran rei, també va ser músic, poeta, guerrer i profeta. Al llarg de la seua vida, va experimentar moltes dificultats. Per exemple, per culpa dels zels del rei Saül, va haver de viure com a fugitiu. Després de ser coronat rei, va haver de tornar a fugir, perquè el seu fill Absalom va intentar usurpar-li el tron. A pesar d’estes proves i dels errors que va cometre, David va demostrar ser lleial a Déu fins al final de la seua vida. De fet, Jehovà va dir d’ell: «És un home agradable al meu cor». Per tant, podem aprendre molt del consell de David (Fets 13:22; 1 Re. 15:5).

10. Per què va aconsellar David al seu fill Salomó?

¹⁰ Analitzem per exemple el consell que David li va donar al seu fill Salomó. Jehovà havia escollit a Salomó per a construir un temple on es poguera continuar promovent l’adoració pura (1 Cròn. 22:5). Però Salomó afrontaria dificultats. Què li aconsellaria David? Vegem-ho.

11. Segons 1 Reis 2:2, 3, quin consell li va donar David a Salomó, i com va demostrar ser cert el seu consell? (Mira també la il·lustració.)

¹¹ Què va dir David? (Llig 1 Reis 2:2, 3.) David li va dir al seu fill que si obeïa a Jehovà, tindria èxit en la vida. I durant molts anys, aixina va ser (1 Cròn. 29:23-25). Salomó va construir un temple impressionant, va escriure alguns llibres de la Bíblia i les seues paraules es troben en altres llocs d’ella. Va arribar a ser molt conegut per la seua saviesa i per les seues riqueses (1 Re. 4:34). Però tal com David va explicar, Salomó només tindria èxit mentres obeïra  a Jehovà. Per desgràcia, cap al final de la seua vida, Salomó va començar a adorar déus falsos, aixina que Jehovà li va retirar el seu favor. Per esta raó, va deixar de tindre la saviesa per a governar amb justícia (1 Re. 11:9, 10; 12:4).

12. Què aprenem de les paraules de David?

¹² Quina lliçó aprenem? Si obeïm a Jehovà, ens anirà bé (Sal. 1:1-3). Per descomptat, Jehovà no ha promés donar-nos les riqueses ni la fama de Salomó. Però si l’obeïm, ens donarà saviesa per a prendre bones decisions (Prov. 2:6, 7; Jau. 1:5). Els seus principis poden guiar-nos en assumpts com la faena, l’educació, l’entreteniment i els diners. Aplicar-los ens protegirà i ens donarà la perspectiva de viure per sempre (Prov. 2:10, 11). També tindrem bones amistats i la guia necessària per a disfrutar d’una vida familiar feliç.

13. Què va ajudar a Carmen a millorar la seua vida?

¹³ Carmen, qui viu en Moçambic, pensava que l’educació superior era imprescindible per a tindre èxit en la vida. Aixina que va decidir anar a la universitat per a estudiar arquitectura. Ella va escriure: «M’encantava el que estava aprenent, però em llevava molt de temps i energies. Estava en classe des de les 7:30 del matí fins a les 18 hores de la vesprada. Me les veia i me les desitjava per a anar a les reunions, i la meua espiritualitat va decaure. En el meu interior, sabia que estava intentant servir a dos amos» (Mat. 6:24). La nostra germana va orar al respecte i va buscar informació en les nostres publicacions. Ella va afegir: «Després que alguns germans madurs de la congregació i ma mare m’aconsellaren, vaig decidir deixar la universitat i servir a Jehovà a temps complet. Això em va ajudar a prendre les millors decisions de la meua vida i no em penedisc de res».

14. Quin missatge transmeteren tant Moisés com David?

¹⁴ Moisés i David estimaven a Jehovà i sabien que obeir-lo era molt important.  Aixina que van animar els altres a imitar el seu exemple i a mantindre’s fidels a Jehovà. També van advertir que els qui deixaren a Jehovà perdrien el seu favor i les benediccions que els havia promés. El seu consell també ens aplica hui en dia. Però encara hi va haver un altre servent de Jehovà que, segles després, va mostrar la importància de ser fidels a Déu.

