Necessitem un manament bíblic per a tot?

Quan eres xicotet segurament els teus pares et posaven moltes normes. Al fer-te major vas entendre que te les posaven perquè volien lo millor per a tu. I ara ja d’adult, segurament mantens alguns dels valors que et van ensenyar, inclús si t’has independitzat.

Jehovà, el nostre Pare celestial, ens ha donat alguns manaments directes per mitjà de la seua Paraula, la Bíblia. Per exemple, ell prohibix la idolatria, la fornicació, l’adulteri i el robatori (Èxode 20:1-17; Fets 15:28, 29). A mesura que anem creixent espiritualment en tots els aspectes de la nostra vida, comprenem que eixos manaments no són massa restrictius i que en realitat, Jehovà vol lo millor per a nosaltres (Efesis 4:15; Isaïes 48:17, 18; 54:13).

No obstant, hi ha situacions per a les quals no hi ha un manament específic. Per este motiu, alguns pensen que quan la Bíblia no dona una llei clara, són lliures de fer el que vullguen. Diuen que si Déu ho haguera vist necessari, hauria expressat la seua voluntat per mitjà d’un manament directe.

Els que pensen aixina solen prendre males decisions que acaben lamentant. No són capaços de vore que la Bíblia no només conté lleis, sinó que ens ajuda a entendre la manera de pensar de Déu. Segons anem estudiant la Bíblia i aprenent el punt de vista de Jehovà sobre les coses, desenvolupem una consciència entrenada per la Bíblia. Açò ens ajuda a prendre bones decisions que alegren el cor de Jehovà i que ens beneficien (Efesis 5:1).

Exemples bíblics exceŀlents

En la Bíblia trobem exemples de servents de Déu del passat que tingueren en compte el punt de vista de Déu quan s’enfrontaren a situacions per a les quals no hi havia ninguna llei escrita. Un d’ells va ser Josep. Quan va afrontar les proposicions de la dona de Putifar, Déu encara no havia donat ninguna llei escrita sobre l’adulteri. A pesar d’això, Josep va percebre que l’adulteri no era només un pecat contra la seua consciència sinó també «contra Déu» (Gènesi 39:9). Pel que sembla, Josep coneixia el que Déu havia dit sobre el matrimoni en el jardí de l’Edén i va arribar a la conclusió que l’adulteri anava en contra de la voluntat de Déu (Gènesi 2:24).

Considerem un altre exemple. En Fets 16:3 llegim que Pau va circumcidar a Timoteu abans d’emportar-se’l als seus viatges. En el versicle 4, veiem que Pau i Timoteu passaven per les ciutats i «comunicaven les normes decretades pels apòstols i els qui presidien la comunitat de Jerusalem». Però és curiós que un d’eixos decrets era que els cristians ja no estaven obligats a circumcidar-se (Fets 15:5, 6, 28, 29). Per què va vore necessari Pau que Timoteu es circumcidara? «Perquè hi havia jueus vivint en aquella regió i tots sabien que el pare de Timoteu era pagà». Pau no volia que ningú s’ofenguera o entropessara innecessàriament. Al contrari volia que els cristians es feren «valdre [o es posaren d’exemple] a tota consciència humana davall la mirada de Déu» (2 Corintis 4:2 NT; 1 Corintis 9:19-23).

Esta manera de pensar era una constant en Pau i en Timoteu. T’invitem a llegir Romans 14:15, 20, 21 i 1 Corintis 8:9-13, 10:23-33. Allí voràs com Pau es preocupava pel benestar espiritual dels altres, especialment per aquells que podien entropessar per alguna cosa que, en si mateixa, no era incorrecta. Timoteu també tenia eixa manera de pensar i, per això, Pau va escriure sobre ell: «No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupe tan sincerament de les vostres coses: els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist. De Timoteu, en canvi, coneixeu les proves que ha passat: com un fill prop de son pare, es va posar al meu costat al servici de l’evangeli» (Filipencs 2:20-22). Quin exemple més bo ens van deixar estos cristians! Quan les seues decisions podien afectar espiritualment els altres i no hi havia ningun manament específic, no triaven el que més els agradava o els convenia i, d’esta manera, imitaven l’amor de Jehovà i del seu fill.

