1. Què farà molt prompte Jesús?

 VIVIM en un temps molt emocionant, perquè s’acosten grans canvis! Prompte, Jesús jutjarà tota la humanitat. Ell va donar als seus deixebles una profecia que serviria com a «senyal» de la seua presència invisible i de «la conclusió del sistema» (Mat. 24:3). Esta profecia està registrada en els capítols 24 i 25 de Mateu, i en els relats paral·lels del capítol 13 de Marc i el 21 de Lluc.

 2. Què analitzarem en este article, i per què ens serà útil?

² Jesús va utilitzar tres paràboles per a ajudar-nos a estar preparats, i que ens servixen d’advertència. Estes paràboles són la de les ovelles i les cabres, la de les verges sensates i les insensates, i la dels talents. Les tres ens ajuden a entendre que Jesús jutjarà cada persona segons les seues accions. Al repassar-les, fixem-nos en les lliçons i en com podem aplicar-les. La primera paràbola que analitzarem és la de les ovelles i les cabres.

LES OVELLES I LES CABRES

 3. Quan jutjarà Jesús a les persones?

³ En la paràbola de les ovelles i les cabres, Jesús va descriure com seran jutjades les persones que tenen l’oportunitat de respondre a les bones notícies i de donar suport als ungits (Mat. 25:31-46). Durant la «gran tribulació», decidirà si són ovelles o cabres just abans de l’Harmagedon (Mat. 24:21). Tal com un pastor separa les ovelles de les cabres, Jesús separarà els qui donen suport lleial als seus seguidors ungits dels qui no ho fan.

 4. Segons Isaïes 11:3, 4, per què podem estar segurs que Jesús serà un jutge just? (Mira la il·lustració.)

 ⁴ Les profecies de la Bíblia mostren que Jehovà ha nomenat Jutge a Jesús, qui jutjarà amb justícia (llig Isaïes 11:3, 4). Ell observa el que fa la gent, el que pensa i el que diu, inclús com tracten als ungits (Mat. 12:36, 37; 25:40). Jesús sabrà qui ha donat suport als seus germans ungits i a la seua obra. a Una de les característiques principals de les ovelles és que ajuden als germans de Crist en la predicació. Aquells que donen esta classe de suport seran jutjats «justos» i tindran la perspectiva de «vida eterna» en la terra (Mat. 25:46; Apoc. 7:16, 17). Quina recompensa més meravellosa per als qui es mantinguen íntegres! Al ser fidels durant la gran tribulació i després, mantindran els seus noms escrits en «el llibre de la vida» (Apoc. 20:15).

 5. Què ens anima a fer la paràbola de les ovelles i les cabres, i a qui va dirigida?

⁵ Demostra que eres lleial. La paràbola de Jesús de les ovelles i les cabres se centra principalment en aquells que tenen l’esperança de viure per sempre en la terra. Estos demostren la seua fe no només ajudant els germans de Crist en la predicació, sinó també seguint lleialment la direcció de l’esclau fidel i sensat que Jesús ha escollit (Mat. 24:45). Però els qui tenen l’esperança celestial també han de prestar atenció a l’advertència d’esta paràbola. Per quina raó? Perquè Jesús es fixa en la seua conducta, actitud i manera de parlar. Aixina que ells també han de demostrar que són fidels. De fet, Jesús va relatar dos paràboles més que contenen advertències específiques per als ungits. Les trobem també en el capítol 25 de Mateu. Continuem analitzant la següent paràbola, la de les verges sensates i les insensates.

LES VERGES SENSATES I LES INSENSATES

 6. Segons Mateu 25:6-10, com van demostrar cinc verges que eren sensates?

⁶ En esta paràbola, Jesús parla de deu verges que ixen a rebre un nóvio (Mat. 25:1-4). La seua intenció era acompanyar-lo al banquet de bodes. Jesús diu que cinc d’elles eren «sensates» i les altres cinc, «insensates». Les sensates estaven alerta i preparades per a esperar al nóvio el temps que fera falta, encara que arribara ben entrada la nit. Aixina que portaven làmpares d’oli per a il·luminar-se en la foscor. Fins i tot portaven oli extra per a mantindre enceses les seues làmpares si el nóvio tardava (llig Mateu 25:6-10). Quan va arribar el nóvio, les verges sensates entraren amb ell al banquet de bodes. De la mateixa manera, els cristians ungits que hagen demostrat estar alerta i s’hagen mantingut fidels fins a l’arribada de Crist seran jutjats dignes d’unir-se al Nóvio, Jesús, en el seu Regne celestial (Apoc. 7:1-3). b Però, què podem dir de les cinc verges insensates?

