Jehovà va enfortir estos predicadors entusiastes. Durant aquell any, la quantitat de repartidors, o precursors, va augmentar de 225 a 350. I, per primera volta, més de 8.000 obrers de les classes, o publicadors de les congregacions, informaren la seua activitat a la central. Jehovà els va beneir d’una manera impressionant.

El 21 de març de 1920, Joseph F. Rutherford, qui en aquell moment dirigia l’obra dels Estudiants de la Bíblia, va pronunciar el discurs «Milions que ara viuen no moriran mai». Es va fer un gran esforç per a convidar a este acte a les persones interessades. Llogaren un dels teatres més grans de la ciutat de Nova York i distribuïren unes 320.000 invitacions.

La resposta del públic va superar totes les expectatives. Més de 5.000 persones ompliren el teatre, i unes 7.000 més s’hagueren de quedar fora. La Talaia va dir que aquella va ser «una de les reunions amb més assistència que els Estudiants Internacionals de la Bíblia havien celebrat».

Els Estudiants de la Bíblia es van fer molt coneguts per proclamar que «milions que ara viuen no moriran mai». En aquell moment, no sabien que el missatge del Regne s’havia de proclamar molt més àmpliament. No obstant això, el seu zel era extraordinari. Ida Olmstead, qui va començar a assistir a les reunions en 1902, va dir: «Sabíem que a la humanitat li esperaven moltes benediccions, i no deixaríem d’anunciar esta bona nova a aquells que trobàrem en la predicació».

Per a garantir un subministrament d’aliment espiritual, els germans de Betel començaren a imprimir algunes publicacions per ells mateixos. Compraren l’equipament necessari i l’instaŀlaren en un edifici llogat en el número 35 de l’avinguda Myrtle en Brooklyn (Nova York), a uns pocs carrers de Betel.

En gener de 1920, Leo Pelle i Walter Kessler van començar a servir en Betel. Walter recorda: «Quan arribàrem, el responsable de la impremta ens va mirar i ens va dir: “Teniu una hora i mitja abans de dinar”. I ens va encarregar la faena de pujar caixes de llibres des de la planta baixa».

Leo recorda què va passar al sendemà: «El nostre treball va consistir en netejar les parets de la primera planta de l’edifici. Mai m’havia embrutat tant com en aquella faena. Però era l’obra del Senyor i, per això, valia la pena fer-la».

 En unes poques setmanes, un grup de voluntaris entusiastes va començar a imprimir La Talaia. Seixanta mil còpies del número de l’1 de febrer de 1920 començaren a rodar per la impremta de la segona planta. Mentrestant, en la planta baixa, els germans estaven instaŀlant una rotativa que anomenaren el Cuirassat. La revista The Golden Age (‘L’Edat d’or’) també va començar a imprimir-se allí amb el número del 14 d’abril de 1920. Sense dubte, Jehovà va beneir els esforços d’aquells treballadors voluntariosos.

El poble lleial de Jehovà estava disfrutant d’activitat renovada i germanor. No obstant això, alguns Estudiants de la Bíblia havien abandonat l’organització durant els anys turbulents de 1917 a 1919. Què es podria fer per a ajudar-los?

En La Talaia de l’1 d’abril de 1920, l’article «Convisquem en pau» feia la següent exhortació carinyosa: «Estem segurs [...] que tot aquell que té l’esperit del Senyor [...] està dispost a oblidar les coses que han quedat arrere [...] per a conviure en unitat i actuar harmoniosament com un sol cos».

Molts van respondre a estes paraules afectuoses. Un matrimoni va escriure: «Ens sap malament que l’any passat i els anteriors estiguérem distrets mentres altres participaven en l’obra [de predicar]. [...] Esperem no tornar a extraviar-nos mai més». Estos treballadors reactivats tenien molta faena per davant.

El 21 de juny de 1920, els Estudiants de la Bíblia començaren una intensa campanya per a distribuir el «ZG», una edició de butxaca de The Finished Mystery (‘El misteri acabat’). * S’havien acumulat molts exemplars d’este llibret des que va ser prohibit en 1918.

