1. Quina és la millor decisió que es pot prendre?

A SOVINT, les decisions que prenen els pares afecten a llarg termini els seus fills; si són males decisions, inclús poden causar-los problemes. Però, si prenen decisions sàvies, els donen l’oportunitat de tindre una vida satisfactòria i feliç. Per descomptat, els fills també han de prendre bones decisions. La millor decisió que es pot prendre és servir el nostre benvolgut Pare celestial, Jehovà (Sl 73:28).

2. Quines bones decisions van prendre Jesús i els seus pares?

² Els pares de Jesús estaven resolts a ajudar els seus fills a servir a Jehovà, i les seues decisions demostraren que este era el seu objectiu principal (Lc 2:40, 41, 52). Jesús també va prendre bones decisions que l’ajudaren a complir el seu paper en el propòsit de Jehovà i es va convertir en un home amable, lleial i valent (Mt 4:1-10). Esta és la classe de fill que alegraria el cor de qualsevol pare que estime a Jehovà, la classe de fill que l’ompliria d’orgull.

3. Quines preguntes respondrem en este article?

³ En este article, respondrem les següents preguntes: Quines bones decisions va prendre Jehovà en relació amb Jesús? Què poden aprendre els pares cristians de les decisions de Josep i Maria? I què poden aprendre els jóvens cristians de les decisions de Jesús?

4. Quina decisió important va prendre Jehovà en relació al seu Fill?

⁴ Jehovà va triar uns pares exceŀlents per a Jesús (Mt 1:18-23; Lc 1:26-38). Les expressions sinceres de Maria registrades en la Bíblia revelen el profund amor que sentia  per Jehovà i la Seua Paraula (Lc 1:46-55). I la manera com Josep va obeir les instruccions de Jehovà demostra que l’estimava i volia complaure’l (Mt 1:24).

5, 6. Què va permetre Jehovà que experimentara el seu Fill?

⁵ Fixa’t que Jehovà no va escollir uns pares rics per al seu Fill. El sacrifici que Josep i Maria oferiren després del naixement de Jesús demostra que eren pobres (Lc 2:24). Potser, Josep tenia un xicotet taller al costat de sa casa, en Natzaret, on treballava com a fuster. La parella degué mantindre un estil de vida senzill, especialment a mesura que la seua família augmentava fins a tindre almenys set xiquets (Mt 13:55, 56).

⁶ Jehovà va protegir el seu Fill de certs perills, però no el va salvaguardar de totes les proves (Mt 2:13-15). Per exemple, Jesús va haver de tractar amb membres de la seua família que no creien en ell. Imagina’t lo decepcionant que degué ser per a ell tindre familiars que inicialment no l’acceptaren com el Messies (Mc 3:21; Jn 7:5). Probablement, Jesús també va haver d’afrontar la mort de Josep, el seu pare adoptiu. Eixa pèrdua degué suposar que Jesús, com a fill major, haguera de fer-se càrrec del negoci familiar (Mc 6:3). A mesura que creixia, va aprendre a cuidar de la seua família i és probable que haguera de treballar de valent per a mantindre-la. Així que sabia de primera mà què implica sentir-se cansat físicament després de tot un dia de faena.

7. a) Quines preguntes ajudaran els matrimonis en la criança dels fills? b) Com pot Proverbis 2:1-6 ajudar els pares a educar els fills?

⁷ Si esteu casats i voleu tindre fills, podeu preguntar-vos: «Som la classe de persones espirituals i humils que Jehovà escolliria per a cuidar d’una criatura?» (Sl 127:3, 4). Si ja eres pare, pots preguntar-te: «Estic ensenyant als meus fills a valorar la importància del treball?» (Ecle 3:12, 13). «M’estic esforçant al màxim per protegir els meus fills de qualsevol perill físic o moral que puguen trobar-se en el món de Satanàs?» (Pr 22:3) Evidentment, no podeu salvaguardar els  vostres fills de totes les proves que puguen afrontar, això és impossible. Però podeu preparar-los per a la vida real de manera progressiva i carinyosa ensenyant-los a buscar consell en la Paraula de Déu (llig Proverbis 2:1-6). Per exemple, si un familiar decidix deixar la veritat, ajudeu els vostres fills a saber què diu la Bíblia sobre la importància de mantindre’s lleial a Jehovà (Sl 31:24 [v. 23 NM]). O si perdeu algun ser volgut en la mort, ensenyeu-los a usar la Paraula de Déu per a superar el dol i trobar la pau (2Co 1:3, 4; 2Tm 3:16).

