Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

ARTICLE D’ESTUDI 39

Està el teu nom en «el llibre de la vida»?

Està el teu nom en «el llibre de la vida»?

«Ha quedat escrit en un llibre, perquè davant del Senyor hi haguera constància dels qui creuen en ell» (ML 3:16).

CÀNTIC 61 Avant, Testimonis!

INTRODUCCIÓ *

Al llarg de la història, Jehovà ha anat afegint noms al «llibre de la vida» (Consulta els paràgrafs 1, 2)

1. D’acord amb Malaquies 3:16, quin llibre està escrivint Jehovà, i què conté?

 JEHOVÀ està escrivint un llibre especial des de fa milers d’anys. Este llibre conté una llista de noms que comença amb Abel, el primer testimoni fidel (Lc 11:50, 51). * Al llarg dels segles, Jehovà ha anat afegint noms al llibre i hui en dia en conté milions (llig Malaquies 3:16). En la Bíblia, a este llibre se l’anomena «el llibre de la vida» (Ap 3:5; 17:8).

2. Qui té el seu nom escrit en el llibre de la vida, i què podem fer per a que també s’incloga el nostre?

2 Este llibre tan especial conté els noms de tots aquells que servixen a Jehovà amb temor, o gran respecte, i que estimen el Seu nom. Tots ells tindran l’oportunitat de rebre vida eterna. El nostre nom també pot arribar a estar escrit en eixe llibre si cultivem una relació estreta amb Jehovà basada en el sacrifici de rescat del seu Fill, Jesucrist (Jn 3:16, 36). Tant si tenim l’esperança de viure en el cel com si esperem viure en la terra, tots volem que el nostre nom estiga escrit en el llibre de la vida.

3, 4. a) Tenim assegurada la vida eterna si el nostre nom està actualment escrit en el llibre de la vida? Explica-ho. b) Què analitzarem en este article i en el següent?

3 Vol dir açò que tots els qui tenen el seu nom escrit en este llibre tenen assegurada la vida eterna? Trobem la resposta en les paraules que Jehovà li va dir a Moisés en Èxode 32:33: «El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre». Per tant, els noms que estan actualment en este llibre poden ser borrats com si Jehovà els haguera escrit inicialment amb llapis (Ap 3:5). Per això, hem d’assegurar-nos que el nostre nom continua en el llibre fins que, per dir-ho aixina, s’escriga permanentment amb tinta.

4 Però és normal que ens plantegem algunes preguntes. Per exemple, què diu la Bíblia tant de les persones que tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida com de les que no el tenen? Quan rebran vida eterna les persones que mantinguen el seu nom en eixe llibre? I, què passa amb els qui moriren sense tindre l’oportunitat de conéixer a Jehovà? És possible que es registren els seus noms en el llibre de la vida? Respondrem estes preguntes en este article i en el següent.

EL NOM DE QUINES PERSONES ESTÀ ESCRIT EN EL LLIBRE?

5, 6. a) D’acord amb Filipencs 4:3, quines persones estan entre els qui tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida? b) Quan quedaran registrats els seus noms de manera permanent en el llibre de la vida?

5 Quins noms estan escrits en el llibre de la vida? Per a respondre esta pregunta, analitzarem cinc grups diferents. Tres d’ells estan formats per persones que tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida, i els altres dos, per persones que no el tenen.

6 El primer grup està format pels ungits, és a dir, aquells que han sigut escollits per a governar amb Jesús en el cel. ¿Estan actualment els seus noms escrits en el llibre de la vida? Sí, tal com demostren les paraules que l’apòstol Pau va dirigir als seus «coŀlaboradors» de Filips (llig Filipencs 4:3). Però, per a que els seus noms continuen escrits en el llibre, han de mantindre’s fidels. I només quedaran registrats de manera permanent quan reben el segellament final, ja siga abans de morir o abans que esclate la gran tribulació (Ap 7:3).

7. Segons Apocalipsi 7:16, 17, quan tindran els membres de la gran multitud els seus noms escrits de manera permanent en el llibre de la vida?

7 El segon grup està compost per la gran multitud de les altres ovelles. ¿Tenen els seus noms escrits en el llibre de la vida? Sí. ¿Continuaran escrits després que sobrevisquen a l’Harmagedon? Sí (Ap 7:14). De fet, Jesús va dir que estes persones, que són com ovelles, «aniran a la vida eterna» (Mt 25:46). Però no la rebran immediatament després de sobreviure a l’Harmagedon. Per dir-ho d’alguna manera, els seus noms continuaran escrits amb llapis en el llibre de la vida. Durant el Regnat de Mil Anys, Jesús «els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva». Aquells que responguen favorablement a la direcció de Crist i que Jehovà declare fidels al final del Miŀlenni tindran els seus noms registrats en el llibre de la vida de manera permanent (llig Apocalipsi 7:16, 17).

