La Bíblia m’ha canviat la vida
PER QUÈ un home que s’oposava als testimonis de Jehovà i que practicava la poligàmia va decidir fer-se Testimoni? Què va moure a un pastor de l’Església pentecostal a canviar de creences? Com va superar una dona traumatitzada des de la infància l’odi que sentia per si mateixa, i què la va ajudar a acostar-se a Déu? Per què es va convertir un fanàtic del heavy metal en servent de Déu? A continuació, trobaràs les respostes.
«Ara soc millor marit» (RIGOBERT HOUETO)
ANY DE NAIXEMENT: 1941
PAÍS D’ORIGEN: BENÍN
ANTECEDENTS: POLÍGAM I ENEMIC DELS TESTIMONIS DE JEHOVÀ
EL MEU PASSAT
Vaig nàixer en Cotonou, una ciutat gran de Benín. Em van educar en el catolicisme, però a penes anava a missa. Molts catòlics tenien més d’una dona, perquè la poligàmia era legal en aquells dies. De fet, jo vaig arribar a tindre quatre esposes.
En 1970, va esclatar una revolució en Benín. Convençut que seria per al bé del meu país, em vaig entregar totalment a la seua causa i em vaig clavar en política. Els revolucionaris véiem amb mals ulls els testimonis de Jehovà per la seua neutralitat. De fet, jo estava entre els qui els perseguien. El dia que els seus missioners van ser expulsats del país en 1976, vaig pensar que no tornarien mai.
COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA
La revolució va acabar en 1990, i em va sorprendre lo prompte que van tornar els missioners Testimonis. Vaig començar a pensar que potser Déu estava amb ells. Per aquell temps vaig canviar de treball. Un dels meus companys de faena era Testimoni, i no va tardar en parlar-me de la seua fe. Em va llegir alguns versicles de la Bíblia que descriuen a Jehovà com un Déu de justícia i amor (Deuteronomi 32:4; 1 Joan 4:8). Aquelles qualitats em van atraure, i com volia saber-ne més, vaig acceptar un curs bíblic.
Prompte vaig començar a assistir a les reunions dels testimonis de Jehovà i em va impressionar el seu amor sincer, ja que no feien distincions racials ni socials. Com més em relacionava amb ells, més clar veia que eren els verdaders deixebles de Jesús (Joan 13:35).
Vaig comprendre que si volia servir a Jehovà, havia d’abandonar l’Església catòlica. Reconec que va ser una decisió difícil, perquè em preocupava molt el que poguera dir la gent. Encara que vaig necessitar temps, em vaig armar de valor i vaig renunciar a l’Església amb l’ajuda de Jehovà.
Però em faltava per fer un altre gran canvi. En la Bíblia, vaig aprendre que Déu no accepta la poligàmia (Gènesi 2:18-24; Mateu 19:4-6). Com als seus ulls, només era vàlid el meu primer matrimoni, és el que vaig legalitzar. A la resta de les meues esposes els vaig demanar que se n’anaren de casa, però em vaig encarregar que les seues necessitats materials quedaren cobertes. Amb el temps, dos d’elles es van fer testimonis de Jehovà.
COM M’HE BENEFICIAT
Encara que la meua esposa continua sent catòlica, respecta la meua decisió de servir a Jehovà, i coincidim que ara soc millor marit.
En el passat creia que a través de la política podria millorar la societat on vivia, però no va ser aixina. Ara sé que el Regne de Déu és l’única solució als problemes del món (Mateu 6:9, 10). Li agraïsc a Jehovà que m’haja ensenyat a tindre una vida que em produïx verdadera felicitat.
«Em va costar fer els canvis necessaris» (ALEX LEMOS SILVA)
ANY DE NAIXEMENT: 1977
PAÍS D’ORIGEN: BRASIL
ANTECEDENTS: PASTOR PENTECOSTAL
EL MEU PASSAT
Em vaig criar en l’estat de São Paulo, en els suburbis de la ciutat d’Itu, coneguts per la seua alta criminalitat.
Duia una vida molt immoral i violenta, a més, traficava amb drogues. Però em vaig adonar que aquella vida em portaria a la presó o a la tomba, així que ho vaig deixar tot. Va ser llavors quan em vaig unir a l’Església pentecostal, on vaig arribar a ser pastor.
Pensava que a través de l’Església podria servir la comunitat i, per això, vaig començar a presentar un programa religiós en la ràdio i em vaig fer popular en la zona. No obstant això, a poc a poc em vaig adonar que l’Església en general no es preocupava pel benestar dels seus feligresos, i encara menys per honrar a Déu. Només li interessava recaptar diners. Així que vaig decidir abandonar-la.
COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA
Quan vaig començar un curs bíblic amb els testimonis de Jehovà, em vaig adonar que eren diferents d’altres religions. M’impressionaren dos coses: primer, que no es limiten a parlar de l’amor a Déu i als altres, sinó que el demostren; i segon, que no participen ni en la política ni en les guerres (Isaïes 2:4). Estos dos aspectes em van convéncer que havia trobat la religió verdadera: el camí dur que conduïx a la vida eterna (Mateu 7:13, 14).
