En aquell any, l’organització va fer alguns canvis que ajudaren a promoure la unitat entre els Estudiants de la Bíblia. The Watch Tower va començar a publicar comentaris que explicaven el text que consideraven en la Reunió d’Oració, Alabança i Testimoni que celebraven setmanalment. A més, els Estudiants de la Bíblia produïren un calendari on apareixia el text de cada setmana, així com un himne d’alabança que podia cantar-se durant l’estudi personal o l’adoració en família.

En les seues reunions, els Estudiants de la Bíblia oferien «testimonis» que consistien en una experiència en la predicació, una expressió de gràcies a Jehovà, una cançó o, fins i tot, una oració. Eva Barney, qui es va batejar en 1923 quan tenia 15 anys, va dir: «Si volies donar un testimoni, t’havies de posar dret i començar dient alguna cosa com: “M’agradaria agrair-li al Senyor tota la bondat que m’ha mostrat”». A alguns germans els encantava donar testimonis. La germana Barney va continuar dient: «El nostre estimat germà Godwin era major i tenia moltes coses que agrair-li al Senyor. Però quan la seua dona veia que el germà que presidia la reunió començava a posar-se nervioset, li pegava un estiró a la jaqueta del seu home i, en eixe moment, deixava de parlar i s’assentava».

Una volta al mes, cada classe (o congregació) celebrava una Reunió d’Oració, Alabança i Testimoni especial. The Watch Tower de l’1 d’abril de 1923 va explicar el que es feia: «La mitat de la reunió deu dedicar-se a oferir testimonis sobre la predicació i a donar ànim als treballadors [...]. Creem que estes reunions animadores uniran cada volta més els germans».

Charles Martin, un jove de 19 anys de Vancouver (Canadà) que era treballador de la classe (o publicador de congregació), es beneficiava molt d’estes reunions. Amb el temps, va dir: «Aixina va ser com vaig començar a aprendre què dir en les portes. A sovint, algú relatava una experiència que havia tingut en la predicació de porta en porta, i açò em donava idees sobre què dir i com respondre a algunes objeccions».

Els «dies de servici» també contribuïren a la unitat entre els germans. The Watch Tower  de l’1 d’abril de 1923 va anunciar: «Per a que hi haja unitat d’acció [...], s’ha designat el dimarts 1 de maig de 1923 com a dia de servici general. I aixina serà el primer dimarts de cada mes a partir d’ara [...]. Els membres de totes les classes hauran de participar d’alguna manera en esta labor».

Inclús els Estudiants de la Bíblia més jóvens participaven en esta labor. Hazel Burford, qui tenia només 16 anys en aquell moment, va dir: «El Bulletin a oferia exemples de conversacions que havíem de memoritzar. El meu iaio i jo participàvem de ple en totes estes activitats». No obstant això, la germana Burford va rebre certa oposició d’algú que no s’esperava. Ella va contar: «A un germanet major no li agradava gens que jo li predicara a la gent. En aquell moment, alguns no comprenien que tots els Estudiants de la Bíblia, inclosos “xics i xiques” jóvens, havien de participar en alabar el nostre Gran Creador» (Sal. 148:12, 13). Però, a pesar d’això, la germana Burford va continuar predicant. Temps després, va assistir a la segona classe de l’Escola de Galaad i l’enviaren com a missionera a Panamà. Amb el temps, eixos germans reajustaren el seu punt de vista respecte a la participació dels jóvens en la predicació.

Les assemblees de circuit i regionals també uniren els germans. Moltes d’estes assemblees incloïen dies de predicació, com la que es va celebrar en Winnipeg (Canadà). El 31 de març es va organitzar en esta assemblea un «Bombardeig especial en Winnipeg» i tots els assistents estaven invitats a participar. Es va arribar a molta gent durant estos dies especials de predicació i s’obtingueren molt bons resultats. De fet, el 5 d’agost, unes 7.000 persones assistiren a una altra assemblea en Winnipeg. Fins a eixe moment, esta va ser l’assistència més gran que mai hi havia hagut en una assemblea en el Canadà.

L’assemblea dels testimonis de Jehovà més destacada en 1923 es va celebrar del 18 al 26 d’agost en Los Angeles (Califòrnia). Durant les setmanes prèvies a l’assemblea, els periòdics  anunciaren l’esdeveniment, i els Estudiants de la Bíblia repartiren més de 500.000 octavilles. També coŀlocaren cartells per a anunciar l’assemblea en els seus cotxes i en els tramvies.