 7. Què els va passar a les cinc verges insensates, i per què?

⁷ A diferència de les verges sensates, les insensates no estaven preparades. Quan es van enterar que el nóvio  arribaria prompte, les seues làmpares estaven a punt d’apagar-se, i no havien portat oli extra. Aixina que se’n van anar a comprar-ne més. Encara no havien tornat, quan el nóvio va arribar. En eixe moment, «les verges que estaven preparades entraren al banquet de bodes amb ell, i la porta es va tancar» (Mat. 25:10). Més tard, quan les verges insensates van tornar i van voler entrar, el nóvio els va dir: «No vos conec» (Mat. 25:11, 12). Com hem vist, estes verges no estaven preparades per a esperar al nóvio el temps que fera falta. Quina és la lliçó per als ungits?

8, 9. Quina lliçó poden aprendre els ungits de la paràbola de les verges? (Mira també la il·lustració.)

⁸ Demostra que estàs alerta i preparat. Jesús no estava profetitzant que hi haurien dos classes d’ungits: uns que estarien preparats fins a la fi del sistema i uns altres que no. Més bé, estava explicant què els passaria als ungits si no estaven preparats per a aguantar fidelment fins a la fi. Si eixe fora el cas, no rebrien la seua recompensa (Jn. 14:3, 4). Açò és molt seriós! Tant si la nostra esperança és anar al cel o viure en la terra, tots hem de prestar atenció a l’advertència de la paràbola de les verges. Aixina és, tots hem de mantindre’ns alerta i estar preparats per a aguantar fins a la fi (Mat. 24:13).

⁹ Després de relatar la paràbola de les verges per a emfatitzar la necessitat d’estar alerta i preparats, Jesús va relatar la dels talents, la qual destaca la necessitat de ser treballadors.

ELS TALENTS

10. Segons Mateu 25:19-23, com van demostrar dos esclaus que eren fidels?

¹⁰ En la paràbola dels talents, Jesús va parlar de dos esclaus que foren fidels al seu amo i d’un que no ho va ser (Mat. 25:14-18). Els dos esclaus van demostrar  ser fidels a l’esforçar-se per augmentar els béns del seu amo. Abans d’anar-se’n a l’estranger, l’amo els va confiar alguns talents: una gran quantitat de diners. Els dos esclaus fidels van ser treballadors i utilitzaren els diners sàviament. Quin va ser el resultat? Quan el seu amo va tornar, havien doblat la quantitat que ell els havia donat. L’amo els va felicitar i els va dir: «Compartix l’alegria del teu amo» (llig Mateu 25:19-23). Però, què va passar amb el tercer esclau? Què va fer ell amb els diners que el seu amo li havia donat?

11. Què li va passar a l’esclau «gandul», i per què?

¹¹ El tercer esclau va rebre un talent, però va ser «gandul». El seu amo esperava que l’utilitzara sàviament, però en comptes d’això, el va enterrar. Quan l’amo va tornar, este esclau només li va poder donar el talent que havia rebut, i això demostrava que no tenia una bona actitud. En comptes de disculpar-se per no haver augmentat els béns del seu amo, l’esclau el va acusar injustament de ser «exigent». Òbviament, este esclau no va rebre l’aprovació del seu amo i, el que és pitjor, li van llevar el talent que tenia i el van expulsar de la casa del seu amo (Mat. 25:24, 26-30).

12. A qui representen els dos esclaus fidels en l’actualitat?

¹² Els dos esclaus representen als ungits fidels. L’Amo, Jesús, els convida a compartir la seua alegria i reben la recompensa celestial: la primera resurrecció (Mat. 25:21, 23; Apoc. 20:5a). Per una altra part, el mal exemple de l’esclau gandul és una advertència per als ungits. En quin sentit?

13, 14. Quina lliçó poden aprendre els ungits de la paràbola dels talents? (Mira també la il·lustració.)

¹³ Demostra que eres treballador i diligent. Tant en la paràbola dels talents com en la de les verges, Jesús no estava profetitzant que els ungits es tornarien ganduls. Més bé, estava explicant el que  els passaria si perdien el seu entusiasme: perdrien «la crida i l’elecció de Déu» i no se’ls permetria entrar en el Regne celestial (2 Pe. 1:10).

