ET sents a voltes com Will o Rachel? Per què acabaren frustrats si els dos volien parlar?

Els hòmens i les dones es comuniquen de maneres diferents i tenen necessitats úniques. Pot ser que una dona necessite expressar els seus sentiments a sovint i de manera oberta. Per contra, molts hòmens tracten de mantindre la pau solucionant els problemes ràpidament i evitant els temes conflictius. Llavors, com poden els cònjuges comunicar-se bé superant eixes diferències? Aprenent a tractar-se amb respecte.

Una persona respectuosa valora els altres i tracta d’entendre els seus sentiments. És possible que durant la infància hages aprés a respectar a persones que tenen més autoritat o experiència que tu. No obstant, en el matrimoni el repte està en respectar algú que és igual que tu, el teu cònjuge. Linda, qui porta casada huit anys, diu: «Phil sempre tracta amb paciència i intenta entendre a qualsevol persona. Tant de bo em tractara de la mateixa manera». És possible que escoltes pacientment i parles respectuosament amb els amics o, fins i tot, amb els desconeguts. Però, eres igual de considerat amb el teu cònjuge?

La falta de respecte crea tensions i discussions dins de la família. Un governant savi va dir: «Val més pa sec menjat en pau que grans festins de gent barallada» (Proverbis 17:1 Bíblia valenciana. Traducció interconfessional [BVI]). La Bíblia anima els marits a tractar amb respecte les seues dones (1 Pere 3:7). I la dona també hauria de ser «respectuosa amb el marit» (Efesis 5:33).

Com pots comunicar-te respectuosament? Analitza alguns consells pràctics que es troben en la Bíblia.

El problema:

A moltes persones els agrada més parlar que escoltar. I tu, eres també d’eixa classe? La Bíblia diu que qui respon abans d’escoltar «passarà per neci» (Proverbis 18:13). Per tant, abans de parlar, escolta. Per què hauries de fer-ho? Kara, que du casada 26 anys, diu: «M’agrada que quan parle amb el meu home no tracte de solucionar els problemes en seguida. No necessite que estiga d’acord amb mi o que entenga l’origen del problema. Simplement, vull que m’escolte i que entenga els meus sentiments».

Per altra part, hi ha hòmens i dones a qui els costa expressar-se i se senten incòmodes si el seu cònjuge els pressiona per a que conten com se senten. Lorrie, que du poc de temps casada, ha notat que al seu home li costa expressar els seus sentiments. Ella diu: «He de ser pacient i esperar que s’òbriga».

La solució:

Si heu de parlar d’un tema polèmic, deixeu-lo per a quan estigueu tranquils. Què pots fer si el teu cònjuge no vol parlar? Un proverbi diu que «aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar» (Proverbis 20:5 BVI). Si tractes de traure un poal d’un pou massa ràpid, perdràs molta aigua. De la mateixa manera, si forces massa el teu cònjuge, podria posar-se a la defensiva i perdries l’oportunitat de saber el que pensa. En comptes d’això, fes-li preguntes amb tacte i respecte, i sigues pacient si veus que no expressa els seus sentiments tan ràpid com t’agradaria.

Quan el teu cònjuge parle, estigues dispost a escoltar-lo i pensa abans de parlar (Jaume 1:19). Una persona que sap escoltar no només ho fa amb les orelles sinó que també ho fa amb el cor. Per tant, quan el teu cònjuge parle, tracta d’entendre els seus sentiments. Tin present que el teu cònjuge pot percebre si el respectes per la teua manera d’escoltar.

Jesús ens va donar un bon exemple de com escoltar. En una ocasió, un home que estava malalt se li va acostar per a demanar-li ajuda, però Jesús no li va solucionar immediatament el seu problema. En primer lloc, el va escoltar. Després de fer-ho, es va commoure profundament i finalment el va curar (Marc 1:40-42). Tu també pots imitar este mateix model quan parles amb el teu cònjuge. Recorda que lo més probable és que el teu cònjuge busque compressió i no una solució ràpida. Per tant, escolta’l amb atenció i tracta de posar-te en el seu lloc. Després, just en eixe moment, dona-li al teu cònjuge el que necessite. D’esta manera estaràs mostrant-li respecte.