Vaig entendre que per a agradar a Déu hauria de fer canvis dràstics. Per exemple, havia de ser més humil i dedicar més temps a la meua família. Em va costar fer els canvis necessaris, però ho vaig aconseguir amb el suport de Jehovà. La meua esposa, qui havia començat a estudiar abans que jo, va quedar gratament sorpresa i es va animar a progressar més ràpidament. En poc temps, decidírem que ens faríem testimonis de Jehovà. De fet, ens vam batejar el mateix dia.
COM M’HE BENEFICIA
T A la meua dona i a mi ens agrada ajudar els nostres tres fills a cultivar una bona amistat amb Jehovà. Som una família feliç. Li agraïsc a Déu que m’haja mostrat la veritat en la seua Paraula. La Bíblia canvia la vida de la gent, i jo en soc la prova.
«Em sent neta, viva i en pau» (VICTORIA TONG)
ANY DE NAIXEMENT: 1957
PAÍS D’ORIGEN: AUSTRÀLIA
ANTECEDENTS: MALTRACTADA DURANT LA INFÀNCIA
EL MEU PASSAT
Soc la major de set germans i em vaig criar en Newcastle (Nova Gaŀles del Sud). Mon pare era alcohòlic i violent. Ma mare també era violenta i em maltractava tant verbalment com físicament. Tots els dies em deia que jo era una mala persona i que acabaria en l’infern. Aquelles amenaces em feien tremolar de por.
A sovint, ma mare em causava lesions que m’impedien anar a l’escola. Als 11 anys, les autoritats van llevar als meus pares la meua custòdia i es van fer càrrec de mi. Després m’internaren en un convent, d’on vaig fugir quan vaig fer els 14. Com no volia tornar a casa, vaig acabar vivint en els carrers de Kings Cross, un barri de Sydney.
Durant aquell període, abusava de les drogues i de l’alcohol, també vaig caure en la pornografia i en la prostitució. Una nit, mentres vivia en l’apartament de l’amo d’un club nocturn, em vaig espantar molt. Es van presentar dos hòmens que venien a parlar amb el propietari. Encara que ell em va enviar al dormitori, vaig poder escoltar la seua conversació. Tenia la intenció de vendre’m a aquells hòmens, que volien amagar-me en un barco i portar-me al Japó per a que treballara en un bar. Presa del pànic, vaig saltar pel balcó i vaig córrer en busca d’ajuda.
Em vaig topar amb un home que estava de visita en Sydney i li vaig explicar la situació amb l’esperança que em donara diners. En comptes d’això, em va convidar al seu allotjament per a que em dutxara i menjara alguna cosa. Finalment, em vaig quedar amb ell i, un any després, ens vam casar.
COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA
A mesura que estudiava la Bíblia amb els testimonis de Jehovà, vaig experimentar sentiments molt variats. Em vaig indignar molt quan vaig saber que Satanàs és el causant de la maldat; sempre m’havien dit que era Déu qui ens feia patir. Però al mateix temps em vaig sentir molt alleujada al saber que Déu no ens castiga en l’infern, cosa que m’havia fet molta por des de xicoteta.
Em va impressionar vore com els Testimonis viuen la seua fe al permetre que la Bíblia influïsca en les seues decisions. Encara que jo era una persona difícil, sense importar el que diguera o fera, sempre em tractaven amb amor i respecte.
El que més em va costar va ser superar els meus pensaments negatius. Em considerava una inútil i m’odiava a mi mateixa. Estos sentiments van continuar turmentant-me, fins i tot, molt de temps després de batejar-me com a testimoni de Jehovà. Sabia que estimava a Déu, però estava convençuda que ell mai podria estimar a algú com jo.
Tot va canviar uns 15 anys després del meu baptisme. En un discurs pronunciat en la Sala del Regne dels testimonis de Jehovà, l’orador va llegir Jaume 1:23, 24. Estos versicles comparen la Paraula de Déu amb un espill en el qual podem vore’ns tal com Jehovà ens veu. Vaig començar a preguntar-me si el que jo veia de mi era diferent del que veia ell. Al principi em vaig resistir a acceptar eixa idea, perquè encara pensava que no em mereixia el seu amor.
Uns quants dies després, vaig llegir un text bíblic que em va canviar la vida. Va ser Isaïes 1:18, on Jehovà diu: «Veniu i arreglem les coses entre nosaltres [...] Encara que els vostres pecats siguen com roig escarlata, quedaran blancs com la neu» (TNM). Em va semblar que Jehovà m’estava parlant, dient-me: «Vine, Vicky, i arreglem les coses. Et conec, conec els teus pecats, conec el teu cor, però, a pesar d’això, t’estime».
