1, 2. Com està relacionat Eclesiastés 11:6 amb la predicació de les bones notícies del Regne?

EN MOLTS països, les persones responen amb entusiasme a les bones notícies. De fet, és exactament el que necessiten sentir. En canvi, en altres països, les persones no mostren massa interés en Déu ni en la Bíblia. Com sol respondre la gent del teu territori? Siga quina siga la seua reacció, Jehovà espera que continuem predicant fins que ell determine que esta obra s’ha efectuat completament.

² Al temps marcat per Jehovà, l’obra de predicar s’acabarà, i «aleshores vindrà la fi» (Mt 24:14, 36). Mentrestant, com podem obeir les paraules «no dónes repòs a les teues mans»? * (Llig Eclesiastés 11:6.)

3. Què analitzarem en este article?

³ En l’article anterior vam considerar quatre aspectes a tindre en compte per a convertir-nos en «pescadors d’hòmens» eficaços (Mt 4:19). Este article analitzarà tres maneres com podem enfortir la nostra determinació de predicar sense importar les dificultats que afrontem. Descobrirem per què és important 1) estar centrat, 2) ser pacient i 3) mantindre forta la fe.

4. Per què necessitem estar centrats en la labor que Jehovà ens ha encomanat?

⁴ Jesús va predir fets i situacions que marcarien els últims dies i que podrien distraure els seus seguidors d’efectuar la comissió de predicar. De fet, els va exhortar:  «Vetleu» (Mt 24:42). Hui en dia, afrontem distraccions paregudes a les que van impedir a la gent d’abans del Diluvi prestar atenció a l’advertència que Noé els estava donant (Mt 24:37-39; 2Pe 2:5). Per esta raó, hem de mantindre’ns centrats en el treball que Jehovà ens ha encomanat.

5. Com descriu Fets 1:6-8 l’abast que tindria l’obra de predicar?

⁵ Hui en dia, la predicació del Regne mereix tota la nostra atenció. Jesús va predir que, després de la seua mort, els seus deixebles continuarien predicant i que l’abast de la seua obra seria encara més gran (Jn 14:12). No obstant, al morir el seu mestre, alguns dels deixebles van tornar als seus negocis de pesca. Per esta raó, després de ressuscitar, Jesús els va repetir que la seua comissió de ser pescadors d’hòmens era més important que qualsevol altra tasca i, per a fer-ho, va aprofitar l’ocasió en què els havia ajudat a capturar molts peixos de forma miraculosa (Jn 21:15-17). Just abans de pujar al cel, Jesús va informar els seus deixebles que l’obra de testificar que ell havia començat sobrepassaria àmpliament les fronteres d’Israel (llig Fets 1:6-8). I, anys més tard, li va donar una visió a l’apòstol Joan per a mostrar-li què passaria «el dia del Senyor». * Entre altres coses, Joan va vore una escena espectacular: Amb la guia dels àngels, s’anunciava «una bona nova eterna [...] a totes les nacions, tribus, llengües i pobles» (Ap 1:10; 14:6). Per tant, queda clar que la voluntat de Jehovà per a nosaltres hui en dia és que participem en esta obra mundial de predicació fins que concloga.

6. Com podem mantindre’ns centrats en l’obra de predicar?

 ⁶ Podem mantindre’ns centrats en la predicació si meditem en tot el que Jehovà està fent per a ajudar-nos a efectuar-la. Per exemple, ho fa proveint aliment espiritual en abundància a través de publicacions impreses i digitals, gravacions d’àudio i vídeo, i programes de JW Broadcasting. Fixa’t que la nostra pàgina web oficial té informació disponible en més de 1.000 idiomes! (Mt 24:45-47) En un món fragmentat per diferències polítiques, religioses i econòmiques, més de huit milions de servents de Déu estan verdaderament units en una germandat mundial. Açò es va evidenciar el divendres 19 d’abril de 2019, quan els Testimonis de tot el món disfrutaren de la mateixa consideració del text del dia i, aquella nit, un total de 20.919.041 persones observaren el Memorial de la mort de Jesús. Meditar en el privilegi de vore i formar part d’este milacre de temps moderns ens motiva a continuar posant l’obra de predicar en primer lloc en la vida.