¹⁴ Les paràboles de Jesús sobre les verges i els talents deixen clar que tots els cristians ungits han d’estar alerta i preparats, i també que han de ser treballadors i diligents. Ara bé, va dir Jesús alguna cosa més que aprofite d’advertència per als ungits? Clar que sí! Ho podem trobar en Mateu 24:40, 41.

QUI SERÀ EMPORTAT?

15, 16. Com destaca Mateu 24:40, 41 que els ungits han d’estar alerta?

¹⁵ Abans de relatar les tres paràboles, Jesús va parlar de dos hòmens que estaven treballant en un camp i de dos dones que estaven treballant en un molí. En cada cas, pareix que les dos persones estan fent lo mateix, però Jesús va dir que «a una se l’emportaran i a l’altra l’abandonaran» (llig Mateu 24:40, 41). I després va donar esta advertència als seus seguidors: «Estigueu sempre alerta, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor» (Mat. 24:42). Jesús va dir una cosa pareguda després de relatar la paràbola de les verges (Mat. 25:13). Aixina que sembla que Jesús estava explicant que, quan els ungits siguen jutjats de manera definitiva, només els qui realment siguen fidels rebran l’aprovació per a ser duts al Regne celestial (Jn. 14:3).

¹⁶ Demostra que estàs alerta. Qualsevol ungit que no es mantinga alerta espiritualment no es reunirà amb «els escollits» (Mat. 24:31). I per extensió, tots els qui tenen l’esperança de viure per sempre en la terra haurien de tindre present l’advertència de Jesús per a no deixar d’estar alerta i mantindre’s fidels.

17. Per què no ens hauria de preocupar que Jehovà decidisca ungir alguns servents fidels en l’actualitat?

¹⁷ Com hem arribat a conéixer bé a Jehovà, confiem que tot el que fa és just. No ens preocupa si en l’actualitat decidix ungir alguns servents fidels. c Açò ens recorda el que va dir Jesús en l’exemple dels jornalers que havien treballat 11 hores en una vinya (Mat. 20:1-16). Els qui van ser contractats per a treballar en la vinya al final del dia van rebre el mateix jornal que els qui havien estat tot el dia. De la mateixa manera, no importa quan siguen seleccionats els ungits, tots rebran la recompensa celestial si es mantenen fidels.

PRESTA ATENCIÓ A LES ADVERTÈNCIES

18, 19. Quines lliçons i advertències hem analitzat?

¹⁸ Què és el que hem aprés? Per als qui tenen l’esperança de viure per sempre en la terra, la paràbola de les ovelles i les cabres destaca la necessitat de mantindre’s fidels i lleials a Jehovà ara i durant la gran tribulació. Just abans d’Harmagedon, Jesús jutjarà els fidels dignes de rebre «la vida eterna» (Mat. 25:46).

¹⁹ També hem repassat dos paràboles que servixen d’advertència per als ungits. Una és la de les verges sensates i les insensates, on només cinc d’elles van demostrar ser sàvies. Les sensates estaven  alerta i preparades per a esperar el nóvio el temps que fera falta, però les insensates no ho estaven. Aixina que el nóvio no les va deixar entrar al banquet de bodes. Nosaltres també hem d’estar preparats per a esperar el temps que faça falta fins que Jesús porte la fi d’este sistema. Una altra paràbola que hem vist és la dels talents, en la qual dos esclaus fidels van ser treballadors i diligents. Com s’esforçaren molt, es van guanyar l’aprovació del seu amo, però l’esclau gandul va ser rebutjat. Quina és la lliçó? Que hem de mantindre’ns ocupats en el servici a Jehovà fins a la fi. Per últim, hem vist que els ungits han de mantindre’s alerta per a que Jesús se’ls emporte al cel. Esperen amb moltes ganes reunir-se amb ell allí. Després de la guerra d’Harmagedon, seran la nóvia de Jesús en les bodes del Corder (2 Tes. 2:1; Apoc. 19:7, 9).

20. Què farà Jehovà a favor dels qui presten atenció a les advertències de les paràboles?

²⁰ El moment per a que Jesús jutge s’acosta, però no hem de tindre por. Si ens mantenim fidels, el nostre Pare celestial ens donarà «el poder que va més enllà de lo normal» per a que puguem «estar drets davant del Fill de l’Home» (2 Cor. 4:7 TNM; Lluc 21:36). Siga que tinguem l’esperança d’anar al cel o de viure en la terra, si prestem atenció a les advertències que trobem en les paràboles de Jesús, complaurem el nostre Pare celestial i, gràcies a la seua bondat immerescuda, els nostres noms seran «inscrits en el llibre» de la vida (Dan. 12:1; Apoc. 3:5).