Quan Jesús va establir el Sopar del Senyor, simplement volia estar amb els seus 12 apòstols. Per esta raó, no hauríem de pensar que els 70 deixebles havien perdut l’aprovació de Jesús o que l’havien abandonat.

Tant els 12 apòstols com els 70 deixebles tenien la seua aprovació. Jesús havia triat 12 hòmens d’entre els seus deixebles, als qui va anomenar apòstols (Lluc 6:12-16). Estant en Galilea, «va reunir els Dotze i els [...] va enviar a predicar el Regne de Déu i a curar els malalts» (Lluc 9:1-6). Després d’això, Jesús va baixar a Judea i «va escollir 70 [deixebles] més i els va enviar de dos en dos» (Lluc 9:51; 10:1). Com a resultat, Jesús tenia seguidors en diferents zones, on predicaven el seu missatge.

Els deixebles de Jesús eren jueus i encara celebraven la Pasqua anual, probablement amb les seues famílies (Èxo. 12:6-11, 17-20). Poc abans de la mort de Jesús, ell i els seus apòstols van anar a Jerusalem a celebrar la Pasqua. Però no van demanar a tots els deixebles de Judea, Galilea i Perea que la celebraren amb ells. Això demostra que, en esta ocasió, Jesús volia estar a soles amb els seus apòstols. De fet, els va dir: «Tenia moltes ganes de menjar esta Pasqua amb vosaltres abans que comence el meu patiment» (Lluc 22:15).

Jesús tenia els seus motius, perquè prompte moriria com a «Corder de Déu que lleva el pecat del món» (Jn. 1:29). Això passaria en Jerusalem, on des de feia molt de temps s’oferien sacrificis a Déu. L’alliberament que proveiria la mort de Jesús seria major que la del corder que els israelites es van menjar la nit que van eixir d’Egipte (1 Cor. 5:7, 8). El que Jesús faria permetria que els Dotze arribaren a ser part del fonament de la congregació cristiana (Efe. 2:20-22). A este respecte, és interessant que la ciutat santa de Jerusalem tinga «12 pedres de fonament», i que sobre elles estiguen escrits «els 12 noms dels 12 apòstols del Corder» (Apoc. 21:10-14). Aixina és, els apòstols fidels tindrien un paper molt important en el compliment del propòsit de Déu. Per esta raó, s’entén que Jesús volguera estar a soles amb ells eixa última Pasqua i establir el Sopar del Senyor.

Ni els 70 ni els altres deixebles estigueren amb Jesús en eixa ocasió. No obstant això, tots els qui demostraren ser fidels es beneficiarien del Sopar del Senyor que Jesús havia establit. Aquella nit, Jesús va fer un pacte per a un regne amb els seus apòstols. Amb el temps, este pacte també inclouria aquells deixebles que arribarien a ser cristians ungits (Lluc 22:29, 30).