1. Per què és un honor i una alegria ser testimonis de Jehovà?

SER testimonis de Jehovà és tot un honor i una gran alegria. Portem el nom de Déu i vivim a l’altura d’eixe nom al participar en l’obra de predicar i fer deixebles. Ens alegra poder ajudar a conéixer la veritat als qui estan «ben disposats per a la vida eterna» (Fets 13:48 NT). Compartim l’alegria de Jesús, qui es va sentir «ple del goig de l’Esperit Sant» quan els seus deixebles li contaren les bones experiències que havien tingut en una campanya de predicació (Lc 10:1, 17, 21).

2. Com demostrem que ens prenem seriosament el nostre ministeri?

² Ens prenem molt seriosament el nostre ministeri. Pau va exhortar a Timoteu: «Vetla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. [...] Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t’escolten» (1Tm 4:16). Per tant, hi ha vides en joc. Vetlem sobre nosaltres, o ens prestem constant atenció, perquè som súbdits del Regne de Déu i volem actuar sempre de manera que done alabança a Jehovà i en harmonia amb les bones notícies que prediquem (Fl 1:27). Mostrem que prestem atenció a allò que ensenyem preparant-nos bé per a predicar i demanant-li a Jehovà la seua benedicció abans de donar testimoni.

3. Com podrien respondre molts al missatge del Regne? Posa un exemple.

³ Encara que ens esforcem al màxim en la nostra predicació, les persones del territori podrien mostrar poc o gens d’interés en les bones notícies del Regne. Això és el que li va passar al germà Georg Lindal, qui va predicar a soles per tota Islàndia des de 1929 a 1947. Va deixar desenes de milers de publicacions, però ni una sola persona va acceptar la veritat. Ell va escriure: «Pareixia que alguns s’oposaven a la  veritat, però la majoria era completament indiferent a ella». Inclús després d’enviar missioners de Galaad per a ampliar l’obra, van haver de passar nou anys fins que alguns islandesos es dedicaren a Jehovà i es batejaren. *

4. Com podríem sentir-nos quan la gent no respon favorablement a les bones notícies?

⁴ Ens decepciona que la gent no accepte estudiar la Bíblia. Podríem sentir-nos com Pau, qui experimentava «una gran tristesa i un dolor constant» perquè els jueus en conjunt no acceptaven a Jesús com el Messies promés (Rm 9:1-3). I si a pesar de les teues oracions i esforços sincers el teu estudiant de la Bíblia no progressa i has de discontinuar-li l’estudi? O, què passa si mai has tingut l’oportunitat d’ajudar algú a arribar al baptisme? Hauries de sentir-te culpable pensant que Jehovà no ha beneït el teu ministeri? Per a saber la resposta, en este article vorem 1) com es mesura l’èxit en la predicació, i 2) quines expectatives realistes hauríem de tindre.

5. Per què no sempre ixen com esperem els nostres esforços per servir a Jehovà?

⁵ La Bíblia diu que la persona que fa la voluntat de Déu «duu a bon terme tot el que emprén» (Sl 1:3). Però, això no vol dir que tot el que fem per Jehovà eixirà com desitgem, perquè la vida humana està «farta d’ansietats» degut a la imperfecció (Jb 14:1). A més, els opositors podrien interferir temporalment en els nostres esforços per predicar lliurement (1Co 16:9; 1Te 2:18). Per tant, com mesura Jehovà el nostre èxit? Analitzem alguns principis bíblics que ens ajudaran a respondre esta pregunta.

6. Com mesura Jehovà l’èxit del nostre servici?

⁶ Jehovà es fixa en els nostres esforços i aguant. Als ulls de Jehovà, el nostre treball té èxit quan el duem a terme amb diligència i amor, sense importar la resposta de la gent. Pau va escriure: «Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant» (He 6:10). Jehovà recorda els nostres esforços i el nostre amor, encara que eixos esforços no donen resultats positius. Per tant, a pesar que el resultat no siga el que esperem, podem fer nostre el consell que Pau va donar als corintis: «Doneu-vos de ple a l’obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil» (1Co 15:58).