Aquella nit no vaig poder dormir. Encara dubtava que Déu m’estimara, però vaig començar a meditar en el sacrifici de Jesús. De repent, vaig comprendre que Jehovà havia sigut molt pacient amb mi durant molt de temps i vaig vore que m’havia demostrat el seu amor de moltes maneres. No obstant, era com si jo li haguera estat dient: «El teu amor no pot alcançar-me. El sacrifici del teu Fill no és prou per a perdonar els meus pecats». En realitat, havia estat menyspreant el rescat. Però en aquell moment, al meditar en este regal de Jehovà, per fi vaig començar a sentir que m’estimava.
COM M’HE BENEFICIAT
Em sent neta, viva i en pau. El meu matrimoni ha millorat, i estic contenta de poder ajudar els altres amb la meua experiència personal. Cada dia em sent més a prop de Jehovà.
«Va ser la resposta a la meua oració» (SERGUEI BOTANKIN)
ANY DE NAIXEMENT: 1974
PAÍS D’ORIGEN: RÚSSIA
ANTECEDENTS: FANÀTIC DEL HEAVY METAL
EL MEU PASSAT
Vaig nàixer en el si d’una família pobra en Vótkinsk, el mateix lloc on va nàixer el cèlebre compositor Piotr Ílitx Txaikovski. Mon pare tenia molt bones qualitats, però com era alcohòlic, sempre hi havia molta tensió en casa.
Jo no era molt bon estudiant i, amb el pas dels anys, vaig acabar tenint complex d’inferioritat. Em costava comunicar-me i desconfiava dels altres. A més, anar a escola se’m feia costera amunt. Per exemple, quan havia de presentar un treball davant de la classe, era incapaç d’explicar conceptes bàsics que en altres moments podia expressar perfectament. En secundària, al final d’un any escolar, els mestres van afegir en el meu butlletí de notes el següent comentari: «Vocabulari limitat; incapaç d’expressar les seues idees». Aquelles paraules em deixaren destrossat i amb un profund sentiment d’inutilitat. Llavors vaig començar a preguntar-me si tenia sentit la vida.
Durant l’adolescència, vaig començar a beure. Al principi em feia sentir bé, però si m’excedia, em molestava la consciència. No li trobava sentit a la vida. Cada vegada estava més deprimit, i a voltes no eixia de casa durant uns quants dies. Fins i tot, em va passar pel cap la idea de suïcidar-me.
Quan vaig complir els 20 anys, vaig trobar una escapatòria: el heavy metal. Sentia que eixa música em donava forces, així que m’ajuntava amb altres roquers, em vaig deixar créixer la melena, em vaig foradar les orelles i em vestia com els meus nous ídols. A poc a poc, em vaig convertir en una persona temerària i agressiva, i per això discutia a sovint amb la meua família.
Creia que escoltar eixa música em faria feliç, però va passar lo contrari. M’estava convertint en una altra persona. I quan em vaig enterar d’algunes de les coses roïnes que feien els artistes que admirava, em vaig sentir traït.
De nou vaig tornar a pensar en el suïcidi, però esta volta anava de bo. L’única cosa que m’ho impedia era pensar en ma mare, qui m’estimava molt i havia fet tant per mi. Allò era un suplici: no volia continuar vivint, però tampoc podia llevar-me la vida.
Per a distraure’m, em vaig posar a llegir obres clàssiques de la literatura russa. En una d’elles, el protagonista era un ministre religiós. De repent, vaig sentir un desig ardent de fer alguna cosa per Déu i pels altres. Li vaig obrir, per primera volta en ma vida, el meu cor a Déu i li vaig demanar que m’ajudara a tindre una vida amb sentit. Mentres li orava, em va envair una estranya sensació de pau. Però més estrany va ser el que va passar només dos hores després: un testimoni de Jehovà va tocar a la meua porta i em va oferir un curs de la Bíblia. Crec que va ser la resposta a la meua oració. Aquell dia va marcar l’inici d’una vida nova i feliç.
COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA
Encara que va ser molt difícil, vaig tirar totes les coses relacionades amb el heavy metal. Així i tot, durant molt de temps, no em vaig poder traure aquella música del cap. Sempre que passava per un lloc on es tocava, em venien records desagradables. No volia mesclar-los amb les coses bones que anaven arrelant en el meu cor i en la meua ment, així que vaig deixar de passar per aquells llocs. A més, quan m’assaltava la temptació de recordar el passat, orava amb fervor. Això em va permetre experimentar «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» (Filipencs 4:7).
En el meu estudi de la Bíblia, vaig aprendre que els cristians tenen l’obligació de parlar als altres sobre la seua fe (Mateu 28:19, 20). Jo estava convençut que no podria fer-ho mai, però al mateix temps el que aprenia em produïa felicitat i pau. Sabia que altres persones també necessitaven aprendre la veritat. Per això, a pesar dels meus temors, em vaig animar a conversar amb els altres del que estava aprenent. Per a la meua sorpresa, això em va enfortir l’autoestima i em va gravar en el cor les ensenyances bíbliques.
COM M’HE BENEFICIAT
Ara estic feliçment casat i he tingut l’alegria d’ajudar diverses persones, com la meua germana i ma mare, a descobrir les veritats de la Bíblia. Servir a Déu i ajudar els altres a conéixer-lo ha donat autèntic sentit a la meua vida.