Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

Preguntes dels lectors

Preguntes dels lectors

Quina era l’altura del vestíbul del temple de Salomó?

Per a entrar al Sant del temple, s’havia de passar per un vestíbul. En les edicions de La Bíblia. Traducció del Nou Món publicades abans de 2023, deia que «el vestíbul en la part davantera tenia la mateixa amplària que la casa, 20 colzades, i la seua alçària era de 120» (2 Cròn. 3:4). Altres traduccions de la Bíblia també diuen que l’altura del vestíbul era de «120 colzades». Això vol dir que la torre faria 53 metres d’alt!

No obstant això, en l’edició de 2023 de La Bíblia. Traducció del Nou Món diu sobre el vestíbul del temple de Salomó que «la seua alçària era de 20 colzades», és a dir, uns 9 metres d’alt. a Analitzem algunes raons que expliquen este canvi.

L’altura del vestíbul no es menciona en 1 Reis 6:3. En este versicle, Jeremies dona l’amplària i la profunditat del vestíbul, no la seua alçària. Després, en el capítol següent, descriu amb molt de detall altres parts destacades del temple, com el Mar de bronze fos, les deu peanyes (o carretes) i les dos columnes de bronze que estaven fora del vestíbul (1 Re. 7:15-37). Si l’altura del vestíbul haguera sigut de més de 50 metres i fora més alt que la resta del temple, per què Jeremies no ho va mencionar? A més, segles després, historiadors jueus afirmaven que el vestíbul no era més alt que la resta del temple de Salomó.

Els erudits dubten que les parets del temple pogueren haver suportat una estructura de 120 colzades d’alt. En l’antiguitat, les torres de pedra i les estructures fetes amb rajols, com per exemple les entrades als temples d’Egipte, tenien una base molt ampla que anava estretint-se cap a la part superior. Però el temple de Salomó era diferent. Els erudits creuen que el gros de les parets no superava les 6 colzades (2,7 metres). L’expert en arquitectura antiga Theodor Busink va arribar a esta conclusió: «Basant-nos en el gros de les parets, el vestíbul del temple no podria haver fet 120 colzades d’alt».

El text de 2 Cròniques 3:4 podria haver-se copiat malament. Encara que en alguns manuscrits antics pose «120» en este versicle, en altres textos confiables, com el Còdex Alexandrinus (del segle V) i el Còdex Ambrosianus (del segle VI), posa «20 colzades». Per què podria un copista haver escrit «120» per error? En hebreu, les paraules cent i colzades s’escriuen de forma pareguda. Aixina que un copista podria haver-se equivocat i escriure «cent» en comptes de «colzades».

Per descomptat, encara que intentem comprendre tots els detalls per a poder descriure amb exactitud el temple de Salomó, el que realment ens interessa és el que va representar: el gran temple espiritual. Que agraïts estem a Jehovà per haver-nos convidat a tots els seus servents a adorar-lo en este temple! (Heb. 9:11-14; Apoc. 3:12; 7:9-17)

a En una nota d’esta traducció, s’aclarix que «alguns manuscrits antics diuen “120”, però altres manuscrits i algunes traduccions diuen “20 colzades”»