7. Què aprenem de la manera com l’apòstol Pau va defendre el seu ministeri?

⁷ L’apòstol Pau va ser un missioner extraordinari que va formar noves congregacions en moltes ciutats. Però, quan alguns  el van criticar i van dir que no era un bon mestre, ell no va parlar de la quantitat de persones que havia ajudat a fer-se cristianes. Més bé, va refutar les afirmacions d’aquells que volien posar-se per damunt d’ell dient-los: «He treballat molt més» (2Co 11:23 NT). Igual que Pau, recordem que el que Jehovà valora més són els nostres esforços i aguant.

8. Què hauríem de recordar respecte al nostre ministeri?

⁸ La nostra predicació agrada a Jehovà. Jesús va enviar 70 deixebles a predicar el missatge del Regne i, al final d’aquella campanya, «van tornar plens d’alegria». Per què estaven tan contents? Ells mateixos van dir: «Fins i tot els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom». No obstant, Jesús els va corregir dient-los: «No vos alegreu perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos més bé perquè els vostres noms estan inscrits en el cel» (Lc 10:17-20). Jesús sabia que els seus deixebles no sempre tindrien unes experiències tan impressionants en la predicació. De fet, no sabem quants dels qui els van escoltar es feren creients. Els deixebles havien d’alegrar-se no només dels seus èxits sinó, sobretot, de saber que Jehovà estava content amb els esforços que havien fet.

9. Segons Gàlates 6:7-9, quin serà el resultat de perseverar en la predicació?

⁹ Si perseverem en la nostra predicació, obtindrem vida eterna. Quan sembrem de tot cor les llavors de la veritat del Regne, també sembrem «pensant en l’esperit» perquè permetem que l’esperit sant de Déu actue lliurement en la nostra vida. Si «no ens cansem de fer bé», Jehovà garantix que obtindrem la vida eterna, sense importar si ajudem un nou deixeble a dedicar-se a Déu o no (llig Gàlates 6:7-9).

10. De què depén la resposta de la gent a qui prediquem?

¹⁰ La resposta de la gent depén principalment de la seua condició de cor. Jesús va explicar esta veritat en la paràbola del sembrador, qui va escampar la llavor en diferents classes de terreny, i només un d’ells va donar fruit (Lc 8:5-8). Jesús va dir que les diferents classes de terreny representen el cor de les persones i la seua resposta a «la paraula de Déu» (Lc 8:11-15). Igual que el sembrador, no podem controlar el fruit del nostre treball, ja que depén de la condició de cor de la gent a qui prediquem. La nostra responsabilitat és continuar sembrant la llavor exceŀlent del missatge del Regne. Tal com va dir l’apòstol Pau, «cada un rebrà la seua recompensa d’acord amb el seu treball» i no d’acord amb els seus resultats (1Co 3:8).

11. Va ser Noé un bon proclamador de justícia? (Mira la iŀlustració de la portada.)

¹¹ Al llarg de la història, molts servents de Jehovà han predicat a persones que no volien escoltar-los. Eixe va ser el cas de Noé, qui va proclamar «la justícia» probablement per dècades (2Pe 2:5). Sense dubte, ell esperaria que altres respongueren favorablement a la seua predicació, però Jehovà no li havia donat motius per a pensar-ho. Més bé, quan li va donar les instruccions per a construir l’arca, Déu li va dir: «Entra a l’arca amb els teus fills, la teua dona i les teues nores» (Gn 6:18). I tenint en compte les dimensions i la capacitat de l’arca que Déu li havia dit  que construïra, Noé podria haver-se imaginat que la resposta a la seua predicació seria limitada (Gn 6:15). Pel que sabem, cap persona d’aquell món violent va respondre a la seua predicació (Gn 7:7). Pensava Jehovà que Noé havia fracassat? D’això res! Als ulls de Déu, havia sigut un bon predicador, perquè havia complit fidelment tot el que li havia demanat (Gn 6:22).

12. Com va mantindre l’alegria el profeta Jeremies en la seua predicació a l’afrontar apatia i oposició?

¹² El profeta Jeremies també va predicar durant dècades afrontant apatia i oposició. Es va desanimar tant pels insults i ultratges dels seus opositors que va pensar en rendir-se i abandonar la seua assignació (Jr 20:8, 9). Però Jeremies no es va donar per vençut. Què el va ajudar a superar els pensaments negatius i a mantindre l’alegria en el seu ministeri? Centrar-se en dos veritats importants. Primera: el missatge de Déu que Jeremies proclamava donava a la gent «un futur i una esperança» (Jr 29:11). I segona: Jehovà l’havia escollit per a parlar en nom d’Ell (Jr 15:16). Nosaltres també portem un missatge d’esperança a un món desconsolat i, com a testimonis de Jehovà, portem el nom de Déu. Quan ens centrem en estes veritats, podem mantindre l’alegria sense importar la resposta de la gent.

