1. Què va fer Pere per inspiració poc abans de morir?

 L’APÒSTOL Pere sabia que s’acostava la fi de la seua vida. Durant les seues dècades de servici fidel, va acompanyar a Jesús, va obrir nous camps de predicació i va servir com a membre de la junta directiva. Però Jehovà encara tenia treball reservat per a ell. Entre els anys 62 i 64 de la nostra era, va escriure dos cartes per inspiració, els llibres bíblics que coneixem com la Primera i la Segona Carta de Pere. L’apòstol esperava que estes cartes ajudaren els cristians després que ell morira (2Pe 1:12-15).

 2. Per què foren tan oportunes les cartes de Pere?

² Pere va escriure estes dos cartes inspirades en una època en què els seus companys cristians estaven afligits per «proves de tota classe» (1Pe 1:6). Hòmens malvats intentaven introduir en la congregació ensenyances falses i conductes immorals (2Pe 2:1, 2, 14). Els cristians que vivien en Jerusalem prompte afrontarien «la fi de totes les coses», és a dir, la destrucció d’aquella ciutat i del sistema de coses jueu pels exèrcits romans (1Pe 4:7). Sense dubte, les cartes de Pere ajudaren els cristians a vore què podien fer per a aguantar les proves presents i preparar-se per a les futures. b

 3. Per què hauríem d’analitzar les cartes de Pere?

³ Encara que Pere va dirigir les seues cartes als cristians del segle I, Jehovà les va incloure en la seua Paraula per a que nosaltres també poguérem beneficiar-nos-en (Rm 15:4). Com vivim en un món que promou la conducta immoral, també afrontem proves que poden fer-nos difícil servir a Jehovà. A més, prompte experimentarem una  tribulació més gran que la que va acabar amb el sistema jueu. En les cartes de Pere, trobem recordatoris importants que ens ajudaran a mantindre’ns a l’expectativa del dia de Jehovà, a superar la por a l’home i a cultivar un amor intens pels altres. Estos recordatoris també poden ajudar els ancians a cuidar bé de les necessitats dels germans de la congregació.

 4. Tal com s’indica en 2 Pere 3:3, 4, què podria debilitar la nostra fe?

⁴ Estem rodejats de persones que no creuen en les profecies de la Bíblia. Probablement, alguns opositors es burlen de nosaltres perquè hem estat esperant la fi amb entusiasme per molts anys. Inclús hi ha gent que afirma que la fi mai vindrà (llig 2 Pere 3:3, 4 TNM). Si un amo de casa, un company de faena o un membre de la nostra família ens fa un comentari com estos, la nostra fe podria debilitar-se, però Pere va explicar què pot ajudar-nos.

 5. Què ens ajudarà a mantindre la perspectiva correcta respecte a la fi d’este sistema? (2 Pere 3:8, 9).

⁵ A les persones del territori podria semblar-los que Jehovà tarda en portar la fi d’este sistema malvat. Però les paraules de Pere poden ajudar-nos a no contagiar-nos d’este punt de vista i a mantindre la perspectiva correcta: que per a Jehovà el temps no és igual que per als humans (llig 2 Pere 3:8, 9 TNM). De fet, per a ell, mil anys són com un dia. Jehovà és pacient i no vol que ningú siga destruït, però quan el seu dia arribe, este sistema acabarà. Quin privilegi tenim d’usar el temps que queda per a donar testimoni a gent de totes les nacions.

 6. Què ens ajudarà a estar «molt pendents» del dia de Jehovà? (2 Pere 3:11, 12)

⁶ Pere ens anima a estar «molt pendents» del dia de Jehovà (llig 2 Pere 3:11, 12 TNM). Com podem fer-ho? Meditant sempre que puguem en les benediccions del nou món. Imagina’t respirant un aire realment pur, menjant aliments saludables, rebent els nostres sers estimats que han ressuscitat i ensenyant el compliment de les profecies bíbliques a persones que visqueren fa segles. Reflexionar en eixes coses ens ajudarà a mantindre’ns a l’expectativa i a estar segurs que la fi vindrà prompte. Saber com serà el nostre futur ens ajudarà a no deixar-nos enganyar per falsos mestres (2Pe 3:17).