Per últim, veiem el que va dir Jesucrist, l’exemple més gran de tots. En el sermó de la Muntanya, va explicar que tot aquell que capta l’essència de la Llei de Déu l’obeïx inclús més enllà del que està escrit (Mateu 5:21, 22, 27, 28). Jesús, Pau, Timoteu i Josep no raonaren que podien fer el que volien quan no hi havia un manament específic. Més bé, seguiren la manera de pensar de Déu i es deixaren portar pels manaments més grans que Jesús va donar: l’amor a Déu i l’amor als altres (Mateu 22:36-40).

Els cristians de hui en dia

Els cristians no hauríem de vore la Bíblia com un document jurídic on apareixen totes les obligacions legals ben detallades sobre un assumpt. Encara que no tinguem una llei específica al respecte, quan decidim fer voluntàriament el que a Jehovà li agrada, alegrem el seu cor. Per això, en comptes d’esperar que Déu ens diga sempre el que hem de fer, hauríem «d’entendre què vol el Senyor» (Efesis 5:17 cursives nostres; Romans 12:2). Esta manera d’actuar alegra molt a Jehovà perquè li demostra que per a nosaltres és més important fer la seua voluntat que els nostres drets i preferències personals. També li fem vore que agraïm tant el seu amor que, com ell, volem que esta qualitat motive les nostres accions (Proverbis 23:15; 27:11). Per altra banda, quan actuem segons el que diu la Bíblia, ens beneficiem espiritualment i, a sovint, físicament.

Vegem com podem aplicar açò en assumpts personals.

L’elecció d’entreteniment

Posem el cas d’un jove que vol comprar-se un disc de música. El que ha escoltat de l’àlbum li agrada molt, però li preocupa que en la contraportada apareix l’advertència «llenguatge sexual explícit». Fixant-se un poc més veu que moltes de les cançons d’este artista transmeten ira i agressivitat. Clar, el jove estima a Jehovà i vol saber què pensa ell al respecte. Com pot entendre quina és la voluntat de Déu sobre este assumpt?

En la seua carta als Gàlates, l’apòstol Pau va enumerar les obres de la carn i el fruit de l’esperit de Déu. Este fruit de l’esperit inclou qualitats com l’amor, el goig, la pau, la paciència, l’amabilitat, la bondat, la fe, la dolcesa i l’autocontrol. I quines són les obres de la carn? Pau va escriure: «Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: relacions iŀlegítimes, impuresa, llibertinatge, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertisc encara, que els qui obren així no posseiran en herència el Regne de Déu» (Gàlates 5:19-23).

Fixa’t en l’última expressió de la llista, «coses semblants». Pau no estava donant una llista completa de tot el que es considera obres de la carn. Per tant seria un error raonar que la Bíblia ens permet fer qualsevol cosa que no estiga inclosa en la llista de les obres de la carn que menciona Pau. Més bé, hauríem d’utilitzar la nostra capacitat de raonar per a identificar les coses que no apareixen en eixa llista però que són «coses semblants». Els qui practiquen coses que no menciona Pau però que són «coses semblants» i no es penedixen no heretaran les benediccions del Regne de Déu.

És massa difícil entendre, o percebre, el que li desagrada a Jehovà? Imagina’t que vas al metge i et diu que has de menjar més fruites i verdures i evitar els gelats, els pastissos i coses semblants. Veritat que no seria difícil saber en quin grup estan els torrons? Tornem a pensar en el fruit de l’esperit i les obres de la carn. En quina llista creus que estaria el disc de música que hem mencionat abans? És difícil relacionar-lo amb qualitats com l’amor, la bondat, l’autocontrol o altres qualitats relacionades amb el fruit de l’esperit de Déu, veritat? Per tant, no necessitem una llei directa per a entendre que esta classe de música no està en harmonia amb la voluntat de Déu. Els mateixos principis són aplicables als llibres, peŀlícules, programes de televisió, videojocs, pàgines d’internet, etc.

