• ANY DE NAIXEMENT: 1963

• PAÍS D’ORIGEN: REGNE UNIT

• ANTECEDENTS: TENIA UNA PRESTIGIOSA CARRERA

EL MEU PASSAT:

Vaig nàixer en Croydon, al sud de Londres, i soc la sexta de nou germans. Els meus pares són de San Vincent, una illa que es troba en el carib. Ma mare assistia a una església metodista, però jo no tenia interés en aprendre sobre Déu. Aixina i tot, tenia un desig insaciable d’aprendre coses noves. Durant les vacacions d’estiu, solia anar-me’n al llac que tenia prop de casa a llegir llibres que agarrava de la biblioteca.

Uns anys després d’acabar l’escola, em vaig posar a treballar ajudant als qui viuen en el carrer i a aquells que tenien alguna discapacitat. Vaig estudiar una carrera de ciències de la salut i, per a sorpresa meua, em va anar molt bé després de graduar-me. Vaig ocupar càrrecs molt importants i això em va permetre portar un alt nivell de vida. Treballava pel meu compte com a assessora i investigadora social, i lo únic que necessitava per a treballar era un portàtil i accés a Internet. Aixina que solia anar-me’n unes quantes setmanes a qualsevol país del món a disfrutar dels paisatges, dels millors hotels i de les seues instaŀlacions. Pensava que no es podia viure millor però, al mateix temps, no m’oblidava dels problemes dels més desvalguts.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Durant anys em vaig preguntar: «Per què estem ací?». Però mai em vaig parar a buscar les respostes en la Bíblia. Un dia en 1999, la meua germana Margaret, que s’havia fet Testimoni, em va visitar amb una amiga seua que també ho era. Es van interessar molt per mi i, encara que no tenia pensat estudiar la Bíblia, vaig acceptar un curs amb l’amiga de la meua germana. Però la meua carrera i el meu estil de vida em llevaven tant de temps que progressava molt a espaiet.

En l’estiu de 2002 me’n vaig anar al sud-oest d’Anglaterra a estudiar un postgrau en investigació social i a traure’m el doctorat. Per aquell temps vaig començar a assistir més a sovint a les reunions amb el meu fill. Encara que m’agradava l’educació universitària, el que aprenia de la Bíblia m’ajudava a comprendre els problemes de la vida i la seua solució. Em vaig adonar de lo certes que són les paraules de Mateu 6:24, que diu que no podem servir a dos amos. Havia de decidir quina anava a ser la meua prioritat en la vida: o Déu o les riqueses.

L’any anterior havia estat assistint a unes sessions d’estudi de la Bíblia en casa d’uns Testimonis on s’analitzava el llibre ¿Existe un Creador que se interese por nosotros? * Allò em va convéncer que només Jehovà, el nostre Creador, té la solució als problemes de la humanitat. Per contra, en la universitat se’ns ensenyava que per a trobar el sentit de la vida no és necessari creure en un Creador. Allò em va indignar tant que dos mesos després d’estar estudiant m’ho vaig deixar i vaig decidir dedicar més temps a acostar-me a Déu.

Un text que em va motivar a canviar les meues prioritats en la vida va ser Proverbis 3:5, 6: «Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer». El que aprenia sobre Déu em feia més feliç que tots els diners o el prestigi que em poguera donar un doctorat. Com més aprenia sobre el propòsit de Jehovà i sobre el que Jesús ha fet per nosaltres, més desitjava dedicar-li la meua vida a Déu. Em vaig batejar en Abril de 2003 i a poquet a poquet vaig anar simplificant la meua vida.

COM M’HE BENEFICIAT:

La meua relació amb Jehovà és lo més valuós que tinc. M’ha donat pau mental i verdadera felicitat. També em fa molt feliç tindre amics que estimen a Jehovà de veritat.

El que aprenc en la Bíblia i en les reunions cristianes continua saciant les meues ganes d’aprendre. M’agrada molt parlar de la meua fe amb els altres, de fet ho he convertit en la meua carrera en la vida. Sent que el que faig ajuda realment a la gent perquè pot tindre una vida millor ara i una meravellosa esperança per al futur. Des de juny de 2008 servisc com a precursora i em sent més feliç i realitzada que mai. Li estic molt agraïda a Jehovà per haver-me ensenyat el verdader propòsit de la vida.

