1, 2. a) Segons Proverbis 16:31, com deuríem vore els germans majors? b) Quines preguntes contestarem en este article?

ELS visitants d’un parc natural d’Arkansas, en els Estats Units, podrien trobar diamants per terra a simple vista. Però, molts d’ells podrien no adonar-se del que estan mirant i passar de llarg, perquè estos diamants no estan tallats, sinó que es troben en el seu estat natural.

² En certa manera, els nostres germans i germanes majors són com estos diamants, són tot un tresor! La Paraula de Déu compara els cabells blancs d’estos germans a una corona (llig Proverbis 16:31; 20:29). No obstant, els qui som més jóvens podríem passar fàcilment per alt estos tresors. Però, si reconeixem el valor dels germans majors, obtindrem una cosa més valuosa que les riqueses materials. En este article contestarem tres preguntes: Per què veu Jehovà els germans majors com a tresors? Per què són importants per a la seua organització? I, com podem aprofitar-nos al màxim del seu exemple?

3. En harmonia amb Salm 92:13-16, per què són els germans majors valuosos per a Jehovà?

³ Els germans majors són molt valuosos per a Jehovà Déu. Ell veu el seu interior, i coneix i valora les seues qualitats meravelloses. Li agrada molt quan els majors transmeten als més jóvens la saviesa que han adquirit al llarg de la seua vida de servici fidel (Jb 12:12; Pr 1:1-4). Jehovà també aprecia el seu aguant (Ml 3:16). Encara que les seues vides no han estat exemptes de problemes, la seua  fe en Jehovà mai s’ha debilitat. De fet, la seua esperança per al futur és més forta ara que quan van conéixer la veritat. I Jehovà els estima perquè continuen donant «fruit a la vellesa», és a dir, declarant el Seu nom (llig Salm 92:13-16 [vv. 12-15 TNM]).

4. Què pot animar els nostres germans majors?

⁴ Si t’estàs fent major, estigues segur que Jehovà recorda el treball que has fet en el passat (He 6:10). Has predicat zelosament, i això complau el nostre Pare celestial; has aguantat proves, inclús proves molt difícils; has defés les justes normes bíbliques; has portat avant moltes responsabilitats; has capacitat els altres; t’has esforçat per mantindre’t al pas de l’organització de Jehovà; i també has donat suport i has animat els qui volien servir a temps complet. Jehovà Déu t’estima molt per la teua lleialtat! De fet, assegura que «mai no desempara els seus fidels» (Sl 37:28). I ens promet: «Encara vos duré quan tindreu blancs els cabells» (Is 46:4). Per tant, no penses que degut a la teua edat avançada ja no ocupes un lloc important en l’organització de Déu. Jehovà no pensa aixina!

5. Què haurien de recordar els germans majors?

⁵ Els majors poden ser molt útils per a l’organització de Jehovà de diferents maneres. Encara que ja no tinguen les forces que tenien abans, han adquirit molta experiència al llarg dels anys, i Jehovà pot continuar utilitzant-los. Això és el que vorem a continuació amb exemples del passat i del present.

6, 7. Menciona alguns exemples bíblics de servents majors que van ser beneïts pel seu servici lleial.

⁶ En la Bíblia podem trobar molts exemples d’hòmens i dones fidels que van continuar servint activament a Jehovà a pesar de l’edat avançada. Un d’ells va ser Moisés, qui amb 80 anys va començar a servir com a profeta de Jehovà i com a líder de la nació d’Israel. Un altre va ser Daniel, a qui Jehovà  va usar com a portaveu quan el profeta tenia probablement més de 90 anys. I l’apòstol Joan tenia aproximadament la mateixa edat quan va escriure per inspiració el llibre d’Apocalipsi.

⁷ Però, molts altres servents fidels no eren tan coneguts i podien haver sigut passats per alt fàcilment. No obstant, Jehovà es va fixar en ells i va recompensar la seua lleialtat. Per exemple, al «just i piadós» Simeó només se’l menciona de passada en la Bíblia, però Jehovà el coneixia i li va concedir el privilegi de vore l’infant Jesús i de profetitzar respecte a ell i Maria (Lc 2:22, 25-35). Recordem també la profetessa Anna, qui era viuda i, a pesar de tindre 84 anys, «mai no es movia del temple». La seua assistència regular a les reunions va ser recompensada generosament quan també va poder vore el xiquet Jesús. Queda clar que, tant Simeó com Anna, eren preciosos als ulls de Jehovà (Lc 2:36-38).

8, 9. Què aprenem de l’exemple de Lois?

⁸ En l’actualitat, molts germans majors són un exceŀlent exemple per als més jóvens. Analitzem l’experiència de la germana Lois Didur. Amb només 21 anys, va començar a servir com a precursora especial en el Canadà. Després, ella i el seu marit, John, van servir durant molt de temps en l’obra itinerant. Anys més tard, van estar per més de dos dècades en la Betel del Canadà. Quan Lois tenia 58 anys, els van oferir una assignació en Ucraïna. Què farien? Pensarien que eren massa majors per a servir en un altre país? No. De fet, acceptaren l’assignació, i John va ser nomenat membre del Comité d’aquella sucursal. Set anys després, John va morir, però Lois va decidir continuar en la seua assignació. Ara, als 81 anys, continua servint activament com a membre de la família Betel d’Ucraïna, on és molt estimada.