 7. Com podria afectar-nos la por a l’home?

⁷ Com sabem que el dia de Jehovà està a punt d’arribar, volem fer tot el que puguem per compartir les bones notícies amb els altres. No obstant això, en algunes circumstàncies podria faltar-nos el valor per a parlar. Per què? Perquè podríem cedir momentàniament a la por a l’home. Això és el que li va passar a Pere. La nit que Jesús va ser jutjat, Pere va tindre por d’identificar-se com a un dels seus deixebles i, en repetides ocasions, va negar fins i tot conéixer-lo (Mat. 26:69-75). Però, amb el temps, va arribar a véncer eixa por i va poder afirmar: «No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells» (1Pe 3:14). Estes paraules ens asseguren  que nosaltres també podem véncer la por a l’home.

 8. Què pot ajudar-nos a véncer la por a l’home? (1 Pere 3:15)

⁸ Què pot ajudar-nos a superar la por a l’home? Pere ens diu: «Santifiqueu el Crist com a Senyor en els vostres cors» (llig 1 Pere 3:15 TNM). Açò inclou meditar en la posició i en el poder que té el nostre Senyor i Rei, Jesucrist. Si quan sorgix l’oportunitat de predicar als altres et sents nerviós o t’agarra por, pensa en el nostre Rei. Imagina-te’l governant en el cel rodejat de milions d’àngels, recorda que ha «rebut plena autoritat al cel i a la terra» i que estarà amb tu «dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28:18-20). Pere també diu que hem d’estar «sempre a punt» per a defendre la nostra fe. T’agradaria donar testimoni informal en la faena, en l’escola o en qualsevol altre lloc? Pensa en quina oportunitat podria sorgir-te i prepara el que podries dir. Demana-li a Jehovà valor en oració i estigues convençut que t’ajudarà a superar la por a l’home (Fe 4:29).

 9. En quina ocasió no va demostrar amor Pere? (Mira també la iŀlustració.)

⁹ Pere va haver d’aprendre la importància de mostrar amor. En una ocasió  en què ell estava present, Jesús va dir: «Vos done un manament nou: que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres» (Jn 13:34). Temps després, a pesar d’haver escoltat estes paraules, Pere va cedir a la pressió i es va negar a menjar amb els seus germans i germanes gentils. Quan l’apòstol Pau ho va vore, li va dir que s’estava comportant hipòcritament (Ga 2:11-14). Pere va acceptar que el corregira i va aprendre la lliçó. En les seues dos cartes, va emfatitzar que no només hauríem de sentir amor pels nostres germans i germanes, sinó també mostrar-los-el.

10. Segons 1 Pere 1:22, quin és l’origen del nostre «carinyo fraternal sense hipocresia»? Explica-ho.

¹⁰ Pere va dir que hauríem de sentir pels nostres germans un «carinyo fraternal sense hipocresia» (llig 1 Pere 1:22 TNM). Eixe carinyo naix com a conseqüència de la nostra «obediència a la veritat». Esta veritat inclou el fet que «Déu no fa distinció de persones» (Fets 10:34, 35). No estaríem obeint el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres si només mostràrem amor a alguns germans de la congregació i a altres no. Està clar que, igual que Jesús, sentirem més afinitat per uns que per altres (Jn 13:23; 20:2). Amb tot, Pere ens recorda que hauríem d’esforçar-nos per tindre «carinyo fraternal» per tots els nostres germans i germanes, perquè són part de la nostra família (1Pe 2:17).

11. Què implica estimar «intensament des del cor»?

¹¹ Pere ens insta a estimar-nos «els uns als altres intensament des del cor». En este context, estimar «intensament» implica mostrar amor fins i tot als qui no ens resulta fàcil estimar. Per exemple, ¿i si un germà ens ofén o ens ferix d’alguna manera? La nostra reacció podria ser venjar-nos en comptes de mostrar-li amor. Però Pere va aprendre de Jesús que este comportament no agrada a Déu (Jn 18:10, 11). De fet, Pere va escriure: «No torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu» (1Pe 3:9). Aixina que deixa que l’amor intens et motive a ser amable i considerat inclús amb aquells que t’hagen pogut ferir.

12. a) Què més farem si estimem els altres intensament? b) Després de vore el vídeo Fer les paus ens porta benediccions, què estàs decidit a fer?

