1. Per què no ens sorprén vore la falta de confiança que hi ha en el món?

 EN EL món de Satanàs, la gent no sap en qui pot confiar. A sovint, se sent decepcionada per la conducta dels líders religiosos, dels polítics i dels qui dirigixen el sistema comercial. Moltes persones desconfien d’amics, de veïns i inclús de familiars. Açò no hauria de sorprendre’ns, ja que la Bíblia va predir que «en els últims dies» les persones serien «deslleials», «calumniadores» i «traïdores». En altres paraules, la gent reflectiria la personalitat del déu d’este món, Satanàs, qui no és precisament confiable (2Tm 3:1-4 TNM; 2Co 4:4).

2. a) En qui podem tindre plena confiança? b) Què podríem preguntar-nos?

² No obstant, com a cristians, sabem que podem confiar plenament en Jehovà (Jr 17:7, 8). Estem convençuts que ell ens estima i que no abandonarà mai els seus amics (Sl 9:11 [v. 10 TNM]). També podem confiar en Jesucrist perquè va donar la seua vida per nosaltres (1Pe 3:18). I a més, sabem per pròpia experiència que el consell que dona la Bíblia és digne de confiança (2Tm 3:16, 17). Estem segurs que podem confiar en Jehovà, en Jesús i en la Bíblia. Però, podem confiar sempre en els germans de la congregació? Vegem-ho i, si eixe és el cas, analitzem per què ho hauríem de fer.

3. D’acord amb Marc 10:29, 30, de quin gran privilegi disfrutem?

³ Disfrutem del gran privilegi que Jehovà ens haja escollit per a formar part de la seua família mundial de servents, i això ens reporta molts beneficis! (Llig Marc 10:29, 30.) Per tot el món, tenim germans i germanes que  també estimen a Jehovà i s’esforcen per viure d’acord amb les Seues normes. Encara que tinguem idiomes, cultures i maneres de vestir diferents, només conéixer-los ja els volem. I el que més ens agrada és ajuntar-nos amb ells per a alabar i adorar el nostre bon Pare celestial (Sl 133:1).

4. Per què necessitem els nostres germans i germanes?

⁴ Ara més que mai, necessitem mantindre’ns a prop dels nostres germans. Ells ens poden ajudar a portar les nostres càrregues (Rm 15:1; Ga 6:2). També ens ajuden a mantindre’ns actius en el servici a Jehovà i a continuar espiritualment forts (1Te 5:11; He 10:23-25). Pensem en com ens sentiríem si no tinguérem la protecció de la congregació per a ajudar-nos a fer front als nostres enemics: Satanàs el Diable i el seu món malvat. Que contents estarem de tindre els germans al nostre costat quan d’ací poc ens ataquen Satanàs i els seus sequaços!

5. Per què se’ns podria fer difícil confiar en els germans?

⁵ No obstant això, a alguns se’ns pot fer difícil confiar en els germans perquè, tal volta, han traït la nostra confiança o no han mantingut la seua paraula. O pot ser que algú de la congregació haja dit o fet alguna cosa que ens haja fet molt de mal. En eixos casos, què ens pot ajudar a confiar en els nostres germans?

6. En harmonia amb 1 Corintis 13:4-8, com pot ajudar-nos l’amor a confiar en els nostres germans?

⁶ L’amor és la base de la confiança. El capítol 13 de la Primera carta als Corintis descriu molts aspectes de l’amor que poden ajudar-nos a confiar o a recuperar  la confiança en els nostres germans (llig 1 Corintis 13:4-8). Per exemple, en el versicle 4, diu que l’amor és «pacient» i «bondadós». Jehovà és pacient amb nosaltres inclús quan pequem, per això hem de ser pacients amb els nostres germans encara que diguen o facen coses que ens molesten o ens ofenguen. El versicle 5 afig que l’amor «no s’irrita ni es venja». Així que no voldríem venjar-nos dels germans retraent-los el que ens han fet com si ho tinguérem apuntat en una llista. És molt millor seguir el consell d’Efesis 4:26, on diu: «Que la posta de sol no vos trobe encara ressentits». I no oblidem que Eclesiastés 7:9 ens exhorta: «No t’irrites massa de pressa».