8. Quines persones no tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida, i què els passarà?

8 El tercer grup està format per les cabres, les persones que seran destruïdes en l’Harmagedon. Els seus noms no estan en el llibre de la vida. De fet, Jesús va dir d’elles que «aniran al càstig etern» (Mt 25:46). I, per inspiració, l’apòstol Pau va dir que eixe «càstig serà la perdició eterna» (2Te 1:9; 2Pe 2:9). Lo mateix pot dir-se d’aquells que, al llarg de la història, han pecat deliberadament contra l’esperit sant. Estos no reben la vida eterna, sinó la destrucció eterna. Per tant, no ressuscitaran (Mt 12:32; Mc 3:28, 29; He 6:4-6). Analitzem ara detingudament els dos grups de persones que sí que ressuscitaran en la terra.

QUI RESSUSCITARÀ?

9. Tal com mostra Fets 24:15, quins dos grups de persones ressuscitaran en la terra, i quina diferència hi ha entre ells?

9 La Bíblia parla de dos grups de persones que ressuscitaran amb la perspectiva de viure per sempre en la terra: els «justos» i els «injustos» (llig Fets 24:15). Els «justos» són els qui serviren fidelment a Jehovà abans de morir. Per una altra part, els «injustos» són els qui no el van servir fidelment. De fet, en la majoria dels casos, la seua conducta distava molt de ser justa. Ara bé, com els dos grups ressuscitaran, ¿es pot dir que els seus noms estan escrits en el llibre de la vida? Per a contestar esta pregunta, analitzem cada grup per separat.

10. Per què ressuscitaran els «justos», i de quin privilegi disfrutaran alguns d’ells? (Consulta també en este número l’article «Preguntes dels lectors» relacionat amb la resurrecció en la terra.)

10 El quart grup són els «justos». Abans de morir, tenien els seus noms escrits en el llibre de la vida. Però, foren borrats quan moriren? No, perquè encara viuen en la memòria de Jehovà. De fet, «ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen» (Lc 20:38). Açò vol dir que, quan els justos ressusciten per a viure en la terra, els seus noms continuaran escrits en el llibre de la vida, encara que, per dir-ho aixina, amb llapis (Lc 14:14). A més, alguns d’ells rebran el privilegi de servir com a «governants» per tota la terra (Sl 45:17 [v. 16 TNM]).

11. Què necessitaran aprendre els «injustos» per a que els seus noms estiguen escrits en el llibre de la vida?

11 Per últim, analitzem el quint grup, els «injustos». És possible que estes persones no conegueren quins eren els requisits de Jehovà i per això no pogueren comportar-se com a justos abans de morir. Per eixa raó, els seus noms no foren escrits en el llibre de la vida. Però, al ressuscitar-los, Déu els donarà l’oportunitat de poder tindre els seus noms escrits en el llibre. Als «injustos» els farà falta molta ajuda. Abans de morir, alguns d’ells feren coses horribles, així que necessitaran que se’ls ensenye a viure d’acord amb les normes justes de Jehovà. Per a aconseguir-ho, el Regne de Déu dirigirà el major programa educatiu de tota la història de la humanitat!

12. a) Qui ensenyarà als injustos? b) Què els passarà als qui rebutgen posar en pràctica el que aprenguen?

12 Qui ensenyarà als injustos? La gran multitud i els justos que hagen ressuscitat. Per a que els injustos tinguen els seus noms escrits en el llibre de la vida, hauran de cultivar una relació personal amb Jehovà i dedicar-se a ell. Jesucrist i els ungits observaran atentament des del cel com reaccionen els injustos a l’ensenyança (Ap 20:4). A qualsevol que rebutge esta ajuda no se li permetrà continuar vivint, encara que tinga 100 anys (Is 65:20). Com Jehovà i Jesús poden llegir els cors, no deixaran que ningú cause cap dany en el nou món (Is 11:9; 60:18; 65:25; Jn 2:25).

RESURRECCIONS PER A VIDA I PER A JUÍ

13, 14. a) Com enteníem en el passat les paraules de Jesús registrades en Joan 5:29? b) Quin detall és important destacar de les seues paraules?

13 Jesús també va parlar d’aquells que ressuscitarien ací en la terra. Per exemple, va dir: «Ve l’hora en què tots els qui estan en les tombes escoltaran la seua veu i n’eixiran: els qui van fer coses bones, per a una resurrecció de vida, i els qui van fer coses roïnes, per a una resurrecció de juí» (Jn 5:28, 29 TNM). Què va voler dir Jesús amb estes paraules?

14 En el passat, enteníem que les paraules de Jesús es referien al que farien els ressuscitats després de tornar a la vida, o siga, que alguns d’ells farien coses bones mentres que altres farien coses roïnes. Però, fixem-nos que Jesús no va dir que els qui isquen de les tombes faran coses bones o faran coses roïnes. En realitat, va dir «els qui van fer coses bones» i «els qui van fer coses roïnes», és a dir, va parlar en passat. Açò indica que eixes accions tingueren lloc abans de morir. Per tant, com en el nou món no es permetrà que ningú faça res roín, és lògic concloure que els injustos van fer les coses roïnes abans de morir. Llavors, com hem d’entendre les paraules de Jesús sobre «una resurrecció de vida» i «una resurrecció de juí»?

