A mesura que l’obra de predicar augmentava, es necessitaven més publicacions. Els germans de la Betel de Brooklyn imprimien les revistes, però encara depenien d’empreses externes per a imprimir els llibres. Ara bé, durant uns mesos, la impremta contractada no va poder produir suficients llibres per a cobrir les necessitats de la predicació. Així que el germà Rutherford li va preguntar a Robert Martin, el responsable de la nostra impremta, si seria possible imprimir els nostres llibres.

El germà Martin va reconéixer que «era un projecte colossal», perquè implicava «posar en marxa una fàbrica completa de composició tipogràfica, galvanotípia, impressió i enquadernació per a produir els llibres». Els germans llogaren l’edifici situat en el núm. 18 de Concord Street en Brooklyn i aconseguiren l’equipament necessari.

No a tots els agradava este nou projecte. Quan el president d’una de les empreses que havia estat produint els nostres llibres va visitar les noves instaŀlacions, va dir: «Teniu una impremta de primera categoria, però no teniu ningú que sàpia fer-la funcionar. En sis mesos, tot açò serà un muntó de ferralla».

El germà Martin va explicar: «Aquelles paraules semblaven lògiques, però no tenien en compte al Senyor; i ell sempre ha estat amb nosaltres». I tenia tota la raó! En poc de temps, la nova impremta produïa 2.000 llibres al dia.

El poble de Jehovà no només va començar a imprimir els seus propis llibres, sinó que també va implementar un nou mètode per a donar a conéixer les bones notícies: les retransmissions per ràdio. La primera volta que el germà Rutherford va eixir parlant per la ràdio va ser la vesprada del diumenge, 26 de febrer de 1922.  Va pronunciar el discurs «Milions que ara viuen no moriran mai» en la KOG, una emissora de ràdio de Los Angeles (Califòrnia, EUA).

Unes 25.000 persones escoltaren el programa. Algunes d’elles van enviar cartes per a agrair la retransmissió. Una d’eixes cartes pertanyia a Willard Ashford, qui vivia en Santa Ana (Califòrnia). En ella, li donava les gràcies al germà Rutherford per la seua «entretinguda i interessant» presentació i també li deia: «Amb tres persones malaltes en casa, ens haguera sigut impossible escoltar-lo de no ser per este mitjà, encara que haguera fet el discurs ací al costat».

En les setmanes següents, continuaren fent-se més retransmissions. Segons La Torre del Vigía, cap a finals d’any, es calculava que «almenys 300.000 persones havien escoltat el missatge a través de les ones [de ràdio]».

Motivats per la bona resposta de la gent, els Estudiants de la Bíblia decidiren obrir una emissora de ràdio en Staten Island, a prop de la Betel de Brooklyn. En els anys següents, es va utilitzar esta emissora, anomenada WBBR, per a donar a conéixer el missatge del Regne més àmpliament.

El número del 15 de juny de 1922 de La Torre del Vigía en anglés va anunciar que se celebraria una assemblea en Cedar Point (Ohio) del 5 al 13 de setembre de 1922. L’emoció es palpava en l’ambient a mesura que els Estudiants de la Bíblia arribaven a Cedar Point.

En el seu discurs d’apertura, el germà Rutherford va dir a l’auditori: «Pense amb total confiança que el Senyor [...] beneirà esta assemblea i donarà un testimoni com no s’ha donat mai en la terra». Durant tota l’assemblea, els oradors no van parar d’animar els germans a predicar.

El divendres, 8 de setembre, uns 8.000 assistents ompliren l’auditori ansiosos d’escoltar el discurs del germà Rutherford. Esperaven que els explicara el significat de les lletres «ADV», que apareixien impreses en la invitació. A l’assentar-se, segur que els cridaria l’atenció vore un gran  rotllo de tela penjat damunt de la plataforma. El germà Arthur Claus, que s’havia desplaçat des de Tulsa (Oklahoma, EUA) per a assistir a l’assemblea, es va assentar en un lloc on podia escoltar bé, cosa que no era gens fàcil perquè no hi havia ni micròfons ni altaveus.

