1, 2. Segons 1 Pere 4:7, 8, què ens ajudarà a fer front a les dificultats?

 A mesura que ens apropem als «últims dies», farem front a dificultats (2Tm 3:1 TNM). Per exemple, després d’una campanya electoral, un país de l’Àfrica Occidental es va omplir de violència i disturbis. Durant més de sis mesos, els nostres germans i germanes no podien desplaçar-se en llibertat perquè estaven en una zona de conflicte. Què els va ajudar a fer front a estes dificultats? Alguns es van refugiar en cases de germans que vivien en una zona més segura. Un germà va dir: «En esta situació vaig agrair tindre amics al meu voltant. Ens vam poder animar els uns als altres».

² Quan comence la «gran tribulació» agrairem tindre bons amics que ens estimen (Ap 7:14). Així que és urgent que establim amistats estretes ara (llig 1 Pere 4:7, 8). Podem aprendre molt del que li va passar a Jeremies quan els seus amics el van ajudar a sobreviure durant el període que va acabar amb la destrucció de Jerusalem. b Com podem imitar a Jeremies?

3. a) Què podia haver causat que Jeremies s’aïllara? b) Què és el que li va contar Jeremies al seu secretari Baruc i amb quin resultat?

³ Durant almenys 40 anys, Jeremies va viure entre gent deslleial com els seus veïns i possiblement alguns familiars de la seua ciutat natal, Anatot (Jr 11:21; 12:6). No obstant, no es va aïllar. De fet, va expressar els seus sentiments al seu secretari Baruc, ell els va posar per escrit, i d’esta manera ens han arribat a nosaltres (Jr 8:21; 9:1; 20:14-18; 45:1). Ens podem imaginar com, mentres Baruc escrivia tot el que li va passar a Jeremies, els dos desenvoluparen una amistat intima i respectuosa (Jr 20:1, 2; 26:7-11).

4. Què li va demanar fer Jehovà a Jeremies, i com va enfortir esta comissió l’amistat entre Jeremies i Baruc?

⁴ Durant molts anys, Jeremies va advertir als israelites del que li passaria a Jerusalem (Jr 25:3). En un intent més que es penediren, Jehovà va demanar a Jeremies que escriguera les seues advertències en un rotllo (Jr 36:1-4). Com Jeremies i Baruc van treballar junts durant molts mesos en esta comissió donada per Déu, sense dubte van tindre conversacions que van enfortir la seua fe.

5. Com li va demostrar Baruc a Jeremies que era un bon amic?

⁵ Quan va arribar el moment de revelar el contingut del rotllo, Jeremies va haver de confiar en Baruc per a transmetre el missatge (Jr 36:5, 6). Baruc va complir amb valentia esta assignació tan perillosa. Podem imaginar-nos com d’orgullós es va sentir Jeremies quan Baruc va anar al temple i, va fer el que li va demanar? (Jr 36:8-10). Els prínceps de Judà s’enteraren del que Baruc havia fet i li ordenaren que llegira el rotllo en veu alta davant d’ells (Jr 36:14, 15). Els prínceps decidiren dir-li al rei Joiaquim el que Jeremies havia escrit i, de bona fe, li van dir a Baruc: «Aneu a amagar-vos, tu i Jeremies, i que ningú no sàpia on sou» (Jr 36:16-19). Quin bon consell!

6. Com van reaccionar Baruc i Jeremies a l’oposició?

⁶ El rei Joiaquim es va enfadar tant quan va sentir les paraules que havia escrit Jeremies, que va cremar el rotllo i va ordenar l’arrest de Jeremies i Baruc. Però Jeremies no es va espantar. Va agafar un altre rotllo i li va dictar a Baruc el missatge de Jehovà. Baruc va escriure «totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc» (Jr 36:26-28, 32).

7. Què els va passar probablement a Jeremies i Baruc mentres treballaven junts?

⁷ Les persones que passen per un moment difícil juntes, normalment formen una amistat estreta. Això és el que els va passar a Jeremies i Baruc mentres treballaven junts per a reemplaçar el rotllo que el malvat rei Joiaquim va destruir. Durant este temps, Jeremies i Baruc es van conèixer millor i la seua amistat es va enfortir. Com podem beneficiar-nos de l’exemple d’estos dos hòmens fidels?