8. D’acord amb Deuteronomi 6:6, 7, què havien de fer Josep i Maria?

⁸ Els pares humans de Jesús el van educar per a que, de major, obtinguera l’aprovació de Déu. Ho feren seguint les instruccions que Jehovà dona als pares (llig Deuteronomi 6:6, 7). Josep i Maria sentien un profund amor per Jehovà, i la seua prioritat era animar els seus fills a cultivar eixa mateixa classe d’amor.

9. Quines decisions importants van prendre Josep i Maria?

⁹ Josep i Maria decidiren mantindre una bona rutina espiritual com a família. Sense dubte, assistien a les reunions que se celebraven setmanalment en la sinagoga de Natzaret, així com a la Pasqua anual que tenia lloc en Jerusalem (Lc 2:41; 4:16). Potser aprofitaven aquells viatges per a ensenyar a Jesús i als seus germans la història del poble de Jehovà mentres visitaven els llocs mencionats en les Escriptures. A mesura que la família creixia, no els degué ser fàcil mantindre una bona rutina espiritual. Però, l’esforç va valdre la pena! Al posar l’adoració a Jehovà en primer lloc, la seua família va estar ben cuidada en sentit espiritual.

10. Quines lliçons poden aprendre els pares cristians de Josep i Maria?

¹⁰ Què podeu aprendre els pares cristians de l’exemple de Josep i Maria? Que lo més important és que els vostres fills perceben per les vostres paraules i obres que estimeu a Jehovà profundament. Recordeu que el millor regal que podeu fer-los  és ajudar-los a estimar a Jehovà. I una de les lliçons més importants que podeu ensenyar-los és com mantindre una bona rutina espiritual d’estudi de la Bíblia, oració, assistència a les reunions i predicació (1Tm 6:6). Per descomptat, heu de satisfer les necessitats materials dels xiquets (1Tm 5:8). Però no oblideu que serà la seua relació personal amb Jehovà, i no les possessions materials, la que els ajudarà a sobreviure a la fi d’este sistema de Satanàs i els permetrà entrar en el nou món de Déu (Ez 7:19; 1Tm 4:8). *

11. a) Com ajuda als pares el consell registrat en 1 Timoteu 6:17-19 a prendre bones decisions per a educar els seus fills? b) Quines metes podríeu posar-vos com a família, i quines benediccions obtindreu? (Consulta el quadro « Quines metes vos posareu?»)

¹¹ Que reconfortant és vore que molts pares cristians prenen bones decisions en sentit espiritual per les seues famílies! Units adoren regularment a Déu predicant i assistint a les reunions i assemblees. Algunes famílies inclús es fan disponibles per a predicar en territoris poc treballats. Altres visiten Betel o coŀlaboren en el manteniment de les instaŀlacions de l’organització. Les famílies que trien participar en estes activitats han de fer sacrificis econòmics i potser hauran d’afrontar alguns reptes. Però Jehovà recompensarà amb generositat els seus esforços (llig 1 Timoteu 6:17-19). Els xiquets que creixen en famílies com estes a sovint mantenen els bons hàbits que han aprés, i no ho lamenten! (Pr 10:22) *

12. Què va haver de fer Jesús a mesura que creixia?

¹² El Pare celestial de Jesús sempre pren decisions sàvies, i els pares que va tindre en la terra també ho feien. No obstant, a mesura que Jesús creixia, havia de prendre les seues pròpies decisions (Ga 6:5). Igual que nosaltres, tenia el regal de la llibertat d’elecció. Però, en comptes d’usar-lo per a posar en primer lloc els seus propis interessos, va escollir mantindre una bona relació amb Jehovà (Jn 8:29). Què poden aprendre els jóvens hui en dia del seu exemple?

