«SI NOMÉS un de vosaltres es nega a lluitar contra França o Anglaterra, tots morireu!» Eixa va ser l’amenaça que un oficial nazi va llançar contra un grup de testimonis de Jehovà en la Segona Guerra Mundial. Encara que tenien al costat els soldats de les SS armats fins a les dents, cap dels nostres germans va transigir. Quina valentia més gran mostraren! Este és un bon exemple del punt de vista que tenim els testimonis de Jehovà sobre la guerra. Encara que se’ns amenace de mort, rebutgem posicionar-nos en els conflictes mundials i no participem en les guerres d’este món.

1) EL POBLE DE DÉU PERTANYIA A UNA SOLA NACIÓ

En l’antiguitat, Jehovà va triar una nació per a ser el seu poble: la nació d’Israel. De fet, va dir que els israelites eren la seua «heretat preferida entre tots els pobles» (Ex 19:5). També els va assignar un territori on viure. Per això, quan Déu els manava que feren la guerra contra altres nacions, sabien que no estaven lluitant contra altres servents de Jehovà ni tampoc matant-los. *

En l’actualitat, els servents de Jehovà provenen «de totes les nacions, tribus, pobles i llengües» (Ap 7:9). Així que, si anaren a la guerra,  podrien acabar lluitant contra els seus germans i inclús matar-los.

2) JEHOVÀ VA MANAR ALS ISRAELITES ANAR A LA GUERRA

En l’antiguitat, Jehovà decidia quan els israelites havien d’anar a la guerra i per què. Per exemple, els va ordenar que lluitaren contra el poble de Canaan perquè l’havia condemnat per practicar descaradament l’adoració a dimonis, la immoralitat sexual degradant i el sacrifici de xiquets. Jehovà va ordenar als israelites que eliminaren de la terra promesa esta gent malvada que podia influir en ells (Lv 18:24, 25). Quan els israelites s’establiren en la terra que Jehovà els havia promés, a voltes els va autoritzar a fer la guerra per a defendre’s dels seus enemics (2Sa 5:17-25). Però en ningun cas Jehovà els va permetre que decidiren per ells mateixos anar a la guerra, i si ho feien, el resultat era desastrós (Nm 14:41-45; 2Cr 35:20-24).

En l’actualitat, Jehovà no autoritza els humans a anar a la guerra. Les nacions no lluiten pels interessos de Déu, sinó per interessos humans, com per exemple, per raons territorials, econòmiques, polítiques o ideològiques. Però què podem dir dels qui afirmen que lluiten en nom de Déu per a protegir la seua religió o acabar amb els enemics de Déu? Que en realitat no els correspon a ells lluitar, perquè és Jehovà qui protegirà els Seus servents verdaders i destruirà els Seus enemics en la futura guerra d’Harmagedon (Ap 16:14, 16). A més, en eixa guerra, l’exèrcit de Déu estarà format per criatures espirituals, no pels seus servents humans (Ap 19:11-15).

3) ELS ISRAELITES PERDONAVEN LA VIDA ALS QUI MOSTRAVEN FE

En l’antiguitat, l’exèrcit d’Israel a sovint mostrava misericòrdia a aquells que havien posat fe en Déu i executava només aquells a qui Jehovà havia condemnat. Vegem dos exemples. Encara que Jehovà havia ordenat la destrucció de  Jericó, com Rahab va mostrar fe, els israelites els van perdonar la vida a ella i a la seua família (Js 2:9-16; 6:16, 17). I, temps després, també se’ls va perdonar la vida a tots els gabaonites perquè havien mostrat temor a Déu (Js 9:3-9, 17-19).

En l’actualitat, les nacions en guerra no perdonen la vida a ningú per mostrar fe. És més, a voltes inclús maten civils innocents.

4) ELS ISRAELITES HAVIEN D’OBEIR LES LLEIS QUE DÉU ESTABLIA PER A LA GUERRA

En l’antiguitat, Jehovà exigia als soldats israelites que obeïren les lleis que ell havia establit per a la guerra. Per exemple, a voltes els demanava que, quan arribaren a una ciutat per a atacar-la, li oferiren «primer la pau» (Dt 20:10). També esperava que tant els soldats israelites com el campament es mantingueren nets en sentit físic i moral (Dt 23:10-15 [vv. 9-14 TNM]). A més, mentres que els exèrcits de les nacions del voltant a sovint violaven les dones dels territoris que conquistaven, Jehovà prohibia eixa pràctica als israelites. De fet, fins un mes després d’haver conquistat una ciutat, no podien casar-se amb cap dona que hagueren capturat en eixa batalla (Dt 21:10-13).

En l’actualitat, molts països han firmat acords internacionals que regulen la guerra. Encara que la seua intenció és protegir els civils, lamentablement a voltes s’infringixen les normes.

5) DÉU LLUITAVA A FAVOR DELS ISRAELITES

En l’antiguitat, Jehovà lluitava a favor dels israelites, a sovint inclús fent milacres per a que obtingueren la victòria. Per exemple, ¿com va ajudar Jehovà els israelites a derrotar la ciutat de Jericó? Davall la seua direcció, «el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força» i «les muralles es van desplomar», això va facilitar la conquista de la ciutat (Js 6:20). I, ¿com aconseguiren la victòria contra els amorreus? Jehovà «va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel» (Js 10:6-11).

ELS CRISTIANS VERDADERS PROMOUEN LA PAU

Tal com hem vist, la nostra situació actual és molt més diferent que la de l’antic Israel. No obstant, estes diferències no són les úniques raons per les quals no anem a la guerra. N’hi han altres. Per exemple, Déu va predir que en els últims dies els qui serien ensenyats per ell ja no s’entrenarien «mai més a fer la guerra», i encara menys a participar en ella (Is 2:2-4). A més, Crist va dir que els seus deixebles no serien part del món i que no es posicionarien ni d’un costat ni de l’altre en els conflictes mundials (Jn 15:19).

Crist va exhortar els seus seguidors a anar un pas més enllà. Els va ensenyar a evitar les actituds que porten al ressentiment, la ira i la guerra (Mt 5:21, 22). També els va dir que treballaren «per la pau» i que estimaren els seus enemics (Mt 5:9, 44).

Què podem dir de cada un de nosaltres? Probablement, no tenim el desig d’anar a la guerra, però podríem albergar vestigis de rancor en el nostre cor que podrien causar conflictes o divisions en la congregació. Per tant, continuem esforçant-nos per desfer-nos de qualsevol sentiment que fomente l’enemistat (Jm 4:1, 11).

En comptes d’involucrar-nos en els conflictes mundials, hem de promoure la pau i l’amor entre nosaltres (Jn 13:34, 35). Així que, resolguem-nos a mantindre’ns neutrals mentres esperem que arribe el dia en què Jehovà elimine la guerra per sempre (Sl 46:10 [v. 9 TNM]).