«Per l’amor que vos tindreu entre vosaltres»

«Vos done un manament nou: que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tots coneixeran que sou deixebles meus per l’amor que vos tindreu entre vosaltres.» (JOAN 13:34, 35)

A què es referia Jesús? Crist va dir als seus seguidors que havien d’estimar-se com ell els havia estimat. Però de quina manera els va estimar Jesús? El seu amor va anar més enllà dels prejuís que existien contra persones d’altres nacions o contra les dones (Joan 4:7-10). Jesús també va invertir molt de temps i energies en ajudar els altres, inclús a costa de la seua pròpia comoditat (Marc 6:30-34). Però la major mostra d’amor la va fer a l’entregar la seua vida, com ell va dir: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seues ovelles» (Joan 10:11).

L’exemple dels primers cristians. En el segle primer els cristians es deien entre ells «germà» o «germana» (Filèmon 1, 2). En la congregació rebien amb gust persones de qualsevol nacionalitat i creien que no hi havia distinció entre jueu i grec, ja que tots tenien el mateix Senyor (Romans 10:11, 12). En l’any 33, en acabar la festa del Pentecostés, els deixebles de Jerusalem «venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú». Per a què? Per a què els qui s’acabaven de batejar pogueren quedar-se en la ciutat i seguir escoltant les ensenyances dels apòstols (Fets 2:41-45). Què els va motivar a actuar d’eixa manera? Menys de 200 anys després de la mort dels apòstols, Tertuŀlià va citar del que altres deien dels cristians: «Mira com s’estimen els uns als altres [...] i com estan dispostos a morir l’un per l’altre».

Qui fa hui en dia lo mateix? El llibre The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (1837) indica que durant segles aquells que s’identificaven com a cristians «s’havien infligit danys més grans entre ells que els que havien experimentat pel zel dels infidels [o incrèduls]». Recentment, un estudi realitzat en els Estats Units va revelar una forta relació entre les persones religioses, la gran majoria cristianes, i els prejuís racials. Els ciutadans de diferents països que pertanyen a una mateixa religió no solen identificar-se els uns amb els altres, per això no són capaços d’ajudar-se —o no tenen la inclinació a fer-ho— quan sorgix la necessitat.

En l’any 2004, l’estat de Florida (EUA) va patir l’envestida de quatre huracans en només dos mesos. Temps després, el president del comité d’operacions d’emergència de la regió va voler vore com s’estaven usant els subministraments. A l’adonar-se que ningun grup estava millor organitzat que els testimonis de Jehovà, es va oferir a proveir-los tot el que necessitaren. Uns anys abans, en 1997, un grup de Testimonis va travessar la República Democràtica del Congo per a abastir de medicaments, menjar i roba als seus germans cristians i aquells que ho necessitaren. El cost d’eixos subministraments —donats per Testimonis europeus— pujava a un milió de dòlars.