7. Com ens ajuden a confiar en els altres els principis de Mateu 7:1-5?

⁷ Una altra ajuda per a confiar en els germans és vore’ls com Jehovà els veu. Déu els estima i no porta un registre dels seus pecats, i nosaltres tampoc hauríem de fer-ho (Sl 130:3). En lloc de centrar-nos en les seues faltes, ens hauríem d’esforçar per vore les seues bones qualitats i les coses bones que poden fer (llig Mateu 7:1-5). I com l’amor «tot ho creu», no els deuríem imputar mals motius (1Co 13:7). Açò no vol dir que Jehovà espere que confiem cegament en els altres, més bé, espera que confiem en ells perquè han demostrat ser dignes de confiança. b

8. Com podem arribar a confiar en els nostres germans?

⁸ Arribar a confiar en els nostres germans requerix temps. Com podem aconseguir-ho? Coneixent-los bé, parlant amb ells en les reunions de congregació, eixint junts a predicar i sent pacients amb ells per a que puguen demostrar que són dignes de confiança. Encara que al principi pot ser que et coste parlar de certs assumpts personals, a mesura que conegues millor els germans, et sentiràs més còmode (Lc 16:10). Però, què pots fer si un germà traïx la teua confiança? En comptes d’afanyar-te a trencar la teua amistat amb ell, dona’t un temps. No permetes que les accions d’uns pocs et facen perdre la confiança en els altres. A continuació, analitzarem alguns exemples de servents fidels de Jehovà que mantingueren la seua confiança en els altres a pesar de patir decepcions.

9. a) Què va fer Anna a pesar dels pecats d’alguns que portaven la davantera? b) Com ens pot ajudar l’experiència d’Anna a confiar en el sistema que Jehovà ha establit per a adorar-lo? (Mira la iŀlustració.)

⁹ Alguna volta t’has sentit decepcionat per la conducta d’un germà amb responsabilitats? Si eixe és el cas, t’ajudarà analitzar l’exemple d’Anna. La màxima autoritat espiritual d’Israel en eixe moment era el gran sacerdot Elí, però este home no tenia una família exemplar. Els seus fills, que tenien el privilegi de ser sacerdots, a sovint participaven en actes immorals i vergonyosos. A pesar d’això, son pare a penes els corregia. Encara que Jehovà no va destituir immediatament a Elí, Anna va continuar respectant el sistema establit per Déu per a adorar-lo i no va deixar d’anar al tabernacle.  Un dia, Elí va vore a Anna orant amb desesperació i va concloure equivocadament que estava borratxa. Sense assegurar-se si era de veres, va criticar esta dona desconsolada (1Sa 1:12-16). No obstant això, Anna ja li havia promés a Jehovà que si tenia un fill, l’entregaria per a servir en el tabernacle, i no va canviar d’opinió, encara que això suposara deixar-lo davall la supervisió d’Elí (1Sa 1:11). S’havia corregit ja l’assumpt dels fills d’Elí? No, Jehovà prendria acció al seu degut temps (1Sa 4:17). Mentrestant, Déu va recompensar a Anna amb un fill anomenat Samuel (1Sa 1:17-20).

10. Com va mantindre el rei David la seua confiança en els altres a pesar de tindre una mala experiència?

¹⁰ T’has sentit traït alguna volta per un bon amic? Si és aixina, pots analitzar l’experiència del rei David. Quan el seu fill Absalom va intentar usurpar-li el tron, Ahitófel, un amic de David, es va unir a la rebeŀlió. Degué ser molt dur per a David perdre el suport del seu fill i d’aquell a qui ell considerava amic seu, però no va permetre que eixa traïció li fera perdre la confiança en els altres. De fet, va continuar confiant en el seu amic Huixai, qui es va mantindre lleial i no es va unir a la revolta. Tenia bones raons per a fiar-se d’ell? Sí, ja que Huixai va estar dispost inclús a arriscar la seua vida per David (2Sa 17:1-16).

11. Com va demostrar un servent de Nabal que confiava en els altres?

¹¹ Pensa també en l’exemple d’un dels servents de Nabal. David i els seus hòmens havien protegit els servents d’un israelita ric anomenat Nabal. Temps després, David li va demanar aliments per als seus hòmens. Encara que no li va exigir més del que podia donar-li, Nabal es va negar a ajudar-lo. David es va enfadar tant que va decidir matar tots els hòmens que estaven al servici de Nabal. Un d’estos servents, en lloc de pegar a fugir, li va contar la situació a Abigail, la dona del seu amo, perquè sabia que era l’única que podia salvar-lo. Confiava molt en  ella perquè estava convençut que era una dona sensata i que arreglaria la situació. El resultat va demostrar que no s’enganyava, ja que Abigail va actuar amb valentia dissuadint a David de dur a terme el seu pla (1Sa 25:2-35). Per la seua part, ella també va confiar que David actuaria amb trellat.

