1. Amb quin repte podem trobar-nos en el treball o en l’escola?

 COM et sents quan un company de classe o de faena et pregunta respecte a les teues creences? Et poses nerviós? A la majoria ens passa, però eixa pregunta pot donar-nos pistes sobre què pensa o creu eixa persona i ens dona l’oportunitat de donar-li testimoni. A voltes, algú ens pot fer una pregunta simplement perquè no està d’acord amb nosaltres i el que vol és discutir. Això no hauria de sorprendre’ns, perquè alguns han escoltat idees equivocades sobre les nostres creences (Fets 28:22). A més, estem vivint en «els últims dies», un temps en el qual les persones «no estaran dispostes a arribar a ningun acord» i inclús «seran cruels» (2Tm 3:1, 3 TNM).

2. Per què és la docilitat una qualitat desitjable?

² Podries preguntar-te: «Com puc mantindre la calma i contestar amb tacte quan algú vol discutir sobre el que jo crec?». Què pot ajudar-te? La docilitat. Una persona dòcil, o afable, no s’enfada fàcilment, sinó que és capaç de controlar-se quan altres la provoquen o no sap què contestar (Pr 16:32). Està clar que açò és més fàcil dir-ho que fer-ho. Per tant, com pots arribar a ser una persona dòcil? Com pots respondre amb calma quan algú vol discutir sobre les teues creences? I si sou pares, com podeu ajudar els vostres fills a aprendre com defendre la seua fe amb calma? Vegem-ho.

3. Per què podem dir que la docilitat és una virtut, i no una debilitat? (2 Timoteu 2:24, 25)

³ La persona que mostra docilitat és forta, no dèbil. Es necessita força de voluntat per a mantindre la calma  davant d’una situació difícil. La docilitat és una qualitat del «fruit de l’esperit» (Ga 5:22, 23 TNM). La paraula grega que s’ha traduït per «docilitat» a voltes s’ha utilitzat per a descriure a un cavall salvatge que ha sigut domat. T’imagines el canvi? El cavall ara és mans, però continua sent fort. I en el nostre cas, com podem arribar a ser persones dòcils i al mateix temps ser forts? Està clar que per nosaltres mateixos no podem. La clau està en demanar-li a Déu el seu esperit sant per a que ens ajude a cultivar esta bonica qualitat. De fet, l’experiència demostra que és possible ser dòcils i forts al mateix temps, ja que molts testimonis han reaccionat amb calma davant dels opositors, i això ha ajudat els qui ho han observat a tindre una millor opinió dels Testimonis (llig 2 Timoteu 2:24, 25 TNM). Com pots fer que la docilitat siga una de les teues virtuts?

4. Què ens ensenya l’exemple d’Isaac sobre la docilitat?

⁴ La Bíblia conté molts relats que destaquen el valor de la docilitat. Un exemple d’açò va ser el d’Isaac. Quan vivia en el territori filisteu de Guerar, els seus envejosos veïns cegaren els pous que els servents de son pare havien cavat. En comptes de lluitar pels seus drets, Isaac es va mudar a un altre lloc i va cavar uns altres pous (Gn 26:12-18). Però els filisteus afirmaren que l’aigua d’eixe lloc també era d’ells. A pesar d’això, Isaac va actuar pacíficament (Gn 26:19-25). Què el va ajudar a mantindre la calma inclús quan pareixia que els altres estaven decidits a provocar-lo? Probablement, va aprendre a mantindre-la observant l’exemple de son pare Abraham, qui era un home pacífic, i de sa mare Sara, qui tenia un «esperit dolç i seré» (1Pe 3:4-6; Gn 21:22-34).

5. Quin exemple demostra que els pares poden ensenyar als seus fills el valor de la docilitat?

⁵ Pares, vosaltres també vos heu d’assegurar d’ensenyar als vostres fills a valorar la docilitat. Vegem l’exemple de Maxence. Tant en l’escola com en la predicació, este jove de 17 anys havia de tractar amb gent grossera que volia provocar-lo. Així que els seus pares pacientment l’ajudaren a cultivar la docilitat. Ells diuen: «Maxence ha arribat a comprendre que és més fort si es reté quan el provoquen, que si respon amb ràbia o violència». Gràcies a l‘esforç dels seus pares la docilitat s’ha convertit en una de les virtuts de Maxence.

6. Com pot ajudar-nos l’oració a ser més dòcils?

⁶ Què podem fer quan els altres ens provoquen, com per exemple, quan algú calumnia el nom de Déu o es burla de la Bíblia? En eixos casos, hauríem de demanar-li a Jehovà esperit sant i saviesa per a respondre de manera calmada. ¿I si ens adonem que no hem reaccionat tan bé com hauríem d’haver-ho fet? Podem tornar a orar sobre l’assumpt i pensar en com podem respondre millor la pròxima volta. Llavors, Jehovà ens donarà el seu esperit sant per a controlar la nostra reacció i mostrar docilitat.