Es va convidar a participar en la campanya a tots els obrers de les classes, no només als  repartidors. De fet, el «ZG» va publicar: «Tota persona consagrada [batejada] de cada congregació que puga participar ho hauria de fer de bona gana. Que este siga el lema de cadascun de nosaltres: “Tinc un objectiu”». Edmund Hooper va dir que esta campanya va ser per a molts la primera ocasió que eixien a predicar de casa en casa. I va afegir: «Vam començar a comprendre que l’expansió de l’obra superaria les nostres expectatives més optimistes».

Com la comunicació amb els Estudiants de la Bíblia d’altres països havia sigut difícil durant la Primera Guerra Mundial, el germà Rutherford volia animar-los i reorganitzar la predicació. Per això, el 12 d’agost de 1920, junt amb quatre germans més, va començar una extensa gira pel Regne Unit, l’Europa continental i l’Orient Mitjà.

Durant la visita de Rutherford al Regne Unit, els Estudiants de la Bíblia celebraren tres assemblees i 12 reunions públiques. Es va estimar que assistiren un total de 50.000 persones. Com a resum de la visita, La Talaia va dir: «Els germans es van sentir revivificats i animats. Estaven més units en l’amor i la predicació, i molts cors tristos es van alegrar». En París, el germà Rutherford va tornar a pronunciar el discurs «Milions que ara viuen no moriran mai». L’auditori estava completament ple, i tres mil persones soŀlicitaren més informació.

En les setmanes següents, visitaren Atenes, el Caire i Jerusalem. Amb l’objectiu de mantindre l’interés de les persones d’estes ciutats, el germà Rutherford va establir un magatzem de publicacions en la localitat de Ramallah, prop de Jerusalem. Llavors, va tornar a Europa, on va establir la sucursal d’Europa Central i va fer plans per a que s’imprimiren allí publicacions.

En la tardor de 1920, els Estudiants de la Bíblia publicaren el número 27 de The Golden Age, una edició especial que donava a conéixer la persecució que havien patit durant 1918. El Cuirassat, mencionat adés, va funcionar nit i dia per a produir més de quatre milions d’exemplars d’esta revista.

Els lectors d’aquell número van poder conéixer l’inusual cas d’Emma Martin, una germana que era repartidora en San Bernardino (Califòrnia). El 17 de març de 1918, ella i tres germans més —E. Hamm, E. J. Sonnenburg i E. A. Stevens— assistiren a una xicoteta reunió dels Estudiants de la Bíblia.

 Però, un dels assistents no estava allí per a aprendre de la Bíblia. Posteriorment, aquell home va declarar: «Vaig anar a la reunió [...] per indicació de l’oficina del fiscal. El meu objectiu era obtindre proves». I les va obtindre, va aconseguir un exemplar de The Finished Mystery. Uns dies després, arrestaren la germana Martin i els seus tres companys amb l’acusació de violar la llei d’espionatge per distribuir còpies d’un llibre prohibit.

Emma i els seus companys foren declarats culpables i sentenciats a tres anys de presó. El 17 de maig de 1920, després d’haver esgotat tots els recursos d’apeŀlació, van començar a complir condemna. Però les coses prompte canviarien.

El 20 de juny de 1920, el germà Rutherford va relatar l’experiència d’estos germans en una assemblea en San Francisco. Els assistents, consternats pel tracte que havien rebut estos cristians, estigueren d’acord que s’enviara un telegrama al president dels Estats Units dient-li que consideraven injusta la condemna de la germana Martin basada en la llei d’espionatge. Van denunciar que l’actuació dels funcionaris federals per a entrampar-la i muntar un cas contra ella amb la intenció d’empresonar-la era un ultratge.

Al sendemà, el president Woodrow Wilson va condonar immediatament les penes de la germana Martin i dels germans Hamm, Sonnenburg i Stevens. I el seu empresonament injust va acabar.

Cap a finals de l’any 1920, els Estudiants de la Bíblia tenien molts motius per a estar contents. L’obra en la central mundial continuava creixent i, més que mai, els cristians verdaders proclamaven activament el Regne de Déu com la solució per als problemes de la humanitat (Mt 24:14). El 1921 seria un any encara més significatiu en la proclamació de la veritat del Regne.