Què ens ensenyen els milacres de Jesús?

TAL volta et sorprenga saber que en els relats bíblics de la vida terrestre de Jesús mai s’utilitza la paraula grega habitual per a milacre. Un terme grec que a vegades es traduïx milacre és dínamis, que significa literalment ‘poder’, o ‘força’ (Lluc 8:46). També pot significar ‘obres poderoses’ o ‘capacitat’ (Mateu 11:20 TNM; 25:15). Segons un erudit, este terme «destaca l’acte poderós efectuat i, més particularment, el poder pel qual s’ha realitzat. Este acte es manifesta com una expressió del poder diví en acció».

Un altre terme grec relacionat és téras, que sol traduir-se com «senyals» o «prodigis» (Joan 4:48; Fets 2:19). Esta expressió recalca l’efecte que produïx en els observadors. A sovint, la multitud i els deixebles es quedaven admirats i sorpresos davant les obres poderoses de Jesús (Marc 2:12; 4:41; 6:51; Lluc 9:43).

Un tercer terme grec que s’aplica als milacres de Jesús és seméion, o ‘senyal’. Esta paraula «se centra en el significat més profund del milacre —explica el teòleg Robert Deffinbaugh—. Un senyal és un milacre que transmet una veritat sobre el nostre Senyor Jesús».

Iŀlusionisme o poder de Déu?

Els milacres de Jesús no es presenten en la Bíblia com a trucs d’iŀlusionisme destinats a entretindre el públic, sinó com a manifestacions de «la grandesa de Déu». Un exemple el tenim quan Jesús va expulsar un dimoni d’un xiquet (Lluc 9:37-43). Creus que eixes obres poderoses serien impossibles per al Déu totpoderós, Aquell de qui es diu: «És tan gran la seua força»? (Isaïes 40:26). Per descomptat que no!

Encara que en els Evangelis es comptabilitzen uns 35 milacres de Jesús, la xifra total es desconeix. Mateu 14:14, per exemple, diu que Jesús «veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts», però no especifica el nombre de malalts que va sanar.

Tals obres poderoses van demostrar el que Jesús afirmava, que era el Fill de Déu, el Messies promés. Les mateixes Escriptures confirmaven que era el poder de Déu el que capacitava a Jesús per a efectuar milacres. L’apòstol Pere es va referir a ell com «un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, milacres, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou» (Fets 2:22). En una altra ocasió, Pere va indicar que «Déu el va ungir [a Jesús] amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell» (Fets 10:37, 38).

Els milacres de Jesús estaven estretament relacionats amb el seu missatge. Marc 1:21-27 mostra com va reaccionar la gent tant a les seues ensenyances com a un dels seus milacres. El versicle 22 explica que tots van quedar admirats per la seua manera d’ensenyar, i el versicle 27 indica que van quedar «molt sorpresos» en vore’l expulsar un dimoni. Les obres poderoses de Jesús i el seu missatge testificaven que era el Messies promés.

Jesús no es va limitar a afirmar que era el Messies; la seua identitat va quedar demostrada pel que va dir i pel que va fer, així com pel poder de Déu que es manifestava en els seus milacres. Quan van qüestionar el seu paper i la seua autoritat, va respondre amb valor: «Jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan [el Baptiste]: són les obres que el Pare m’ha donat i que vol que jo duga a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat» (Joan 5:36).

Proves d’autenticitat

Què ens garantix que els milacres de Jesús van ser reals, autèntics? Analitzem algunes proves.

Quan realitzava obres poderoses, Jesús mai va cridar l’atenció sobre ell mateix. Es va assegurar que Déu rebera els mèrits i les lloances per cada milacre. Abans de curar un home cego, per exemple, va remarcar que la curació s’efectuaria «per tal que es manifesten en ell les obres de Déu» (Joan 9:1-3; 11:1-4).