12. Com va demostrar Jesús que confiava en els seus deixebles a pesar que cometeren errors?

¹² Jesús va confiar en els seus deixebles a pesar que cometeren errors (Jn 15:15, 16). Quan Jaume i Joan li van demanar una posició especial en el Regne, Jesús no va qüestionar els motius que tenien per a servir a Jehovà ni els va destituir com a apòstols (Mc 10:35-40). Temps després, la nit en què Jesús va ser arrestat, tots els seus deixebles l’abandonaren (Mt 26:56). Així i tot, mai va deixar de confiar en ells. Encara que era conscient de les imperfeccions dels seus deixebles, «els va estimar fins al final» (Jn 13:1 TNM). Després de ressuscitar, inclús va assignar una gran responsabilitat als seus 11 apòstols fidels, la de dur la davantera en l’obra de fer deixebles i de cuidar de les seues precioses ovelles (Mt 28:19, 20; Jn 21:15-17). Tenia bones raons per a confiar en estos hòmens imperfectes. De fet, tots ells es van mantindre fidels fins que van morir. És evident que Anna, David, el servent de Nabal, Abigail i Jesús donaren un bon exemple a l’hora de confiar en persones imperfectes.

13. Per quina raó podríem perdre la confiança en els altres?

¹³ Alguna volta li has contat una cosa confidencial a un germà i després t’has enterat que li ho ha contat a algú més? Que traïsquen la teua confiança pot ser devastador. Això és el que li va passar a una germana que li va contar un assumpt personal a un ancià. Al sendemà, la dona d’este ancià li va tocar per a animar-la. Era obvi que el seu marit li havia contat la conversació. És lògic que la germana perdera la confiança en este ancià. Però va fer lo correcte i va demanar consell a un altre responsable de congregació, qui la va ajudar a recuperar la confiança en els ancians.

14. Què va ajudar un germà a recuperar la confiança en els altres?

¹⁴ Un germà va estar enfadat durant molt de temps amb dos ancians, i sentia que no podia confiar en ells. Però va començar a pensar en unes paraules que havia dit un germà a qui ell respectava molt. Era una frase senzilla però profunda: «El nostre enemic és Satanàs, no els germans». Després de reflexionar en esta idea i orar al respecte, el germà va poder fer les paus amb estos dos ancians.

15. Per què es necessita temps per a recuperar la confiança en els altres? Posa un exemple.

¹⁵ Has perdut alguna volta un privilegi? Això pot ser una experiència molt dolorosa. Grete i sa mare eren Testimonis lleials en els anys trenta, quan la nostra obra estava prohibida en l’Alemanya nazi. Grete disfrutava molt del privilegi de fer còpies de La Talaia per a altres Testimonis. Però els germans s’enteraren que son pare estava oposat a la veritat. Com els feia por que ell poguera delatar-los, li van llevar eixe privilegi a Grete. I les proves d’esta germana no acabaren ahí! Durant la Segona Guerra Mundial, els germans no els van fer arribar cap còpia de les revistes  ni a ella ni a sa mare, i ni les saludaven quan les veien pel carrer. Açò li va fer tant de mal a Grete que li va costar molt de temps perdonar els germans i tornar a confiar en ells. Què la va ajudar? Reconéixer que si Jehovà els havia perdonat, ella també devia fer-ho. c

16. Per què ens hem d’esforçar per a recuperar la confiança en els altres?

¹⁶ Si has passat també per una experiència tan dolorosa com la de Grete, esforça’t per recuperar la confiança en els altres. Potser necessites temps, però els teus esforços valdran la pena. Per a iŀlustrar-ho, si alguna volta hagueres menjat una cosa enverinada, a partir d’eixe moment probablement t’asseguraries del que menges, però no deixaries de menjar. D’igual manera, no deuríem permetre que una mala experiència debilitara la nostra confiança en els nostres germans i germanes, al cap i a la fi, tots som imperfectes. Si recuperem la confiança en ells, serem més feliços i se’ns farà més fàcil pensar en el que nosaltres podem fer per a que hi haja un ambient de confiança en la congregació.

17. Per què és tan important la confiança, i què analitzarem en el següent article?

¹⁷ Encara que en el món de Satanàs la confiança brilla per la seua absència, en la nostra germandat mundial la confiança ho impregna tot perquè està basada en l’amor. Això contribuïx a la nostra alegria i tranquiŀlitat ara, i ens serà de protecció en els temps difícils que afrontarem en el futur. ¿I si estàs dolgut perquè algú ha traït la teua confiança? Tracta de vore l’assumpt com el veu Jehovà, posa en pràctica els principis bíblics, esforça’t per estimar més els germans i aprén dels exemples bíblics. És possible curar els sentiments ferits i recuperar la confiança en els altres. Si ho fem, disfrutarem de tindre molts amics dels qui podrem dir: «Amic hi ha, més unit que un germà» (Pr 18:24). Però, no és suficient amb confiar en els altres, ells també han de poder confiar en nosaltres. En el següent article, vorem com podem guanyar-nos la seua confiança.