1. Quin suport donen les germanes a l’organització, però quins reptes afronten moltes d’elles? (Mira la imatge de portada.)

QUE agraïts estem de tindre tantes germanes treballant de valent en la congregació! Totes participen zelosament en les reunions i en la predicació. També mostren interés personal en els germans i germanes de la congregació, i algunes d’elles ajuden en el manteniment de la Sala del Regne. Per descomptat, afronten reptes: algunes cuiden dels seus pares envellits, altres aguanten oposició de part d’alguns familiars i unes altres s’han d’encarregar a soles de la criança dels fills.

2. Per què és important donar suport a les germanes?

² Per què és important donar suport a les germanes? Perquè el món no sempre tracta les dones amb la dignitat que es mereixen. A més, la Bíblia ens anima a fer-ho. Per exemple, l’apòstol Pau va exhortar la congregació de Roma que acollira a Febe, i va afegir: «Ajudeu-la en tot el que necessite» (Rm 16:1, 2). Com a fariseu, Pau segurament s’havia criat en una cultura que infravalorava les dones, però des que es va fer cristià, imitava a Jesús i les tractava amb dignitat i bondat (1Co 11:1).

3. Com tractava Jesús les dones, i com veia les que feien la voluntat de son Pare?

³ Jesús tractava totes les dones amb dignitat (Jn 4:27). No les veia com ho feien els líders religiosos jueus de la seua època. De fet, una obra de consulta bíblica menciona: «Res del que va dir Jesús va denigrar ni menysprear mai les dones». Però, Jesús sentia un afecte especial per les que feien la voluntat de son Pare. És significatiu que per a ell eren com germanes, i les menciona entre les persones que considerava part de la seua família espiritual (Mt 12:50).

4. Què analitzarem en este article?

⁴ Jesús sempre estava dispost a ajudar les seues germanes  espirituals, també les valorava i les defenia. Analitzem com podem imitar el seu exemple mostrant consideració a les nostres germanes.

5. Per què a algunes germanes se’ls fa difícil disfrutar de la bona companyia que necessiten?

⁵ Tots nosaltres, tant germans com germanes, necessitem passar temps en bona companyia. Així i tot, a les germanes a voltes els resulta difícil suplir esta necessitat. Per què? Fixa’t en els comentaris que algunes d’elles han fet. Jordana * diu: «Com soc fadrina, a voltes em sent desplaçada en la congregació, com si no arribara a encaixar». Kristen, una precursora que es va mudar a un lloc de necessitat per a ampliar la seua predicació, diu: «Quan estàs en una congregació nova, és fàcil sentir-te a soles». A altres els podria passar lo mateix. Per exemple, els qui viuen en una llar dividida en sentit religiós podrien sentir-se d’alguna manera distanciats de la seua família i, al mateix temps, aïllats dels germans de la congregació. O també podrien sentir-se a soles els qui viuen confinats per culpa d’una malaltia o per haver de cuidar de familiars malalts. Annette diu: «No podia acceptar les invitacions que em feien els germans perquè era l’única que em feia càrrec de ma mare».

6. Segons Lluc 10:38-42, com va ajudar Jesús a Marta i Maria?

⁶ Jesús dedicava temps a les seues germanes espirituals i va ser un bon amic per a elles. Fixem-nos en l’amistat que tenia amb Maria i Marta, dos dones que aparentment eren fadrines (llig Lluc 10:38-42). Jesús les feia sentir a gust per com els parlava i les tractava. Maria se sentia còmoda assentada als seus peus com un deixeble més. * I Marta, disgustada perquè la seua germana no l’estava ajudant, va tindre prou confiança com per a expressar-li els seus sentiments. En este context informal, Jesús va poder donar ajuda espiritual a estes dos dones. I al visitar-los en altres ocasions, demostrava que s’interessava per elles i pel seu germà, Llàtzer (Jn 12:1-3). Per això, no ens sorprén que, quan Llàtzer va caure malalt, Maria i Marta acudiren a Jesús en busca d’ajuda (Jn 11:3, 5).

7. Com podem animar les germanes de la congregació?

⁷ Per a algunes germanes, les reunions són la millor ocasió que tenen per a relacionar-se amb altres cristians. Per això, volem aprofitar estes ocasions per a saludar-les, parlar amb elles i mostrar-los que les tenim en compte. Jordana, mencionada adés, diu: «Per a mi, és molt important vore que els altres aprecien els meus comentaris, queden amb mi per a eixir a predicar o mostren d’altres maneres que es preocupen per mi». A més, hem de fer saber a les nostres germanes que són importants per a nosaltres. Kia diu: «Quan no vaig a la reunió, sé que rebré un missatge per vore si estic bé. Això em demostra que els germans estan pendents de mi».