A diferència dels iŀlusionistes, mags i curanderos, Jesús mai va gastar hipnosi, trucs, exhibicions espectaculars, conjurs ni rituals ostentosos. Tampoc va recórrer a supersticions ni a amulets. Fixa’t la modèstia que va desplegar quan va sanar dos cegos: «Se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veieren i el van seguir» (Mateu 20:29-34). No es va fer ningun ritual, cerimònia, o desplegament ostentós. Va dur a terme estes obres miraculoses a la vista de tots, a sovint amb nombrosos testimonis oculars. No va gastar jocs de llums, muntatges ni accessoris. En canvi, els suposats milacres de l’actualitat a sovint no es poden documentar (Marc 5:24-29; Lluc 7:11-15).

En algunes ocasions, Jesús reconeixia la fe dels qui es beneficiaven dels seus milacres. No obstant això, la falta de fe de la persona no li impedia realitzar el milacre. Mentres estava en la ciutat galilea de Cafarnaüm, «li van portar molts endimoniats. Jesús va traure els esperits malignes només amb la seua paraula, i va curar tots els malalts» (Mateu 8:16).

L’objectiu dels seus milacres era cobrir autèntiques necessitats físiques de la gent, no satisfer la seua curiositat (Marc 10:46-52; Lluc 23:8). A més, Jesús mai va efectuar milacres per a traure algun profit personal (Mateu 4:2-4; 10:8).

Què es pot dir dels relats dels Evangelis?

Els detalls sobre els milacres atribuïts a Jesús ens han arribat a través de les pàgines dels quatre Evangelis. Tenim base per a confiar en estos relats? Sí que la tenim.

Com ja s’ha mencionat adés, els milacres de Jesús es van dur a terme davant de moltes persones. La majoria encara vivia en l’època en què es van escriure els primers Evangelis. Sobre l’honestedat dels escriptors, el llibre The Miracles and the Resurrection (Els milacres i la resurrecció) assenyala: «Acusar els autors dels Evangelis d’ofegar indiscriminadament els fets històrics en una mar de suposats milacres per a difondre propaganda teològica seria una flagrant injustícia. [...] Ells volien dur un registre honrat».

Els opositors jueus del cristianisme mai van posar en dubte les obres poderoses que es mencionen en els Evangelis. L’únic que qüestionaren va ser el poder pel qual es van realitzar (Marc 3:22-26). Ningun detractor posterior tampoc va poder negar els milacres de Jesús. Tot el contrari, durant els dos primers segles de la nostra era es van fer diverses aŀlusions a les obres miraculoses realitzades per Jesús. Òbviament, tenim base sòlida per a considerar autèntiques les narracions dels Evangelis sobre estos milacres.

L’home darrere dels milacres

L’anàlisi dels milacres de Jesús quedaria incomplet si només ens limitàrem a examinar els arguments lògics que proven la seua autenticitat. La descripció que fan els Evangelis de les obres poderoses de Jesús dona a conéixer un home de profunds sentiments i inigualable compassió, molt preocupat pel benestar dels seus contemporanis.

Analitzem l’ocasió quan un leprós se li va acostar i li va suplicar desesperadament: «“Si vols, em pots purificar.” Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: “Ho vull, queda pur.” A l’instant li desaparegué la lepra» (Marc 1:40-42). D’esta manera, Jesús va demostrar que l’empatia era el que l’impulsava a utilitzar el poder diví per a efectuar milacres.

Què va passar quan es va trobar amb una processó funerària que eixia de la ciutat de Naïm? El difunt era un jove, l’únic fill d’una viuda. «Quan el Senyor la va veure, se’n va compadir i li digué: “No plores”.» Tot seguit li va tornar la vida al seu fill (Lluc 7:11-15).

La consoladora lliçó que podem extraure d’estos milacres és que Jesús ajudava els altres mogut per la compassió. No obstant això, estos milacres no són només història. «Jesucrist és el mateix ahir i hui i pels segles», afirma Hebreus 13:8. En l’actualitat, governa com a Rei celestial i està preparat i capacitat per a utilitzar els miraculosos poders que Déu li ha donat d’una forma encara més extensa que com ho va fer durant la seua vida humana en la terra. Prompte es valdrà d’ells per a curar els humans obedients. Els testimonis de Jehovà amb gust l’ajudaran a aprendre més sobre esta brillant perspectiva futura.

[Iŀlustracions]

Els milacres de Jesús foren una manifestació de «la grandesa de Déu»

[Iŀlustració]

Jesús va ser un home de sentiments molt profunds