13. Quina important decisió va prendre Jesús des de ben xicotet?

¹³ Des de ben xicotet, Jesús va decidir sotmetre’s a l’autoritat dels seus pares. No va rebutjar mai la seua guia raonant que sabia més que ells. Més bé, «els era obedient» (Lc 2:51). Sense dubte, Jesús  es va prendre amb serietat la responsabilitat que suposava ser el fill major. Segur que es va esforçar molt per aprendre l’ofici de son pare adoptiu per a poder ajudar a mantindre la família.

14. Per què sabem que Jesús era un bon estudiant de la Paraula de Déu?

¹⁴ Els pares de Jesús probablement li van contar que el seu naixement havia sigut un milacre i tot el que els àngels havien dit sobre ell (Lc 2:8-19, 25-38). Però Jesús no es va conformar amb això, també estudiava les Escriptures pel seu compte. ¿Com sabem que era un bon estudiant de la Paraula de Déu? Perquè, quan encara era un xiquet, els mestres de Jerusalem «es meravellaven de la seua inteŀligència i de les seues respostes» (Lc 2:46, 47). Amb només 12 anys, Jesús ja havia comprovat per ell mateix que Jehovà era son Pare (Lc 2:42, 43, 49).

15. Com va demostrar Jesús que havia triat fer la voluntat de Jehovà?

¹⁵ Quan Jesús va saber quin era el seu paper en el propòsit de Jehovà, va acceptar de bon grat complir la seua assignació (Jn 6:38). Sabia que moltes persones l’odiarien. Però, encara que eixe pensament no li era gens agradable, va decidir sotmetre’s a Jehovà. Quan es va batejar en l’any 29, el seu objectiu principal en la vida va ser fer el que son Pare esperava d’ell (He 10:5-7). Inclús mentres agonitzava en el pal de turment, Jesús no va vaciŀlar en fer la voluntat de Jehovà (Jn 19:30).

16. Quina lliçó poden aprendre de Jesús els xiquets?

¹⁶ Obeïx els teus pares. Igual que Josep i Maria, els teus pares no són perfectes. No obstant, Jehovà els ha donat la responsabilitat de protegir-te, educar-te i guiar-te. Si escoltes el seu consell i respectes la seua autoritat, «seràs feliç» (Ef 6:1-4).

17. D’acord amb Josué 24:15, quina decisió han de prendre els jóvens per ells mateixos?

¹⁷ Decidix a qui serviràs. Has de comprovar per tu mateix com és Jehovà, quin és el seu propòsit i com pots fer la seua voluntat (Rm 12:2). Llavors, seràs capaç de prendre la decisió més important  de la teua vida, la decisió de servir-lo (llig Josué 24:15; Ecle 12:1). Si seguixes un horari regular de lectura i estudi de la Bíblia, el teu amor per Jehovà continuarà augmentant i la teua fe en ell s’enfortirà.

18. Quina decisió han de prendre els jóvens, i en què resultarà?

¹⁸ Posa la voluntat de Jehovà en primer lloc en la vida. El món de Satanàs et fa creure que, si utilitzes les teues habilitats per al teu profit, seràs feliç. Però la veritat és que aquells que se centren en metes materials es claven «a l’ànima molts sofriments» (1Tm 6:9, 10). En canvi, si escoltes a Jehovà i poses la seua voluntat en primer lloc en la vida, tindràs èxit i «tot t’eixirà bé» (Js 1:8).

19. Què han de recordar els pares?

¹⁹ Pares, esforceu-vos al màxim per a que la vostra família servisca a Jehovà. Confieu en ell, segur que vos ajudarà a prendre decisions sàvies (Pr 3:5, 6). Recordeu que als vostres xiquets els influirà més el que vos vegen fer que el que vos senten dir. Així que preneu decisions que els donen l’oportunitat de guanyar-se el favor de Jehovà.

20. Quines benediccions rebran els jóvens si trien servir a Jehovà?

²⁰ Jóvens, els vostres pares vos poden ajudar a prendre decisions sàvies. Però de vosaltres depén guanyar-vos l’aprovació de Déu. Per això, imiteu a Jesús i trieu servir el vostre amorós Pare celestial. Si ho feu, tindreu una vida plena, emocionant i amb propòsit ara i, en el futur, disfrutareu de la millor vida possible! (1Tm 4:16)