«NO HI HA RES QUE EM DONE MÉS ALEGRIA»

15. Quines coses va presenciar l’apòstol Joan al llarg de la seua vida?

¹⁵ Joan era l’apòstol a qui Jesús més estimava (Mat. 10:2; Jn. 19:26). Va passar molt de temps predicant amb Jesús, va vore els seus milacres i li va ser lleial en moments difícils. Va presenciar l’execució de Jesús i el va vore després de ressuscitar. També va ser testimoni de com un xicotet grup de germans en el segle I expandia el cristianisme fins que les bones notícies s’havien predicat en tota la creació que està davall del cel (Col. 1:23).

16. Qui s’ha beneficiat de les cartes de Joan?

¹⁶ Cap al final de la seua llarga vida, Joan va tindre el privilegi de contribuir a la Paraula inspirada de Déu. En primer lloc, va posar per escrit «una revelació de Jesucrist» (Apoc. 1:1). També va escriure l’Evangeli que porta el seu nom i tres cartes inspirades. L’última d’estes tres li la va escriure a Gaius, un cristià fidel a qui Joan considerava un fill espiritual (3 Jn. 1). En aquell moment, segurament hi havien molts cristians a qui Joan estimava com si foren fills. El que este germà major fidel va escriure ha animat tots els deixebles de Jesús fins als nostres dies.

17. Segons 3 Joan 4, què causa gran alegria?

¹⁷ Què va dir Joan? (Llig 3 Joan 4.) En la seua tercera carta, Joan va dir que no hi havia res que el fera més feliç que vore els seus germans i germanes obeir a Déu. En aquell temps, algunes persones estaven escampant ensenyances falses i causant divisions. No obstant això, hi havien altres que continuaven «caminant en la veritat», es comportaven «d’acord amb els manaments de Déu» i l’obeïen (2 Jn. 4, 6). Estos cristians fidels, no només alegraren el cor de Joan sinó també el de Jehovà (Prov. 27:11).

18. Què aprenem de les paraules de Joan?

 ¹⁸ Quina lliçó aprenem? Si som fidels, serem feliços i farem feliços els altres (1 Jn. 5:3). Per exemple, tindrem la satisfacció de saber que estem fent feliç a Jehovà. A ell l’alegra vore que estem rebutjant les temptacions d’este món i obeint els seus manaments (Prov. 23:15). Els àngels del cel també s’alegren (Lluc 15:10). I nosaltres també ens alegrem quan veiem els nostres germans mantindre’s fidels, inclús davant de proves i temptacions (2 Tes. 1:4). Llavors, quan este sistema s’acabe, tindrem l’alegria de saber que hem demostrat la nostra lleialtat a Jehovà inclús en un món dominat per Satanàs.

19. Què va dir una germana a qui li diuen Rachel sobre com se sent a l’ensenyar a altres la veritat? (Mira també la il·lustració.)

¹⁹ Ens fa molt feliços ensenyar la veritat als altres. Rachel, una germana que viu en la República Dominicana, pensa que ensenyar a algú sobre el Déu tan meravellós que servim és un privilegi que no es pot descriure amb paraules. Quan pensa en les persones que ha ajudat a conéixer la veritat, diu: «És difícil descriure l’alegria que sent quan veig que els meus estudiants comencen a estimar a Jehovà, a confiar en ell i a fer canvis en la seua vida per a fer-lo feliç. Eixe sentiment compensa qualsevol sacrifici que haja fet per ensenyar-los».

BENEFICIEM-NOS DE LES ÚLTIMES PARAULES D’ESTOS HÒMENS FIDELS

20. Què tenim en comú amb Moisés, David i Joan?

²⁰ Moisés, David i Joan van viure en èpoques i circumstàncies diferents de les nostres, però tenim moltes coses en comú amb ells. Els tres serviren al Déu verdader, igual que nosaltres i, com ells, orem a Jehovà, confiem en ell i busquem la seua guia. Estem segurs que Jehovà beneirà generosament aquells que l’obeïxen.

21. Quines benediccions els esperen als qui fan cas dels consells d’hòmens fidels com Moisés, David i Joan?

²¹ Per tant, fem cas de les paraules d’estos hòmens obeint els manaments de Jehovà. D’esta manera, tindrem èxit en tot el que fem. Tindrem la perspectiva de viure per sempre i experimentarem l’alegria de complaure el nostre amorós Pare celestial, qui complix les seues promeses de maneres que no podem ni imaginar (Deut. 30:20; Efe. 3:20).