7. Com ens ajuda l’exemple de Jesús a mantindre’ns centrats?

⁷ Una altra manera d’estar centrats en la predicació és seguir l’exemple de Jesús. Ell no va permetre que res el distraguera de donar testimoni de la veritat (Jn 18:37). No es va sentir temptat quan Satanàs li va oferir «tots els regnes del món i la seua glòria» ni tampoc quan el van voler fer rei (Mt 4:8, 9; Jn 6:15). No es va deixar influenciar pel desig de tindre riqueses materials ni es va sentir intimidat davant de forta oposició (Lc 9:58; Jn 8:59). Quan la nostra fe se sotmet a prova, podem mantindre’ns centrats si recordem el consell de l’apòstol Pau, qui va animar els cristians a seguir l’exemple de Jesús per a no sentir-se «cansats i sense forces» (He 12:3).

8. Què és la paciència, i per què és especialment necessària ara?

⁸ La paciència és l’habilitat d’esperar amb calma que una situació millore. Necessitem ser pacients tant si esperem la fi d’una situació desagradable com si esperem el compliment d’un desig anhelat per molt de temps. Per exemple, el profeta Habacuc esperava que s’acabara la violència que hi havia en Judà (Ha 1:2). Els deixebles de Jesús esperaven que el Regne es manifestara «immediatament» i els alliberara de l’opressió romana (Lc 19:11). I nosaltres ansiem el dia que el Regne de Déu elimine la maldat i establisca un nou món de justícia (2Pe 3:13). No obstant això, necessitem ser pacients i esperar el dia assenyalat per Déu. Analitzem algunes maneres com Jehovà ens ensenya a ser pacients.

9. Quins exemples demostren que Jehovà és pacient?

⁹ Jehovà és l’exemple perfecte de paciència. Li va donar temps suficient a Noé per a que construira l’arca i proclamara «la justícia» (2Pe 2:5; 1Pe 3:20). Va escoltar a Abraham quan repetidament qüestionava la Seua decisió de destruir els habitants de les malvades ciutats de Sodoma i Gomorra (Gn 18:20-33). Durant segles, va ser extraordinàriament pacient amb la nació d’Israel per la seua infidelitat (Ne 9:30, 31). Hui en dia, també veiem evidència de la paciència  de Jehovà quan dona a les persones a qui atrau el temps necessari per a que es penedisquen i «arriben a la conversió» (2Pe 3:9; Jn 6:44; 1Tm 2:3, 4). Com hem vist, l’exemple de Jehovà ens dona bones raons per a ser pacients mentres continuem predicant i ensenyant. A continuació, analitzarem una paràbola que es troba en la seua Paraula i que també ens ensenya a ser pacients.

10. Què podem destacar de la paràbola del llaurador registrada en Jaume 5:7, 8?

¹⁰ Llig Jaume 5:7, 8. El creixement dels cultius en la paràbola del llaurador ens ensenya a ser pacients. És deveres que algunes plantes creixen ràpidament. No obstant, la majoria, en especial les que donen fruit, necessiten més temps per a produir-lo. La temporada de creixement en Israel durava uns sis mesos. El llaurador plantava les llavors després de les primeres pluges de la tardor i collia el gra una volta passaven les últimes pluges de la primavera (Mc 4:28). Serem savis si imitem la paciència del llaurador. Però no sempre és fàcil fer-ho.

11. Com ens ajudarà la paciència en la predicació?

¹¹ Els humans imperfectes tendim a esperar que els nostres esforços donen resultats immediats. Ara bé, si volem que el nostre hort done fruit, hem de cuidar-lo constantment llaurant, sembrant, desbrossant i regant. L’obra de fer deixebles també requerix esforç constant. Cal temps per a arrancar del cor dels nostres estudiants les males herbes del prejuí i la indiferència. La paciència ens ajudarà a no desanimar-nos quan la gent no ens escolte. També ens ajudarà, fins i tot, quan rebem alguna resposta positiva, perquè no podem obligar un estudiant de la Bíblia a tindre més fe. A voltes,  inclús als deixebles de Jesús els costava captar el significat d’allò que els ensenyava (Jn 14:9). Recordem que nosaltres plantem i reguem, però és Déu qui fa créixer (1Co 3:6).

12. Com podem demostrar paciència quan prediquem als nostres familiars?

¹² També necessitem paciència quan prediquem als nostres familiars. En este cas, pot ajudar-nos el principi que es troba en Eclesiastés 3:1, 7: «Hi ha un temps [...] de callar i un temps de parlar». Podem deixar que la nostra bona conducta done testimoni silenciós i, al mateix temps, estar sempre atents a les oportunitats que puguen sorgir per a parlar-los de Jehovà (1Pe 3:1, 2). Quan prediquem i ensenyem amb zel, hem de ser pacients amb tots, inclosos els nostres familiars.

13, 14. Quins són alguns exemples de paciència que podem imitar?