¹² En la seua primera carta, Pere va usar l’expressió «amor intens». Un amor com eixe cobrix no només unes poques ofenses, sinó «una multitud de pecats» (1Pe 4:8). Probablement, Pere recordava la lliçó sobre el perdó que Jesús li havia ensenyat anys arrere. En eixe moment, és possible que Pere pensara que estava sent generós quan va suggerir perdonar les ofenses del seu germà fins a «set vegades». Però Jesús li va ensenyar a ell, i per extensió a tots nosaltres, a perdonar fins a «setanta vegades set», és a dir, sense límit (Mt 18:21, 22). Si veus que et costa aplicar este consell, no et desanimes. De fet, a tots els servents imperfectes de Jehovà a voltes ens ha costat perdonar. El que és important és que faces els passos necessaris per a perdonar el teu germà i fer les paus amb ell. c

13. Per què és un repte per als ancians pasturar els germans i les germanes?

¹³ Segur que Pere mai va oblidar el que Jesús, després de ressuscitar, li va demanar que fera: «Pastura les meues ovelles» (Jn 21:16). Si eres ancià, sabràs que eixa instrucció també t’aplica. Però pot ser tot un repte trobar el temps per a atendre esta important assignació. Els ancians han de cuidar primer de la seua pròpia família en sentit físic, emocional i espiritual. També porten la davantera en la predicació, així com en la preparació i presentació de discursos en les reunions i en les assemblees. Altres també tenen responsabilitats com a membres del Comité d’Enllaç amb els Hospitals o en el Departament Local de Disseny i Construcció. Verdaderament, els ancians són hòmens molt ocupats.

14. Segons 1 Pere 5:1-4, què motiva els ancians a pasturar el ramat, i què els ajudarà a fer-ho?

¹⁴ Pere va instar els seus companys cristians: «Pastureu el ramat de Déu» (llig 1 Pere 5:1-4 TNM). Sabem que, com a ancià, estimes els germans i les germanes de la congregació i vols ajudar-los. No obstant això, pot ser que a voltes estigues massa ocupat o massa cansat per a complir bé amb esta assignació. Què pots fer? Aboca-li les teues preocupacions a Jehovà. De fet, Pere va escriure: «Si algú presta un servici, que siga amb les forces que Déu concedeix» (1Pe 4:11). Els germans i les germanes de la congregació podrien estar afrontant problemes que no poden solucionar-se del tot en este sistema. Però recorda que Jesucrist, «el pastor principal», pot fer més per ells que tu, tant ara com en el futur nou món. No oblides que Déu només et demana que estimes els teus germans, que els pastures i que sigues un exemple «per al ramat».

15. Què fa un ancià per a pasturar el ramat? (Mira també la iŀlustració.)

¹⁵ William, un germà que du servint com a ancià durant molts anys, comprén la importància d’atendre els germans. Quan va començar la pandèmia de la COVID-19, ell i els seus companys ancians  es posaren la prioritat de contactar cada setmana amb tots els germans dels seus grups de predicació. Ell explica per què: «Molts germans estaven en casa a soles i els seus pensaments podrien haver-se tornat fàcilment en pensaments negatius». Quan un germà té problemes, William l’escolta per a descobrir què el preocupa i què necessita. Llavors busca informació específica, a sovint vídeos del nostre lloc web, per a ajudar-lo. Ell diu: «Pasturar el ramat és ara més necessari que mai. Ens esforcem molt per ajudar la gent a aprendre sobre Jehovà. Així que hem de fer el mateix esforç per ajudar els germans a que es mantinguen en la veritat».

16. De quines maneres podríem aplicar el que hem aprés de les cartes de Pere?

¹⁶ Només hem analitzat unes poques lliçons de les dos cartes de Pere. Has vist alguna cosa que voldries millorar? Per exemple, ¿t’agradaria meditar més a sovint en les benediccions del futur nou món? ¿T’has posat la meta de predicar informalment en la faena, en l’escola o en qualsevol altre lloc? ¿Has pensat en altres maneres de mostrar amor intens pels germans i les germanes? Ancians, ¿esteu decidits a pasturar les ovelletes de Jehovà de bona gana? Un autoexamen sincer et podria revelar algunes debilitats. Però no et desanimes, Jesús és bo i t’ajudarà a millorar (1Pe 2:3). De fet, Pere assegura: «Déu [...] mateix acabarà el vostre entrenament. Ell vos farà ferms, ell vos farà forts, ell vos posarà sobre un fonament sòlid» (1Pe 5:10).

17. Quin serà el resultat si perseverem i deixem que Jehovà ens entrene?

¹⁷ En una ocasió, Pere no es va sentir digne d’estar en la presència del Fill de Déu (Lc 5:8). Però amb l’ajuda amorosa de Jehovà i de Jesús, Pere no va deixar de seguir a Crist. D’esta manera, es va guanyar «l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist» (2Pe 1:11). Quin privilegi més gran! Si com Pere seguixes avant i deixes que Jehovà acabe el teu entrenament, tu també rebràs el premi de la vida eterna. Sí, aconseguiràs l’objectiu de la teua fe: la teua salvació (1Pe 1:9).