8. De quines altres maneres podem imitar a Jesús?

⁸ Igual que va fer Jesús, hem de dedicar temps a les nostres germanes. Podríem convidar-les a casa per a menjar  junts o passar una estona agradable. En estes ocasions, volem assegurar-nos de mantindre conversacions edificants (Rm 1:11, 12). Els ancians fan bé de tindre present l’actitud de Jesús. Ell sabia que el fadrinatge podia ser tot un repte per a alguns, però va deixar clar que ni casar-se ni tindre xiquets és la clau de la felicitat (Lc 11:27, 28). Més bé, la felicitat verdadera prové de posar el servici a Jehovà en primer lloc en la vida (Mt 19:12).

9. Què poden fer els ancians per a ajudar les germanes?

⁹ Els ancians en especial han de tractar les cristianes com si foren les seues germanes i mares espirituals (1Tm 5:1, 2). Fan bé de dedicar temps per a parlar amb elles abans o després de les reunions. Kristen diu: «Un ancià es va adonar que estava molt ocupada i em va preguntar com estava organitzant-me. Em va agradar molt la seua preocupació sincera». Quan els ancians aparten temps de forma regular per a parlar amb les seues germanes espirituals, demostren que les tenen en compte. * Annette, mencionada abans, destaca un benefici de parlar regularment amb els ancians: «He arribat a conéixer-los millor,  i ells també a mi. Aixina, quan passe per alguna dificultat, em sent més còmoda de buscar la seua ajuda».

10. Què podem fer per a animar les nostres germanes?

¹⁰ A tots, ja siguem hòmens o dones, ens agrada que els altres reconeguen les nostres habilitats i ens diguen que aprecien el que fem. Però ens desanimem quan els nostres talents i treball passen desapercebuts. Abigail, una precursora fadrina, admet que a voltes se sent ignorada: «Soc simplement la germana de tal o la filla de tal. A voltes em fa la impressió que soc invisible». En canvi, fixa’t en el comentari que va fer Pam. De fadrina, va servir durant molts anys de missionera. Després, va tornar a casa per a cuidar dels seus pares. En l’actualitat, amb més de 70 anys, encara és precursora i diu: «El que més m’ajuda és quan els altres em fan vore que estan agraïts pel meu treball».

11. Com va mostrar Jesús que valorava les dones que l’acompanyaven en el seu ministeri?

¹¹ Jesús valorava l’ajuda que rebia de les dones piadoses que l’acompanyaven i el «proveïen amb els seus béns» (Lc 8:1-3). No només va permetre que disfrutaren d’este privilegi, sinó que també els va revelar profundes veritats espirituals. Per exemple, els va dir que moriria i seria ressuscitat (Lc 24:5-8). Les va preparar, tal com va fer amb els apòstols, per a les proves que afrontarien (Mc 9:30-32; 10:32-34). Cal destacar que, a diferència dels apòstols que van fugir quan Jesús va ser arrestat, algunes de les dones que l’havien acompanyat estigueren al seu costat mentres agonitzava en el pal de turment (Mt 26:56; Mc 15:40, 41).

12. Quines comissions va donar Jesús a les dones?

¹² Jesús va confiar comissions importants a les dones. Per exemple, les primeres en vore’l ressuscitat van ser dones piadoses, i Jesús els va demanar que anaren a buscar els apòstols per a dir-los que havia sigut alçat d’entre els morts (Mt 28:5, 9, 10). I en el Pentecostés de l’any 33, algunes dones podrien haver estat presents quan es va derramar l’esperit sant. En eixe cas, estes germanes que acabaven de ser ungides podrien haver rebut també l’habilitat miraculosa de parlar en llengües i anunciar als altres «les grandeses de Déu» (Fets 1:14; 2:2-4, 11).

13. Què estan fent les dones cristianes hui en dia, i com podem mostrar que apreciem el que fan?

¹³ Les nostres germanes mereixen que les encomiem per tot el que fan per a servir a Jehovà. Eixe servici inclou la construcció i manteniment d’edificis, donar suport a grups d’idiomes estrangers i collaborar en les instaŀlacions de Betel. Ajuden en treballs de socors, en la traducció de publicacions, i servixen com a precursores i missioneres. També, igual que els germans, assistixen a l’escola de precursors, a l’Escola per a Evangelitzadors del Regne i a l’Escola de Galaad. A més, com a esposes, ajuden els seus marits per a que puguen complir les seues responsabilitats en la congregació i l’organització. Estos «dons» en forma de germans responsables no serien capaços de servir tan plenament si no fora pel suport de les seues dones (Ef 4:8). Se t’ocorren algunes maneres d’apreciar el treball que fan estes germanes?

14. A la llum del que menciona Salm 68:12, què fan els ancians savis?

¹⁴ Els ancians savis reconeixen que les germanes són com «estols», o exèrcits,  de treballadores voluntàries i que també solen ser les més eficients al predicar les bones notícies (llig Salm 68:12 [v. 11 NM]). Per això, els ancians tracten d’aprendre de la seua experiència. A Abigail, mencionada anteriorment, l’anima molt que els germans li pregunten què l’ha ajudat a ser més eficaç a l’hora de començar conversacions amb la gent del territori. Ella diu: «Això m’ajuda a vore que Jehovà té un lloc per a mi en la seua organització». A més, els ancians reconeixen que les germanes fidels i madures ajuden molt a les més jóvens quan afronten dificultats (Tt 2:3-5). Definitivament podem dir que les nostres germanes mereixen tot el nostre amor i agraïment!