7. Com pot ajudar-nos el fet de memoritzar certs textos bíblics a controlar el que diem i la manera com reaccionem? (Proverbis 15:1, 18)

⁷ Alguns versicles bíblics ens poden ajudar a reaccionar calmadament quan ens provoquen. L’esperit de Déu pot ajudar-nos a recordar eixos textos quan ho necessitem (Jn 14:26). Per exemple, els principis que trobem en el llibre de  Proverbis poden ajudar-nos a mantindre la calma (llig Proverbis 15:1, 18 TNM). En eixe llibre, també trobem els beneficis de mostrar aplom en situacions difícils (Pr 10:19; 17:27; 21:23; 25:15).

8. Què hauríem de tindre present abans de respondre a una persona que critique les nostres creences?

⁸ La prudència també ens pot ajudar (Pr 19:11). La persona prudent es refrena quan algú critica les seues creences, perquè sap que algunes preguntes o provocacions són com els icebergs. Igual que la part més gran d’un iceberg està oculta davall de l’aigua, pot ser que els motius que porten a una persona a plantejar-nos certes preguntes no es vegen a simple vista. Per això, abans de contestar, farem bé de tindre present que no sabem què ha motivat eixa persona a fer-nos la pregunta (Pr 16:23).

9. Com va mostrar Gedeó prudència i docilitat al tractar amb els hòmens de la tribu d’Efraïm?

⁹ Vegem com va respondre Gedeó als hòmens de la tribu d’Efraïm. En una ocasió, enfadats, li reprotxaren que no els haguera cridat abans per a lluitar contra els enemics d’Israel. Hi havia alguna  raó amagada per a que estigueren tan enfadats? Tenien l’orgull ferit? Fora quin fora el cas, Gedeó va actuar sàviament respectant els seus sentiments i donant-los una resposta calmada. Quin va ser el resultat? La Bíblia diu que amb aquella resposta els efraïmites es tranquiŀlitzaren (Jt 8:1-3).

10. Segons 1 Pere 3:15, com hauríem de respondre als qui qüestionen les nostres creences?

¹⁰ Pot ser que un company de faena o d’escola ens pregunte per què obeïm les normes de la Bíblia. De segur que ens esforçarem per defendre les nostres creences alhora que també respectem el seu punt de vista (llig 1 Pere 3:15 TNM). A sovint, és millor vore la pregunta com una oportunitat de descobrir què li preocupa, en comptes de vore-ho com un atac o una provocació. Sense importar la raó per la qual algú ens fa una pregunta, fem bé de respondre de manera amable i calmada. Probablement, la nostra resposta el motive a reconsiderar el seu punt de vista. Inclús si ens preguntara sarcàsticament o de mala manera, la nostra meta hauria de ser respondre-li sempre amablement (Rm 12:17).

11, 12. a) Què hauríem de tindre present abans de respondre una pregunta controvertida? (Mira també la iŀlustració.) b) Explica com una pregunta aixina pot obrir la porta a una bona conversació.

¹¹ Per exemple, si un company ens pregunta per què no celebrem l’aniversari del nostre naixement, pensa: «Serà que creu que no ens deixen passar-nos-ho bé? O, serà que li preocupa que la nostra postura llance a perdre el bon ambient entre els companys de faena?». Podríem dir-li que apreciem molt el seu interés pels companys i assegurar-li que volem que hi haja un bon ambient en la faena. Açò podria donar-nos l’oportunitat de tindre una conversació amistosa sobre el que la Bíblia diu d’este tema.

¹² Podríem fer alguna cosa pareguda quan sorgisquen altres temes controvertits. Per exemple, un company de classe podria dir-nos que els testimonis de Jehovà hauríem de canviar el nostre punt de vista en relació a l’homosexualitat. Abans de respondre-li, pregunta’t: «Serà que té una idea equivocada sobre nosaltres respecte a este tema? Serà que té un amic o un familiar homosexual? Serà que dona per fet que odiem els homosexuals?». Siga quin siga el cas, hauríem de fer-li vore que ens preocupem per tota la gent i que som respectuosos perquè reconeixem que cada persona té el dret de prendre les seues pròpies decisions (1Pe 2:17). b Després podríem destacar lo beneficioses que són les normes morals de la Bíblia.