L’aparença personal

La Bíblia també conté principis que apliquen a la manera com ens vestim i ens arreglem. Estos principis guien a cada cristià a l’hora de mantindre una aparença digna i agradable. De nou, el qui estima a Jehovà veu en este aspecte una oportunitat, no de fer el que ell vol, sinó d’agradar el seu pare celestial. Com hem vist abans, el fet que Jehovà no done una norma específica sobre un assumpt no vol dir que no li importe el que facen els seus servents al respecte. Els estils són diferents d’un lloc a un altre i inclús en el mateix lloc van canviant de tant en tant. No obstant, Déu ha donat principis bàsics que guien el seu poble en tots els llocs i en totes les èpoques.

Per exemple, 1 Timoteu 2:9, 10 diu: «Igualment, desitge que les dones es presenten amb decència, que s’arreglen amb dignitat i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, sinó amb bones obres, com pertoca a dones que s’han compromés a donar culte a Déu». Per això les cristianes —i els cristians— hauríem de tindre en compte què espera la gent de la zona sobre l’aparença d’algú que vol «donar culte a Déu». És especialment important que reflexionem en com la nostra aparença afectarà el que pensen els altres sobre el nostre missatge (2 Corintis 6:3). Un cristià que és exemplar no es preocupa en excés per les seues preferències o els seus suposats drets, al contrari, sempre intentarà no distraure ni fer entropessar els altres (Mateu 18:6; Filipencs 1:10).

Quan un cristià veu que certa manera de vestir o arreglar-se és ofensiva o pot fer entropessar els altres, té l’oportunitat de posar el benestar espiritual dels altres per damunt dels seus gustos personals, com va fer l’apòstol Pau. Ell va dir: «Sigueu imitadors meus, com jo ho soc de Crist» (1 Corintis 11:1). I sobre Jesús, va escriure que «el Crist no va buscar la seua comoditat» (Romans 15:3 NT). La instrucció que Pau va donar a tots els cristians és clara: «Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seues debilitats, sense buscar allò que ens plau. Més bé, que cadascú mire de complaure els altres i procure el bé d’ells» (Romans 15:1, 2).

Entrenem la nostra capacitat de discernir el que està bé del que està malament

Què hem de fer per a saber el que li agrada a Jehovà quan no hi ha un manament específic sobre un assumpt? Entrenar la nostra capacitat de discernir. Com podem fer-ho? Llegint la seua Paraula tots els dies, estudiant-la regularment i meditant en ella. Si fem açò, vorem com creix la nostra capacitat de distingir el que està bé del que està malament. Podríem comparar el nostre creixement espiritual al creixement físic d’un xiquet, és lent i no es veu d’un dia per a un altre. Per això, hem de ser pacients i no sentir-nos frustrats si no veiem resultats immediats. Per altra banda, el simple fet de deixar passar el temps no fa que desenvolupem esta capacitat. Com hem dit abans, hem d’aprofitar eixe temps per a estudiar regularment la Bíblia i aplicar el que aprenem en la nostra vida lo millor que puguem (Hebreus 5:14).

Per tant, es podria dir que les lleis de Déu posen a prova la nostra obediència mentres que els seus principis posen a prova la nostra espiritualitat i el desig que tenim d’agradar-lo. Segons vaja creixent la nostra amistat amb Jehovà, més voldrem imitar-lo a Ell i al seu fill. Com a conseqüència, creixerà el nostre desig de prendre decisions que tinguen en compte la manera de pensar de Jehovà. A l’alegrar el nostre Pare celestial Jehovà en tot el que fem, vorem com nosaltres també som més feliços.

[Crèdits]

Els principis bíblics guien les nostres decisions encara que els estils siguen diferents d’un lloc a un altre