L’arc de Titus té dos grans relleus que descriuen un succés històric molt conegut. No obstant, pocs saben quina és l’extraordinària relació que hi ha entre este arc i la Bíblia, ja que este monument és un testimoni silenciós de l’exactitud d’una profecia bíblica.

A principis del segle I, l’imperi romà s’estenia des de Britània i la Gàŀlia (actual França) fins a Egipte. Tot el seu territori disfrutava d’una estabilitat i una prosperitat sense precedents. No obstant, hi havia una regió que era un constant maldecap per a Roma, la rebel província de Judea.

L’Encyclopedia of Ancient Rome explica: «En pocs territoris de l’imperi romà hi havia tant d’odi entre els governants i el poble com en Judea. Als jueus els molestava que els governants estrangers no tingueren en compte les seues tradicions, i els romans justificaven la seua intolerància amb el fet que els jueus eren molt tossuts». Per això, molts jueus esperaven la vinguda d’un messies polític que els alliberara de l’opressió romana i restablira l’esplendor de l’antic Israel. Però en l’any 33, Jesucrist va predir que Jerusalem afrontaria una gran calamitat.

Jesús va dir: «Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats. Et rebatran per terra, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra» (Lluc 19:43, 44).

Les paraules de Jesús desconcertaren els seus deixebles. Dos dies després d’haver pronunciat estes paraules, mentres observaven el temple de Jerusalem, un dels deixebles li va dir: «Mestre, mira quines pedres i quines construccions!». I amb raó, perquè algunes pedres del temple mesuraven 11 metres de llarg, 5 metres d’ample i 3 metres d’alçada. No obstant Jesús li va contestar: «De tot això que veieu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra; tot serà enderrocat» (Marc 13:1; Lluc 21:6).

A continuació, Jesús els va dir: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapieu que arriba la seua devastació. Llavors, els qui es troben a Judea, que fugen a les muntanyes; els qui siguen dins de la ciutat, que l’abandonen, i els qui es troben al camp, que no entren a la ciutat» (Lluc 21:20, 21). Es compliren les paraules de Jesús?

Havien passat 33 anys i els jueus continuaven, per al seu pesar, davall el domini romà. Però, en l’any 66 el procurador romà de Judea, Gessi Flor, va furtar diners del tresor sagrat del temple. Allò va provocar que els rebels jueus irromperen en Jerusalem, massacraren la guarnició romana i declararen la seua independència.

Al cap d’uns tres mesos, més de 30.000 soldats romans dirigits  per Cesti Gal es van dirigir a Jerusalem per a sufocar la revolta. Els romans entraren ràpidament en la ciutat i van enderrocar el mur exterior del temple. De repent, sense cap raó aparent, es retiraren. Eufòrics, els rebels jueus van començar a perseguir-los. Amb les tropes romanes lluny de la ciutat, els cristians seguiren l’advertència de Jesús i fugiren de Jerusalem cap a les muntanyes de l’altra part del Jordà (Mateu 24:15, 16).

A l’any següent, Roma va reprendre la campanya contra Judea, en esta ocasió dirigida pel General Vespasià i el seu fill Titus. Tot i això, al morir l’emperador Neró en l’any 68, Vespasià hagué de tornar a Roma per a ocupar el tron i va deixar al càrrec al seu fill Titus amb un exèrcit d’uns 60.000 soldats.

En juny de l’any 70, Titus va ordenar als seus soldats que tallaren els arbres de Judea per a construir un mur d’estaques punxegudes de set kilòmetres al voltant de Jerusalem. Al cap de tres mesos, els romans ja havien saquejat i cremat la ciutat i el seu temple. Com va predir Jesús, no deixaren pedra sobre pedra (Lluc 19:43, 44). Segons una estimació, moriren entre 250.000 i 500.000 persones en Jerusalem i la resta del país.

En l’any 71, Titus va tornar a Roma, on els ciutadans li havien preparat una pomposa recepció. La ciutat va celebrar una de les processons triomfals més grans que s’havien vist mai.

Les multituds observaven sorpreses les riqueses que s’exhibiren pels carrers de Roma. Per davant d’ells desfilaren embarcacions que s’havien capturat, grans carrosses que representaven escenes de la guerra i part del botí que havien saquejat del temple de Jerusalem.

En l’any 79, Titus va succeir com a emperador a son pare, Vespasià, però dos anys després va morir inesperadament. Aleshores Domicià, el seu germà, va pujar al poder i va fer construir un arc de triomf en honor a Titus.

Actualment, centenars de milers de persones admiren cada any l’arc de Titus quan visiten el fòrum romà. Alguns el veuen com una obra d’art majestuosa, altres com un homenatge al poder de l’imperi romà i altres com un monument dedicat a la caiguda de Jerusalem i el seu temple.

No obstant, per a aquells que lligen amb atenció la Bíblia, l’arc té un significat encara més important. Per a ells és un testimoni silenciós que confirma l’exactitud de les profecies bíbliques i demostra que estan inspirades per Déu (2 Pere 1:19-21).