13. Com podries ajudar algú que pense que creure en Déu és d’ignorants?

¹³ Quan algú té una opinió molt diferent de la nostra, no hauríem de concloure ràpidament que sabem el que pensa (Tt 3:2). Per exemple, si un company de classe et diguera que eres un ignorant per creure en Déu, ¿donaries per fet que creu fermament en l’evolució i que sap molt del tema? En realitat, podria estar repetint el que diuen els altres. Per tant, en comptes de començar un debat sobre l’evolució, lo millor seria dir-li alguna cosa que el faça pensar. També podries enviar-li un enllaç a alguna informació de jw.org relacionada amb la creació. Pot ser que en  una altra ocasió vullga parlar d’un article o vídeo que haja vist allí. Una resposta respectuosa podria fer-li replantejar-se la seua opinió respecte al que diu la Bíblia.

14. Què va fer Niall per a aclarir una idea equivocada que tenia un company de classe sobre nosaltres?

¹⁴ Un adolescent, a qui li diuen Niall, va gastar el nostre lloc web per a aclarir les idees equivocades que tenia un company de classe pel que fa als Testimonis. Ell diu: «A sovint, este company em deia que jo no creia en la ciència, perquè creia més en un llibre de mites i llegendes que en els fets». Com el seu company no el deixava explicar les seues creences, Niall el va dirigir a la secció de jw.org «La ciència i la Bíblia». Temps després, a Niall li va fer la impressió que el seu company havia llegit eixa informació i estava més dispost a parlar sobre l’origen de la vida. A tu podria passar-te lo mateix.

15. Com poden els pares ajudar els seus fills a respondre calmadament quan en l’escola qüestionen les seues creences?

¹⁵ Els pares poden ensenyar als seus fills de manera pràctica a respondre amb docilitat quan algú qüestiona les seues creences (Jm 3:13). Per exemple, alguns pares fan sessions de pràctica durant l’adoració en família. Trien temes que podrien sorgir en l’escola, els analitzen, i assagen quina resposta podrien donar i com donar-la de manera calmada i atraient. (Consulta el quadro « Les sessions de pràctica poden ajudar la teua família».)

16, 17. De quina manera poden ajudar les sessions de pràctica als jóvens?

¹⁶ Les sessions pràctiques poden ajudar-nos a presentar arguments convincents  i a demostrar-nos a nosaltres mateixos que tenim bones raons per a creure’ls. La secció de jw.org «Preguntes que es fan els jóvens» inclou en castellà les activitats «Ponlo por escrito», que estan dissenyades per a ajudar els jóvens a reforçar les seues creences i a preparar-se per a respondre amb les seues pròpies paraules. A l’analitzar estos articles i activitats en família, tots podem aprendre com defendre la nostra fe de manera clara i atraient.

¹⁷ Un jove anomenat Matthew explica com el van ajudar les sessions de pràctica. Com a part de l’adoració en família, Matthew i els seus pares a sovint buscaven temes que podrien sorgir en classe. Ell diu: «Pensem quines circumstàncies podrien presentar-se i assagem com tractar-les tenint en compte la informació que hem trobat en la nostra investigació. Quan tinc clar per què crec el que crec, em sent més segur i em resulta més fàcil ser dòcil al tractar amb els altres.

18. Què destaca Colossencs 4:6?

¹⁸ Inclús quan expliquem les coses de manera clara i convincent, no tot el món estarà dispost a acceptar el que diem, però expressar-nos amb tacte i docilitat pot ajudar (llig Colossencs 4:6 TNM). Compartir les nostres conviccions pot ser com llançar-li a algú una pilota, la podem llançar amb suavitat o molt fort. Si la llancem amb suavitat, li serà més fàcil a l’altre jugador agarrar-la i continuar jugant. De manera pareguda, si ens expressem amb tacte i docilitat, serà més fàcil que la gent estiga disposta a escoltar i a continuar la conversació. Per descomptat, si algú vol discutir o burlar-se de les nostres creences, no estem obligats a continuar conversant (Pr 26:4). Però la majoria de persones probablement no actue aixina, molts escoltaran.

19. Per què hauríem de ser dòcils al defendre les nostres creences?

¹⁹ Queda clar que la docilitat és una qualitat molt beneficiosa. Demana-li a Jehovà que et done les forces que necessites per a mantindre la calma quan et facen preguntes controvertides o et critiquen per les teues creences. Recorda que una actitud calmada pot evitar que una simple diferència d’opinió es convertisca en una discussió. I és possible que la teua resposta calmada i respectuosa faça que alguns dels qui t’escolten canvien el seu punt de vista sobre nosaltres i sobre les ensenyances bíbliques. Així que, estigues «sempre a punt per a presentar una defensa», però fes-ho «amb docilitat i gran respecte» (1Pe 3:15 TNM). Sí, mantín la calma i demostra que eres fort.