8. Què podria impedir que férem bons amics i, per què no ens hauríem de rendir?

⁸ Pot ser que ens resulte difícil expressar els nostres sentiments als altres si algú ens ha ferit en el passat (Pr 18:19, 24). O potser sentim que ens falten el temps i les energies per a continuar una amistat estreta. Però no ens hem de rendir. Si volem que els nostres germans estiguen al nostre costat en moments difícils, hem d’aprendre a confiar en ells i expressar-los el que sentim i pensem. Este és un pas important per a ser bons amics (1Pe 1:22).

9. a)Com va mostrar Jesús que confiava en els seus amics? b) Per què parlar dels teus pensaments i sentiments pot ajudar a enfortir les teues amistats? Posa un exemple.

⁹ Jesús va demostrar que confiava en els seus amics parlant-los des del cor (Jn 15:15). Podem imitar-lo al compartir les nostres alegries, iŀlusions i preocupacions amb els nostres amics. Si escoltes amb atenció quant et parlen, pot ser que t’adones que teniu molts pensaments, sentiments i metes en comú. Pensa en l’exemple de Cindy, una germana de 29 anys que es va fer amiga de Marie-Louise, una precursora de 67 anys. Cindy i Marie-Louise eixien tots els dijous al matí a predicar. Parlaven amb confiança sobre molts temes diferents. Cindy diu: «M’encanta tindre conversacions significatives amb amics perquè açò m’ajuda a conèixer-los i entendre’ls millor». Si imiteu a Cindy i preneu la iniciativa d’expressar obertament els vostres sentiments, les vostres amistats s’enfortiran (Pr 27:9).

10. D’acord amb Proverbis 27:17 TNM, quin pot ser el resultat quan prediquem amb els nostres germans?

¹⁰ Com els va passar a Jeremies i Baruc, quan treballem colze a colze amb els nostres germans i observem de primera mà les seues bones qualitats, aprenem d’ells i la nostra amistat creix (llig Proverbis 27:17 TNM). Per exemple, com ets sents quan vas a predicar i veus com el teu company defén amb valentia la seua fe? I quan parla amb convicció de Jehovà i dels seus propòsits? Segurament açò fa que l’aprecies encara més.

11, 12. Posa un exemple de com la predicació ens pot ajudar a enfortir les nostres amistats.

¹¹ Analitzem dos experiències que ens mostren com predicar junts ens uneix. Adeline, una germana de 23 anys, li va preguntar a una de les seues amigues, Candice, per a anar a predicar juntes a un territori poc treballat. Ella diu: «Volíem motivar-nos i disfrutar més de la predicació. Les dos necessitàvem una espenta en sentit espiritual». Com es van beneficiar al predicar juntes? Adeline conta: «A l‘acabar cada dia, parlàvem de com ens sentíem, el que més ens havia animat, i com havíem vist la mà de Jehovà en la predicació. Les dos disfrutàvem d’eixes conversacions profundes i això va enfortir la nostra amistat».

¹² Laïla i Marianne, dos germanes fadrines de França, anaren a predicar durant cinc setmanes a Bangui, la superpoblada capital de la República Centreafricana. Laïla recorda: «Marianne i jo vam passar per moments difícils, però gràcies a tindre una bona comunicació i el gran apreci que ens teníem, la nostra amistat es va enfortir. Al vore la capacitat de Marianne per a adaptar-se a les noves circumstàncies, l’amor per la gent local, i el seu zel per la predicació, la meua admiració per ella va créixer». No fa falta mudar-se a l’estranger per a disfrutar d’açò, cada vegada que prediques en el teu territori amb un germà o una germana, tens l’oportunitat de conéixer-lo millor i enfortir la vostra amistat.

13. Què ens podria passar quan prediquem amb els nostres germans?

¹³ De vegades, quan prediquem amb els nostres germans, ens adonem de les seues qualitats però també dels seus defectes. Què ens pot ajudar a mantindre’ns units als nostres germans, malgrat els seus errors? Fixem-nos una altra volta en l’exemple de Jeremies. Què el va ajudar a vore les bones qualitats dels altres i passar per alt els seus errors?