Per a evitar interrupcions, el president va anunciar que ningú podria entrar a l’auditori durant el discurs del germà Rutherford. A les nou i mitja del matí, el germà Rutherford va començar citant les paraules de Jesús que trobem en Mateu 4:17: «El Regne del cel és prop». Al parlar sobre com els humans sabrien d’este Regne, va afirmar: «El mateix Jesús va declarar que durant la seua presència dirigiria la collita del seu poble, en la qual es reuniria a les persones sinceres i lleials».

El germà Claus, que estava assentat en l’auditori principal, va contar: «Estàvem pendents de cada paraula que es deia». Però, de repent, es va sentir indispost i, molt a pesar d’ell, va haver d’eixir de l’auditori sabent que no podria tornar a entrar.

Uns minuts després, va començar a trobar-se millor. Mentres tornava a l’auditori va sentir un gran aplaudiment que li va posar la pell de gallina. Així que va decidir que si havia de pujar a la coberta de l’edifici per a poder escoltar la resta d’eixe meravellós discurs, ho faria. El germà Claus, que en aquell moment tenia 23 anys, va trobar la manera de pujar fins allí. Les claraboies estaven obertes i, a mesura que s’acostava a elles, es va adonar que «s’escoltava de categoria».

Però Arthur no estava a soles, ja que alguns dels seus amics també estaven allí. Un d’ells, Frank Johnson, en seguida es va acostar a ell i li va preguntar: «Tens una navaixa?».

«Clar que sí!», va respondre Arthur.

 «Eres la resposta a les nostres oracions», va contestar Frank. «Veus este enorme rotllo de tela? És una pancarta que està nugada a estos claus. Escolta amb atenció al Jutge. * Quan ell diga “anuncieu, anuncieu...”, talla estes quatre cordes».

Així que Arthur, navaixa en mà, va esperar amb els seus amics que el germà Rutherford pronunciara eixes paraules. En el moment àlgid del discurs, endut per l’emoció i el zel, el germà Rutherford va dir amb veu molt forta: «Sigueu testimonis fidels i verdaders per al Senyor. Continueu lluitant fins que cada vestigi de Babilònia quede desolat. Proclameu el missatge per totes parts. El món ha de saber que Jehovà és Déu i que Jesucrist és Rei de reis i Senyor de senyors. Este és el moment més important de la història. Mireu, el Rei regna! Vosaltres sou els seus agents de publicitat. Per tant, anuncieu, anuncieu, anuncieu el Rei i el seu Regne!».

Arthur va contar que ell i els altres germans tallaren les cordes, i la pancarta es va desenrotllar suaument. Llavors va aparéixer la frase «Anuncieu el Rei i el Regne», que estava en harmonia amb les lletres «ADV». Estes eren una abreviatura de la paraula anglesa advertise que significa ‘predicar’ o ‘anunciar’.

L’assemblea de Cedar Point va ajudar els germans a centrar-se en la important obra de predicar el Regne, i aquells que tenien un esperit dispost es van alegrar de poder participar en ella. Un germà d’Oklahoma (EUA) que era colporteur, ara conegut com a precursor, va escriure: «Predicàvem en una zona on moltes persones treballaven en les mines de carbó i la gent era molt pobra». I va afegir que, a sovint, quan les persones descobrien el missatge de la revista The Golden Age (‘L’edat d’or’), s’emocionaven i els saltaven les llàgrimes. Ho va resumir d’esta manera: «Consolar-les és una gran benedicció».

Aquells Estudiants de la Bíblia veien la urgència de les paraules de Jesús registrades en Lluc 10:2: «La collita és abundant, però els segadors són pocs». A finals d’any, estaven més decidits que mai a anunciar el missatge del Regne per tot el món.