Vaig nàixer en Santo Domingo, capital de la República Dominicana, i soc el menut de quatre fills. Els meus pares havien rebut una bona educació i volien que cresquérem rodejats de gent bona i honesta. Quatre anys abans que jo nasquera, els meus pares conegueren uns missioners mormons. Van quedar impressionats per lo ben arreglats que anaven i per lo educats que eren. Poc de temps després, la nostra família es va convertir en una de les primeres de la República Dominicana en unir-se a l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, també coneguda com l’Església Mormona.

Quan vaig créixer, vaig començar a participar en les activitats socials de l’església, però el que més m’agradava era la importància que se li donava a la família i als valors morals. Estava orgullós de ser mormó i em vaig posar la meta de ser missioner.

Quan tenia 18 anys, ens mudàrem als Estats Units perquè poguera anar a una bona universitat. Un any després, els meus tios, que són testimonis de Jehovà, vingueren a Florida a visitar-nos i els acompanyàrem a una assemblea bíblica. Em vaig quedar molt sorprés de vore que tots buscaven els textos en les seues bíblies i prenien notes. Aixina que vaig demanar paper i boli i em vaig posar a fer lo mateix.

Al final de l’assemblea, els meus tios em digueren que, com volia ser missioner, m’ajudarien a aprendre més coses de la Bíblia. Em va paréixer bona idea, perquè en aquell moment sabia més del Llibre de Mormó que de la Bíblia.

En les conversacions bíbliques que tenia amb els meus tios per telèfon, ells sempre m’animaven a comparar les meues creences amb la Bíblia. Volien que comprovara la veritat per mi mateix.

Hi havien moltes coses de la fe mormona que havia acceptat, però no estava segur que concordaren amb el que ensenya la Bíblia. Ma tia em va enviar la revista Desperteu-vos! del 8 de novembre de 1995, publicada pels testimonis de Jehovà, que incloïa dos articles sobre el mormonisme. Em vaig adonar que no coneixia moltes doctrines de la meua església, aixina que vaig investigar en el lloc web oficial dels mormons per a vore si era de veres el que deia la revista. I sí, era de veres. I encara em va quedar més clar quan vaig visitar uns museus mormons en Utah.

Sempre havia pensat que el Llibre de Mormó i la Bíblia es complementaven, però quan vaig començar a llegir la Bíblia més detingudament, vaig vore que es contradeien. Per exemple, en Ezequiel 18:4 la Bíblia diu que l’ànima mor. En canvi, el Llibre de Mormó diu en Alma 42:9 que «l’ànima mai pot morir».

A més d’estes diferències doctrinals, em preocupaven les idees nacionalistes que ensenyaven els mormons. Per exemple, els mormons ensenyen que el jardí de l’Edén estava en el comtat de Jackson (Missouri, EUA) i els profetes mormons diuen que «quan el Regne de Déu governe, la bandera dels Estats Units onejarà impoŀluta i amb orgull en l’asta de la llibertat i la igualtat dels drets humans».

Em preguntava què pensaven els mormons que els passaria a altres països, com per exemple, el país on vaig nàixer. Una vesprada em va tocar per telèfon un jove mormó que estava estudiant per a ser missioner i li vaig traure el tema. Li vaig preguntar directament: «Si el teu país estiguera en guerra amb un altre, lluitaries contra els mormons d’eixe país?» Per a la meua sorpresa, va dir que sí. Vaig investigar més profundament les creences mormones i vaig preguntar als dirigents de l’església. Em digueren que les respostes a les meues preguntes eren un misteri i que s’aclaririen al seu temps degut.

Decepcionat per aquella explicació, em vaig plantejar si realment volia fer-me missioner mormó. Em vaig adonar que el que m’atreia de ser missioner era ajudar els altres tal com faria en qualsevol altra causa humanitària i també el prestigi que obtenen els qui fan eixa labor. Però la veritat és que sabia molt poquet sobre Déu. Encara que havia llegit de la Bíblia moltes voltes, mai li havia donat a este llibre la importància que mereix. No tenia ni idea que Déu tenia un propòsit per a la terra i per a la humanitat.

A l’estudiar la Bíblia amb les testimonis de Jehovà, he aprés entre altres coses, quin és el nom de Déu, què passa quan morim, i quin és el paper que té Jesús en el propòsit de Déu. Per fi estava familiaritzant-me amb este llibre tan magnífic i disfrutava de parlar amb els altres sobre les veritats que estava aprenent. Sempre havia sabut que Déu existia, però ara podia orar-li com si estiguera parlant amb el meu millor amic. Em vaig batejar com a testimoni de Jehovà el 12 de juliol de 2004 i sis mesos després em vaig fer evangelitzador a temps complet.

He estat treballant durant cinc anys en la central mundial dels testimonis de Jehovà en Brooklyn, Nova York. He disfrutat moltíssim d’ajudar en la producció de bíblies i de publicacions basades en la Bíblia que beneficien a milions de persones per tot el món. Que satisfet em sent de poder ajudar els altres a conéixer a Déu!