15. Qui rebrà «una resurrecció de vida», i per què?

15 Els justos, que van fer coses bones abans de morir, rebran «una resurrecció de vida» perquè els seus noms ja estaran escrits en el llibre de la vida. Això vol dir que la resurrecció dels «qui van fer coses bones» descrita en Joan 5:29 és la mateixa que la dels «justos» mencionada en Fets 24:15. Esta explicació està en harmonia amb el que diu Romans 6:7 NT: «El qui ha mort, queda lliure del pecat». Per tant, quan els justos van morir, Jehovà va perdonar i oblidar els seus pecats, però encara recorda el seu historial de fidelitat (He 6:10). No obstant, per a que els seus noms continuen escrits en el llibre de la vida, hauran de mantindre’s fidels.

16. En quin sentit rebran alguns «una resurrecció de juí»?

16 I què podem dir dels qui practicaren coses roïnes abans de morir? Encara que els seus pecats van ser perdonats al morir, no van servir a Jehovà fidelment mentres estaven vius, i per tant els seus noms no estan escrits en el llibre de la vida. Així que podem concloure que la resurrecció dels «qui van fer coses roïnes» és la mateixa que la dels «injustos» mencionada en Fets 24:15. La seua serà «una resurrecció de juí». * En quin sentit seran jutjats? En el sentit que Jesús els observarà i avaluarà (Lc 22:30). Es necessitarà temps per a decidir si mereixen tindre els seus noms escrits en el llibre de la vida. Això només serà possible si rebutgen la seua conducta anterior i es dediquen a Jehovà.

17, 18. a) Què hauran de fer tots els qui ressusciten per a viure en la terra? b) A quines «obres» es referix Apocalipsi 20:12, 13?

17 Tots els ressuscitats, tant els justos com els injustos, hauran d’obeir les lleis que apareixeran en els rotllos, o llibres, que s’obriran durant els 1.000 anys. Ho sabem per la visió que va tindre l’apòstol Joan. Ell la descriu d’esta manera: «Vaig veure els morts, tant els qui havien estat poderosos com els qui havien estat dèbils, drets davant del tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seues obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres» (Ap 20:12, 13).

18 D’acord amb quines «obres» seran jutjats els ressuscitats? ¿D’acord amb les que feren abans de morir? No. Recordem que, al morir, van ser absolts dels seus pecats. Per tant, «les seues obres» no poden ser les de la seua vida anterior. Més bé, estes obres han de referir-se a com respondran a l’ensenyança que rebran en el nou món. Si fins i tot hòmens fidels com Noé, Samuel, David i Daniel hauran d’aprendre sobre Jesucrist i exercir fe en el seu sacrifici, amb molta més raó ho hauran de fer els injustos!

19. Què els passarà als qui rebutgen la meravellosa oportunitat que els donarà Jehovà?

19 Què els passarà als qui rebutgen esta meravellosa oportunitat? Apocalipsi 20:15 ens dona la resposta: «Tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc». Sí, seran destruïts per sempre. Per això, que important és que el nostre nom estiga escrit en el llibre de la vida i que no siga borrat mai!

Un germà participa en el gran programa educatiu que tindrà lloc durant el Miŀlenni (Consulta el paràgraf 20)

20. Quina obra emocionant es durà a terme durant el Regnat de Mil Anys? (Mira la iŀlustració de la portada.)

20 Que emocionant serà viure durant el Regnat de Mil Anys! Este període inclourà el major programa educatiu que mai hi ha hagut en la terra. Però també serà un temps en què s’avaluarà la conducta tant dels justos com dels injustos (Is 26:9; Fets 17:31). Com es durà a terme esta obra educativa? El següent article ens ajudarà a entendre i a apreciar esta provisió meravellosa.

CÀNTIC 147 La promesa de vida eterna

^ En este article, analitzarem un ajust en el nostre enteniment de les paraules de Jesús registrades en Joan 5:28, 29 i relacionades amb «una resurrecció de vida» i «una resurrecció de juí». També vorem què signifiquen estes dos resurreccions i a qui inclou cada una d’elles.

^ Jehovà està escrivint este llibre «des de la creació del món», és a dir, des que va arribar a existir el primer humà amb la possibilitat de beneficiar-se del sacrifici de rescat de Jesús (Mt 25:34; Ap 17:8). Així que, aparentment, el nom del just Abel va ser el primer en ser escrit en el llibre de la vida.

^ Anteriorment, enteníem que el terme juí utilitzat ací implicava una sentència negativa, o un veredicte de condemna. És de veres que la paraula juí podria  tindre eixe significat. Però, en este context, sembla que Jesús va utilitzar la paraula juí en un sentit més general, referint-se a un període de prova o, tal com diu un diccionari bíblic grec, una «avaluació de conducta».