⁹ Germanes viudes com Lois podrien passar més desapercebudes ara que quan els seus esposos estaven vius. No obstant, la viudetat no els resta valor. Jehovà aprecia moltíssim les germanes que, durant anys, donaren suport als seus marits i que encara continuen servint-lo lleialment (1Tm 5:3). A més, són una font d’ànim per als germans i germanes més jóvens.

10. Què aprenem de l’exemple de Toni?

¹⁰ Els germans majors que viuen a soles o en residències d’ancians també són tresors espirituals, com per exemple Toni, un germà que ara viu en una d’estes instaŀlacions. Es va batejar en agost de 1942 en Pennsilvània, a l’edat de 20 anys, i no va tardar en afrontar la  qüestió de la neutralitat. Com a resultat, va passar dos anys i mig en la presó. Ell i la seua dona, Hilda, van criar dos fills en la veritat. Al llarg dels anys, Toni ha servit en tres congregacions com a superintendent president —ara conegut com a coordinador de la junta d’ancians— i en el circuit, com a superintendent d’assemblea. També va dirigir reunions i cursos bíblics en una presó de l’estat. Ara, als 98 anys, a Toni no li passa pel cap abaixar el ritme. Continua donant lo millor en el servici a Jehovà i coŀlaborant estretament amb la congregació local.

11. Com podem mostrar que valorem els germans majors que viuen a soles o en residències?

¹¹ Com podem mostrar honra als germans majors que viuen a soles o en residències? Els ancians poden incloure’ls en les activitats de la congregació tant com siga possible. I tots podem mostrar interés personal visitant-los o parlant amb ells per videoconferència. I volem estar especialment atents als majors que viuen en una residència lluny de la seua congregació. Si no ho férem, podríem passar-los per alt. Quan parlem amb estos germans i germanes, hem de recordar que potser a tots no els agrada parlar d’ells mateixos. Però, si passem temps amb ells i els animem a contar-nos les alegries que han experimentat en l’organització de Jehovà, ens beneficiarem molt.

12. Què podríem descobrir en la nostra pròpia congregació?

¹² Ens podria sorprendre descobrir que en la nostra congregació hi ha germans majors que són exemples extraordinaris. Una germana a qui li diuen Harriette va servir a Jehovà fidelment durant dècades en la seua congregació de Nova Jersey. Després, se’n va anar a viure amb la seua filla. Els germans de la nova congregació van apartar temps per a conéixer-la i van descobrir que era un tresor. Ella els va animar contant-los experiències que havia viscut en la predicació quan va conéixer la veritat en els anys vint. En aquell temps, solia portar un raspall de dents quan eixia a predicar per si l’arrestaven. De fet, en 1933, la van tancar dos voltes en la presó durant una setmana. En aquelles dos ocasions, el seu marit, que no era Testimoni però que li donava suport, va cuidar dels seus tres fills. En efecte, igual que Harriette, els germans majors que es mantenen fidels són tot un tresor!

13. Per què són importants els germans majors en l’organització de Jehovà?

¹³ Els nostres germans i germanes majors són molt importants per a Jehovà i per a la Seua organització. Han comprovat en primera persona com els ha beneït de moltes maneres, tant a ells com al Seu poble. I també han aprés lliçons importants dels errors que han comés. Per això, considera’ls una «font de saviesa» i aprofita la seua experiència (Pr 18:4). Si dediques temps a conéixer-los, la teua fe s’enfortirà i aprendràs moltes coses!

14. Què animen a fer als jóvens les paraules de Deuteronomi 32:7?

¹⁴ Pren la iniciativa de parlar amb els germans majors (llig Deuteronomi 32:7). És cert que ja no s’hi veuen bé, que el seu pas és més lent i que la  seua veu és més apagada, però són jóvens de cor i s’han fet «una bona fama» davant de Jehovà (Ecle 7:1). Recorda les raons per les quals Jehovà els valora, i continua honrant-los tu també. Sigues com Eliseu, qui va insistir en quedar-se al costat d’Elies l’últim dia que passaren junts dient-li fins a tres voltes: «Et jure que no et deixaré» (2Re 2:2, 4, 6).

15. Què podríem preguntar als germans majors?

¹⁵ Mostra interés sincer pels majors fent-los preguntes (Pr 1:5; 20:5). Podries dir-los: «Què et va convéncer que havies trobat la veritat? Com t’han acostat a Jehovà les teues experiències? Quin creus que és el secret per a no perdre el goig en el servici a Jehovà?» (1Tm 6:6-8). En acabant, presta atenció a les seues respostes.

16. Com es beneficien un germà jove i un més major quan conversen?

¹⁶ Si un germà major i un germà jove conversen, els dos se’n beneficiaran (Rm 1:12). Als jóvens vos quedarà encara més clar que Jehovà cuida dels seus servents fidels. I el germà major se sentirà dignificat i disfrutarà de contar les benediccions que ha rebut de part de Jehovà.

17. Per què podem dir que els germans majors es fan més bonics amb el pas dels anys?

¹⁷ La bellesa física normalment desapareix amb l’edat, però els qui són lleials a Jehovà es fan més i més bonics als seus ulls a mesura que passen els anys (1Te 1:2, 3). Per què podem dir això? Per què, amb el pas dels temps, han permés que l’esperit de Déu els modele i els refine. Com més coneguem els nostres benvolguts germans i germanes majors, els honrem i aprenguem d’ells, més els vorem com a tresors d’incalculable valor!

18. Què analitzarem en l’article següent?

¹⁸ La congregació es fa forta, no només quan els jóvens valoren els majors, sinó també quan els majors valoren els jóvens. En l’article següent, analitzarem com els germans majors poden considerar els més jóvens com un tresor en la congregació.