Hi ha algunes accions que clarament estan bé o malament. Quasi tot el món està d’acord amb açò. Per exemple, la gran majoria rebutja l’assassinat, la violació i l’abús sexual de menors. Mentres que la justícia, l’amabilitat i l’empatia són conductes que la gent aprecia. Però, en altres aspectes de la vida o situacions que inclouen la sexualitat, l’honestedat o la forma de criar els fills molta gent creu que no hi ha una opció incorrecta, ja que pensen que qualsevol decisió és acceptable. Normalment, les persones prenen decisions basant-se en les seues opinions o en el que els altres pensen sobre l’assumpt. Podem confiar en esta manera d’actuar?

Moltes vegades ens deixem guiar pel que nosaltres pensem que és correcte o incorrecte, és a dir, per la nostra consciència (Romans 2:14, 15). Inclús els xiquets xicotets saben distingir la injustícia o se senten culpables quan actuen malament. Amb el temps, els valors que aprenem de la nostra família, companys, professors, veïnat, religió i cultura influïxen en la nostra consciència. Quan prenem decisions, la nostra consciència ens diu si l’elecció que hem fet està d’acord amb el que hem aprés que està bé o malament.

El nostre sentit de què està bé o malament pot motivar-nos a mostrar empatia, gratitud, justícia i compassió pels altres. A més, pot evitar que fem coses que pogueren ferir els sentiments d’aquells que estimem o que ens puguen causar vergonya, remordiment o culpabilitat.

Podem confiar sempre en el que nosaltres pensem a l’hora de prendre decisions? De jove, Garrick portava un estil de vida on, com ell mateix diu, «podia establir les meues pròpies normes». No obstant, es va adonar que fer el que pensava que era correcte no el portava a tindre bons resultats. Ell va dir que no era realment feliç perquè la seua vida «estava plena d’immoralitat, abús de drogues, borratxeres i molta violència».

A més del que nosaltres pensem, normalment també ens deixem guiar pel que els altres pensaran sobre les nostres decisions. Açò ens pot ajudar a beneficiar-nos de la seua experiència i saviesa. Ens guanyem el respecte de la nostra família, dels nostres amics i del veïnat quan actuem d’acord amb el que ells pensen que està bé.

Podem confiar sempre en el que pensen els altres a l’hora de prendre decisions? De jove, Priscila feia el mateix que els seus companys i tenia relacions sexuals sense estar casada. Encara que els altres pensaven que el que feia estava bé, ella no era feliç. Ella diu: «Fer el mateix que tots els altres no va aconseguir que em sentira bé. De fet, vaig acabar fent coses perilloses i sense trellat».

Quan decidim entre el que està bé o malament, les nostres opinions i el que els altres pensen ens pot ser de molta ajuda. Però deixar-nos guiar únicament per això no sempre garantix un bon resultat. De vegades, podem ferir-nos a nosaltres mateixos o als altres perquè no som capaços de vore els resultats de les nostres decisions (Proverbis 14:12). I inclús, el que nosaltres mateixos o altres persones pensem que està bé podria ser perjudicial i, amb el temps, seria necessari canviar d’opinió. Després de tot, certes conductes que abans eren considerades incorrectes, ara són acceptades per la majoria. Mentres que altres conductes que abans estaven acceptades, hui en dia es consideren inapropiades.

Hi ha alguna guia millor per a decidir entre el que està bé i el que està malament? Hi ha normes morals que puguem posar en pràctica hui en dia i que continuen sent útils en el futur?

Afortunadament, hi ha una guia moral sòlida i confiable que funciona per a tot el món. En el següent article analitzarem on podem trobar la millor guia per a saber el que està bé o malament.