El dissabte 25 d’agost, el germà Rutherford va fer el discurs titulat «Ovelles i Cabres», en el qual va identificar clarament les ovelles com persones amb l’actitud correcta que viurien en un paradís en la terra. També va llegir una resolució anomenada «Un Avís». Esta resolució denunciava la cristiandat i animava les persones sinceres a separar-se de «la gran Babilònia» (Apoc. 18:2, 4). Després d’això, entusiastes Estudiants de la Bíblia de tot el món van distribuir milions de còpies d’esta resolució.

L’últim dia de l’assemblea, més de 30.000 persones escoltaren el germà Rutherford fer el discurs públic titulat «Totes les nacions avancen cap a l’Harmagedon, però milions que ara viuen no moriran mai». Preveient una gran quantitat d’assistents, els Estudiants de la Bíblia llogaren el Coliseu de Los Angeles, que estava acabadet de construir. Per a assegurar-se que tots pogueren escoltar el programa, els germans gastaren el sistema d’altaveus de l’estadi, que era lo més modern en tecnologia per a l’època. A més, moltes persones escoltaren el programa per ràdio.

En l’any 1923, hi va haver una gran expansió en l’obra de predicar en Àfrica, Europa, l’Índia i l’Amèrica del Sud. En l’India, A. J. Joseph, casat i amb sis fills, va ajudar a produir publicacions en hindi, tàmil, telugu i urdú.

En Sierra Leone, els Estudiants de la Bíblia Alfred Joseph i Leonard Blackman escrigueren a la central mundial de Brooklyn (Nova York) demanant ajuda. El 14 d’abril de 1923, la seua petició va ser contestada. Alfred va relatar: «Aquell dissabte, tard per la nit, vaig rebre una telefonada inesperada. A l’altre costat del telèfon, una veu potent va preguntar: “Eres tu la persona que va escriure a la Societat Watch Tower demanant publicadors?”». Alfred va respondre que sí. Llavors, la veu, que pertanyia a William R. Brown, va dir: «Doncs, m’han enviat a mi». Acabava d’arribar del Carib amb la seua dona, Antònia, i dos filles xicotetes, Louise i Lucy. Alfred i Leonard no tardaren en conéixer esta família.

Alfred va continuar dient: «Al sendemà pel matí, mentres Leonard i jo analitzàvem la Bíblia com solíem fer cada setmana, la figura imponent d’un home va aparéixer en la porta. Era William R. Brown. El germà era tan zelós per la veritat  que ja volia donar un discurs públic al dia següent». En menys d’un mes, el germà Brown havia coŀlocat totes les publicacions que havia portat. Prompte va rebre 5.000 llibres, però no va tardar en necessitar-ne més. No obstant això, el germà Brown no era conegut per ser un venedor de llibres. Durant la seua llarga carrera com a servent zelós de Jehovà, constantment feia referència a les Escriptures en els seus discursos, i això va fer que es guanyara el sobrenom de Brown el de la Bíblia.

Mentrestant, en Barmen (Alemanya), la sucursal s’havia quedat xicoteta, i la ciutat afrontava l’amenaça imminent d’invasió per part de la veïna França. Els Estudiants de la Bíblia trobaren uns edificis en Magdeburg que eren perfectes per a imprimir publicacions. El 19 de juny, els germans acabaren d’empaquetar-ho tot, inclòs l’equip per a imprimir, i es mudaren a la nova Betel. Just el dia després que la central mundial rebera la notificació que la mudança s’havia completat, els periòdics anunciaren que França havia ocupat la ciutat de Barmen. Els germans veren la mudança com una evidència de la benedicció i protecció de Jehovà.

En el Brasil, George Young, qui viatjava molt per a escampar el missatge de les bones notícies, va establir una nova sucursal i va començar a publicar la revista The Watch Tower en portugués. En uns pocs mesos, va coŀlocar més 7.000 publicacions. La seua arribada al Brasil també li va donar a Sarah Ferguson una gran oportunitat. Ella havia estat llegint la revista The Watch Tower des de 1899, però mai havia pogut simbolitzar la seua dedicació per mitjà del baptisme. Uns pocs mesos després, la germana Ferguson i els seus quatre fills pogueren fer per fi este important pas.

A finals d’any, la revista The Watch Tower del 15 de desembre de 1923 va descriure l’efecte que havia tingut en els Estudiants de la Bíblia els canvis en les reunions, la predicació i les assemblees: «És fàcil vore que les classes [...] estan bé en sentit espiritual [...]. Posem-nos la nostra armadura i, amb determinació i zel renovats, perseverem servint a Déu amb alegria durant l’any que ve».

L’any 1924 també seria molt emocionant per als Estudiants de la Bíblia. Els germans de Betel havien estat treballant durant mesos en un terreny d’Staten Island que estava prop de la central mundial en Brooklyn. Les noves instaŀlacions construïdes allí es completaren a principis de 1924 i, a més unir els germans, ajudaren a difondre les bones notícies com mai abans.