¹³ Podem aprendre a cultivar la paciència a l’examinar exemples de servents fidels de temps bíblics i de l’actualitat. Habacuc enyorava la fi de la maldat, però va demostrar paciència al declarar: «Em quede dret en el meu lloc de sentinella» (Ha 2:1). L’apòstol Pau va expressar el seu desig fervent de completar el seu ministeri. Així i tot, va continuar donant «testimoni de l’evangeli» amb paciència (Fets 20:24).

¹⁴ Un matrimoni que es va graduar en Galaad va ser assignat a un país on hi ha pocs Testimonis i on la religió predominant no és cristiana. Els costava molt trobar gent que volguera estudiar la Bíblia. En canvi, alguns dels seus companys de Galaad que servien en altres països els donaven informes espectaculars de la gran quantitat d’estudis progressius que tenien. A pesar del poc interés que mostrava la gent d’aquell país, el matrimoni va continuar predicant amb paciència. Després de huit anys en un territori aparentment improductiu, finalment van poder experimentar l’alegria de vore batejar-se un dels seus estudiants de la Bíblia. Este matrimoni fidel no va donar repòs a les seues mans, i Jehovà els va recompensar per la seua paciència. Imitem «aquells qui amb fe i amb constància han rebut les promeses en heretat» (He 6:10-12).

15. Menciona una manera com la fe enfortix la nostra determinació de predicar.

¹⁵ Com tenim fe en el missatge que prediquem, estem desitjosos de compartir-lo amb tantes persones com siga possible. No hi ha dubte que confiem en les promeses que trobem en la Paraula de Déu (Sl 119:42; Is 40:8). Hui en dia, hem vist el compliment de profecies bíbliques i hem sigut testimonis de com la gent, a l’aplicar el consell de la Bíblia, ha canviat la seua vida a millor. Estes evidències reforcen la nostra confiança en la necessitat que té tot lo món d’escoltar les bones notícies del Regne.

16. Segons Salm 46:2-4, com enfortix la nostra determinació de predicar tindre fe en Jehovà i Jesús?

¹⁶ També tenim fe en Jehovà, la Font del missatge que prediquem, i en Jesús, a qui ha coronat Rei del Regne (Jn 14:1). Sense importar les circumstàncies que afrontem, Jehovà serà sempre el nostre refugi i defensor (llig Salm 46:2-4 [vv. 1-3 NM]). A més, estem segurs que Jesús dirigix l’obra de predicar  des del cel fent ús del poder i l’autoritat que son Pare li ha donat (Mt 28:18-20).

17. Dona un exemple de per què hauríem de seguir predicant.

¹⁷ La fe enfortix la nostra confiança en el fet que Jehovà beneirà els nostres esforços, a voltes de maneres que no esperem (Ecle 11:6). Per exemple, cada dia mils de persones passen per davant dels nostres exhibidors i carretons. És efectiu este mètode de predicació? Per descomptat! El ministeri del Regne de novembre de 2014 citava l’experiència d’una jove universitària que volia escriure un assaig sobre els testimonis de Jehovà. No va trobar una sala del Regne, però sí que va vore un dels nostres exhibidors en el campus i, d’esta manera, va tindre accés a la informació que necessitava per al seu treball. Amb el temps, es va batejar com a Testimoni i ara servix de precursora regular. Experiències com esta ens motiven a continuar predicant perquè revelen que encara hi ha persones que necessiten escoltar el missatge del Regne.

18. Per què estem segurs que la predicació del Regne es completarà quan Jehovà vullga?

¹⁸ Podem estar segurs que la predicació del Regne es completarà al temps degut. Pensa en el que va passar en els dies de Noé. Jehovà va demostrar que sempre fa les coses en el millor moment. De fet, amb uns 120 anys d’antelació, ja havia decidit el moment exacte en què portaria el Diluvi. Dècades després, Jehovà va comissionar a Noé per a que construira una arca. I Noé va estar treballant intensament durant 40 o 50 anys abans que vinguera el Diluvi. Encara que la gent era apàtica al seu missatge, va continuar advertint-los fins que Déu va dir que era l’hora de fer entrar els animals en l’arca. Llavors, en el moment oportú, Jehovà «va tancar la porta» (Gn 6:3; 7:1, 2, 16).

19. Què podem esperar si no donem repòs a les nostres mans?

¹⁹ Molt prompte Jehovà donarà la predicació del Regne per finalitzada. Llavors, tancarà la porta al sistema de Satanàs i donarà pas a un nou món de justícia. Fins que arribe eixe moment, imitem a Noé, Habacuc i altres servents de Déu que no donaren repòs a les seues mans. Que tots estiguem centrats en la predicació, siguem pacients i mantinguem forta la fe en Jehovà i en les seues promeses!