• ANY DE NAIXEMENT: 1973

• PAÍS D’ORIGEN: ÀUSTRIA

• ANTECEDENTS: JUGADOR D’APOSTES

EL MEU PASSAT:

Em vaig criar en un poblet d’Àustria anomenat Braunau. Era una zona amb un bon nivell de vida i a penes hi havia delinqüència. La meua família era catòlica i em criaren en eixa religió.

En 1984, quan tenia 11 anys, em va passar una cosa que em va deixar marcat. Un dels meus millors amics, amb qui havia jugat eixa mateixa vesprada, va morir en un accident de cotxe. La mort del meu amic em va deixar marcat durant anys. Em preguntava què passa quan morim.

Quan vaig acabar l’escola, em vaig posar a treballar d’electricista. M’agradaven les apostes i encara que em jugava molts diners no tenia problemes econòmics. També li dedicava mot de temps als deports i era molt fan de la música heavy metal i punk rock. Em passava la vida de pub en pub i de festa en festa. Estava centrat en els plaers i portava una vida immoral, però em sentia molt buit.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

En 1995 un home major va tocar la meua porta, era un testimoni de Jehovà. Em va oferir un llibre que analitzava la resposta que dona la Bíblia a la pregunta: què passa quan morim? Li vaig agarrar el llibre, ja que encara estava afectat per la mort del meu amic. No només em vaig llegir el capítol que parlava sobre la mort, sinó el llibre sencer!

El que vaig llegir va respondre les meues preguntes sobre la mort, però també vaig aprendre moltes altres coses. Per exemple, com m’havien criat com a catòlic, la meua fe es basava sobretot en Jesús. Però gràcies a l’estudi profund de la Bíblia vaig poder cultivar una amistat estreta amb el Pare de Jesús, Jehovà. Em va fascinar saber que Jehovà no és un Déu distant ni misteriós, sinó que es deixa conéixer a tot aquell que el busca (Mateu 7:7-11). No havia caigut mai que Déu tinguera sentiments. Saber que ell sempre complix la seua paraula em va motivar a investigar les profecies bíbliques i com s’han complit. El que vaig descobrir va enfortir molt la meua fe en Déu.

En seguida em vaig adonar que els testimonis de Jehovà eren els únics que es preocupaven realment per ajudar la gent a entendre la Bíblia. M’anotava els textos que apareixien en les publicacions dels Testimonis i els buscava després en la meua bíblia catòlica. Quant més investigava, més segur estava que havia trobat la veritat.

Jehovà esperava de mi que visquera segons les seues normes. Al llegir Efesis 4:22-24, vaig vore que havia de renunciar al meu «comportament passat» i deixar arrere la meua vella personalitat. A més, havia de revestir-me «de l’home nou, creat a imatge de Déu». Per tant, vaig abandonar l’estil de vida immoral que portava i vaig deixar d’apostar perquè és un hàbit que promou el materialisme i l’avarícia (1 Corintis 6:9, 10). Sabia que, per a fer aquells canvis, havia de deixar d’ajuntar-me amb els meus amics i buscar noves companyies que compartiren els meus valors.

Tot allò no va ser fàcil, però vaig començar a assistir a la Sala del Regne dels testimonis de Jehovà i vaig fer nous amics en la congregació. També vaig continuar amb el meu estudi personal de la Bíblia. A poquet a poquet vaig anar canviant el meu gust musical, els objectius que tenia en la vida i la meua aparença. En 1995 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

COM M’HE BENEFICIAT:

Ara tinc un punt de vista equilibrat sobre els diners, he aprés a controlar el meu caràcter i ja no m’angoixa el futur.

Estic molt agraït de formar part d’una germandat mundial que servix lleialment a Jehovà a pesar dels problemes que té. Ara soc més feliç perquè ja no busque només satisfer els meus propis desitjos, sinó que dedique el meu temps i energies a servir a Jehovà i ajudar els altres.

• ANY DE NAIXEMENT:1963

• PAÍS D’ORIGEN: ANGLATERRA

• ANTECEDENTS: NO LI TROBAVA SENTIT A LA VIDA

EL MEU PASSAT:

Vaig nàixer en Anglaterra però, quan tenia uns set anys, la meua família es va mudar a Austràlia, a una zona turística de Queensland anomenada Gold Coast. Encara que la meua família no era rica, teníem tot el que necessitàvem.

