1. Per què pot resultar-nos difícil obeir?

 T’HA costat alguna volta obeir? Al rei David, sí. Per això, li va orar a Déu: «Desperta en mi el desig d’obeir-te» (Sal. 51:12 TNM). Encara que David estimava a Jehovà, a voltes li costava obeir igual que ens costa a nosaltres. Per què? Primer, perquè hem heretat la tendència a desobeir. Segon, perquè Satanàs constantment ens incita a rebeŀlar-nos tal com ell va fer (2 Cor. 11:3). Tercer, perquè estem rodejats de l’actitud desobedient d’este món, «l’esperit que ara actua en els qui són rebels» (Efe. 2:2). Així que per a obeir a Déu i a aquells a qui se’ls ha donat autoritat, hem d’esforçar-nos per lluitar contra les nostres imperfeccions, el Diable i este món.

 2. Què significa estar «a punt per a obeir»? (Jaume 3:17)

² Llig Jaume 3:17 TNM. El deixeble Jaume va dir per inspiració que els savis estan «a punt per a obeir». Para’t a pensar en el que això significa. Vol dir que hauríem d’estar dispostos a obeir a aquells a qui Jehovà els ha confiat certa autoritat. Per descomptat, Jehovà no espera que obeïm els qui ens demanen que passem per alt les Seues normes (Fets 4:18-20).

 3. Per què és important per a Jehovà que obeïm els qui tenen autoritat?

³ Segurament ens és més fàcil obeir a Jehovà que obeir a un humà. Després de tot, Jehovà és perfecte i les seues instruccions també (Sal. 19:8 [v. 7 TNM]). Però no podem dir lo mateix dels humans que tenen autoritat. No obstant això, el nostre Pare celestial ha confiat certa autoritat als pares, als governants i als ancians (Prov. 6:20; 1 Tes. 5:12; 1 Pe. 2:13, 14). Quan els obeïm, en realitat estem obeint a Jehovà. Vegem com podem  obeir els humans a qui Jehovà els ha concedit autoritat, inclús quan no estem d’acord amb el que ens manen o simplement no volem fer el que ens demanen.

 4. Per què molts fills desobeïxen els seus pares?

⁴ Els jóvens estan rodejats per companys que tendixen a ser «desobedients als pares» (2 Tim. 3:1, 2 TNM). Per quina raó els desobeïxen? Perquè potser els demanen que facen coses que ells mateixos no fan, i això fa pensar als jóvens que els seus pares són uns hipòcrites. A altres els pareix que el consell dels seus pares està passat de moda, no és pràctic o és massa estricte. Si eres jove, t’has sentit alguna volta aixina? A molts els costa aplicar este manament de Jehovà: «Obeïu els vostres pares, com vol el Senyor. És just que ho feu així» (Efe. 6:1). Què pot ajudar-te a fer-ho?

 5. Per què és Jesús el millor exemple d’obediència als pares? (Lluc 2:46-52)

⁵ Jesús és el millor exemple d’obediència per als jóvens (1 Pe. 2:21-24). Ell va ser un xiquet perfecte amb pares imperfectes, però Jesús els honrava inclús quan s’equivocaven o, a voltes, no entenien el que feia (Èxo. 20:12). Vegem què va passar quan Jesús tenia 12 anys (llig Lluc 2:46-52 TNM). Sense voler, els seus pares se’l deixaren en Jerusalem. Era responsabilitat de Josep i Maria assegurar-se que tots els seus fills estigueren entre els qui tornaven a casa després de la festa. Quan finalment trobaren a Jesús, sa mare el va culpar del disgust que els havia donat. Jesús podria haver-los dit que la culpa no era d’ell. En comptes d’això, els va donar una resposta senzilla i respectuosa, però Josep i Maria «no entengueren el que els estava dient». Aixina i tot, Jesús «va continuar sent obedient als seus pares».

6, 7. Què pot ajudar els jóvens a obeir els seus pares?

⁶ Jove, et costa obeir els teus pares quan cometen un error o no t’acaben d’entendre? Si eixe és el teu cas, què pot ajudar-te? Primer, pensa com se sent Jehovà. La Bíblia diu que has d’obeir els teus pares, «perquè això agrada al Senyor» (Col. 3:20). Jehovà sap que a voltes els teus pares no et comprenen o et posen normes que et semblen injustes. Però, quan a pesar d’això els obeïxes, el fas feliç.

⁷ En segon lloc, pensa en com se senten els teus pares. Quan els obeïxes, els fas feliços i et guanyes la seua confiança (Prov. 23:22-25). A més, probablement, et sentiràs més apegat a ells. Un germà de Bèlgica anomenat Alexandre va dir: «Quan vaig començar a ser més obedient, la relació amb els meus pares va millorar. Començàrem a estar més units i a dur-nos millor». b I tercer, pensa en com el fet de ser obedient t’ajudarà en el futur. Paulo, qui viu en el Brasil, diu: «Aprendre a obeir els meus pares m’ha ajudat a obeir a Jehovà i a altres persones amb autoritat». Jove, la Paraula de Déu et dona bones raons per a obeir els teus pares. De fet, diu que «seràs feliç  i tindràs llarga vida a la terra» (Efe. 6:2, 3).