14. Què va aprendre Jeremies sobre Jehovà i com el va ajudar açò?

¹⁴ Jeremies va escriure el llibre que porta el seu nom i, probablement, també va escriure els llibres de 1 i 2 de Reis. Sense dubte, esta assignació el va fer vore la misericòrdia de Jehovà cap als humans imperfectes. Per exemple, ell sabia que quan el rei Acab es va penedir dels seus errors, Jehovà no va destruir el seu llinatge mentres ell estava viu (1Re 21:27-29). De manera pareguda, Jeremies sabia que Manassés va ofendre a Jehovà molt més que Acab, així i tot, Jehovà va perdonar a Manassés perquè es va penedir (2Re 21:16, 17; 2Cr 33:10-13). Estos relats segur que ajudaren a Jeremies a imitar la paciència i misericòrdia de Jehovà al tractar amb els seus bons amics (Sl 103:8, 9).

15. Com va imitar Jeremies la paciència de Jehovà quan Baruc es va distraure?

¹⁵ Fixem-nos ara en com va tractar Jeremies a Baruc quan ell es va distraure temporalment en la seua assignació. En compte de pensar mal ràpidament del seu amic, Jeremies va ajudar a Baruc compartint amb ell un missatge de Déu, bondadós però directe (Jr 45:1-5). Quines lliçons podem aprendre d’este relat?

16. Com es mostra en Proverbis 17:9, què hem de fer per a mantindre les nostres amistats?

¹⁶ Sent realistes no podem esperar perfecció dels nostres germans i germanes. Per tant, quan tenim una amistat estreta amb algú necessitem esforçar-nos per mantindre-la. Si un amic comet un error, és possible que hàgem de parlar-li amb franquesa però bondadosament i donar-li un consell basat en la Bíblia (Sl 141:5 TNM). I si ens ferixen, hem de perdonar-los. Una vegada hem perdonat, hem d’evitar recordar de nou l’ofensa (llig Proverbis 17:9). Què important és en estos últims dies que ens centrem en les bones qualitats dels nostres germans i germanes i no en els seus errors. Fent açò, enfortirem la nostra amistat amb els nostres germans, ja que tindre bons amics serà ben necessari durant la gran tribulació.

17. Com va demostrar Jeremies que era un bon amic en temps difícils?

¹⁷ El profeta Jeremies va demostrar ser un bon amic en temps difícils. Per exemple, vejam com va ajudar a Èbed-Mèlec. Este oficial de la cort el va salvar d’una mort segura en una cisterna plena de fang. Però després de rescatar-lo Èbed-Mèlec va tindre por què els prínceps li feren mal. Quan Jeremies es va assabentar, no es va quedar callat esperant que el seu amic passara per esta dificultat a soles. Encara que Jeremies estava empresonat, va fer tot el que va poder al compartir amb Èbed-Mèlec totes les meravelloses promeses de Jehovà (Jr 38:7-13; 39:15-18).

18. D’acord amb Proverbis 17:17 TNM, què hauríem de fer quan un germà està passant per temps difícils?

¹⁸ En l’actualitat, els nostres germans i germanes fan front a diferents classes de dificultats, per exemple, molts pateixen a causa de desastres naturals o per desgràcies causades pels humans. Quan açò passe, alguns de nosaltres podríem fer-nos disponibles per a acollir als nostres germans en casa. Altres potser poden donar ajuda econòmica. Però el que tots podem fer és demanar a Jehovà que ajude els nostres germans i germanes. Si ens adonem que un germà o germana està desanimat, potser no sabem què dir o què fer, però tots podem ajudar. Per exemple, podem passar temps amb els nostres germans i escoltar-los atentament quan ens parlen. També podem compartir amb ells un versicle bíblic animador (Is 50:4). El més important és que estigues disponible per a ajudar els teus germans quan et necessiten (llig Proverbis 17:17 TNM).

19. Com ens ajudarà en el futur que tinguem ara amistats sòlides?

¹⁹ Hem d’estar resolts a tindre i mantindre amistats sòlides amb els nostres germans i germanes. Per què? Perquè els nostres enemics intentaran dividir-nos amb mentires i desinformació. Intentaran posar-nos els uns contra els altres, però els seus esforços no serviran de res. No podran fer que deixem d’estimar els nostres germans. Res del que facen podrà trencar les amistats que tenim. De fet, estes amistats duraran, no només fins a la fi d’este sistema, sinó per tota l’eternitat.