El problema:

Linda, mencionada adés, diu: «Les comèdies fan que parega normal que es parle malament del cònjuge i s’utilitze el sarcasme i la burla». Alguns s’han criat en famílies a on això era lo normal i després, quan es casen, els costa evitar este hàbit. Ivy, que viu en el Canadà, diu: «Vaig créixer en un ambient on el sarcasme, els crits i posar-se noms despectius era lo normal».

La solució:

Quan parles als altres sobre el teu cònjuge, digues «tan sols aquella paraula que servisca per a edificar els altres en allò que convinga i faça bé als qui l’escolten» (Efesis 4:29). Per tant, parla del teu cònjuge d’una manera favorable per a que els qui t’escolten s’emporten una bona impressió d’ell.

Resistix la temptació de ser sarcàstic i de posar noms despectius, fins i tot quan estigues a soles amb el teu cònjuge. En l’antic Israel, la dona del rei David, a qui li deien Mical, es va enfadar amb ell. Ella li va parlar de manera sarcàstica i li va dir que havia actuat com «si fóra un qualsevol». Estes paraules no només van ofendre a David, sinó que també van ofendre a Déu (2 Samuel 6:20-23). Quina és la lliçó? Que has de triar sàviament les paraules quan parles amb el teu cònjuge (Colossencs 4:6). Phil, que porta huit anys casat, admet que ell i la seua dona encara tenen desacords i que a voltes el que diu encara ho empitjora més. Ell diu: «He arribat a entendre que guanyar una discussió és en realitat una derrota. Crec que és molt millor enfortir la nostra relació».

Una viuda major que va viure fa molt de temps va animar a les seues nores, que també eren viudes, a buscar «la felicitat a casa d’un nou marit» (Rut 1:9). Açò mostra que quan un home i una dona es tracten amb respecte, fan que sa casa siga un lloc feliç.

El problema:

Alguns novençans arriben a la conclusió equivocada que quan la Bíblia diu que són «una sola carn» significa que els dos han de tindre la mateixa opinió i personalitat (Mateu 19:5). No obstant, poc temps després descobrixen que eixa forma de pensar és poc realista. Una volta que es casen, les seues diferències personals a sovint acaben en discussions. Linda diu: «Una de les diferències més grans entre Phil i jo, és que jo em preocupe molt més per les coses. A voltes jo estic superpreocupada per alguna cosa i ell està ahí tot tranquiŀlot, aixina que acabe enfadant-me».

La solució:

Accepteu-vos l’un a l’altre tal com sou i respecteu les diferències que tingueu. Per exemple: els ulls no tenen la mateixa funció que les orelles, no obstant, coŀlaboren per a que pugues creuar el carrer d’una manera segura. Adrienne, qui ha estat casada durant uns 30 anys, diu: «Sempre que els nostres punts de vista no estiguen en contra de les normes de Déu, el meu home i jo ens permetem tindre opinions diferents. Després de tot, som un matrimoni, no clons».

Quan el teu cònjuge tinga una opinió o reaccione d’una manera diferent a la teua, no penses únicament en el que tu necessites, més bé, tin en compte els sentiments del teu cònjuge (Filipencs 2:4). L’home d’Adrienne, a qui li diuen Kyle, diu: «No sempre entenc ni estic d’acord amb les opinions de la meua dona. Però em recorde que l’estime a ella molt més del que estime les meues opinions. Si ella està feliç, jo també ho estic».

El respecte és una de les claus per a que el matrimoni dure i siga feliç. Linda diu: «El respecte fa que els dos estiguem contents i segurs dins del matrimoni. Realment val la pena cultivar-lo».