 8. Per què molt jóvens opten per obeir els seus pares?

⁸ Molts jóvens han vist que si obeïxen, les coses ixen bé. Luiza, qui també és del Brasil, no comprenia per què no li deixaven tindre un mòbil. Ella raonava que, al cap i a la fi, la majoria de la gent de la seua edat en tenia un. Però, amb el temps, es va adonar que els seus pares realment l’estaven protegint. Ella diu: «Ara veig l’obediència als meus pares no com una camisa de força, sinó com un cinturó de seguretat que pot salvar-me la vida». A Elizabeth, una germana jove dels Estats Units, encara li costa a voltes obeir els seus pares. Ella explica: «Quan no comprenc del tot per què els meus pares em posen certa norma, intente recordar les voltes que les seues normes em van protegir». Mònica, qui viu en Armènia, admet que les coses sempre han eixit millor quan ha obeït els seus pares, que quan no ho ha fet.

 9. Què pensen molts sobre obeir les lleis?

⁹ Molta gent reconeix que necessitem els governs i que hauríem d’obeir, com a mínim, algunes de les lleis d’estes «autoritats que tenen el poder» (Rom. 13:1). Però estes mateixes persones podrien ser reticents a l’hora d’obeir una llei que els parega injusta o massa exigent. Vegem per exemple el pagament d’impostos. Una quarta part dels enquestats en un país d’Europa creien «que està bé no pagar els impostos si penses que són injustos». No ens sorprén que els ciutadans d’este país paguen només dos terceres parts dels impostos que demana el govern.

10. Per què obeïm inclús les lleis que no ens agraden?

¹⁰ La Bíblia reconeix que els governs humans causen sofriment, estan davall del control de Satanàs i prompte seran destruïts (Sal. 110:5, 6; Ecl. 8:9; Lluc 4:5, 6). També ens diu que «qui s’enfronta a l’autoritat es rebeŀla contra l’orde volgut per Déu». Per ara, Jehovà ha permés que hi haja governs per a mantindre l’orde i espera que els obeïm. Per això, la Bíblia diu: «Doneu a cadascú allò que li deveu» (Rom. 13:1-7). Açò inclou pagar els impostos, respectar les autoritats i obeir-les. Podríem considerar que una llei és inoportuna, injusta o massa cara d’obeir però, com Jehovà ens demana que obeïm les autoritats, hem d’obeir-les mentres no ens demanen que passem per alt els Seus manaments (Fets 5:29).

11, 12. Segons Lluc 2:1-6, què podrien haver fet Josep i Maria per tal de no obeir una llei inoportuna? I quin resultat va tindre la seua obediència? (Mira també les iŀlustracions.)

 ¹¹ Podem aprendre de l’exemple de Josep i Maria. Ells estigueren dispostos a obeir les autoritats superiors inclús quan els resultava difícil fer-ho (llig Lluc 2:1-6 TNM). Per exemple, quan Maria estava embarassada de nou mesos, ella i Josep afrontaren una prova d’obediència. El cèsar August, qui governava l’Imperi romà, va manar que es fera un cens. Josep i Maria havien de viatjar a Betlem, un trajecte d’uns 150 quilòmetres per una zona molt muntanyosa. Eixe viatge seria molt pesat, en especial per a Maria. Segurament estarien preocupats per la salut d’ella i la del bebé. ¿I si de camí es ficava de part? No oblidem que duia al ventre a qui seria el Messies. Gastarien això com a excusa per a no obeir eixa llei?

¹² Josep i Maria no van utilitzar estes preocupacions com a excusa per a no obeir la llei. Jehovà va beneir la seua obediència, perquè Maria va arribar bé a Betlem, va donar a llum un bebé sa i va complir la profecia bíblica (Miq. 5:1 [v. 2 TNM]).

13. Com podria la teua obediència repercutir en els teus germans?

¹³ Quan obeïm les autoritats superiors, ens beneficiem a nosaltres mateixos i als altres. Per què diem això? Per una part, evitem el castic que resulta de desobeir la llei (Rom. 13:4). I per l’altra, la nostra obediència individual pot afectar el punt de vista que tenen les autoritats sobre els testimonis de Jehovà en conjunt. Per exemple, anys arrere, en Nigèria, uns soldats van entrar en una sala del Regne durant una reunió buscant gent que havia estat manifestant-se contra el pagament d’impostos. Però l’oficial al càrrec va dir que els  testimonis de Jehovà sempre paguen els seus impostos i va dir als soldats que se n’anaren. Cada volta que obeïxes la llei, podries estar millorant la reputació del poble de Jehovà, una reputació que algun dia podria protegir els teus germans cristians (Mat. 5:16).