15. Quan podrien necessitar les germanes que algú les defenguera?

¹⁵ A voltes, a l’afrontar un repte específic, les germanes podrien necessitar que algú les defenguera (Is 1:17). Per exemple, una viuda o una germana divorciada podria necessitar que algú parlara a favor d’ella o l’ajudara amb alguns treballs que solia fer el seu home. Una germana major podria necessitar que algú l’acompanyara a parlar amb els metges. O una precursora que treballa en altres projectes teocràtics podria necessitar que algú la defenguera si la criticaren per no predicar tan a sovint com ho fan els altres precursors. Què més podem fer a favor de les nostres germanes? De nou, analitzem l’exemple de Jesús.

16. Segons Marc 14:3-9, com va defendre Jesús a Maria?

¹⁶ Jesús reaccionava ràpidament per a defendre les seues germanes espirituals quan eren malinterpretades. Per exemple, va defendre a Maria quan Marta la va criticar (Lc 10:38-42). I la va tornar a defendre quan altres la reprengueren per haver pres una decisió que ells consideraven equivocada (llig Marc 14:3-9). Jesús comprenia els motius de Maria i la va elogiar amb estes paraules: «Ha fet amb mi una bona acció. [...] Aquesta dona ha fet el que podia fer». Inclús va profetitzar: «Quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet» —tal com s’està fent en este article. És destacable que Jesús relacionara l’extensió mundial de la predicació amb l’acte bondadós i desinteressat d’esta dona. Com degueren consolar a Maria estes paraules després d’haver sigut jutjada injustament!

17. Posa un exemple de quan hauríem de defendre una germana.

¹⁷ Defens les teues germanes espirituals quan ho necessiten? Analitzem la següent escena. Alguns publicadors critiquen que una germana que no té l’home en la veritat a sovint arriba tard a la reunió i se’n va només s’acaba. A més, es fixen que quasi mai porta els seus xiquets. Per això es pregunten per què no té una postura més ferma amb el seu marit. Però la realitat és que la germana està fent-ho lo millor que pot. No té un control absolut del seu horari ni té l’última paraula sobre els xiquets. Què podries fer per ella? Si encomies la germana davant dels altres i menciones les coses que està fent bé, probablement poses fi a la crítica.

18. De quines altres maneres podem ajudar les nostres germanes?

¹⁸ Podem mostrar lo molt que ens preocupem per les nostres germanes oferint-los ajuda pràctica (1Jn 3:18). Annette, la germana que cuidava de sa mare malalta,  diu: «Alguns germans venien a substituir-me o em portaven alguna cosa per a menjar. Això em feia sentir volguda i part de la congregació». Jordana també va rebre ajuda. Un germà li va donar alguns consells sobre el manteniment del cotxe. Ella diu: «És molt bonico vore que els germans es preocupen per la meua seguretat».

19. De quina altra manera poden ajudar els ancians a les germanes?

¹⁹ Els ancians també estan pendents de les necessitats de les germanes. Saben que per a Jehovà és molt important que se les tracte bé (Jm 1:27). S’esforcen per imitar l’actitud raonable de Jesús al no imposar normes quan és millor ser amable i comprensiu (Mt 15:22-28). Els ancians que prenen la iniciativa en donar ajuda pràctica fan sentir a les germanes que Jehovà i la seua organització estan pendents d’elles. Quan el seu superintendent de grup es va enterar que Kia anava a mudar-se de casa, immediatament va fer plans per a ajudar-la. Ella conta: «Em va llevar molt d’estrés. Gràcies a les paraules animadores dels ancians i la seua ajuda pràctica, em deixaren molt clar que soc part important de la congregació i que no estic a soles quan passe per una situació complicada».

20, 21. Com mostrem que estimem totes les germanes cristianes?

²⁰ Hui en dia, en les nostres congregacions trobem incomptables exemples de germanes molt treballadores que mereixen el nostre suport. Com hem aprés de l’exemple de Jesús, podem ajudar-les passant temps amb elles i arribant a conéixer-les millor. També podem demostrar que apreciem el que fan per Jehovà i defendre-les quan siga necessari.

²¹ Al final de la seua carta als Romans, l’apòstol Pau va mencionar nou cristianes per nom (Rm 16:1, 3, 6, 12, 13, 15). Sense dubte, a estes dones les animaria molt escoltar les salutacions i elogis que els va dirigir. Per tant, donem suport a totes les germanes de la nostra congregació igual que va fer Pau. D’esta manera, demostrarem que les estimem com a part de la nostra família espiritual.