És de veres que no em faltava de res, però mai vaig ser feliç. No li trobava sentit a la vida. Mon pare era alcohòlic i no tractava bé a ma mare, per això mai vaig arribar a tindre-li carinyo. Anys més tard em vaig enterar d’algunes coses que li havien passat quan va ser soldat a Malaia i allò em va ajudar a entendre millor el seu comportament.

Quan encara estava en l’institut, vaig començar a beure. Als 16 anys vaig deixar els estudis i em vaig allistar en la marina. Després vingué el consum de drogues i l’addicció al tabac. A poc a poc, també em vaig anar fent més i més dependent de l’alcohol. Vaig passar d’emborratxar-me els caps de setmana, a emborratxar-me tots els dies.

Quan tenia uns 20 anys, vaig començar a dubtar de l’existència de Déu. Em preguntava: «Si Déu existix, per què permet que la gent patisca i muiga?». Inclús escrivia poemes en què culpava a Déu de tota la maldat que hi havia en el món.

Als 23 anys em vaig deixar la marina. Després d’això, vaig tindre diferents treballs i inclús vaig estar en l’estranger durant un any. Però no trobava res que em motivara, no tenia iŀlusió per posar-me metes ni per conseguir res. La idea de tindre una casa i un treball estable i ben pagat em pareixia inútil. Lo únic que em «consolava» era beure i escoltar música.

Me’n recorde del moment exacte en què vaig sentir la necessitat de trobar-li sentit a la vida. Estava en Polònia, visitant el famós camp de concentració d’Auschwitz. Havia llegit sobre les atrocitats que havien tingut lloc allí. Però quan vaig poder vore en persona lo enorme que era aquell camp, em va donar molta pena. No podia comprendre com les persones podien ser tan cruels amb altres persones. Recorde anar caminant pel camp amb llàgrimes als ulls i preguntant-me: «com és possible?».

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Quan vaig tornar de l’estranger en 1993, vaig començar a llegir la Bíblia per a buscar respostes. Al poquet, dos testimonis de Jehovà van tocar a la meua porta i em convidaren a una assemblea que se celebrava en un estadi propet de casa, i vaig decidir anar.

Havia estat en eixe estadi uns mesos arrere en un partit, però el que vaig vore en aquella assemblea va ser completament diferent. Tots eren molt educats i anaven ben vestits, inclús els xiquets anaven mudats i es portaven bé. Una cosa que em va cridar l’atenció va ser el que vaig vore en el descans. Centenars de Testimonis es posaren a dinar en el terreny de joc, però quan acabaren i tornaren al seu lloc, no es podia vore ni un paperet en el camp! Però lo més impressionant era que tots pareixien contents i en pau, just el que sempre havia estat buscant. No recorde ningun dels discursos que es van fer aquell dia, però sempre recordaré el comportament dels Testimonis.

Per la nit em vaig en recordar del meu cosí, que llegia la Bíblia i havia estudiat diferents religions. Ell m’havia contat feia anys que Jesús va dir que es podria reconéixer la religió verdadera pels seus fruits (Mateu 7:15-20). Vaig decidir que almenys havia d’investigar perquè els Testimonis eren tan diferents. Per primera volta en ma vida sentia una miqueta d’optimisme i esperança.

La setmana següent, els dos Testimonis que m’havien convidat a l’assemblea van tornar. M’oferiren un curs bíblic i vaig acceptar. També vaig començar a assistir a les seues reunions amb ells.

Segons estudiava la Bíblia, la meua opinió sobre Déu va canviar completament. Vaig aprendre que ell no és el causant de la maldat i el patiment, i que se sent ferit quan la gent fa coses roïnes (Gènesi 6:6; Salm 78:40, 41). Em vaig resoldre a fer tot el que poguera per no fer sentir mal a Jehovà. Realment volia alegrar el seu cor (Proverbis 27:11). Vaig deixar de beure i de fumar, i de fer tot allò que era immoral. Finalment, en març de 1994 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

COM M’HE BENEFICIAT:

Ara soc realment feliç i em sent satisfet. Ja no recórrec a l’alcohol per a ofegar els meus problemes, he aprés a descarregar-los en Jehovà (Salm 55:22 TNM).

Fa 10 anys que estic casat amb Karen, una dona preciosa que servix a Jehovà. I tinc una fillastra meravellosa que li diuen Nella. Als tres ens encanta dedicar el nostre temps a la predicació, ajudar els altres a aprendre la veritat sobre Déu. Per fi la meua vida té sentit!