14. Què va ajudar una germana a estar «a punt per a obeir» les autoritats?

¹⁴ Aixina i tot, a voltes, pot ser que ens coste obeir les autoritats. Joanna, una germana dels Estats Units, admet: «Per a mi era extremadament difícil obeir, perquè alguns membres de la meua família havien patit injustícies per part de les autoritats». Però Joana es va proposar canviar la seua manera de pensar. Primer, va deixar de llegir comentaris en les xarxes socials que alimentaven els seus sentiments negatius contra les autoritats (Prov. 20:3). Després, li va demanar a Jehovà que l’ajudara a confiar en ell en comptes de confiar en un canvi polític (Sal. 9:9, 10 TNM). I per últim, va llegir en les nostres publicacions articles sobre la neutralitat (Jn. 17:16). Joanna diu que gràcies a respectar i obeir les autoritats, ara disfruta d’una pau que no pot descriure amb paraules.

15. Per què podria costar-nos obeir les instruccions que ens dona l’organització de Jehovà?

¹⁵ Jehovà ens demana que siguem «obedients i submisos a aquells que [...] dirigixen» la congregació (Heb. 13:17 TNM). Encara que Jesús, el nostre líder, és perfecte, aquells que ell utilitza per a dur la davantera ací en la terra no ho són. Podria costar-nos obeir-los, especialment si ens demanen alguna cosa que no volem fer. En una ocasió, a l’apòstol Pere li van donar una instrucció que al principi no volia obeir. Un àngel li va dir que menjara animals que, segons la llei mosaica, eren impurs, i Pere es va negar, no una volta sinó tres (Fets 10:9-16). Per a ell, no tenia sentit esta instrucció, ja que estava acostumat a fer les coses d’una altra manera. Si a Pere li va costar obeir la direcció d’un àngel perfecte, com no ens costarà a nosaltres obeir la direcció d’hòmens imperfectes?

16. Segons Fets 21:23, 24, 26, què va fer Pau quan va rebre unes instruccions que tal volta no li paregueren molt raonables?

¹⁶ L’apòstol Pau va estar «a punt per a obeir» inclús quan va rebre instruccions que podrien haver-li paregut iŀlògiques. Els cristians jueus havien escoltat rumors sobre ell: que estava ensenyant «a apostatar de la Llei de Moisés» perquè animava a passar per alt les normes jueves (Fets 21:21). Els ancians cristians de Jerusalem li van demanar a Pau que anara al temple amb quatre hòmens per a purificar-se cerimonialment i demostrar que observava la Llei. Però Pau sabia que no havia fet res incorrecte, perquè els cristians ja no estaven davall la Llei. Aixina i tot, no s’ho va pensar i, «al sendemà, Pau es va endur aquells hòmens i es va purificar cerimonialment amb ells» (llig Fets 21:23, 24, 26 TNM). L’obediència de Pau va promoure la unitat (Rom. 14:19, 21).

17. Què aprenem de l’experiència d’Stephanie?

¹⁷ A una germana, a qui li diuen Stephanie, li va costar acceptar la decisió que van prendre els germans de la sucursal del seu país. Ella i el seu marit  estaven molt a gust servint en un grup de llengua estrangera, però els germans responsables van decidir dissoldre el grup i els van tornar a assignar a una congregació del seu idioma. Stephanie reconeix: «Em va pegar molt tort, perquè no pensava que en una congregació del meu idioma hi haguera més necessitat». Aixina i tot, va decidir obeir la nova instrucció. Ella continua dient: «Amb el temps, vaig arribar a vore que els germans havien pres una decisió sàvia. En la nostra congregació, molts estan a soles en la veritat, i ens vam convertir en la seua família espiritual. Li estic fent l’estudi a una germana que fins fa poc era inactiva. I ara tinc més temps per a l’estudi personal». Ella conclou: «Tinc la consciència tranquiŀla, perquè sé que he sigut obedient».

18. Com ens beneficia ser obedients?

¹⁸ Tots podem aprendre a obeir. De fet, Jesús «aprengué en els sofriments què és obeir» (Heb. 5:8). Igual que Jesús, nosaltres també aprenem a obeir a sovint quan passem per circumstàncies difícils. Per exemple, al principi de la pandèmia de la COVID-19, ¿et va costar obeir quan se’ns va demanar que deixarem de reunir-nos en les sales del Regne i de predicar de casa en casa? És possible, però l’obediència et va protegir, et va unir als germans i vas agradar a Jehovà. Sense dubte, ara estem millor preparats per a obeir les instruccions que rebrem en la gran tribulació. Probablement, obeir estes instruccions salvarà les nostres vides (Job 36:11).

19. Per què volem ser obedients?

¹⁹ Hem aprés que l’obediència ens reporta moltíssimes benediccions, però la raó principal per la qual obeïm a Jehovà és perquè l’estimem i volem agradar-li (1 Jn. 5:3). Mai podrem tornar-li a Jehovà tot el que ha fet per nosaltres, però el que sí que podem fer és obeir-lo a ell i a aquells a qui ha donat autoritat (Sal. 116:12). Per tant, germans, siguem obedients i demostrem que som savis, perquè els savis alegren el cor de Jehovà (Prov. 27:11).