13. Què aprenem de la paràbola de Jesús registrada en Marc 4:26-29?

¹³ El creixement espiritual té lloc gradualment. Jesús va ensenyar esta veritat en la paràbola del llaurador que dorm (llig Marc 4:26-29). El fruit de l’esforç d’este home va arribar gradualment i estava en gran part fora del seu control. Pot ser que tu tampoc veges els resultats de la teua labor de fer deixebles durant un temps, perquè el creixement es produïx gradualment i per etapes. Tal com un agricultor no pot fer que els seus cultius cresquen a la velocitat que ell vol, nosaltres tampoc podem obligar els nostres estudiants de la Bíblia a progressar espiritualment al ritme que ens agradaria. Així que, no et desanimes o et rendisques si el seu progrés tarda més del que esperaves. Tant en l’agricultura com en l’obra de fer deixebles, és necessària la paciència (Jm 5:7, 8).

14. Quin exemple mostra que els resultats de la nostra predicació podrien produir-se gradualment?

¹⁴ En alguns territoris, podria costar anys vore el resultat del nostre ministeri. Vegem l’experiència de Gladys i Ruby Allen, dos germanes carnals que en 1959 van ser assignades com a precursores regulars a un poble de la província del Quebec (Canadà). * Degut a la pressió de la comunitat i a la influència de l’Església catòlica, la gent no volia escoltar el missatge del Regne. Gladys recordava: «Durant dos anys, vam estar anant de casa en casa huit hores al dia sense obtindre cap resposta! La gent simplement s’acostava a la porta, ens veia i pegava mitja volta. Però no ens vam rendir!». Amb el temps, l’actitud de la gent es va suavitzar, i el territori es va fer més productiu. Ara hi ha tres congregacions en eixe poble (Isaïes 60:22).

15. Què ens ensenya 1 Corintis 3:6, 7 sobre la labor de fer deixebles?

¹⁵ L’obra de fer deixebles és un treball en equip. Se sol dir que, per a que algú arribe al baptisme, es necessita la coŀlaboració de tota la congregació (llig 1 Corintis  3:6, 7). Per a iŀlustrar-ho, un publicador deixa un tractat o una revista a una persona interessada. Però no pot fer la revisita quan a l’amo de casa li va bé, així que li demana a un altre publicador que vaja ell. Este germà comença un curs de la Bíblia i convida diferents germans i germanes a acompanyar-lo. Cada un d’ells anima l’estudiant de diferents maneres i contribuïx a regar la llavor de la veritat. D’esta manera, tal com Jesús va dir, el sembrador i el segador s’alegren junts en la collita espiritual (Jn 4:35-38).

16. Com pots alegrar-te en la predicació encara que et limiten la salut o les forces físiques?

¹⁶ I si la salut o les forces físiques limiten la teua participació en la predicació de les bones notícies? A pesar d’això, pots alegrar-te del que fas. Analitzem què li va passar al rei David quan ell i els seus hòmens van rescatar les seues famílies i possessions d’una banda de saquejadors amalequites. Dos-cents dels seus hòmens estaven tan fatigats per a lluitar que es van quedar arrere per a guardar el bagatge. Després de guanyar la batalla, David va ordenar que el botí es repartira a parts iguals entre tots (1Sa 30:21-25). Açò es pot comparar amb la nostra obra mundial de fer deixebles. Potser no pots fer tant com voldries en la predicació, però si t’esforces al màxim dins de les teues possibilitats, podràs compartir la mateixa alegria que els altres quan algú arriba a conéixer a Jehovà i a batejar-se.

17. Què hauríem d’agrair-li a Jehovà?

¹⁷ Que agraïts estem per la manera com Jehovà veu el nostre servici! Ell sap que no podem controlar el resultat dels nostres esforços. Així i tot, es fixa en la nostra diligència i bona motivació, i ens recompensa. També ens ensenya a mantindre l’alegria siga el que siga el que puguem fer en la gran collita espiritual (Jn 14:12). Podem estar segurs de tindre l’aprovació de Déu si no ens rendim!