1, 2. a) Com han atacat alguns governs als servents de Jehovà, però com han reaccionat els nostres germans? b) Com podem ser feliços inclús quan se’ns perseguix? (Comenta també la iŀlustració de la portada.)

 EN L’ACTUALITAT, la nostra obra està restringida o prohibida en més de 30 països. En alguns d’ells, les autoritats han empresonat diversos germans i germanes. Quin delicte han comés per a que els tanquen en la presó? Als ulls de Déu, cap. Tot el que han fet és llegir i estudiar la Bíblia, predicar i assistir a les reunions. A més, no han pres partit en assumpts polítics. A pesar de la intensa oposició, estos servents fidels de Déu s’han mantingut íntegres * demostrant fermesa en la seua devoció a Jehovà, i això els fa molt feliços!

² És probable que al vore fotos d’estos germans tan valents t’hages fixat que estan somrient. Estan feliços perquè saben que Jehovà està content amb ells per mantindre’s íntegres a ell (1Cr 29:17a). En relació amb açò, Jesús va dir: «Feliços els perseguits pel fet de ser justos». I va afegir: «Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran» (Mt 5:10-12).

3. D’acord amb Fets 4:19, 20, com reaccionaren els apòstols a la persecució, i per què?

³ Els nostres germans i germanes estan passant per lo mateix que passaren els apòstols en el segle I quan se’ls va  perseguir per parlar de Jesús. Una volta darrere d’una altra, els jutges del tribunal suprem jueu «els van prohibir de parlar en el nom de Jesús» (Fets 4:18; 5:27, 28, 40). Com reaccionaren els apòstols? (Llig Fets 4:19, 20.) Sabien que algú amb més autoritat els havia ordenat que predicaren al poble i que donaren un testimoni complet de Crist (Fets 10:42). Per això, Pere i Joan, com a portaveus, van dir amb valor que obeirien a Déu en comptes d’obeir aquell tribunal i van declarar que no deixarien de parlar sobre Jesús. Era com si els hagueren preguntat a aquells jutges: «Com vos atreviu a dir que els vostres manaments són superiors als de Déu?».

4. Tal com mostra Fets 5:27-29, quin exemple donaren els apòstols als cristians verdaders, i com podem imitar-los?

⁴ Tots els cristians verdaders han imitat el bon exemple dels apòstols, els quals estaven decidits a «obeir Déu abans que els hòmens» (llig Fets 5:27-29). Després de ser assotats per mantindre la seua integritat, els apòstols eixiren del tribunal suprem jueu «contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús», i van continuar predicant (Fets 5:40-42).

5. Quines preguntes poden sorgir?

⁵ L’exemple que ens van deixar els apòstols fa que sorgisquen algunes preguntes. En el seu cas, estaven decidits a obeir a Déu abans que als hòmens, però ¿com podia eixa decisió estar en harmonia amb el manament bíblic de sotmetre’s «a les autoritats que tenen el poder»? (Rm 13:1) I en el nostre cas, tal com va dir l’apòstol Pau, volem ser obedients «a les autoritats i als governants», però ¿com podem al mateix temps mantindre la nostra integritat a Déu, el nostre Governant suprem? (Tt 3:1) Vegem-ho.

6. a) Qui són «les autoritats» mencionades en Romans 13:1, i quina obligació tenim cap a elles? b) Què podem dir de l’autoritat dels governs humans?

⁶ Llig Romans 13:1. En este versicle,  l’expressió «les autoritats» es referix als governs humans que tenen el poder per a controlar als altres. Tots els cristians estem sotmesos a ells. Estos governs mantenen l’orde públic, fan complir la llei i, a voltes, protegixen el poble de Jehovà (Ap 12:16). Per això, hauríem de mostrar-los respecte i honrar-los, així com pagar els impostos i tributs que ens demanen (Rm 13:7). No obstant, estos governs humans tenen eixe poder només perquè Jehovà els ha permés que el tinguen. Jesús ho va deixar clar al ser interrogat per Ponç Pilat. Quan este governador romà li va dir que tenia l’autoritat per a perdonar-li la vida o per a condemnar-lo a mort, Jesús li va respondre: «No tindries cap poder sobre mi si no l’hagueres rebut de dalt» (Jn 19:11). Igual que en el cas de Ponç Pilat, hui en dia, l’autoritat de tots els governs humans i polítics és limitada.

7. a) En quines situacions no hem d’obeir els governs humans? b) De què han de ser conscients els governs?

⁷ Els cristians hem d’obeir els governs humans sempre que les seues lleis no contradiguen les lleis de Déu. Així que no hem d’obeir els hòmens quan ens demanen que fem alguna cosa que Déu prohibix ni quan ens prohibixen fer alguna cosa que Déu demana. Per exemple, podrien obligar els germans jóvens a anar a la guerra. * O podrien proscriure la Traducción del Nuevo Mundo o les nostres publicacions, i inclús vetar les reunions i la predicació. Els governs que abusen de la seua autoritat, com per exemple, perseguint els deixebles de Crist, hauran de donar comptes d’això a Jehovà, qui els està observant (Ecle 5:7 [v. 8 TNM]).

8. Quina diferència hi ha entre Jehovà i «les autoritats»?

⁸ «Les autoritats» tenen cert grau de poder sobre els altres i poden ser beneficioses, però això no significa que siguen perfectes ni que tinguen un poder absolut. Jehovà és l’únic que té tota l’autoritat. De fet, en la Bíblia se l’anomena moltes voltes «l’Altíssim», ja que la seua posició és superior a la de qualsevol altre (Dn 7:18, 22, 25, 27).

9. Quines visions va rebre el profeta Daniel?

⁹ El profeta Daniel va rebre diverses visions que mostraven clarament la superioritat de Jehovà sobre totes les altres autoritats. Primer, va vore quatre bèsties enormes que simbolitzen diferents potències mundials del passat i del present: Babilònia, l’Imperi medopersa, Grècia, Roma i la seua successora, la potència mundial formada pel Regne Unit i els Estats Units (Dn 7:1-3, 17). Llavors, Daniel va vore com Jehovà s’assentava en el Seu tron en la cort celestial (Dn 7:9, 10). El que passa després deuria servir d’advertència als governants de hui en dia.

10. D’acord amb Daniel 7:13, 14, 27, a qui entrega Jehovà la governació de la terra, i què demostra açò sobre ell?

¹⁰ Llig Daniel 7:13, 14, 27. A continuació, Déu els lleva tota l’autoritat als governs humans i els la dona a aquells que són més poderosos i que realment s’ho mereixen. A qui ens referim? Per una  banda, a «algú semblant a un fill d’home», és a dir, a Jesucrist. I per una altra, als «sants de l’Altíssim», els 144.000, que governaran «pels segles dels segles» (Dn 7:18). Està clar que Jehovà és «l’Altíssim», perquè només ell té l’autoritat per a fer este canvi.

11. Què més va escriure Daniel que mostra la supremacia de Jehovà sobre les nacions?

¹¹ El que Daniel va vore confirma el que havia dit abans, que «el Déu del cel […] destrona reis i els entronitza» i també que «l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans: els dóna a qui vol» (Dn 2:19-21; 4:14 [v. 17 TNM]). ¿En alguna ocasió ha destronat o entronitzat Jehovà a algú? La resposta és que sí!

12. Posa exemples de com Jehovà ha destituït reis al llarg de la història. (Mira la iŀlustració.)

¹² Al llarg de la història, Jehovà ha demostrat clarament que és superior a «les autoritats». Vegem tres exemples. El faraó d’Egipte va esclavitzar els israelites i reiteradament es va negar a deixar-los anar. Però Jehovà els va alliberar i va fer que el faraó s’ofegara en el mar Roig (Ex 14:26-28; Sl 136:15). El rei Baltasar de Babilònia va celebrar un convit on es va alçar «contra el Senyor del cel» i va lloar els déus de plata i d’or en comptes de lloar a Jehovà (Dn 5:22, 23). Però Déu va humiliar eixe home arrogant. «Aquella mateixa nit», mataren el rei Baltasar i el seu regne va passar a mans dels medes i dels perses (Dn 5:28, 30; 6:1 [5:31 TNM]). El rei Herodes Agripa I de Palestina va ordenar la mort de l’apòstol Jaume i posteriorment va empresonar l’apòstol Pere amb la intenció d’acabar també amb ell. Però Jehovà va evitar que Herodes duguera a terme el seu pla enviant-li un àngel que «el va ferir de mort» (Fets 12:1-5, 21-23).

13. Posa exemples de com Jehovà va derrotar coalicions senceres de governants.

¹³ Jehovà també ha mostrat la seua supremacia sobre coalicions senceres de governants. Per exemple, va lluitar a favor d’Israel ajudant-los a destruir una aliança de 31 reis cananeus i a conquistar grans extensions de la terra promesa (Js 11:4-6, 20; 12:1, 7, 24). Jehovà  també va fer que els israelites derrotaren per complet el rei Benadad i 32 reis arameus (o siris) que lluitaven contra ells (1Re 20:1, 26-29).

14, 15. a) Què van reconéixer els reis Nabucodonosor i Darius respecte a la sobirania de Jehovà? b) Què va dir el salmiste sobre Jehovà i el Seu poble?

¹⁴ Jehovà ha demostrat repetidament que és l’Altíssim. Per exemple, el rei Nabucodonosor de Babilònia va presumir del seu «poder», «glòria» i «magnificència», i no va reconéixer amb humiltat que Jehovà és l’únic que mereix alabança. Per això, Déu va fer que perdera la raó. Quan Nabucodonosor va recobrar l’enteniment, va «beneir l’Altíssim» i va admetre que l’imperi de Jehovà «s’estén a tots els segles» i que «ningú no li pot deturar la mà» (Dn 4:27, 30-32 [vv. 30, 33-35 TNM]). Després que Daniel demostrara la seua integritat i que Jehovà el rescatara de la fossa dels lleons, el rei Darius va decretar: «Que [...] tot el món respecte i reverencie el Déu de Daniel. Ell és el Déu viu, el Déu etern. El seu regne no es desfarà, el seu imperi no tindrà fi» (Dn 6:8-11, 20-23, 27, 28 [vv. 7-10, 19-22, 26, 27 TNM]).

¹⁵ El salmiste va afirmar: «El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles». I va afegir: «Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell ha escollit per heretat!» (Sl 33:10, 12). Veritat que tenim bones raons per a mantindre’ns íntegres a Jehovà?

16. De què podem estar segurs respecte a la «gran tribulació», i per què? (Mira la iŀlustració.)

¹⁶ Després de vore el que Jehovà va fer en el passat, què podem esperar que faça d’ací poc? Estem segurs que salvarà els seus servents lleials durant la «gran tribulació» (Mt 24:21; Dn 12:1). Açò passarà quan Gog de Magog, una coalició de nacions, llance per tot el món un atac  cruel i despietat contra el poble de Déu. Inclús en el cas que esta coalició estiga formada pels 193 membres de les Nacions Unides, no serà rival per a l’Altíssim i el Seu exèrcit celestial! De fet, Jehovà ens assegura: «Faré resplendir la meua grandesa i la meua santedat i faré que em coneguen moltes nacions. Llavors sabran que jo sóc el Senyor» (Ez 38:14-16, 23; Sl 46:11 [v. 10 TNM]).

17. Quin futur prediu la Bíblia per als reis de la terra, i quin prediu per als qui es mantinguen íntegres a Jehovà?

¹⁷ L’atac de Gog acabarà en l’Harmagedon. En esta batalla final, Jehovà destruirà «els reis de tota la terra» (Ap 16:14, 16; 19:19-21). Per contra, «els rectes habitaran el país i els honrats [o els qui mantenen la integritat] podran quedar-s’hi» (Pr 2:21).

18. Què han estat dispostos a fer molts cristians verdaders, i per què? (Daniel 3:28)

¹⁸ Al llarg dels segles, molts cristians verdaders han arriscat la seua llibertat i inclús la seua vida per amor al nostre Sobirà, Jehovà. Estos germans fidels han demostrat la mateixa determinació que els tres hebreus que foren rescatats de la fornal ardent per haver-se mantingut íntegres a l’Altíssim (llig Daniel 3:28).

19. Sobre quina base jutjarà Jehovà al seu poble, i a què ens ha de motivar això?

¹⁹ El salmiste David va escriure sobre la importància de mantindre’s íntegre a Jehovà: «El Senyor és el jutge dels pobles! Fes-me justícia, Senyor. Jo no tinc culpa i m’he portat honradament [o íntegrament]» (Sl 7:9 [v. 8 TNM]). I també va escriure: «La rectitud i l’honradesa [o integritat] em salvaguarden» (Sl 25:21). Sense importar el que puga passar-nos, lo millor que podem fer en la nostra vida és mantindre’ns fidels a Jehovà i no deixar de ser lleials a ell. Només aixina ens sentirem igual que el salmiste quan va dir: «Feliços els hòmens de conducta irreprensible [o que mantenen la integritat], que segueixen la Llei del Senyor» (Sl 119:1).